Òrbita geosíncrona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Animació que mostra satèl·lits geoestacionaris en òrbita al voltant de la Terra.

Una òrbita geosíncrona és un tipus d'òrbita terrestre caracteritza per tenir un període de revolució igual al període de rotació de la Terra, és a dir, un dia sideral. Aquesta característica fa que la posició relativa del satèl·lit respecte a la superfície terrestre es repeteixi cada 24 hores. Això és així, ja que el temps que triga el satèl·lit a tornar al punt de partida del seu moviment orbital és el mateix que triga la Terra a donar una volta sobre ella mateixa.[1]

El període de revolució de 24 hores s'aconsegueix fixant el semieix major de l'òrbita a 42.164 km o, cosa que és el mateix, a 35.786 km sobre el nivell del mar per a òrbites circulars. Des de la superfície de la Terra un objecte en òrbita geosíncrona semblaria descriure un analema al cel, oscil·lant entre una latitud màxima i una mínima. Tot i així, la majoria de satèl·lits en òrbita geosíncrona es troben, de fet, en òrbita geoestacionària, que és una òrbita geosíncrona amb inclinació igual a zero, fet que permet que un objecte es trobi sempre sobre el mateix punt de la superfície terrestre.[2]

Existeixen diversos tipus d'òrbita associats amb la geosíncrona:

  • Òrbita geoestacionària: òrbita geosíncrona d'inclinació igual a zero.
  • Òrbites de deriva: utilitzades habitualment per canviar els satèl·lits de posició
    • Òrbita supersíncrona: òrbita per sobre del radi de la geosíncrona, en què els satèl·lits es mouen lentament en direcció oest.
    • Òrbita subsíncrona: òrbita per sota del radi de la geosíncrona, en què els satèl·lits es mouen lentament en direcció est.

Referències[modifica]

  1. Chobotov. Orbital Mechanics. AIAA Education Series, 1996. 
  2. Bate, Roger R.; Mueller, Donald D.; White, Jerry E. Fundamentals of Astrodynamics (en anglès). Dover, 1971. ISBN 978-0486600611.