María José Pizarro Rodríguez
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 març 1978 (46 anys) Bogotà (Colòmbia) |
| Membre de la Cambra de Representants de Colòmbia | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Partit | Llista de la Decència Moviment Progressistes |
| Família | |
| Pare | Carlos Pizarro Leongómez |
   | |
María José Pizarro Rodríguez (Bogotà, 30 de març de 1978),[1] és una política i artista plàstica colombiana, congressista per al període 2018-2022 a la Cambra de Representants per la coalició política Llista de la Decència. Obtingué el quart millor resultat en les eleccions legislatives de Colòmbia de 2018 amb 78 mil vots.[2]
Biografia[modifica]
És filla de Carlos Pizarro Leongómez, líder del Moviment 19 d'abril (M-19) que fou assassinat quan era candidat presidencial,[3] i Myriam Rodríguez.[4]
Durant la seva infància i joventut va viure a l'exili entre Equador, Nicaragua i França a causa de la persecució cap al seu pare i la seva família.[5] Va retornar a Colòmbia quan el seu pare fou candidat presidencial el 1990 i va exiliar-se de nou després del seu assassinat. El 2002 s'establí a l'Estat espanyol per a tornar definitivament a Colòmbia el 2010.[6] Va realitzar una exposició al Museu Nacional de Colòmbia titulada: Ya vuelvo: Carlos Pizarro, una vida por la paz, que es va presentar també a Cali i Barcelona.[7]
Té estudis de joieria[8] i arts plàstiques, i va treballar amb la Secretaria de Cultura de Bogotà (2011-2013) i al Centre Nacional de Memòria Històrica (2013-2017). Ha dedicat bona part del seu treball a reconstruir la memòria del seu pare i en homenatge a les víctimes del conflicte armat colombià.[9][10][11]
| « | Perquè les guerres que hem viscut no es tornin a repetir, cal tenir-les sempre presents. Jo vaig aprendre la importància de la memòria quan vaig començar a rescatar la història del meu pare. | » |
| — María José Pizarro | ||
Obra publicada[modifica]
- Pizarro Rodríguez, María José: De su puño y letra. Editorial Penguin Random House Grupo Editorial Colombia, (2015), ISBN 9789588806884
- Amb Simón Hernández (2015): Pizarro. Documental realitzat per La Popular i Señal Colombia.[12]
Referències[modifica]
- ↑ «La correspondencia secreta de Carlos Pizarro». El Espectador, 24-04-2015. [Consulta: 30 desembre 2018].
- ↑ «Entrevista con María J. Pizarro, elegida a la Cámara por Decentes». El Tiempo, 13-03-2018. [Consulta: 30 desembre 2018].
- ↑ «María José Pizarro: A mi padre lo asesinaron por ser el futuro de Colombia» (en castellà). Agencia EFE, 26-04-2020. [Consulta: 1r novembre 2020].
- ↑ Padilla, Nelson. «El escritor y el guerrillero». El Espectador, 19-05-2012. [Consulta: 30 desembre 2018].
- ↑ «Carlos, mi papá. Memorias de María José Pizarro» (en castellà). Hacemos Memoria, 06-06-2019. [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «María José Pizarro: en el nombre del padre» (en castellà). ELESPECTADOR.COM, 14-11-2010. [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «MARÍA JOSÉ PIZARRO. La revolución sin balas de la hija de un comandante guerrillero, desde el Congreso» (en castellà). TELESANTANDER, 14-03-2018. [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Función Pública» (en espanyol europeu). [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «MARÍA JOSÉ PIZARRO Colombia Check».
- ↑ «“Necesitamos sanar nuestra sociedad con la verdad”: María Pizarro» (en espanyol europeu), 25-03-2019. [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Perfil | Maria José Pizarro» (en castellà). Arxivat de l'original el 2021-10-28. [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Pizarro». www.retinalatina.org. [Consulta: 2 abril 2020].