Vés al contingut

Conflicte armat colombià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarConflicte armat colombià
Guerra Freda s. XX i Guerra contra el terrorisme Modifica el valor a Wikidata
lang= Modifica el valor a Wikidata
Tipusconflicte i període històric Modifica el valor a Wikidata
Data27 maig 1964 Modifica el valor a Wikidata –
LlocColòmbia Modifica el valor a Wikidata
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»

Es coneix com a Conflicte armat colombià el conflicte guerriller que es va iniciar aproximadament el 1964, entre el govern colombià i les guerrilles camperoles, i diverses guerriles com les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN). Segons un informe del govern, 220.000 persones han mort en el conflicte entre 1958 i 2013, la majoria d'ells civils.

Antecedents

[modifica]

El Conflicte armat colombià està fonamentat històricament en el conflicte conegut com La Violencia, que va ser provocat per l'assassinat del líder polític Jorge Eliécer Gaitán, i la ingerència dels Estats Units, que exercí una forta repressió contra el comunisme en zones rurals de Colòmbia en la dècada de 1960, cosa que va portar diversos militants liberals i comunistes a reorganitzar a les FARC. El conflicte ha travessat diverses fases amb major o menor intensitat i ha vist com els grups implicats utilitzaven diverses tàctiques de confrontació al llarg de la història.

Les raons per combatre varien d'un grup a un altre. Els diversos moviments guerrillers com les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) afirmen estar lluitant pels drets dels pobres a Colòmbia i per protegir-los de la violència del govern i per aconseguir justícia social a través del socialisme. El govern colombià diu que està lluitant per mantenir l'ordre i l'estabilitat, i per protegir els drets i interessos dels seus ciutadans. Els grups paramilitars, com les AUC, afirmen estar reaccionant a l'amenaça dels moviments guerrillers. Tant els grups guerrillers com els paramilitars han estat acusats de participar en el tràfic de drogues i de ser grups terroristes. Totes les parts implicades en el conflicte han estat criticades per nombroses violacions de drets humans.

El conflicte armat durant el Frente Nacional

[modifica]

La primera etapa del conflicte es va donar durant el sistema d'alternança en el poder bipartidista conegut com a Front Nacional, que es va crear per acabar amb la violència causada pel bipartidisme.

Un cop d'Estat del General Gustavo Rojas Pinilla va deposar Laureano Gómez Castro el 1953,[1] qui davant les seves intencions populistes per mantenir-se al poder va ser seguit d'una Junta Militar transitòria entre el 1957 i el 1958, per donar lloc al Front Nacional un pacte polític entre els partits Liberal i Conservador de Colòmbia en què es van alternar el poder durant 16 any en 4 períodes presidencials de 4 anys cadascun.[2] Durant les administracions d'Alberto Lleras Camargo (1958-1962), Guillermo León Valencia (1962-1966), Carlos Lleras Restrepo (1966-1970) i Misael Pastrana Borrero (1970-1974) Colòmbia va viure en estat d'excepció. En aquesta etapa van participar com a actors armats el bandolerisme, les guerrilles (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), ELN, EPL, M-19) i els paramilitars o autodefenses regionals.[3]

Procés de pau

[modifica]

Belisario Betancur Cuartas va promoure la incorporació dels principals grups i moviments armats a la vida civil així com una recerca contínua de la pau, gràcies a la qual va obrir-se un procés de negociació amb els escamots colombians de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), que van dur als Acords de la Uribe el 1984, i amb el M-19 i l'EPL, que van dur als Acords de Corinto també en 1984,[4] el fracàs dels quals va desembocar en la Presa del Palau de Justícia el 1985.

Les negociacions es van iniciar al setembre de 2012 i sobretot es van dur a terme a l'Havana. Els negociadors van anunciar un acord final per acabar el conflicte i construir una pau duradora el 24 d'agost de 2016 i un referèndum que va ser dut a terme el 2 d'octubre de 2016, que no va tenir èxit després que el 50,21% dels electors va votar en contra.[5] El govern de Colòmbia de Juan Manuel Santos i les FARC el 24 de novembre van signar un acord de pau revisat i fou presentat al Congrés, que el va aprovar,[6] i el 27 de juny van lliurar les armes a l'ONU, donant per acabat el conflicte armat.[7]

Revifada del conflicte

[modifica]

Amb l'accés al govern del conservador Iván Duque Márquez després de les eleccions presidencials colombianes de 2018, que va voler modificar els acords de pau,[8] va revifar el conflicte entre el govern de Colombia, la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) i els grups dissidents de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), Grupos Armados Organizados Residuales (GAOR), Exèrcit Popular d'Alliberament (EPL) i els Grupos Armados Organizados (GAO).

La desmobilització dels combatents de les FARC va permetre que altres actors, inclosos exguerrillers i grups estrangers, s'establissin al país, i els càrtels colombians s'alien amb el Càrtel Jalisco Nova Generació i el Càrtel de Sinaloa mexicans per a l'enviament de droga a Europa.[9] La porositat de la frontera entre Colòmbia i Veneçuela, en zona muntanyosa i selvàtica, sempre ha permès que les guerrilles colombianes convertissin aquest país en un refugi el beneplàcit del Govern d'Hugo Chávez.[10]

Gustavo Petro fou escollit president a la segona volta de les eleccions presidencials colombianes de 2022, recolzat per la coalició del Pacte Històric de centre esquerra, que va arribar per primera vegada al poder. Petro presentà la proposta de Pau Total, realitzà reformes a la Força Pública i es dugueren a terme diàlegs de pau i s'acordà un alto el foc amb l'ELN des de l'agost de 2023,[11] les dissidències de les FARC-EP, el Clan del Golf i els Pachenca i/o Autodefenses de la Serra Nevada, entre d'altres grups. El conflicte es va desescalar,[12] però van persistir les matances, assassinats de líders socials, segrestos i desplaçament continuen a diverses regions del país.[13] L'alto al foc amb l'ELN va acabar el 3 d'agost de 2024 sense que les delegacions arribessin a acords, i el president va suspendre el diàleg a principis de 2025.[14]

En 2025 es considera que ELN compta amb 5.000 guerrillers, l'Estado Mayor Central (EMC) de las FARC-EP liderada per Néstor Gregorio Vera Fernández Iván Mordisco, uns 3.500 i la Segunda Marquetalia, dirigida per Iván Márquez, uns 1.700 guerrillers.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «El golpe militar de Gustavo Rojas Pinilla» (en castellà). Cominsion de la Verdad. [Consulta: 24 març 2025].
  2. ↑ «En 1958 comienza el Frente Nacional en Colombia» (en castellà). El Tiempo, 18-01-2024. [Consulta: 24 març 2025].
  3. ↑ «En su origen, paramilitares fueron promovidos por el Ejército» (en castellà). Verdad Abierta, 20-09-2012. [Consulta: 9 gener 2025].
  4. ↑ Cuesta, José. Corinto: un diálogo de sordos (en castellà). José Cuesta, 1997, p. 83. ISBN 9589595529 [Consulta: 9 desembre 2018]. 
  5. ↑ «Colombia signs new peace deal with Farc». BBC News, 24-11-2016.
  6. ↑ «Colombia’s congress approves historic peace deal with FARC rebels». Washington Post, 30-11-2016.
  7. ↑ «Les FARC lliuren les armes davant l'ONU després de més de 50 anys». CCMA, 27-06-2017 [Consulta: 9 desembre 2018].
  8. ↑ Sarralde, Milena. «Iván Duque Márquez» (en castellà). El tiempo, 29-05-2019. [Consulta: 18 desembre 2024].
  9. ↑ Martínez, Andrés. «Por qué los cárteles colombianos se alían con el CJNG y el Cártel de Sinaloa para el envío de droga a Europa» (en castellà). Infobae, 17-07-2024. [Consulta: 28 gener 2025].
  10. ↑ 10,0 10,1 Giordano, Eduardo. «Guerra a muerte en el Catatumbo entre el ELN y las disidencias de las FARC». El Salto Diario, 05-02-2025. [Consulta: 23 febrer 2025].
  11. ↑ Torrado, Santiago. «Petro sella un cese al fuego de seis meses con la guerrilla del ELN» (en castellà). El País, 09-06-2023. [Consulta: 23 febrer 2025].
  12. ↑ Benito, Luis. «Durante la ‘paz total’ se ha desescalado el conflicto en Colombia, aseguró informe de la JEP». Infobae. [Consulta: 23 febrer 2025].
  13. ↑ «Colombia cierra 2023 con más violencia y casi 100 masacres» (en castellà). DW, 30-12-2023. [Consulta: 23 febrer 2025].
  14. ↑ Torrado, Santiago. «Proceso de paz con el ELN: fin del cese al fuego, secuestro y suspensión de los diálogos con el Gobierno Petro» (en castellà). El País, 06-02-2025. [Consulta: 23 febrer 2025].

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conflicte armat colombià
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Conflicte_armat_colombià&oldid=34888821»