Conflicte armat colombià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarConflicte armat colombià
Guerra Freda i Guerra contra el terrorisme
FARC commanders during the Caguan peace talks (1998-2002).jpg
Tipus conflicte
Data 27 de maig 1964 - 26 de setembre 2016 (alto el foc)
Lloc Colòmbia, Colòmbia Colòmbia
Resultat Conflicte en curs
Bàndols
Colòmbia Govern de Colòmbia Forces guerrilleres:
FARC FARC
ELN ELN
M-19 M-19
EPL EPL
Diversos grups paramilitars i càrters de la droga:
AUC AUC
Modifica les dades a Wikidata

Es coneix com a Conflicte armat colombià el conflicte guerriller que es va iniciar aproximadament el 1964, entre el govern colombià i les guerrilles camperoles, i diverses guerriles com les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN).

Està fonamentat històricament en el conflicte conegut com La Violencia, que va ser provocat per l'assassinat del líder polític Jorge Eliécer Gaitán, i la ingerència dels Estats Units, que exercí una forta repressió contra el comunisme en zones rurals de Colòmbia en la dècada de 1960, cosa que va portar diversos militants liberals i comunistes a reorganitzar a les FARC. El conflicte ha travessat diverses fases amb major o menor intensitat i ha vist com els grups implicats utilitzaven diverses tàctiques de confrontació al llarg de la història.

Les raons per combatre varien d'un grup a un altre. Els diversos moviments guerrillers com les FARC afirmen estar lluitant pels drets dels pobres a Colòmbia i per protegir-los de la violència del govern i per aconseguir justícia social a través del socialisme. El govern colombià diu que està lluitant per mantenir l'ordre i l'estabilitat, i per protegir els drets i interessos dels seus ciutadans. Els grups paramilitars, com les AUC, afirmen estar reaccionant a l'amenaça dels moviments guerrillers. Tant els grups guerrillers com els paramilitars han estat acusats de participar en el tràfic de drogues i de ser grups terroristes. Totes les parts implicades en el conflicte han estat criticades per nombroses violacions de drets humans.

Segons un informe del govern, 220.000 persones han mort en el conflicte entre 1958 i 2013, la majoria d'ells civils.

Procés de pau[modifica]

Belisario Betancur Cuartas va promoure la incorporació dels principals grups i moviments armats a la vida civil així com una recerca contínua de la pau, gràcies a la qual va obrir-se un procés de negociació amb els escamots colombians de les FARC, que van dur als Acords de la Uribe en 1984, i amb el M-19 i l'EPL, que van dur als Acords de Corinto també en 1984,[1] el fracàs dels quals va desembocar en la Presa del Palau de Justícia en 1985.

Les negociacions es van iniciar al setembre de 2012 i sobretot es van dur a terme a l'Havana. Els negociadors van anunciar un acord final per acabar el conflicte i construir una pau duradora el 24 d'agost de 2016 i un referèndum que va ser dut a terme el 2 d'octubre de 2016, que no va tenir èxit després que el 50,21% dels electors va votar en contra.[2] El govern de Colòmbia de Juan Manuel Santos i les FARC el 24 de novembre van signar un acord de pau revisat i fou presentat al Congrés, que el va aprovar,[3] i el 27 de juny van lliurar les armes a l'ONU, donant per acabat el conflicte armat.[4]

Referències[modifica]

  1. Cuesta, José. Corinto: un diálogo de sordos (en castellà). José Cuesta, 1997, p. 83. ISBN 9589595529 [Consulta: 9 desembre 2018]. 
  2. «Colombia signs new peace deal with Farc». BBC News, 24-11-2016.
  3. «Colombia’s congress approves historic peace deal with FARC rebels». Washington Post, 30-11-2016.
  4. «Les FARC lliuren les armes davant l'ONU després de més de 50 anys». CCMA, 27-06-2017 [Consulta: 9 desembre 2018].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conflicte armat colombià Modifica l'enllaç a Wikidata