Vés al contingut

Mas Ciurana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mas Ciurana
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXX Inici
Característiques
Estil arquitectònicEclecticisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaHostalric (Selva) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióParatge Mas Ciurana, davant de l'estació de tren. Hostalric (Selva)
Map
 41° 45′ N, 2° 38′ E / 41.75°N,2.63°E / 41.75; 2.63
IPA
IdentificadorIPAC: 26744

El Mas Ciurana és un edifici situat als afores del municipi d'Hostalric (Selva). Es troba davant per davant de l'estació de tren, motiu pel qual també és conegut com a Torre de l'Estació.[1] Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

L'edifici, de planta quadrangular, té planta baixa i dos pisos, i està cobert per un teulat irregular a quatre vessants (a destacar les mansardes de les façanes laterals). Cal destacar que la teulada està reforçada amb bigues de ferro i té la teulada de ceràmica vidriada negra, fet que li dona una lluentor especial.[1]

A la façana principal, trobem la porta d'entrada en arc rebaixat (molt rebaixat) emmarcada a la llinda i els brancals amb pedra artificial (igual que les obertures que té a dreta i esquerra), i coberta per un petit cobert d'uralita amb les cartel·les de ferro forjat. Flanquejant la porta, dues pilastres de carreus de pedra artificial, disposats a manera d'enteixinat, coronades per un carreu amb elements decoratius. A dreta i esquerra, dues finestres grans, rectangulars verticals, que segueixen l'esquema de la porta d'entrada, que també es troben flanquejades per dues pilastes: una és la que flanqueja la porta d'entrada, i l'altre, és la de la cantonada de l'edifici, que actua de cadena cantonera, però per la seva morfologia (igual que les que fanquegen la porta d'entrada) és més pròxima a una pilastra.[1]

Al primer pis, tres balcons amb la llosana rectangular de pedra, i barana de ferro forjat. Les obertures que donen accés als balcons, són en arc de llinda i estan emmarcades amb pedra artificial i protegides per trencaaigües. El trencaaigües central té arc georgià, i està sostingut per dues mènsules; i les laterals són trencaaigües en arc de frontó. Unes pilastres de carreus de pedra artificial, disposats a manera d'enteixinat coronades per motllures, decoren i reforcen les cantonades, a manera de cadena cantonera, igual que a la planta baixa.[1] Al segon pis, una obertura triple (la central més gran que les laterals) en arc de mig punt, i dues finestres també en arc de mig punt flanquejant la finestra triple central. Totes les finestres tenen un ampit de pedra sostingut per una mènsula.[1]

De les altres façanes, cal destacar la mansarda de les façanes laterals, sota les quals hi ha una finestra triple, i la terrassa que hi ha a la part posterior, a la que s'hi accedeix des del primer pis, i que a la planta baixa esdevé una porxada amb els arcs de mig punt.[1] Les façanes estan arrebossades i pintades de color rosat[1]

Entorn la casa hi ha un pati amb arbres.[1] Els camps propietat de la casa són els que queden just pel darrere d'aquesta.[1] Al costat de la casa hi ha l'antiga casa dels masovers.[1] Davant per davant de la casa, un mur amb balaustrada protegeix el terreny, sobre el que s'alça la casa, d'esllevissades, i a la vegada és un mur que la separa de l'actual via del tren.[1]

Història[modifica]

El Mas Ciurana va ser construït a principis del segle XX sobre un antic edifici del que en va prendre el nom. L'any 1952 la casa fou comprada per Anna Sunyer. La família habilità la casa per a un ús agrícola. Actualment és habitatge dels descendents de la família Gubert-Sunyer.[1] El traçat del tren d'alta velocitat ha canviat les condicions d'habitabilitat de la casa, provocant per expropiació el seu abandó per part d'Adif i posterior desaparició.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Mas Ciurana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 novembre 2014].