Vés al contingut

Massa crítica (dinàmica social)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La massa crítica, en sociologia esdevé el nombre mínim de persones necessàries perquè succeeïxi una innovació en un sistema social. La massa crítica sosté a la quantitat mínima de persones que, per sí, es poden sostendre i créixer. És un aspecte de la teoria de la difusió d'innovacions, atribuïda al sociòleg Everett Rogers.[1]

La teoria de la massa crítica a la política i l'acció política col·lectiva es defineix com el nombre crític de personal necessari per afectar la política i fer un canvi com un cos influent.[2] Es considera que aquest nombre es col·loca en un 30%.[3][4] Tanmateix, altres investigacions suggereixen que el percentatge pot ser d'un 15%.[5][6]

Un exemple pot ser si en una gran ciutat, de cop, una persona s'atura i mira al cel, no succeirà res, la gent seguirà el seu camí ignorant-lo. Quan tres persones es detenen i miren cap al cel, probablement algunes persones es girin i els observin per a seguir caminant. Però quan s'arriba a un petit nombre (depén de l'amplada del carrer, l'hora, entre altres factors) de persones necessàries, potser 5 o 7, per a fer que altres es parin i mirin al cel també.

Referències

[modifica]
  1. Rogers, Everett M2003"
  2. Kanter, Rosabeth Moss «Some effects of proportions on group life: skewed sex ratios and responses to token women». American Journal of Sociology. JSTOR for the University of Chicago Press, 82, 5, març 1977, pàg. 965–990. JSTOR: 2777808. Pdf from Norges Handelshøyskole (NHH), the Norwegian School of Economics. Arxivat 2016-01-28 a Wayback Machine.
  3. Dahlerup, Drude «From a small to a large minority: women in Scandinavian politics». Scandinavian Political Studies. Wiley, 11, 4, desembre 1988, pàg. 275–297. DOI: 10.1111/j.1467-9477.1988.tb00372.x.
  4. Dahlerup, Drude «The story of the theory of critical mass». Politics & Gender. Cambridge Journals, 2, 4, desembre 2006, pàg. 511–522. DOI: 10.1017/S1743923X0624114X.
  5. Childs, Sarah; Krook, Mona Lena «Should give up on critical mass? A contingent yes». Politics & Gender. Cambridge Journals, 2, 4, desembre 2006, pàg. 522–530. DOI: 10.1017/S1743923X06251146.
  6. Childs, Sarah; Krook, Mona Lena «Critical mass theory and women's political representation». Political Studies. Wiley, 56, 3, octubre 2008, pàg. 725–736. DOI: 10.1111/j.1467-9248.2007.00712.x. Pdf.