Massa crítica (dinàmica social)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La massa crítica, en sociologia esdevé el nombre mínim de persones necessàries perquè succeeïxi una innovació en un sistema social. La massa crítica sosté a la quantitat mínima de persones que, per sí, es poden sostendre i créixer. És un aspecte de la teoria de la difusió d'innovacions, atribuïda al sociòleg Everett Rogers.[1]

La teoria de la massa crítica a la política i l'acció política col·lectiva es defineix com el nombre crític de personal necessari per afectar la política i fer un canvi com un cos influent.[2] Es considera que aquest nombre es col·loca en un 30%.[3][4] Tanmateix, altres investigacions suggereixen que el percentatge pot ser d'un 15%.[5][6]

Un exemple pot ser si en una gran ciutat, de cop, una persona s'atura i mira al cel, no succeirà res, la gent seguirà el seu camí ignorant-lo. Quan tres persones es detenen i miren cap al cel, probablement algunes persones es girin i els observin per a seguir caminant. Però quan s'arriba a un petit nombre (depén de l'amplada del carrer, l'hora, entre altres factors) de persones necessàries, potser 5 o 7, per a fer que altres es parin i mirin al cel també.

Referències[modifica]

  1. Rogers, Everett M2003"
  2. Kanter, Rosabeth Moss «Some effects of proportions on group life: skewed sex ratios and responses to token women». American Journal of Sociology. JSTOR for the University of Chicago Press, 82, 5, març 1977, pàg. 965–990. JSTOR: 2777808. Pdf from Norges Handelshøyskole (NHH), the Norwegian School of Economics. Arxivat 2016-01-28 a Wayback Machine.
  3. Dahlerup, Drude «From a small to a large minority: women in Scandinavian politics». Scandinavian Political Studies. Wiley, 11, 4, desembre 1988, pàg. 275–297. DOI: 10.1111/j.1467-9477.1988.tb00372.x.
  4. Dahlerup, Drude «The story of the theory of critical mass». Politics & Gender. Cambridge Journals, 2, 4, desembre 2006, pàg. 511–522. DOI: 10.1017/S1743923X0624114X.
  5. Childs, Sarah; Krook, Mona Lena «Should give up on critical mass? A contingent yes». Politics & Gender. Cambridge Journals, 2, 4, desembre 2006, pàg. 522–530. DOI: 10.1017/S1743923X06251146.
  6. Childs, Sarah; Krook, Mona Lena «Critical mass theory and women's political representation». Political Studies. Wiley, 56, 3, octubre 2008, pàg. 725–736. DOI: 10.1111/j.1467-9248.2007.00712.x. Pdf.