Massacres d'Oix
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
Osh és una ciutat ubicada a la vall de Ferghana al Sur del Kirguizistan
que ha patit dues greus massacres en les dues darreres dècades, a causa d'unes deteriorades situacions socioeconòmiqes barrejades amb conflictes ètnics[1] entre les comunitats uzbeques i kirguises.
Primera Massacre any 1990.
La primera es va originar al mes de Juny 1990, quant el grup nacionalista Adalat[2] va demanar la separació de la república de Kirguizistan per formar part de la de l'Uzbequistan. El conflicte va tenir el seu clímax el 6 de juny de 1990, amb la intervenció de les tropes soviètiques i el tancament de les fronteres entre les dues repúbliques i unes xifres oficioses de quasi 300 morts.
Segona Massacre any 2010.
La segona s'ha produït al Juny del 2010,[3] cinc anys després de l'arribada el 2005 de Kurmanbek Bakiyev a la presidència del Kirguizistan el qual va deteriorar ostensiblement les relacions entre les comunitats uzbeka i kirguís. La seva caiguda a l'Abril del 2010, va provocar un estat d’incertesa a la zona, diversos intents de contrarevolució i desequilibris entre les màfies del sud del país que temoroses de perdre la seva hegemonia, van finançar qualsevol intent de sublevació per mantenir el seu estatus previ a la revolució (sembla que Ajmat Bakiyev, germà de l'antic president controlava els negocis il·legals al sur). Així el 10 de Juny, uns aldarulls segurament planificats van desembocar en 4 dies de guerra urbana entre les ètnies uzbeques i kirguises en la ciutat de Osh i Jalal-Abad. El conflicte només es va poder aturar amb l'arribada de tropes especials enviades per la presidenta Otunbayeva des de Bishkek i del suport del la 31ª Brigada aerotransportada russa. El balanç oficial parla de 187 morts, i 1928 ferits, tot i que fons locals eleven aquest número a 1526 la majoria dels quals serien uzbeqs. A banda dels morts i ferits, la massacre hauria provocat un èxode elevat de desenes de milers d'Uzbeqs, que arribarien a la xifra de 100.000 segons la Comissió per als refugiats de l'ONU.[4]
La causa de la segona massacre no se sap del cert. Hi ha gent que afirma que els uzbeks van violar una noia kirguiz. Altres que diuen que la culpa és d'un líder polític uzbek, Kadyrjan Batyrov, que va incendiar la casa de Bakiyev a Teiït. Però, sigui com sigui, en el que coincideixen gairebé tots és que no es tracta de quelcom espontani. El 27 de juny s'havia de celebrar un referèndum sobre la Constitució com a primer pas del procés democràtic del país. Molts apunten directament cap al deposat Bakiyev, el qual, des del seu refugi de Minsk, ha negat la seva participació en els fets i atribueix a la incapacitat del govern provisional la deriva dels esdeveniments.