Mat ideal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Michal Dragoun
Phénix 1993
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 kl e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 nl f5 g5 h5 rl
a4 b4 c4 d4 kd e4 rd f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Mat d'ajuda en 2 jugades (h#2). Hi ha dues solucions, ambdues duen a un mat ideal.
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 kl f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 nl f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 kd f4 g4 h4 rl
a3 b3 c3 d3 e3 rd f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Una de les solucions al problema: 1.Te3 Re6 2.Re4 Th4#.

En escacs, un mat ideal és una posició d'escac i mat que és una forma més específica de mat modèlic. Mentre que en el mat modèlic cada peça del bàndol guanyador (llevat potser del rei i els peons depenent del context) participa en el mat, en un mat ideal s'hi impliquen també totes les peces del bàndol perdedor, normalment bloquejant la llibertat de moviments del rei perdedor, de manera que no pugui escapar. Igualment com passa en el mat modèlic, en el mat ideal les peces del bàndol fort ataquen les caselles buides al voltant del rei feble exactament un cop, i no ataquen les peces del bàndol perdedor que ocupen les caselles adjacents al rei.

Per exemple, al segon diagrama de la dreta (a baix), les blanques estan fent un mat ideal. El mat el fa la torre blanca, i el rei negre no pot moure a d4 ni a f4. El rei blanc evita que el negre escapi a d5 o f5 i evita la captura del cavall, mentre que el cavall impedeix l'escapatòria per d3 i f3, mentre que la torre negra bloqueja la sortida cap a e3, alhora que no és atacada per cap peça blanca.

La molt restrictiva definició del que és un mat ideal fa que sigui molt rar de veure en partides actuals, però no obstant són un tema comú en problemes d'escacs, com el de la dreta.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]