Mataparent de Dupain
Rubroboletus dupainii  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
 | |||||||||
| Gairebé amenaçada | |||||||||
| UICN | 70402507 | ||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Boletaceae | ||||||||
| Gènere | Rubroboletus | ||||||||
| Espècie | Rubroboletus dupainii Kuan Zhao i Zhu L.Yang, 2014 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus dupainii | ||||||||
| Sinònims | Suillellus dupainii Boletus dupainii
| ||||||||
El mataparent de Dupain[1][2] (Rubroboletus dupainii) és un mataparent d'esponja roja de barret més o menys viscòs, llis, brillant, de color vermell sang i de cama puntejada de vermell[3]
Morfologia[modifica]
Solitari o gregari; barret de fins a 15 cm de diàmetre, primer hemisperic, després de pla-convex a convex o estès; superfície brillant, lleugerament viscosa; de color taronja vermellós, vermell viu a vermell fosc; blaveja al frec; marge involut, groc, en madurar del color del barret.
Tubs de color groc llimona, blavegen al tall i al frec; porus fins, ataronjats de joves, de vermell brillant a vermell ataronjats, grocs cap el marge del barret; a la pressió i al frec esdevenen blaus.
Cama de fins a 10 cm de longitud; robusta, de cilíndrica a lleugerament inflada al peu; de groc clar a groc ataronjat, bru vermellosa cap el peur; sense veritable reticle, coberta de grànuls fins, densos i vermells; blaveja al frec.
Carn compacta; de color groc pal·lid, amb taques vermellas en el peu; blaveja al tall, blau pàl·lid, especialment sobre els tubs i a la cama; olor agradable, tast poc apreciable[2][3] [4][5][6]
Hàbitat[modifica]
Rara; des de l'estiu a mitjans de tardor; en sòls àcids i calcaris; de la muntanya mitjana; vora roures i castanyer[2][3][4][5]
Comentaris[modifica]
Carn + I: Negatiu, sense reacció amiloide en la carn de la cama.
L'ornamentació de la cama recorda la del mataparent de cama roja (Neoboletus erythropus) però aquesta espècie té el barret vellutat i de color bru.
Les altres espècies del gènere Rubroboletus tenen un reticle molt marcat sobre la cama i no tenen mai la superfície del barret brillant i de color vermell[2][3][4][5]
Comestibilitat[modifica]
És comestible[2]
Referències[modifica]
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «B. dupainii « boletales.com». [Consulta: 1r desembre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Muñoz, José Antonio. Fungi Europaei. 2: Boletus s.l., excl. Xerocomus: Strabilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae / José Antonio Muñoz. Alassio (Savona): Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0.
- ↑ Eyssartier, Guillaume; Roux, Pierre. Le guide des champignons: France et Europe. París: Belin, 2011. ISBN 978-2-7011-5428-2.