Max, amor meu
Aparença
Max mon amour ![]() | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Nagisa Oshima ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Serge Silberman ![]() |
Dissenyador de producció | Pierre Guffroy ![]() |
Guió | Nagisa Oshima i Jean-Claude Carrière ![]() |
Música | Michel Portal ![]() |
Fotografia | Raoul Coutard ![]() |
Muntatge | Hélène Plemiannikov ![]() |
Maquillatge | John Stephenson ![]() |
Distribuïdor | Tōhō i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Japó, França i Estats Units d'Amèrica ![]() |
Estrena | 1986 ![]() |
Durada | 97 min ![]() |
Idioma original | francès ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | comèdia ![]() |
Lloc de la narració | París ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Max, amor meu (マックス、モン・アムール, Makkusu, el meu amor) és una pel·lícula japonesa dirigida per Nagisa Oshima, estrenada l'any 1986.
Argument
[modifica]Peter, diplomàtic anglès amb plaça a París, sospita que la seva dona Margaret manté una relació extra conjugal. Tot seguit contracta un detectiu privat, i descobreix que ella ha llogat un pis. Després d'aconseguir la clau descobreix que l'amant de la seva dona és un ximpanzé anomenat Max.[1]
Repartiment
[modifica]- Charlotte Rampling : Margaret Jones
- Anthony Higgins : Peter Jones
- Victoria Abril : Maria
- Anne-Marie Besse : Suzanne
- Fabrice Luchini : Nicolas
- Nicole Calfan : Hélène
- Pierre Étaix : El detectiu
- Bernard Haller : Robert
- Sabine Haudepin : Françoise, la prostituta
- Bernard-Pierre Donnadieu : Archibald
- Christopher Hovik : Nelson Jones
- Bonnafet Tarbouriech : El veterinari
Max és interpretat per la titellaire Ailsa Berk, coneguda per les seves intervencions a Star Wars, episodi VI: El Retorn del Jedi, Greystoke i Doctor Who. No surt als crèdits.
Premis
[modifica]1986: Festival de Cannes: Nominada a la Palma d'Or (millor pel·lícula)[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Charlotte Rampling’s Unknowable Truth» (en anglès). The New York Times.
- ↑ «Max, mi amor (Max, mon amour) (1986)» (en castellà). [Consulta: 9 juliol 2018].