Maxim Matlakov

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMaxim Matlakov
MatlakovMaxim.jpg
Nom original Максим Сергеевич Матлаков
Dades biogràfiques
Naixement 5 de març de 1991 (1991-03-05) (26 anys)
Sant Petersburg
Nacionalitat Rússia Rússia
Activitat professional
Ocupació Jugador d'escacs
Esport Escacs
Altres dades
Títol Gran Mestre (2009)
Campió del món Sub-18 (2009)
Notes
Màxim Elo: 2700 (novembre 2013)
Modifica dades a Wikidata

Maxim Matlakov (rus: Максим Матлаков; Sant Petersburg, 5 de març de 1991) és un jugador d'escacs en rus: Максим Матлаков que té el títol de Gran Mestre Internacional des de 2009.[1][2]

A la llista d'Elo de la FIDE del setembre de 2016, hi tenia un Elo de 2691 punts, cosa que en feia el jugador número 12 (en actiu) de Rússia, i el número 54 del rànquing mundial.[3] El seu màxim Elo va ser de 2700 punts, a la llista del novembre de 2013 (posició 50 al rànquing mundial).[4]

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Matlakov fou tercer al Campionat del món de la joventut a la categoria Sub-12 el 2003, 8è el 2004 i tercer el 2005 a la categoria Sub-14 el 2004, i 10è a la categoria Sub-18 el 2008 i campió Sub-18 el 2009.[5]

El 2012 fou 2n–14è (6è al desempat) al 13è Campionat d'Europa Individual amb 8 punts d'11 i es va claassificar per la Copa del Món del 2013,[6] on va derrotar al GM holandès Jan Smeets a la primera ronda però va ser eliminat per Shakhriyar Mamedyarov a la segona ronda.[7][8]

El 2009, Matlakov va guanyar el Campionat Ciutat de Sant Petersburg i també va guanyar el Memorial Gipslis el 2009.[9] El  2011 empetà 4t–12è amb Vadim Zvjaginsev, Sergey Volkov, Ernesto Inarkiev, Vladimir Fedoseev, Evgeny Tomashevsky, Boris Grachev, Sanan Sjugirov i Sergei Rublevsky en la principal Lliga del Campionat de Rússia a Taganrog.[10] El 2013 Matlakov empetà en el 1r–11è amb Pavel Eljanov, Dmitry Kokarev, Alexander Areshchenko, Denis Khismatullin, Oleg Korneev, Dragan Solak, Vadim Zvjaginsev, Sanan Sjugirov, Ivan Bukavxin i Ildar Khairullin al Memorial Txigorín a Sant Petersburg.[11] El 2014, va empetà en el 1r–4t amb Alexander Moiseenko, Michal Krasenkow i Mateusz Bartel a l'Obert de Moscou i empetà en el 2n–5è amb Parimarjan Negi, Gawain Jones i Maxim Rodshtein a la Politiken Cup a Helsingor.[12][13]

Participació en competicions per equips[modifica | modifica el codi]

Matlakov va guanyar la medalla de plata individual pel tauler 5 a Sant Petersburg a la Copa d'Europa de clubs d'escacs de 2013.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Максим Матлаков» (en rus). Ruchess.ru, 06-03-2013. [Consulta: 13 febrer 2014].
  2. «Nota biogràfica de Maxim Matlakov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 17 setembre 2015].
  3. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Rússia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 25 setembre 2016].
  4. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Maxim Matlakov «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 17 setembre 2015].
  5. «The chess games of Maxim Matlakov». ChessGames.com. [Consulta: 13 febrer 2014].
  6. «13th European Individual Championship Tournament». ChessGames.com. [Consulta: 13 febrer 2014].
  7. Crowther, Mark. «FIDE World Cup Round 1 Day 2 Nepomniachtchi and Polgar eliminated». The Week in Chess, 12-08-2013. [Consulta: 13 febrer 2014].
  8. «World Cup (2013) (games of Maxim Matlakov)». ChessGames.com. [Consulta: 13 febrer 2014].
  9. «Gipslis Mem GM». 365chess.com. [Consulta: 13 febrer 2014].
  10. Crowther, Mark. «TWIC: Russian Chess Championships Higher League 2011». Chess.co.uk, 27-06-2011. [Consulta: 13 febrer 2014].
  11. Crowther, Mark. «Chigorin Memorial 2013». The Week in Chess, 05-10-2013. [Consulta: 13 febrer 2014].
  12. «Moscow-Open 2014, March 2014 Russia». FIDE. [Consulta: 1 octubre 2014].
  13. «Politiken Cup 2014 September 2014 Denmark». FIDE. [Consulta: 1 octubre 2014].
  14. Bartelski, Wojciech. «European Men's Chess Club Cup: Maxim Matlakov». OlimpBase. [Consulta: 13 febrer 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Títols
Precedit per:
Ivan Šarić
Campió del món Sub-18
2009
Succeït per:
Steven Zierk