Ernesto Inàrkiev

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaErnesto Inàrkiev
ErnestoInarkiev.jpg
Ernesto Inàrquiev, el 2010
Nom original Эрнесто Инаркиев
Ernesto Inàrquiev
Biografia
Naixement 9 de desembre de 1985 (1985-12-09) (34 anys)
Oix (Kirguizistan)
Nacionalitat Kirguizistan Kirguizistan
Rússia Rússia
Activitat
Ocupació Jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva Kirguizistan
Rússia (2000–)
Esport escacs
Títol d'escaquista Gran Mestre (2002)
Campió d'Europa Sub-16 (2001)
Campió d'Europa individual (2016)
Punts Elo (màx.) 2.732 (setembre 2016)
Identificador FIDE 4162722
Participà en
2000Olimpíada d'escacs de 2000
1998Olimpíada d'escacs de 1998
Altres
Títol Gran Mestre (2002)
Campió d'Europa Sub-16 (2001)
Campió d'Europa individual (2016)
Notes
Màxim Elo: 2732 (setembre 2016)
Modifica les dades a Wikidata

Ernesto Inàrkiev (Oix, 9 de desembre de 1985) és un jugador d'escacs rus d'origen kirguís, que té el títol de Gran Mestre des de 2002.[1]

A la llista d'Elo de la FIDE del juny de 2019, hi tenia un Elo de 2693 punts, cosa que en feia el jugador número 12 (en actiu) de Rússia, i el número 42 del rànquing mundial.[2] El seu màxim Elo va ser de 2732 punts, a la llista de setembre de 2016.[3]

Va néixer a la República Socialista Soviètica del Kirguizistan, després independent el 1992, i va marxar a viure el 2000, als quinze anys, a Elistà, Rússia, el mateix any que va obtenir el títol de Mestre Internacional. Li van posar el nom d'Ernesto, en castellà, en honor a Ernesto «Che» Guevara.[1][4]

Resultats destacats en competició[modifica]

Als tretze anys va representar el Kirguizistan a l'Olimpíada d'Elista de 1998; també participà en l'Olimpíada d'Estambul de 2000, amb una puntuació conjunta de (+11 =9 –3)[5] (un 67,4%). El 2001 guanyà el Campionat d'Europa Sub-16 a Kallithea, Grècia, i el 2002 el Campionat de Rússia Sub-20.[1] El 2004 guanyà el campionat de la República de Calmúquia.

A finals de 2005, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on va tenir una mala actuació i fou eliminat en primera ronda per Aleksandr Khalifman.[6][7][8]

El 2006 fou tercer a la Superfinal del 59è Campionat d'escacs de Rússia, rere Ievgueni Alekseiev i Dmitri Iakovenko.[9][10]

El 2008, empatà al primer lloc al Grand Prix d'Elista;[1] aquell any, a la llista d'Elo d'octubre, hi aconseguí tenir 2.737 punts, cosa que el situà per primer cop entre els 10 millors jugadors del món. El setembre de 2008, va formar part (amb Ievgueni Tomaixevski, Ievgueni Alekséiev, Piotr Svídler i Dmitri Iakovenko) de l'equip rus que disputà el cinquè matx Rússia - Xina a Ningbo i hi puntuà 1.5/5 amb una performance de 2531.[11] La Xina va guanyar el matx per un global de 26 a 24.[12]

El 2010 empatà als llocs 1r a 4t amb Konstantín Txernixov, Le Quang Liem i Ievgueni Baréiev a l'obert de Moscou.[13]

Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[14][15] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi va tenir una raonable actuació. Avançà fins a la segona ronda, quan fou eliminat per Oleksandr Moissèienko (1-3).[16]

El març de 2012 fou 5è al Campionat d'Europa absolut, a Plòvdiv (Bulgària) (el campió fou Dmitri Iakovenko).[17][18] El mateix any fou segon al fortíssim obert de Moscou, per darrere d'ígor Lissi i empatat amb Dmitri Kókarev.[19]

El maç de 2014 guanyà el fort torneig Obert de Baku amb 7 punts de 9 i una performance de 2748, igualat amb Constantin Lupulescu però amb millor desempat.[20] El febrer del 2015 fou clarament campió de l'Obert de Moscou amb 8 punts de 9 i derrotant al vigent campió rus Ígor Lissi a la darrera ronda i finalitzar a un punt per davant de Tigran L. Petrossian, Francisco Vallejo, Anton Korobov i Vladislav Artemiev.[21]

El maig 2016 es proclamà campió d'Europa individual, a Đakovica (Kosovo), amb 9 punts d'11, mig punt més que el segon classificat Ígor Kovalenko.[22]

El desembre de 2018 empatà al segon lloc al 5è Festival d'Escacs Sunway de Sitges amb 7'5 punts sobre 10, mig per sota del campió, Àlvar Alonso, i empatat amb altres forts GMs.[23][24]

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nota biogràfica d'Ernesto Inàrkiev» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 24 setembre 2010].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Rússia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 25 juny 2019].
  3. Evolució Elo d'Ernesto Inàrkiev «FIDE» (en anglès). [Consulta: 25 juny 2019].
  4. «Hail, young and unknown tribe!» (en anglès). New In Chess, 7, 2006, pàg. 66.
  5. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  6. Lloc web oficial de la Copa del món de 2005 (anglès)
  7. Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
  8. The Week in Chess 580 (anglès)
  9. «Reportatge del campionat rus de 2006 a portaldeajedrez.cl» (en castellà). [Consulta: 24 setembre 2010].
  10. «Evgeny Alekseev becomes the champion of Russia 2006» (en anglès). RussiaChess.org, 04-12-2006. [Consulta: 24 setembre 2010].
  11. «Fifth China vs Russia Match in Ningpo» (en anglès). Chessbase, 24-09-2008. [Consulta: 14 desembre 2014].
  12. «5th Russia-China match: Ningpo 2008» (en anglès). Olimpbase. [Consulta: 14 desembre 2014].
  13. «Chernyshov wins Moscow Open 2010» (en anglès). ChessBase, 08-02-2010. [Consulta: 24 setembre 2010].
  14. FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 26 de novembre de 2011 (anglès)
  15. «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 26 novembre 2011].
  16. «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. [Consulta: 26 novembre 2011].
  17. «GM Dmitry Jakovenko won the 13th European individual Chess Championship 2012» (en anglès). europechess.net, 04-04-2012. [Consulta: 12 maig 2012].
  18. «Jakovenko Wins European Championship 2012» (en anglès). chess.com, 31-03-2012. [Consulta: 12 maig 2012].
  19. «Moscow Open 2012 A» (en anglès). Chess-Results.com, 05-02-2012. [Consulta: 18 febrer 2014].
  20. «Strong Baku Open is won by Inarkiev». chessbase.com. [Consulta: 23 maig 2016]. (anglès)
  21. «Ernesto Inarkiev convincing in Moscow Open 2015». chessdom.com. [Consulta: 23 maig 2016]. (anglès)
  22. «17th European Individual Chess Championship». chess-results.com. [Consulta: 23 maig 2016].
  23. Peterson, Macauley «Alvar Alonso ganador del Abierto Sunway en Sitges». chessbase, 27-12-2018 [Consulta: 25 juny 2019].
  24. «Quadre de resultats del 5è Festival Sunway de Sitges». chess results, desembre 2018 [Consulta: 25 juny 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernesto Inàrkiev
  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 24 setembre 2010]. (anglès)
  • Ernesto Inàrkiev a ChessGames.com (anglès)
  • Partides d'Ernesto Inàrkiev a «365chess.com». [Consulta: 24 setembre 2010]. (anglès)
  • Ernesto Inàrkiev al web de la FIDE (en anglès)
  • Posició al rànquing mundial i evolució Elo d'Ernesto Inàrkiev «benoni.de». [Consulta: 24 setembre 2010]. (alemany)
  • Estimació Elo d'Ernesto Inàrkiev a «chessmetrics.com». [Consulta: 24 setembre 2010]. (anglès)
  • Fitxa d'Ernesto Inàrkiev a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 24 setembre 2010]. (anglès)


Títols
Precedit per:
Ievgueni Naier
Campió d'Europa d'escacs
2016
Succeït per:
Maksim Matlakov