Me casé con un boludo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaMe casé con un boludo
Case con un boludo.jpg
Fitxa
DireccióJuan Taratuto Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióPablo Solarz
Juan Taratuto
MúsicaDarío Eskenazi
FotografiaJulián Apezteguia
MuntatgePablo Barbieri
VestuariMónica Toschi
ProductoraPatagonik Film Group
DistribuïdorBuena Vista International
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena2016 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia romàntica
Lloc de la narracióBuenos Aires Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt5465868 Filmaffinity: 832660 Modifica el valor a Wikidata

Me casé con un boludo és una pel·lícula còmica argentina estrenada el 17 de març de 2016 i dirigida per Juan Taratuto, i Adrián Suar, que repeteixen després de l'èxit d'Un novio para mi mujer, del mateix director.

Argument[modifica]

La història tracta de Florencia, una actriu en ascens que ara comença la seva carrera en cinema, i que s'acaba enamorant del seu co-protagonista, un famós actor de cinema. Quan decideixen casar-se, ella s'adonarà que en realitat es va enamorar del personatge i que el seu espòs és en realitat un autèntic boludo.[1]

Repartiment[modifica]

  • Valeria Bertuccelli: Florencia Córmik.
  • Adrián Suar: Fabián.
  • Norman Briski
  • Gerardo Romano

Rebuda[modifica]

La pel·lícula va obtenir un 86% d'aprovació en el lloc Todas Las Críticas, basats en 28 crítiques professionals que dóna una ràtio de 68/100, la qual cosa indica un consens positiu en general. Pablo O. Scholz del diari Clarín va comentar "Comèdia romàntica amb més amor que riallades, Suar i Bertuccelli estan en la seva salsa."[2] De forma més modesta Diego Batlle del diari La Nación conclou "El resultat és dispar, no sempre convincent, però amb un professionalisme tècnic, narratiu i dels actors, i certs moments d'humor absurd i fins d'assolida sensibilitat i emoció que finalment acaben rescatant-la de les seves successives recaigudes."[3] Finalment Juan Pablo Cinelli de Página 12 qüestiona un aspecte del film dient "La pel·lícula abandona el cinema per posar-se a dialogar amb la indústria del ciment, (...) i ho fa sense necessitat, com si desconfiés dels seus propis mèrits. Perquè més enllà d'aquests dos moments i del seu títol, (...) representa una aportació vàlida a l'ampli ventall del cinema argentí."[4]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]