Vés al contingut

Griselda Siciliani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGriselda Siciliani

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 abril 1978 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat2004 Modifica el valor a Wikidata -
Família
ParellaAdrián Suar (–2016) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2155527 The Movie Database: 1020042 Allocine: 218232 Allmovie: p589171
Facebook: GriseldaSicilianiOficial X: grisici Instagram: griseldasiciliani Musicbrainz: bfb34b1d-6223-47ac-a450-fa877f8ac28c Modifica els identificadors a Wikidata

Griselda Siciliani (Buenos Aires, 2 d'abril de 1978) és una actriu argentina coneguda per les seves actuacions a telenovel·les com Sos mi vida, Patito Feo, Para vestir santos, Los Únicos, Farsantes i Educando a Nina.

Biografia

[modifica]

Va créixer al barri porteny de Villa Luro.[1] Els seus pares, Ida i Norberto-, són docents.[2] Als deu anys, va ingressar a l'«Escuela Nacional de Danzas», on va rebre els seus estudis i va aprofundir a l'àrea de la dansa contemporània amb Carlos Casella, Ana Garat, Marina Giancaspro, Liliana Nuño i altres. A més, va prendre classes de actuació a l'escola de Hugo Midón i classes de cant amb el mestre Mariano Moruja.

Als vuit anys decideix ballar i mai més deixa de fer-ho. Perquè la vocació és clara, i el desig encara major, cursa estudis a l'escola nacional de danses, on amb tan sols 17 anys es rep de mestra nacional de danses. Intensifica la seva formació en dansa contemporània.

En la seva cerca personal d'expressió realitza l'escola d'Hugo Midón enamorant-se, des de llavors, del teatre musical. Espai que li permet desplegar, evitant tota solemnitat, les diverses formes d'expressió que l'habiten.

Les seves primeres aproximacions al públic sorgeixen en l'escena independent, de la mà de la dansa contemporània. Seguides per treballs de teatre musical per a nens, que la troben cara a cara amb sales comercials i la formen en l'ofici.

Al costat de Virgínia Kaufmann crea, produeix, interpreta i dirigeix Tan modositas (2003-2005) i Quiero llenarme de ti (2006-2008) Homenaje a Sandro, en vida, que guanya el premi ACE a millor espectacle de Cafè Concert.

Mentrestant els seus treballs en l'escena comercial, independent i alternativa se succeeixen. Participa a De protesta (2004) d'Alejandro Tantanian al Teatro San Martín, Revista Nacional (2005), El rebenque show (2005-2006) i Hermosura (2006) del grup El Descueve. També al teatro Lola Membrives és part del musical Sweet Charity (2006).

Als vint-i-sis anys i amb una formació professional consolidada desembarca en la pantalla noia, posant-li vida a personatges memorables que marquen la diferència per la seva versatilitat, humor i impacte. Solament va ser necessària la seva participació com a actriu de repartiment, Flor a Sin código (2006), perquè els elogis passin als mitjans massius i als grans públics.

Després vindrien Deby a Sos mi vida, Carmen a Patito feo, Virginia a Para vestir santos, María a Los Únicos, Gabriela a Farsantes i la consagració indiscutida als mil personatges desdoblats a Educando a Nina. Per aquests treballs, i la seva destacada tasca, rep diversos premis Martin Fierro, Clarí i Tato.

Sota la direcció de Daniel Veronese La forma de las cosas (2009) la retorna al teatre comercial. Aquest mateix any crea Corazón idiota al costat d'Ana Frenkel, Daniel Cúparo, Carlos Casella i Carla Peterson.

Interpreta el personatge femení de la pel·lícula multipremiada El último Elvis (2012), dirigida per Armando Bo. També va actuar a diverses obres com: La danza cansa, De protesta, Tan Modositas i El Rebenque Show i en diverses obres de dansa contemporànies amb Alejandro Cervera, Laura Cuchetti i altres.

En 2006, és convocada per Revista Nacional, espectacle produït per Pol-Ka, en el qual la labor de Griselda s'emporta els majors elogis. L'amo de Pol-Ka, Adrián Suar, li proposa una participació en el programa de televisió Sin código, per interpretar la maldestra secretària del protagonista de la tira, el Senyor Nielsen (Adrián Suar). Aquest primer paper li va permetre guanyar el Premi Martín Fierro com a actriu revelació —superant a Mike Amigorena, Carla Conte, Elena Roger i fins i tot a Diego Armando Maradona—, així com també el Premi Clarín de 2005 en la mateixa categoria.[3]

Durant 2006, segueix la seva carrera a la telecomèdia Sos mi vida, protagonitzada per Natalia Oreiro i Facundo Arana, on va interpretar al personatge de Debbie Quesada, la cosina de Martín Quesada (Facundo Arana). També es va sumar a l'espectacle Quiero llenarme de ti, que va idear i va protagonitzar al costat de Virgínia Kauffmann i Diego Bros, i que va ser guardonat amb el Premi Ace al «Millor Espectacle de Cafè Concert». Així mateix, va participar també en el musical Sweet Charity, al costat de Florencia Peña i Nicolás Scarpino, entre altres.[4]

Durant 2007, va obtenir el seu primer paper protagonista, interpretant a Carmen en la telenovel·la infantil Patito feo al costat de Juan Darthes i Laura Esquivel. Participa en l'adaptació teatral de la tira i en la seva respectiva banda sonés. En 2008 torna a protagonitzar la segona temporada de la ficció.[5]

El 2009 va encapçalar les obres teatrals La forma de las cosas, on interpretava a Evelyn, una artista molt particular, i Corazón idiota, que va protagonitzar amb la seva amiga Carla Peterson.[6] En aquest mateix any, va participar per uns episodis en el prestigiós unitari Tratame bien, interpretant Denise, interpretant Denise, una dona molt activa que posa una mica de bogeria i alegria en l'estructurada vida de José (Julio Chávez).[7]

El 2010 protagonitza l'unitari de Pol-Ka Para vestir santos, al costat de Celeste Cid i Gabriela Toscano. Es la història de tres germanes; Siciliani interpretava Virginia San Juan, la germana del mig.[8]

Ell 2011, va protagonitzar la primera temporada de la telecomedia de Pol-Ka Los únicos, amb Mariano Martínez, Nicolás Cabré, Eugenia Tobal i Nicolás Vázquez, interpretant María.[9]

L'any 2013, després del seu embaràs, és convocada per a ser la protagonista femenina de Farsantes, telenovel·la del prime time emesa per El trece i protagonitzada a més per Facundo Arana, Julio Chávez, Benjamín Vicuña i Alfredo Casero.[10]

En 2014, després d'haver format part de diverses ficcions de Pol-Ka Producciones a la pantalla d'El Trece, és convocada per a realitzar una participació especial amb un personatge antagònic a la nova telecomèdia d'Underground Producciones: Viudas e hijos del rock and roll protagonitzada per Damián De Santo i Paola Barrientos, emesa a la pantalla de Telefe.[11] En teatre protagonitza l'obra Estás que te pelas amb Carlos Casella.

El 2016 protagonitza la comèdia d'Underground per Telefe, Educando a Nina, i el 2017 arriba al Lola Membrives a protagonitzar Sugar!. També aquell mateix any participa al videoclip de Ciro y Los Persas Juira!

Vida privada

[modifica]

Durant vuit anys va estar en parella amb l'actor i productor Adrián Suar. El 15 de juny de 2012 va néixer la seva filla, Margarita Kirzner.[12][13] És a més, la germana major de l'actriu Leticia Siciliani.

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
Any Pel·lícula Personatge País
2007 La antena Ballarina (cameo) Argentina
2012 El último Elvis Valeria Olemberg ArgentinaEstats Units
2016 Me casé con un boludo Cameo Argentina
2020 Recursos humanos Protagonista Argentina
2020 Sentimental Ana Espanya

Televisió

[modifica]
Any Títol Personatge Canal
2004-2005 Sin código Florencia "Flor" El Trece
2006-2007 Sos mi vida Débora Quesada El Trece
2007-2008 Patito feo Carmen Castro Disney Channel
2009 Tratame bien Denisse El Trece
2010 Para vestir santos Virginia San Juan El Trece
2011 Los Únicos María Soledad Marini El Trece
2013-2014 Farsantes Gabriela Soria El Trece
2014-2015 Viudas e hijos del rock and roll Susana "Susy" Bertolotti Telefe
2016 Educando a Nina Nina Peralta/ Mara Bruneta Telefe
2017 De otro planeta Varios personajes Canal Digital
2018 Morir de amor Helena Karsten Telefe
2019 Bailando por un sueño 2019 Participant (Va abandonar) El Trece
2019 Bailando por un sueño 2019 Jurat invitada El Trece
2020 A las naranjas...agujas Dra. Cornelia Zelarrayán TVE

Vídeos musicals

[modifica]
Any Intèrpret Cançó Àlbum
2015 La Franela Fue tan bueno Nunca es tarde
2017 Ciro y los Persas Juira! Naranja persa
2019 Meteoros Chica en Buenos Aires Meteoros+

Teatre

[modifica]
Any Obra Direcció Lloc
2003 La danza cansa Paula Solarz El ombligo de la luna
2004 De protesta Alejandro Maci y Alejandro Tantanian Teatro San Martín
2004-2006 Tan modositas Virginia Kaufmann y Griselda Siciliani Teatro la comedia
2005 Revista nacional Teatro Opera
2006 El Rebenque Show Vivi Tellas Faena Hotel
2006-2007 Sweet Charity Gerardo Gardelin Lola Mebrives
2007-2008 Patito Feo: La historia más linda en el Teatro Carmen Internacional
2006-2009 Quiero llenarme de ti Diego Bros, Virginia Kaufmann, Griselda Siciliani Velma Café
2009 La forma de las cosas Daniel Veronese Multiteatro
2009 Corazón idiota Carlos Casella, Daniel Cúparo y Ana Frenkel Pazeo la Plaza
2011 Los únicos Marcos Carnevale Teatro Opera
2014 Estás que te pelas Teatro Maipo
2015-2016 Sputza La Trastienda Club
2017-2018 Sugar Arturo Puig Teatro Lola Membrives
2019 La mujer de al lado Gastón Duprat Multiteatro Comafi

Premis i nominacions

[modifica]

Premis de cinema

[modifica]
Premis Cóndor de Plata
Any Categoria Treball nominat Resultat Ref.
2013 Millor actriu de repartiment El último Elvis Nominada [14]
Premis Sur
Any Categoria Treball nominat Resultat Ref.
2012 Millor actriu de repartiment El último Elvis Nominada [15]
Premis Goya
Any Categoria Treball nominat Resultat Ref.
2021 Millor actriu revelació Sentimental Pendent [16]

Premis de televisió

[modifica]
Premis Martín Fierro
Any Categoria Treball nominat Resultat Ref.
2006 Artista revelació Sin código Guanyadora [17]
Millor actriu de repartiment en comèdia Nominada
2008 Millor actriu protagonista de comèdia Patito feo Nominada [18]
2009 Nominada [19]
2011 Millor actriu protagonista d'unitari i/o minisèrie Para vestir santos Nominada [20]
2012 Millor actriu protagonista de novel·la / telecomèdia Los únicos Nominada [21]
2014 Millor actriu protagonista de ficció diària (telenovel»la) Farsantes Guanyadora [22]
2017 Millor actriu protagonista en ficció diària (comèdia) Educando a Nina Guanyadora [23]
2019 Millor actriu protagonista d'unitari i/o minisèrie Morir de amor Nominada
Premis Tato
Any Categoria Treball nominat Resultat Ref.
2013 Millor actriu protagònica en drama Farsantes Nominada [24]
2016 Millor actriu protagonista en comèdia Educando a Nina Guanyadora [25]
Premis Clarín
Any Categoria Treball nominat Resultat Ref.
2005 Artista revelació Sin código Guanyadora
Premis Produ
Any Categoria Treball nominat Resultat Ref.
2017 Millor actriu Principal - Sèrie, Supersèrie o Telenovel·la de l’Any Educando a Nina Nominada

Premis de Teatre

[modifica]
Premis ACE
Any Categoria Treball nominat Resultat Ref.
2015 Millor music hall Estás que te pelas Guanyadora [26]
[27]
Millor direcció de musical Nominada
Millor actuació protagonista femenina en un musical, music hall i/o café concert Nominada
2016 Sputza Nominada [28]
2017 Sugar Guanyadora [29]
Premis Hugo al Teatre Musical
Any Categoria Treball nominat Resultat Ref.
2017 Millor actriu protagonista Sugar Nominada [30]
Premis Notirey
Any Categoria Treball nominat Resultat Ref.
2017 Millor actriu Protagonista en Musical Sugar Guanyadora [31]

Premis d’Internet

[modifica]
Premis Los Más Clickeados
Any Categoria Treball nominat Resultat Ref.
2016 Famosos amb més índex d’audiència a Internet Ella mateixa Guanyadora [32]
2017 Guanyadora [33]

Premis de Moda

[modifica]
Premis Imagen a la Moda
Any Categoria Treball nominat Resultar Ref.
2013 Millor Parella Vestida (compartit amb Adrián Suar) Ells mateixos Guanyadora [34]
Millor actriu Vestida en TV Farsantes Nominada [35]

Referències

[modifica]
  1. Griselda Siciliani: "No tuve que golpear puertas"
  2. «Griselda Siciliani: "Soy una chica brava"». Arxivat de l'original el 3 de juliol de 2015. [Consulta: 2 juliol 2015].
  3. [enllaç sense format] http://television.com.ar/diario-online/minuto-a-minuto/data/110228/griselda-siciliani-en-tv/#.U0bmJvl5N1Y Arxivat 2021-06-06 a Wayback Machine.
  4. [enllaç sense format] http://edant.clarin.com/diario/2006/11/10/espectaculos/c-01210.htm
  5. «Copia archivada». Arxivat de l'original el 13 d'abril de 2014. [Consulta: 10 abril 2014].
  6. [enllaç sense format] http://edant.clarin.com/diario/2009/07/16/espectaculos/c-00811.htm
  7. [enllaç sense format] http://www.infobae.com/2009/06/12/454162-siciliani-vuelve-la-teve
  8. [enllaç sense format] http://vos.lavoz.com.ar/content/para-vestir-santos-tres-para-hablar-de-amor-0
  9. [enllaç sense format] http://www.lanacion.com.ar/1390855-llego-el-momento-mas-esperado-de-los-unicos[Enllaç no actiu]
  10. Siciliani: una abogada noble rodeada de Farsantes
  11. [enllaç sense format] http://www.ciudad.com.ar/espectaculos/114818/griselda-siciliani-va-telefe-adrian-no-molesta-nada
  12. Nació Margarita, la hija de Adrián Suar y Griselda Siciliani
  13. «Nació Margarita, la hija de Adrián Suar y Griselda Siciliani». Arxivat de l'original el 19 d'agost de 2016. [Consulta: 2 gener 2013].
  14. Télam. «Nominados a los Premios Cóndor de Plata 2013» (en español), 13-03-2013. [Consulta: 27 setembre 2017].
  15. Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de la Argentina. «Nominaciones PREMIO SUR 2012» (en español). [Consulta: 27 setembre 2017].
  16. Infobae. «Éstos son los nominados a los Premios Goya» (en español). [Consulta: 18 gener 2021].
  17. APTRA. «Martín Fierro de Aire 2005» (en español). Arxivat de l'original el 13 d'octubre de 2017. [Consulta: 28 setembre 2017].
  18. APTRA. «Martín Fierro de Aire 2007» (en español). Arxivat de l'original el 29 de setembre de 2017. [Consulta: 28 setembre 2017].
  19. APTRA. «Martín Fierro de Aire 2008» (en español). Arxivat de l'original el 29 de setembre de 2017. [Consulta: 28 setembre 2017].
  20. La Nación. «Martín Fierro 2011: todos los ganadores» (en español), 23-05-2011. Arxivat de l'original el 2017-09-29. [Consulta: 28 setembre 2017].
  21. La Nación. «Estas son las nominaciones al Martín Fierro 2012» (en español), 19-04-2012. Arxivat de l'original el 2017-09-29. [Consulta: 28 setembre 2017].
  22. La Nación. «Tele: todos los ganadores de los Martín Fierro 2014» (en español), 19-05-2014. Arxivat de l'original el 2017-09-29. [Consulta: 28 setembre 2017].
  23. La Nación. «Martín Fierro 2017: todos los ganadores» (en español), 18-06-2017. Arxivat de l'original el 2018-11-23. [Consulta: 28 setembre 2017].
  24. La Nación. «Se conocieron las nominaciones a los premios Tato» (en español), 26 novembre. Arxivat de l'original el 2016-03-07. [Consulta: 28 setembre 2017].
  25. La Nación. «Premios Tato 2016: todos los ganadores» (en español), 02-12-2016. Arxivat de l'original el 2017-09-29. [Consulta: 28 setembre 2017].
  26. http://www.primiciasya.com/.+«Susana Giménez arrasa en las nominaciones a los premios ACE 2015» (en español), 29-06-2015. [Consulta: 27 setembre 2017].
  27. La Nación. «Premios ACE 2015: todos los ganadores» (en español), 26-08-2015. Arxivat de l'original el 2017-09-29. [Consulta: 27 setembre 2017].
  28. Infobae. «Los nominados a los premios ACE» (en español), 29-07-2016. [Consulta: 27 setembre 2017].
  29. La Nación. «Premios ACE 2017: todos los nominados» (en español), 23-08-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-29. [Consulta: 27 setembre 2017].
  30. La Nación. «Premios Hugo 2017: todos los nominados a los galardones a lo mejor del teatro musical» (en español), 15-08-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-29. [Consulta: 27 setembre 2017].
  31. Notirey. «La lista completa de ganadores de los Premios Notirey 2017» (en español), 09-11-2017. Arxivat de l'original el 16 de març de 2018. [Consulta: 17 novembre 2017].
  32. «Todos los ganadores de Los Más Clickeados 2016». Ciudad.com, 30-12-2016 [Consulta: 8 febrer 2018].
  33. «Todos los ganadores de Los Más Clickeados 2017». Ciudad.com, 24-10-2017 [Consulta: 8 febrer 2018].
  34. «Premiaron a los famosos mejor vestidos». Exitoina, 27-11-2013 [Consulta: 8 febrer 2018].
  35. «Premios Imagen a la Moda 2013», 27-10-2013. Arxivat de l'original el 24 de desembre de 2013. [Consulta: 8 febrer 2018].

Enllaços externs

[modifica]