Carla Peterson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarla Peterson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 abril 1974 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Córdoba (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1992 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeMartín Lousteau Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webcarlapeterson.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0677056 Allocine: 263938 Allmovie: p626538 TMDB.org: 562364 Modifica el valor a Wikidata

Carla Constanza Peterson [1] (Córdoba, 6 d'abril de 1974), coneguda com a Carla Peterson, és una actriu i directora de teatre argentina. Els seus papers de repartiment a Son amores i Sos mi vida i protagonistes a Lalola i Los exitosos Pells la van portar a la fama i li van valer importants premis com el Martín Fierro i el premio Clarí, durant dos anys consecutius.

Vida personal[modifica]

És filla d'un comodor de la Força Aèria Argentina i una advocada. Va néixer el 6 d'abril de 1974, a la ciutat argentina de Córdoba, capital de la província homònima, on va viure els dos primers anys de la seva vida. Descendent de suecs per part del seu pare i d'italians per part de la seva mare,[2] és la gran de tres germans i des de nena va saber que volia ser actriu.

Està casada amb l'exministre d'Economia i actual senador nacional per la ciutat de Buenos Aires, Martín Lousteau, amb qui té un fill anomenat Gaspar, qui va néixer el 26 de gener de 2013.

Trajectòria[modifica]

El treball d’actriu de Carla Peterson es caracteritza per la seva versatilitat, representant rols tràgics o, per contra, a personatges d'humor còmic.

Reconeix al director Miguel Guerberof com el seu mestre; ell va apuntalar la seva formació en el teatre clàssic i la va dirigir en diverses obres de Shakespeare (Cuento de invierno, Para todos los gustos, Todo está bien si termina bien) i també en la versió d’ El Castillo, de Kafka.

Als 18 anys es va mudar un parell de mesos a Nova York i a Los Angeles per prendre classes de dansa. Dos anys més tard es va presentar en un càsting de televisió i va ser triada per a participar a Montaña rusa, tira dedicada a un públic adolescent. V a continuar actuant en ficcions com Verano del 98, EnAmorArte i Son amores. En aquesta última va obtenir popularitat per la seva interpretació de Brigitte.

En 2004 va actuar en la telecomèdia Los pensionados; en 2005 va interpretar a la vilana de Frijolito, telenovel·la de Telemundo filmada a l'Argentina, i després va participar en la sèrie Mujeres asesinas, en el capítol Norah, amiga.

El 2006 va participar a Sos mi vida, on va destacar en el paper de "Constança", el personatge de contrapunt de la protagonista de Natalia Oreiro.[3] Després va aconseguir el seu primer protagonista amb la sèrie Lalola, on va encarnar a un home masclista, faldiller i misogin dedicat a la publicitat que, fetillat per una ex-xicota despechada i venjativa, és transferit al cos d'una dona, havent d'afrontar el món des d'una nova perspectiva. Aquesta sèrie, coprotagonitzada per Luciano Castro, va revolucionar les novel·les de parla hispana, generant un èxit als països on va ser transmesa i va incentivar el llançament de noves versions basades en l'original, com en Espanya i en Xile.

Entre els anys 2008 i 2009 va protagonitzar Los exitosos Pells, al costat de Mike Amigorena, i el 2011 va tornar a ser protagonista a Un año para recordar, amb Gastón Pauls, ambdues telecomèdies emeses per Telefe.[4][5]

El 2012 va actuar a l’unitari Tiempos compulsivos i al següent va participar en la segona temporada de la sèrie En terapia.[6]

Durant 2014 va protagonitzar, al costat de Mercedes Morán, Araceli González, Florencia Bertotti i Isabel Macedo, la sèrie de Pol-ka Guapas, per la que va rebre el premi Martin Fierro a la millor actriu.[7]

Va coprotagonitzar la pel·lícula Inseparables al costat d’Oscar Martínez, Rodrigo De La Serna i Alejandra Flechner l'any 2016, amb la direcció de Marcos Carnevale.[8]

El 2017 va protagonitzar Mamá se fue de viaje, al costat de Diego Peretti, sota la direcció d’Ariel Winograd.

Durant ‘any 2018 va protagonitzar 100 días para enamorarse, una sèrie de Telefe produïda per Sebastián Ortega, interpretant a Laura Contempomi,al costat de Nancy Dupláa, Luciano Castro i Juan Minujín.

També va actuar a les pel·lícules: El mural, Medianeras, Dos más dos, Las insoladas i Una noche de amor.

En teatre ha protagonitzat les obres: Corazón Idiota,[9] al costat de Griselda Siciliani, La guerra de los Rose, amb Adrián Suar, i Venus en la piel, amb Juan Minujín.[10]

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Any Títol Personatge Director Notes
2007 Ratatouille Colette Tatou Brad Bird Veu en doblatge argentí
2009 La ventana Claudia Carlos Sorín Protagonista
2010 Plumíferos Clarita Daniel De Felippo Paper de veu
El mural Blanca Luz Brum Héctor Olivera Protagonista
2011 Medianeras Marcela Gustavo Taretto Participació especial
2012 Dos más dos Betina Diego Kaplan Coprotagonista
2014 Las insoladas Flor Gustavo Taretto Coprotagonista
2016 Una noche de amor Paola Hernán Guerschuny Coprotagonista
Inseparables Verónica Marcos Carnevale Paper de repartiment
2017 Mamá se fue de viaje Vera Ariel Winograd Coprotagonista
2018 Recreo Andrea Hernán Guerschuny i Jazmín Stuart Coprotagonista
Animal Susana Decoud Armando Bó Jr Coprotagonista
2022 El gerente Federica Ariel Winograd Coprotagonista
2023 Blondi Martina Dolores Fonzi Paper de repartiment

Televisió[modifica]

Any Títol Personatge Canal
1993 Princesa Catalina Mendoza Canal 9
1994 Aprender a volar Carla Canal 13
1994-1995 Montaña rusa María
1995 La nena Sol Canal 9
1996 Por siempre mujercitas Lola
1997 Naranja y media Valeria Telefe
1998 La nocturna Martina Aguirre El Trece
Los Acosta Paola Acosta Telefe
1999-2000 Verano del 98 Perla Gómez
2001 EnAmorArte Lucía Prieto
2002-2003 Son amores Brigitte Monti El Trece
2004 La niñera Anna Wainer Telefe
Los pensionados Sandra El Trece
2005 Amarte así Chantal Villagarcía Telemundo
Mujeres asesinas Analía "Ep.15: Norah, amiga" El Trece
2006-2007 Sos mi vida Constanza Insúa
2007-2008 Lalola Dolores "Lola" Padilla América TV
2008-2009 Los exitosos Pells Soledad "Sol" Casenave Telefe
2011 Un año para recordar Ana María Santos
Los Únicos Doris Hoffman El Trece
2012-2013 Tiempos compulsivos Inés Alonso
2013 En terapia Juliana Rosso TV Pública
2014-2015 Guapas María Emilia "Mey" García del Río El Trece
2015 Dispuesto a todo Laura
2016 Educando a Nina Paz Echegaray Telefe
2018 100 días para enamorarse Laura Contempomi
Edha Tatiana Aragón Netflix
2019 Reacción en cadena Diana El Trece
2020 Casi feliz Eva Netflix
2021 100 días para enamorarnos Martina Guerty Telemundo
Terapia alternativa Selva Star+

Videoclips[modifica]

Ay Títol Artista
1999 Desfachatados Babasónicos
2019 Se acabó Jimena Barón[11]

Teatre[modifica]

Any Obra Direcció Lloc
2000-2001 Chicas católicas Alicia Zanca
2001-2002 Todo está bien si termina bien Miguel Guerberof Teatro Anfitrión
2002 Para todos los gustos Miguel Guerberof El ombligo de la luna
2004-2005 El castillo de Kafka Miguel Guerberof Teatro del Abasto
2005 ¿Quien es Janet? Claudia Fontán Teatro variedades concert
2006-2007 Comedia Miguel Guerberof Teatro Beckett
2007-2008 Ceremonia enamorada Carla Peterson Teatro Beckett
2009-2010 Corazón idiota Carlos Casella, Daniel Cúparo i Ana Frenkel Paseo La Plaza
2011 La guerra de los Rose Marcos Carnevale Teatro Maipo
2015 Venus en piel Javier Daulte Paseo La Plaza[12]

Publicitats[modifica]

Any Marca Producte
2016 Bagóvit Crema

Premis[modifica]

Premis Martín Fierro[modifica]

Any Categoria Programa Resultat
2002 Actriu de repartiment Son Amores Nominada
2006 Actriu de repartiment en comèdia Sos mi vida Nominada
2007 Actriu protagonista de comèdia Lalola Guanyadora
2008 Lalola

Los exitosos Pells

Guanyadora
2009 Nominat
2015 Actriu protagonista de ficció diària Guapas Guanyadora
2019 Actriu protagonista de ficció diària 100 días para enamorarse Guanyadora

Premis Clarín[modifica]

Any Categoria Programa Resultat
2002 Actriu revelació Son amores Guanyadora
2007 Actriu de comèdia Lalola Guanyadora
2008 Guanyadora
2009 Los exitosos Pells Nominada

Premis Konex[modifica]

Any Categoria Resultat
2011 Diploma al mèrit: Actriu de televisió de la dècada Guanyadora
2021 Diploma al mèrit: Actriu de televisió de la dècada Guanyadora

Premis Tato[modifica]

Any Categoria Programa Resultat
2012 Mykkor actriu de repartiment en ficció unitària Tiempos compulsivos Nominada
2013 Millor actriu protagonista en drama En terapia Nominada

Premis Sur[modifica]

Any Categoria Programa Resultat
2012 Millor actriu protagonista Dos más dos Nominada

Premis Hugo[modifica]

Any Categoria Programa Resultat
2010 revelació femenina Corazón idiota Nominada

Premis ACE[modifica]

Any Categoria Programa Resultat
2015 Actriu protagonista drama i/o comèdia dramàtica Venus en piel Nominada

Referències[modifica]

  1. «Peterson Carla Constanza». [Consulta: 21 setembre 2021].
  2. La Nación, Carla o la moderación (8 de junio de 2008)
  3. Silvina Lamazares. «"Las chicas malas me sientan bien"», 06-07-2006. Arxivat de l'original el 6 de noviembre de 2007. [Consulta: 23 febrer 2009].
  4. «Copia archivada». Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 4 agost 2014].
  5. «Un año para recordar: Ángeles caídos | TV» (en castellà). [Consulta: 30 agost 2022].
  6. www.eldia.com, Diario El Dia de La Plata. «Diario El Dia de La Plata www.eldia.com» (en castellà). [Consulta: 30 agost 2022].
  7. «Noticias de Córdoba hoy | Noticias Córdoba» (en castellà). [Consulta: 30 agost 2022].
  8. TÉLAM. «El mundo femenino se revela en 'Las insoladas'» (en castellà). [Consulta: 30 agost 2022].
  9. Clarín.com. «Carla Peterson & Griselda Siciliani: las chicas van por más» (en castellà), 16-07-2009. [Consulta: 30 agost 2022].
  10. [enllaç sense format] http://www.eltrecetv.com.ar/telenoche/una-guerra-muy-particular_013738
  11. «Jimena Barón lanzó el videoclip de "Se acabó" con la participación de Carla Peterson y Verónica Llinás», 26-07-2019. [Consulta: 1r juliol 2022].
  12. [enllaç sense format] http://www.telam.com.ar/notas/201504/101427-carla-peterson-juan-minujin-venus-en-piel-javier-daulte.html

Enllaços externs[modifica]