Vés al contingut

Diego Peretti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDiego Peretti

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 febrer 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Constitución (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
FormacióColegio Nacional de Buenos Aires Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, psiquiatre, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1989 Modifica el valor a Wikidata -

IMDB: nm0673391 TMDB.org: 96429
X: diegoperetti14 Instagram: diegoperetti.fanpage Modifica el valor a Wikidata

Diego Aldo Peretti,[1] més conegut com Diego Peretti (Buenos Aires, 10 de febrer de 1963), és un actor i psiquiatra argentí. Entre altres treballs, és conegut per haver protagonitzat la sèrie de televisió Los simuladores i les pel·lícules No sos vos, soy yo, Tiempo de valientes, Wakolda, Re loca i El robo del siglo.

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Diego Peretti va néixer el 10 de febrer de 1963 al barri de Constitución de la ciutat de Buenos Aires, i va viure a la cantonada dels carrers San Juan i Lima.[2][3] El seu pare era Aldo Juan Peretti, un immigrant italià que ensenyava física i matemàtica, i la seva mare, Margarita Venegas, era una immigrant espanyola (oriünda de Madrid)[4] que venia roba.[3]

Va realitzar els seus estudis primaris en el col·legi Cangallo Schule i el secundari en el Col·legi Nacional Buenos Aires.[3] Seguint el consell dels seus pares va decidir començar una carrera universitària, graduant-se com a metge en l'especialitat de psiquiatria. Durant els seus anys d'estudiant va militar al Partit Intransigent de la universitat.[5]

Va començar a estudiar actuació amb Raúl Serrano com un passatemps quan estava en segon any de la facultat.[5]

Carrera actoral

[modifica]

Mentre realitzava la residència a l'hospital Castex, Peretti va començar a actuar en teatre, en obres com a Angelito, Volver a la Habana i Bar Ada. El primer paper de Diego Peretti a la televisió va ser el 1993 en l'unitari Zona de riesgo. L'any següent va interpretar al Tarta a la sèrie policial Poliladro. En el segon any d'aquesta sèrie Peretti va abandonar definitivament la psiquiatria per a dedicar-se a l'actuació.[5]

En 1997 va actuar en televisió en RRDT al costat de Carlos Calvo i China Zorrilla, i va realitzar la seva primera pel·lícula en cinema, El sueño de los héroes, sota la direcció de Sergio Renán. A l'any següent va participar en la telenovel·la de Canal 13, Gasoleros. En cinema va ser convocat per participar en els curts Punto muerto i Los últimos días de Damián Szifron, i als llargmetratges Taxi, un encuentro (2000) i Alma mía, protagonitzat per Pablo Echarri i Araceli González. Peretti va participar a la sèrie Culpables durant el 2001, labor per la qual va rebre un premi Martín Fierro al millor actor d'unitari i/o minisèrie. A l'any següent, va començar la sèrie Los simuladores novament al costat de Szifron, en la qual Peretti interpretava a Emilio Ravenna i també contribuïa amb els guions. Aquest mateix any va fer un cameo fent un espectacle de stand-up en la pel·lícula El fondo del mar del mateix director.

El 2004 va actuar en la pel·lícula No sos vos, soy yo, dirigida per Juan Taratuto en el paper d'un cirurgià amb problemes maritals. Amb aquesta pel·lícula va guanyar el premi al millor actor en la XI Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida[6] i a televisió coprotagonitzà l'unitari Locas de amor, interpretant al psiquiatra Martín Uribelarrea. L'any següent va protagonitzar la segona pel·lícula de Szifron, Tiempo de Valientes. Allí interpreta al llicenciat Mariano Silverstein, psicòleg jueu, al costat de Luis Luque. A televisió va actuar a Botines i protagonitzà Criminal. Novament sota la direcció de Juan Taratuto va interpretar el seu següent paper (Aldo) en la pel·lícula ¿Quién dice que es fácil? de 2006, al costat de l'actriu Carolina Peleritti (com Andrea). Va ser el protagonista del remake d' El hombre que volvió de la muerte el 2007 on va interpretar el personatg d'Elmer Van Hess, originalment dut a terme per Narciso Ibáñez Menta. Al mateix temps, va interpretar el paper de Santana a la cinta neo-noir La señal, dirigida i protagonitzada per Ricardo Darín.

Diego Peretti en un dels seus films

El 2008 va participar a la sèrie espanyola Cuestión de sexo, en la qual va interpretar a Bernardo, el psicòleg de l'institut, en la qual participava Willy Toledo, Pilar Castro, Carmen Ruiz i Sabrina Garciarena. A l'any següent, va protagonitzar Música en espera, al costat de Natalia Oreiro, on va interpretar a un musicalitzador de pel·lícules. Després va protagonitzar l'espanyola Maktub, el 2011, i En fuera de juego, el 2012. El 2012 va encarnar al psicòleg Guillermo Montes aEn terapia, cicle que ho va tenir com a protagonista durant tres temporades, entre 2012 i 2014, per la TV pública. Per la seva actuació va rebre durant dos anys consecutius el premi Martín Fierro al millor actor d'unitari i/o minisèrie.[7]

En 2013 va protagonitzar Wakolda, al costat de Natalia Oreiro. Aquesta pel·lícula va ser triada per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques com a precandidata a millor pel·lícula parlada en idioma estranger per als premis Oscar per l'Argentina.[8] Les seves següents pel·lícules foren Papeles en el viento, al costat de Diego Torres, Pablo Echarri i Pablo Rago, i després Sin hijos, en coproducció amb Espanya. En teatre va protagonitzar l'obra La chica del adiós, amb Paola Krum, per la qual va guayar el premi ACE al millor actor protagonista de comèdia el 2015, i el 2017 va protagonitzar Los Vecinos de Arriba, al Teatro Metropolitan Sura.[9]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
Any Títol Paper Director Premis
1997 El sueño de los héroes Maidana Sergio Renán
1998 Punto muerto (curt) Damián Szifron
Cohen vs. Rosi Ernesto, el cameraman Daniel Barone
Mala época Antonio Mariano De Rosa, Rodrigo Moreno, Salvador Roselli i Nicolás Saad
1999 Los últimos días (migmetratge) Damián Szifron
Alma mía Mario Daniel Barone Nominat — Cóndor de Plata a l'actor revelació
2000 Los Pintín al rescate Tacho (veu) Franco Bíttolo
2001 Taxi, un encuentro Esteban "Gato" Gabriela David Nominat — Cóndor de Plata al millor actor
2003 El fondo del mar Ñaca 1 Damián Szifron
2004 No sos vos, soy yo Javier Juan Taratuto Premi de la XI Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida al millor actor
Nominat — Premi Clarín al millor actor de cinema
2005 Tiempo de valientes Mariano Silverstein Damián Szifron Premi del Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola al millor actor
Nominat — Cóndor de Plata al millor actor
Nominat — Premi Clarín al millor actor de cinema
2007 ¿Quién dice que es fácil? Aldo Juan Taratuto Nominat — Cóndor de Plata al millor actor
La señal Santana Ricardo Darín i Martín Hodara Cóndor de Plata al millor actor de repartiment
Nominat — Cóndor de Plata al millor guió adaptat
2009 Música en espera Ezequiel Font Hernán Goldfrid Nominat — Cóndor de Plata al millor actor
Nominat — Premi Sur al millor actor
Al final del camino Olmo Roberto Santiago
2010 Más adelante (curt) Max Lucía Puenzo i Esteban Puenzo
2011 Un amor Bruno Paula Hernández
Maktub Manolo Paco Arango
2012 En fuera de juego Diego Garrido David Marqués
2013 La reconstrucción Eduardo Juan Taratuto Premi del Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana al millor actor
Cóndor de Plata al millor actor
Nominat — Premi Sur al millor actor
Wakolda Enzo Lucía Puenzo
2015 Papeles en el viento Fernando Raguzzi Juan Taratuto
Showroom Diego Peretz Fernando Molnar
Sin hijos Gabriel Cabau Ariel Winograd
2016 Mecánica popular Armando Carreras Alejandro Agresti
La noche que mi madre mató a mi padre Ell mateix Inés París
2017 Casi leyendas Javier Gabriel Nesci
Mamá se fue de viaje Víctor Garbo Ariel Winograd
2018 Re loca Psiquiatra Martino Zaidelis
2019 Iniciales S.G. Sergio Gainsbourg Rania Attieh i Daniel García
2020 El robo del siglo Fernando Araujo Ariel Winograd
2021 La noche mágica Nicola Gastón Portal

Televisió

[modifica]
Any Títol Canal Personatge Notes
1992-1993 Zona de riesgo El Trece Sebastián 19 episodis
1995-1997 Poliladron Rodolfo "Tarta" Gómez 113 episodis
1997-1998 R.R.D.T. Goma 30 episodis
1998 Gasoleros Arturo Ferreti 41 episodis
1999-2000 Campeones de la vida Sandro Ulloa 500 episodis
2001 Culpables Claudio Linares 39 episodis
2002-2003 Máximo corazón Telefe Basilio Correa 139 episodis
2002-2003 Los simuladores Emilio Ravenna 24 episodis
2004 Locas de amor El Trece Martín Uribelarrea 35 episodis
2005 Botines Tano "Ep1: Los 4 reyes magos" 3 episodis
Matías "Ep5: Lisy"
Carlos Espejo "Ep14: No importa porque yo te quiero"
Criminal Canal 9 Alejandro Ruiz 13 episodis
2006 Mujeres asesinas El Trece Pablo "Ep8: Susana, dueña de casa" 1 episodi
Sos mí vida Aldo Pelussi 29 episodis
2007 El hombre que volvió de la muerte Elmer Van Hess 14 episodis
2008 Cuestión de sexo Cuatro Bernardo Díaz 13 episodis
2009 Revelaciones El Trece Guillermo Correa 1 episodi
2012-2014 En terapia TV Pública Guillermo Montes 113 episodis
2018 El host FOX Ell mateix 1 episodi
2021 El reino Netflix Emilio Vázquez Pena 8 episodis

Teatre[10]

[modifica]
Obra
Any Títol
1989-1990 La ilusión del orgasmo
1990-1991 Volver a La Habana
1991-1992 Angelito
1994 El enemigo de la clase
Juegos a la hora de la siesta
1996 Poliladron
1997-1998 Bar Ada
1998-1999 El submarino
1999-2000 La mano en el frasco, en la caja, en el tren
2000 Perro de playa
2001 Confesiones del pene
2002 Nuestro fin de semana
2003-2004 Discepolín y yo
2004 La ópera de los tres centavos
2007-2009 Muerte de un viajante
2010 Aráoz y la verdad
2011 Un tranvía llamado Deseo
2013-2014 El placard
2015 La chica del adiós
2017-2019 Los vecinos de arriba
2018 Por H o por B
2020 Inmaduros

Premis i nominacions

[modifica]
Any Categoria Programa Resultat
2000 Revelación masculina Alma mía Nominat
2002 Millor actor Taxi, un encuentro Nominat
2006 Millor actor Tiempo de valientes Nominat
2008 Millor guió adaptat La señal Nominat
Millor actor de repartiment Guanyador
2010 Millor actor Música en espera Nominat
2014 Millor actor La reconstrucción Guanyador
Any Categoria Programa Resultat
2001 Millor actor d'unitari i/o minisèrie Culpables Guanyador
2002 Millor actor d'unitari i/o minisèrie Los simuladores Nominat
2003 Millor actor d'unitari i/o minisèrie Nominat
2004 Millor actor d'unitari i/o minisèrie Locas de amor Nominat
2005 Millor actor d'unitari i/o minisèrie Criminal, Botines i Mujeres asesinas Guanyador
2007 Millor actor d'unitari i/o minisèrie El hombre que volvió de la muerte Nominat
2012 Millor actor d'unitari i/o minisèrie En terapia Nominat
2013 Millor actor d'unitari i/o minisèrie Guanyador
2014 Millor actor d'unitari i/o minisèrie Guanyador
Any Categoria Programa Resultat
2002 Millor actor en televisió Los simuladores Guanyador
2005 Millor actor en televisió Criminal Guanyador
Any Categoria Resultat
2011 Diploma al Mèrit: Actor de Cinema de la dècada 2001-2010. Guanyador
Diploma al Mèrit: Guionista de Televisió de la dècada 2001-2010. Guanyador
2021 Diploma al Mèrit: Actor de Cinema de la dècada 2011-2020. Guanyador

Referències

[modifica]
  1. «Peretti Diego Aldo». [Consulta: 21 setembre 2021].
  2. cinenacional.com, Diego Peretti
  3. 3,0 3,1 3,2 «Diego Peretti: un galan atípico». La Nación, 24-10-2004. Arxivat de l'original el 2017-10-09. [Consulta: 9 octubre 2017].
  4. «Cambio de planes: de eso sí se habla», 27-11-2012. [Consulta: 8 octubre 2017].
  5. 5,0 5,1 5,2 Página/12, Sostiene Peretti
  6. Decine21.com, Una terapia de cine - Perfil de Diego Peretti
  7. http://www.diaadia.com.ar/show/las-selfies-de-los-ganadores-de-los-martin-fierro-2015
  8. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-05. [Consulta: 26 desembre 2021].
  9. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-09. [Consulta: 26 desembre 2021].
  10. Alternativa teatral

Enllaços externs

[modifica]