A Streetcar Named Desire

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgA Streetcar Named Desire
Streetcar original.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Elia Kazan
Protagonistes Vivien Leigh
Marlon Brando
Kim Hunter
Karl Malden
Direcció artística Richard Day
Producció Charles K. Feldman
Disseny de producció Richard Day
Guió Tennessee Williams
Oscar Saul
Música Alex North
Fotografia Harry Stradling
Muntatge David Weisbart
Vestuari Lucinda Ballard
Productora Warner Bros. Pictures
Distribuïdora Warner Bros.
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1951
Durada 122 min.
Idioma original Anglès
Lloc de rodatge Nova Orleans
Color blanc i negre
Temàtica
Basat en A Streetcar Named Desire
Gènere Drama
Lloc de la narració Nova Orleans
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDB Fitxa 8.1/10 stars
FilmAffinity 8.1/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

A Streetcar Named Desire és una pel·lícula estatunidenca en blanc i negre estrenada el 1951, dirigida per Elia Kazan sobre una obra teatral de Tennessee Williams.

Argument[modifica | modifica el codi]

En un apartament lamentable de Nova Orleans, Stella DuBois (Kim Hunter), descendent d'una vella família aristocràtica, viu amb el seu marit Stanley Kowalski (Marlon Brando), un polonès plebeu i sensual pels ulls bonics del qual ha abandonat la plantació familiar. Arriba Blanca (Vivien Leigh), la germana de Stella. Psicològicament sacsejada pel suïcidi del seu marit, té una atracció malaltissa pel seu cunyat tot i que la repugnen les seves maneres. Un vespre, després d'una violenta baralla, Stanley la viola. L'equilibri precari del seu esperit s'esquerdarà cada vegada més, i després d'una escena on Stanley la posa enfront de la seva decadència física, Blanca s'enfonsa completament en la bogeria.[1]

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Una pel·lícula mítica que anuncia la irrupció de les pulsions sexuals en l'univers cinematogràfic Hollywoodenc fins aleshores molt apagat. Els clarobscurs expressius i patètics de Kazan aïllen els cossos i els sentiments en un pis d'un antic hotel destrossat. Marlon Brando, símbol sexual virilitzat, s'oposa a una magnífica Vivien Leigh, sensual i etèria que s'enfonsa inexorablement en la bogeria.

Aquesta pel·lícula anuncia el naixement oficial de l'estil Actors Studio en el cinema.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Vivien Leigh a la pel·lícula.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Per evitar una condemna de la Legion of Decency , l'estudi Warner Brothers va ordenar al muntador de realitzar un total de 12 talls (aproximadament 4 minuts de pel·lícula), sense informar el director (Elia Kazan no tenia els drets de tall final (final cut) en aquell temps).

Els trossos tallats van ser trobats el 1989 i reintegrats a la pel·lícula. La Warner va tornar a treure la pel·lícula íntegra el 1993.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Marlon Brando a la pel·lícula.

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «A Streetcar Named Desire». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema