Emma Vilarasau Tomàs

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Emma Vilarasau)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svgEmma Vilarasau
Emma Vilarasau.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Emma Vilarasau Tomàs
6 d'abril de 1959 (1959-04-06) (58 anys)
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació actriu
Altres dades personals
Cònjuge Jordi Bosch i Palacios
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: 0897401
Modifica dades a Wikidata

Emma Vilarasau Tomàs (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 d'abril de 1959) és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, des del 1989 casada amb el company d'ofici Jordi Bosch i Palacios amb qui ha tingut dos fills.[1] És considerada com una de les millors actrius de Catalunya i una de les millors en dramatúrgia motiu pel qual el 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi "per la trajectòria de conjunt que la distingeix en els àmbits del teatre, el cinema i la televisió".[2]

Durant deu anys va pertànyer a la companyia del Teatre Lliure de Barcelona[2] treballant amb directors com Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Sergi Belbel, Tamzin Townsend, Carme Portacelli, Pere Planella, Mario Gas, Manel Dueso... Paral·lelament al teatre, també ha interpretat personatges televisius en sèries de TV3 com Secrets de família on va començar la seva popularitat televisiva i Nissaga de Poder que la va portar al cor de milers d'espectadors com a la malèvola però dolça i sensible Eulàlia Montsolís. Posteriorment ha treballat en altres projectes televisius com la sèrie còmica Majoria absoluta i Ventdelplà.

Ha estat la Carme de L'hèroe, de Santiago Rusiñol, la Febe d’Al vostre gust, de Shakespeare, l'Eleneta d’Un dels últims vespres de carnaval, de Goldoni, la senyora Xin de La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht, la Marta de Terra baixa, d'Àngel Guimerà, la Susanna de Busco al senyor Ferran, de Jean-Claude Carrière, o la Blanche Dubois d’Un tramvia anomenat desig, de Tennessee Williams.

En cinema ha aparegut, entre d'altres, a Els sense nom, de Jaume Balagueró, L'illa de l'holandès, de Sigfrid Monleón, Utopia, de Maria Ripoll, Para que no me olvides, de Patricia Ferreira, o Mujeres en el parque, de Felipe Vega.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Als 15 anys es va apuntar a l'Agrupació Teatral Maragall, que era el grup de teatre de Sant Cugat, on amb Les mosques de Jean Paul Sartre va pujar per primera vegada a l'escenari d'un teatre.[3] Després d'estudiar a les monges franciscanes de Sant Cugat, es matricula per fer el COU a Barcelona i viu tota l'ebullició política després de la mort de Franco. El 1976[4] va entrar a l'Institut del Teatre de Barcelona, i després de fer un any de Magisteri,[5] torna a l'Institut i el 1980 completa els estudis, que va aprofundir en seminaris i altres cursos amb figures com John Strasberg o Carlos Gandolfo.[6] De seguida obté el primer treball professional a l'obra Món, dimoni i carn, que va dirigir la Carme Portaceli, amb escenografia de Fabià Puigserver. Després Lluís Pasqual va dirigir per primera vegada un taller de postgraduats de l'Institut. Van fer un Molière: L'impromtu a Versalles, de bolos i cobrant.[5]

Així com sortir de les monges i entrar a un institut va ser entendre políticament què era el món, entrar al Lliure va ser entendre què era el teatre, de què servia, per a qui servia, de quina manera s'havia de fer i de quina manera s'havia de mirar.[5]

Al Teatre Lliure[modifica | modifica el codi]

Al Teatre Lliure va començar el 1983 amb una excel·lent interpretació a L'hèroe de Santiago Rusiñol al costat de Joaquim Cardona.[7] L'any següent va intervenir a La flauta màgica, de Mozart, en un muntatge teatral de Puigserver, amb adaptació musical de Josep Pons. En aquesta obra va formar amb Lluís Homar el que en termes de la sarsuela seria la parella còmica, i es van moure per l'escenari amb facilitat i dominant en tot moment la situació.[8] El 1986, al Teatre Romea, fou una de les noies de les cinc parelles que intervenien a La ronda d'Arthur Schnitzler.[9] Aquell mateix any va obrir la temporada del Mercat de les Flors amb Francesc Lucchetti encapçalant el nombrós repartiment de La Sant Joan dels Escorxadors de Bertolt Brecht. El director fou l'alemany Konrad Zschiedrich, un dels directors més afamats de la RDA.[10]

El 1987 és la víctima del torturador Fermí Reixach a L'última copa de Harold Pinter[11] i té un paper menor a Lorenzaccio, Lorenzaccio, versió de Guillem Jordi Graells i Lluís Pasqual sobre l'obra d'Alfred de Musset, sempre al Lliure.[12] L'any següent té un paper secundari a La bona persona del Sezuan, protagonitzada per Anna Lizaran.[13]

Aquell mateix any s'estrena al cinema i a la televisió. Per un costat és la protagonista d'Una nit a Casa Blanca d'Antoni Martí, on interpreta a una noia amb caràcter que arrossega a Carles Pongiluppi, més jove, i que finalment serà el qui en tregui més profit de l'aventura.[14] També intervé en el vodevil Amb la mosca al nas de Georges Feydeau gravat als estudis de TV3[15]

Novament al Mercat de les Flors, el 1988 encapçala el repartiment de Combat entre negre i gossos, dirigida per Carme Portacelli i al costat de Joan Miralles i Andreu Benito.[16] El 1989 protagonitza amb Lluís Homar i Anna Lizarán Les noces de Fígaro dirigida per Fabià Puigserver.[17] El 1990, Xicu Masó la dirigeix en un paper secundari a Els gegants de la muntanya[18] i Sergi Belbel a la comèdia Tàlem al Teatre Romea.[19] També és aquest any en què apareix per primera vegada en una comèdia musical per la televisió: La Mirandolina, adaptació musical per a TV3 escrita per Jordi Teixidor, amb música de Joan Vives i direcció de Ricard Reguant.[20] El mateix, Sóc com sóc, protagonitzada per Alberto Closas, també fou la seva primera aparició en una sèrie televisiva.[21]

Fabià Puigserver la va triar a finals de 1990 per interpretar la Marta del drama de Guimerà Terra baixa. El Manelic era Lluís Homar i el Sebastià, Joan Miralles.[22] La Marta va ser la desagradable experiència de tenir una estrena molt marcada pels nervis. Emma estava embarassada, era l'últim espectacle del Fabià, hi havia moltes expectatives en aquell paper.[5] A primers d'octubre de 1990, i sense abandonar el registre dramàtic, es posà a la pell de Blanche Dubois, un dels personatges femenins més complexos de l'escena del segle XX. L'obra, Un tramvia anomenat desig, de Tennessee Williams, comptà amb la direcció de Manel Dueso.

El 1991, actua a Els últims vespres de carnaval dirigida per Lluís Pasqual.[23] Dins d'un cicle de grans clàssics catalans, Vilarasau va intervenir el 1992 en un altre Guimerà, La filla del mar, en una posada en escena de Sergi Belbel.[24]

Feia temps que l'actriu venia exhibint en treballs ben diversos, la majoria al Lliure, una llicenciatura amb bona nota. El seu monòleg a La infanticida de Víctor Català va ser el doctorat d'Emma Vilarasau al teatre tot utilitzant el geni de l'escriptora amb una força commovedora.[25] Era la primera obra després de tenir el primer fill.[5] Després d'interpretar una reposició de Les noces de Fígaro[26] torna al Teatre Lliure amb l'enunciat comú Imma / Emma. Dos Monòlegs, un doble programa de bon teatre protagonitzat per dues actrius estretament vinculades a la companyia de Gràcia: Imma Colomer i Emma Vilarasau. Ambdues intèrprets reviuen així uns estimables treballs en solitari, monòlegs produïts en el seu dia pel Centre Dramàtic de la Generalitat. Es tracta de No havia d'haver vingut, escrit per Feliu Formosa per Imma Colomer, i La infanticida, de Víctor Català, amb Vilarasau com a protagonista, treball pel qual l'actriu va rebre el premi d'interpretació que concedeix la crítica barcelonina.[27]

El 1993 intervé en Dansa d'agost, un viatge a la memòria de la mà d'una família irlandesa protagonitzat per Anna Lizaran i Muntsa Alcañiz,[28] interpretació per la que és guardonada amb el Premi Margarida Xirgu[29] i de la crítica teatral de Barcelona.[30] Poc després intervé a Roberto Zucco dirigida per Lluís Pasqual.[31] A principis de 1994, Emma Vilarasau i Jordi Bosch i Palacios encapçalaren el repartiment de El barret de cascavells, de Pirandello, dirigits en aquesta ocasió per Lluís Homar, que s'estrenava en aquestes funcions.[32] Té una fugaç aparició com a minyona espantadissa dels Foix a la pel·lícula-sèrie La febre d'or dirigida per Gonzalo Herralde.[33] Amb Ferran Rañé va interpretar el 1993 Busco al Sr. Ferran, dirigida per Pere Planella.[34]

Ara li arriben els primers papers de sèries i el 1993, Emma fa diverses col·laboracions a la telecomèdia de TV3 d'ambient urbà Quico, protagonitzada per Ferran Rañé,[35] l'any següent ho fa a Estació d'enllaç,[30] i el 1995 a Secrets de família.[30]

Nissaga de poder[modifica | modifica el codi]

Emma Vilarasau a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya de 2012 al parc de la Ciutadella (Barcelona)

El 1996 li ofereixen el paper protagonista d'una gran sèrie de TV3: Nissaga de poder. El repartiment, de més de 30 actors principals, estava encapçalat per Emma Vilarasau i Jordi Dauder, que a la sèrie feien d'Eulàlia i Mateu Montsolís, dos germans propietaris d'unes caves al Penedès, membres d'una rica família. Eulàlia és una dona frívola i marcada pel seu obscur passat.[36] Gràcies a aquest personatge, la dolenta del culebró, es va fer molt famosa a Catalunya i va despertar grans passions a favor i en contra. El final tràgic del personatge va donar lloc a un debat de grans fondàries entre els seguidors d'aquella telesèrie.[37] El poder de la televisió la convertí en un rostre conegut. El seu èxit va sobrepassar les previsions més optimistes i en el període entre gener i abril de 1996 la seva quota de pantalla va ser del 38%, amb una punta de 955.000 espectadors.[38]

Emma Vilarasau prefereix el públic anònim del teatre[39] i l'espectacle Busco el senyor Ferran li torna a donar l'oportunitat del joc teatral, compartit amb Ferran Rañé i dirigida per Pere Planella. Aquesta obra de Jean-Claude Carrière va estar en cartell al Teatre Villarroel de Barcelona fins al final del mes de març,[40] i va començar després una gira per Catalunya. La personalitat que hi adoptà, una dona misteriosa que era tot un terbolí, li fa potenciar un histrionisme còmic, per tractar el món de la parella des d'un enfocament no gens convencional.

El 1997, s'estrenà en els telefilms amb Un caso para dos, d'Antonio Chavarrías i de nou al costat de Ferran Rañé.[41] Va seguir amb una obra de teatre que el Centre Dramàtic estrenà el gener de 2008 al Romea, Paraules encadenades, un thriller de Jordi Galcerán on Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas protagonitzaven un duel a mort.[42]

L'any 1999 va guanyar el premi a la millor actriu al Festival de Sitges per la pel·lícula Els sense nom de Jaume Balagueró. El film narra la història d'una dona que, cinc anys després de l'assassinat de la seva filla, rep una trucada telefònica d'ella.[43]

Francesc Orella i Emma Vilarasau varen coincidir el 2003 al film Utopía, dirigit per Maria Ripoll. Els dos actors santcugatencs col·laboren de nou a la pantalla gran amb Niños salvajes, la nova pel·lícula de Patricia Ferreira, amb qui ja havia treballat a Para que no me olvides.[44]

Amb un muntatge dirigit per Ariel García Valdés al TNC va estrenar el 2005 Tres germanes, les altres dues eren Laura Conejero i Nora Navas.

Amb direcció de Sergi Belbel, el 2010 protagonitza Agost, de Tracy Letts, que va arribar al TNC després d'haver obtingut un dels èxits més rotunds de l'escena de Broadway en aquests últims anys. Amb prop de 40.000 espectadors, després de dues pròrrogues i amb la promesa de tornar l'abril de l'any següent, es convertí en l'obra de la temporada.[45]

Interpretacions[modifica | modifica el codi]

Teatre 
  • Santa Joana dels Escorxadors, vers 1980
  • Mort, Dimoni i Carn, 1982
  • L'impromtu a Versalles, 1982
  • L'héroe, 1983
  • Al vostre gust,1983
  • Els Fills del Sol, 1984
  • La Flauta Màgica, 1984
  • Un dels Últims Vespres de Carnaval, 1985
  • La Ronda, 1986
  • El 30 d'abril, 1987
  • L'última Copa, 1987
  • Lorenzaccio, Lorenzaccio, 1987
  • La Bona Persona de Sezuan, 1988
  • Les Noces de Fígaro, 1989
  • Combat entre Negre i Gossos, 1989
  • Els gegants de la Muntanya, 1990
  • Tàlem, 1990
  • Terra baixa, 1990
  • Dansa d'Agost, 1991
  • La Infanticida, 1992
  • Roberto Zucco, 1993
  • El Barret dels Cascavells, 1994
  • Busco el Senyor Ferran, 1996
  • Paraules Encadenades, 1998
  • Lectura de poemes de Miquel Martí i Pol, 1998
  • El Criptograma,1999
  • Un Tramvia Anomenat Desig, 2000
  • L'habitació del nen, 2003
  • Paraules Contra la Guerra, 2003
  • Les tres germanes, 2005
  • Un matrimoni de Boston, 2005 i 2006
  • Carta d'una desconeguda, 2007
  • Espectres, 2008
  • La Infanticida, 2009
  • Agost, 2010-2012
  • Desclassificats, 2011 (de Pere Riera)
  • Qui té por de Virginia Woolf, 2011 - 2012
  • Barcelona, 2013 -2014
  • Els dies feliços, 2014
  • Fedra, 2015
  • Infàmia, 2016
  • Victòria, 2016
Sèries de televisió
Cinema i telefilms
  • Un caso para dos, 1996
  • Ni tan siquiera tienes ojos azules, 1997 (curtmetratge)
  • Dues dones, 1998
  • Els sense nom, 1999
  • Utopia, 2001
  • L'illa de l'holandès, 2001
  • Germanes de sang, 2001
  • Gossos, 2002
  • Les veus del vespre, 2002
  • Para que no me olvides, 2005, de Patricia Ferreira, com a Irene (guanyadora del premi Sant Jordi a la millor actriu i nominada al premi Goya a la millor actriu)
  • Mujeres en el parque, 2007, de Felipe Vega, com a Clara
  • Cruzando el límite, 2010, de Xavi Giménez, com a Mare
  • Desclassificats, 2012, de Pere Riera, dirigida per Abel Folk i Joan Riedweg, com a Sílvia Utgés (TV Movie)
  • Els Nens Salvatges, 2012, de Patricia Ferreira, com a directora de l'institut

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.emmavilarasau.net/entrevistes/dDona.pdf
  2. 2,0 2,1 «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 15 entitats». Gencat, 14-04-2015 [Consulta: 15 abril 2015].
  3. [enllaç sense format] http://www.emmavilarasau.net/entrevistes/arteria33.php
  4. [enllaç sense format] http://www.emmavilarasau.net/entrevistes/bcn_informacio.php
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 [enllaç sense format] http://www.emmavilarasau.net/entrevistes/gent_lliure.php
  6. [enllaç sense format] http://www.imdb.com/name/nm0897401/
  7. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1971/11/25/pagina-54/32972790/pdf.html
  8. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1971/11/25/pagina-27/32849349/pdf.html
  9. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1971/11/25/pagina-39/32871433/pdf.html
  10. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1971/11/25/pagina-35/32898247/pdf.html
  11. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1987/02/27/pagina-33/32995995/pdf.html
  12. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1987/02/27/pagina-35/33004771/pdf.html
  13. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1987/02/27/pagina-40/33032008/pdf.html
  14. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1971/11/25/pagina-41/32885751/pdf.html
  15. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1987/02/27/pagina-56/33038458/pdf.html
  16. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1987/02/27/pagina-43/33048579/pdf.html
  17. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1989/01/26/pagina-61/33058053/pdf.html
  18. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1989/01/26/pagina-38/33009918/pdf.html
  19. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1990/04/06/pagina-5/33018531/pdf.html
  20. [enllaç sense format] http://www.youtube.com/watch?v=N2_mWEymwUw
  21. [enllaç sense format] http://www.tv3.cat/videos/398379
  22. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1990/11/21/pagina-52/33458347/pdf.html
  23. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1990/12/18/pagina-39/33471566/pdf.html
  24. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1991/09/07/pagina-72/33496587/pdf.html
  25. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1991/09/07/pagina-55/33520542/pdf.html
  26. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1992/06/16/pagina-49/33513504/pdf.html
  27. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1992/12/05/pagina-39/33538754/pdf.html
  28. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1992/12/20/pagina-33/34719297/pdf.html
  29. [enllaç sense format] http://margaritaxirgu.es/material/expos/programes/molins/premimx/premimx.htm
  30. 30,0 30,1 30,2 [enllaç sense format] http://www.emmavilarasau.net/premis/premis.php
  31. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1993/09/13/pagina-29/34718201/pdf.html
  32. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1994/03/13/pagina-50/34397799/pdf.html
  33. [enllaç sense format] https://archive.is/20120717230305/personales.ya.com/jbosch/cinema/febre/febre.htm
  34. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1994/05/18/pagina-61/34437722/pdf.html
  35. [enllaç sense format] http://www.tv3.cat/ptv3/tv3SeccioExtesa.jsp?idint=206121416
  36. [enllaç sense format] http://www.tv3.cat/nissaga/personatges/eulalia.htm
  37. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1999/10/18/pagina-16/33695234/pdf.html
  38. Detall a LV del dia 5 de juliol de 1997
  39. [enllaç sense format] http://www.emmavilarasau.net/entrevistes/perversa.php
  40. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1996/01/24/pagina-35/33894523/pdf.html
  41. Detall a LV del 26 de març de 1997
  42. Detall a LV del 22 de gener de 1998
  43. [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1999/10/18/pagina-76/34143585/pdf.html
  44. Orella i Vilarasau, de nou junts a la pantalla gran amb 'Niños salvajes'
  45. [enllaç sense format] http://www.ara.cat/cultura/Agost-TNC-Belbel-Lizaran_0_418758982.html

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emma Vilarasau Tomàs Modifica l'enllaç a Wikidata