Pere Planella i Reixach

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pere Planella)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPere Planella i Reixach
Biografia
Naixement28 abril 1948 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de teatre Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1729194 Modifica els identificadors a Wikidata

Pere Planella i Reixach (Olot, Garrotxa, 28 d'abril de 1948) és un director de teatre i professor d'interpretació català.[1]

Biografia[modifica]

Pere Planella és llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre. Va realitzar estudis amb diferents professionals del teatre i la interpretació com Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom. També va realitzar estudis al Centre Internacional CUIFERD de Nancy (França) i a diverses escoles de teatre a Nova York.[1]

Ha impulsat o participat en moltes activitats relacionades amb el teatre a Catalunya. És membre fundador del Teatre Lliure, (1976) i també cofundador amb Guillem-Jordi Graells de la companyia teatral Zitzània Teatre, (1982).[1]

Ha tingut una dilatada experiència professional com a professor d'interpretació. Ha estat professor de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, (1970-1972). Des del 1973 és professor d'interpretació a l'Institut del Teatre, adscrit al Departament de Tècniques d'Interpretació del qual va ser cap del 1996 al 1999. És representant per part de l'Institut del Teatre a la Comissió de la Unió Europea del programa informàtic CATS. Coordinador de l'enregistrament en vídeo del curs impartit per Coralina Colom i Salvador Oliva, El text: veu, dicció, i interpretació. També és col·laborador habitual de la Universidad de Bellas Artes de Bilbao, on imparteix anualment un curs d'interpretació.[1]

Tallers[modifica]

Ha realitzat diversos tallers a l'Institut del Teatre:

Teatre[modifica]

Posades en escena[modifica]

Des dels seus inicis, l'any 1968, amb la direcció d'una obra amateur al Centre Catòlic d'Olot ha dirigit una cinquatena d'obres de teatre sobretot amb les companyies Teatre Lliure i Zitzània Teatre.

  • 2019: Afanys d'amor perduts, de William Shakespeare. Producció: Teatre Nacional de Catalunya.
  • 2013: Onze.Nou.CATorze-1714, de Víctor Alexandre, Roger Cònsul i Pere Planella. Producció: Zitzània Teatre
  • 2010: Santi's RIP, de Mercè Sàrrias, Roger Cònsul, Santi Ibàñez i Pere Planella. Producció: Eteri, producció i gestió i Zitzània Teatre.
  • 2009: 32 Vidres, de Teresa Colom. Producció: Zitzània Teatre.
  • 2009: Trifulkes de la KatalanaTribu, el musical, de Víctor Alexandre amb música de Toni Xuclà i lletres de les cançons de Joan Vilamala. Producció: Zitzània Teatre.
  • 2009: Trifulkes de la KatalanaTribu, de Víctor Alexandre. Producció: Zitzània Teatre.
  • 2008: Míting, de M. Angelet, R. Cònsul, P. Planella. Producció: Zitzània Teatre.
  • 2007: Èric i l'Èxercit del Fénix, de Víctor Alexandre. Producció: Zitzània Teatre. Sobre el cas d'Èric Bertran.[2]
  • 2005: Nabí, de Josep Carner. Producció: Central de Biblioteques / Fundació la Caixa.
  • 2004: Por los pelos, de Paul Portner. Traducció: Nacho Artime. Producció: Kampingags.
  • 2003: Nits a Basora, de Carles Batlle. Producció: Institut de Cultura d'Olot i Comissió del Centenari de Marian Vayreda.
  • 2003: El segle de les dones, de Marta Pessarrodona. Producció: Institut Català de la Dona.
  • 2001/2002: Mort accidental d'un anarquista, de Dario Fo. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Coproducció de Zitzània teatre i Teatre de Calaix.
  • 2001/2002: Muerte accidental de un anarquista, de Dario Fo. Coproducció Zitzània teatre i La Tentación Producciones. Versió en castellà i euskera.
  • 1999/2000: Això guixa, de Joan Oliver. Dramatúrgia: Ignasi Riera, Marta Pessarrodona. Producció: Zitzània teatre i Grec'99.
  • 1999/2000: El maniquí, de Mercè Rodoreda. Producció: Teatre Nacional de Catalunya.
  • 1999/2000: El pare, d'August Strindberg. Traducció: Feliu Formosa. Producció: Teatre Lliure.
  • 1997: Les troianes, versió de Jean-Paul Sartre. Traducció: Manuel de Pedrolo. Producció: Teatro Leister Gaitan. Bogotà. Colòmbia.
  • 1995: Mephisto, de Thomas Mann. Adaptació: Arianne Mouchkine. Producció: Artescena.
  • 1994: Casem-nos una mica, d'Estefan Sonheim. Traducció de Guillem-Jordi Graells. Producció: Anexa.
  • 1994: El vals dels desconeguts, de Raimon Àvila. Producció: Institut del Teatre. Companyia de Postgraduats.
  • 1993: Dansa d'agost, de Brian Friel. Traducció: Guillem-Jordi Graells Producció: Teatre Lliure.
  • 1993: Viatge a la felicitat, de Franz-Xaver Kroetz. Traducció: Feliu Formosa. Producció: Zitzània teatre.
  • 1992: A lagarada, d'Otero Pedraio. Producció: Centro Dramático Galego.
  • 1992: ¡Tierra!. Espectacle de Flamenc. Producció: Expo 92, Anexa i eL Lebrijano.
  • 1991: Trucades a mitjanit, d'Eric Bogosian. Traducció: Ramon de España. Producció: Mercat de les Flors.
  • 1990: Alesio, d'Ignacio Garcia May. Producció: Centro Dramático Nacional.
  • 1989: La senyoreta Margarida, de Roberto. Traducció: Emili Teixidor. Producció: Companyia Angels Moll.
  • 1988: Agur Eyre, agur, de Brian Friel. Traducció: Teresa Calo. Producció: Tanttaka Teatroa.
  • 1988: Titànic92, de Guillem-Jordi Graells. Coproducció de Zitzània Teatre i el Teatre Lliure.
  • 1987: El 30 d'abril, de Joan Oliver. Coproducció de Zitzània Teatre i el Teatre Lliure.
  • 1987: Pels pèls , de Paul Portner. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Producció: Tres X Tres.
  • 1986: Damunt l'herba, de Guillem-Jordi Graells. Producció: Zitzània Teatre.
  • 1985: Conversa a casa del matrimoni Stein sobre el senyor Goethe, absent, de Peter Hacks. Traducció: Feliu Formosa.
  • 1985: El bon doctor, de Neil Simon. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Producció: Companyia Posgraduats de l'Institut de Teatre.
  • 1984: L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol. Coproducció de Zitzània Teatre, l'Ajuntament de Barcelona - Grec'84, Televisió de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
  • 1983: Vapors, de Nell Dunm. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Coproducció de Zitzània Teatre i El Globus - Centre Dramàtic del Vallès.
  • 1982: Muerte accidental de un anarquista, de Dario Fo. Versió castellana. Traducció: Guillem-Jordi Graells.Producció: Zitzània Teatre.
  • 1982: Persecució i assassinat, de Jean Paul Marat. Representants del grup escènic de l'Hospici de Charenton sota la direcció del Sr. de Sade, de Peter Weiss. Traducció: Feliu Formosa.Coproducció de Zitzània Teatre i el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.
  • 1981: Mort accidental d'un anarquista, de Dàrio Fo. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Producció: Zitzània Teatre.
  • 1980: Hamlet, de William Shakespeare. Traducció: Terenci Moix. Producció: Teatre Itinerant Catalunya.
  • 1979: La bella Helena, de Peter Hacks. Traducció: Joaquim Vilar i Guillem-Jordi Graells. Producció: Teatre Lliure.
  • 1979: Abraham i Samuel, de Victor Haim. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Producció: Teatre Lliure
  • 1978: Hedda Gabler, de Henrik Ibsen. Traducció: Feliu Formosa. Producció: Teatre Lliure.
  • 1977: La cacatúa verda, d'Arthur Schnitzler. Traducció: Feliu Formosa. Producció: Teatre Lliure.
  • 1976: El bon samarità, de Joan Abellan. Codirecció amb Lluís Pasqual i Fabià Puigserver. Producció: Grec76.
  • 1975: L'escola dels bufons, de Michel de Ghelderode. Traducció: Jordi Pujiula. Producció: Pere Planella.
  • 1975: Lux in Tenebris, de Bertolt Brecht. Producció: O Seiva Troupe. (Oporto-Portugal).
  • 1974: Escorial, de Michel de Ghelderode. Direcció i producció: Pere Planella. Text censurat. Representacions clandestines.
  • 1973: Los cantos de Maldoror, del Comte de Lautréamont. Direcció i producció: Pere Planella.
  • 1972: Duplopia, creació col·lectiva. Codirecció amb Lluís Pasqual i Iago Pericot. Producció: Institut del Teatre.
  • 1970: Èdip Rei, de Sòfocles. Traducció: Carles Riba. Producció: Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual.
  • 1970: El procés d'un bruixot, de Nolasc del Molar.
  • 1969: Antigona, de Sòfocles i J.M. Muñoz Pujol.
  • 1968: Bertold Brecht 68, muntatge de poemes de Bertolt Brecht. Producció Cercle Catòlic d'Olot.

Producció[modifica]

Com a membre de Zitzània Teatre ha produït els següents muntatges:

Televisió[modifica]

  • Qui?, sèrie de televisió de 13 capítols produïda per Televisió de Catalunya.[1]

Guardons[1][modifica]

  • Nacional de Teatro (Teatre Lliure)
  • Premi Adrià Gual
  • Premi Nacional de Direcció
  • Premi de la Crítica
  • Premi Crítica Serra d'Or de Teatre, 1994
  • Premi de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya
  • Premi de l'Asociación de Directores de Escena

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Pere Planella i Reixach». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Planella lleva a escena la "increíble" historia de Èric Bertran a El País, per Yaiza García Barcelona, 13/4/2007 (castellà)