Centre Dramàtic del Vallès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Centre Dramàtic del Vallès(CDV) és un centre de producció teatral de Catalunya. El CDV és un teatre públic estructurat sobre quatre punts: una companyia professional que incorpora els graduats del centre del Vallès i que recull la trajectòria del Globus, un repertori format per autors clàssics, contemporanis, catalans o estrangers que permeti arribar a la majoria de públic, un territori sobre el qual el centre projecta la seva activitat, i una política de públic amb iniciatives diverses.[1]

Història[modifica]

L'any 1989 l'actor i director Josep Maria Flotats va presentar un projecte a la Generalitat per a la creació del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i, un cop acceptat com a vaixell insígnia de la política teatral del govern, el 1995 en va ser nomenat director fundador. Les tres sales que constitueixen el TNC (una de principal i dues d'annexes) van ser inaugurades entre els anys 1996 i 1997. El TNC realitza muntatges de clàssics catalans, textos universals i peces d'autors contemporanis; a més, afavoreix la promoció i consolidació de nous creadors amb el projecte T6. L'any 1998, Domènec Reixach i Felipe va rellevar Flotats en la direcció del teatre i, a partir del 2006, n'és director Sergi Belbel. Paral·lelament, l'any 1997, a més d'inaugurar-se el TNC, es va presentar el projecte de la Ciutat del Teatre, que havia d'incorporar el Lliure –encara amb seu a Gràcia– dins el mateix espai urbanístic que el Mercat de les Flors.[2]

A banda dels centres dramàtics citats, tots ubicats a la ciutat de Barcelona, cal tenir en compte els centres que, ja des del moment que va començar el període d'institucionalització, van néixer al Vallès, Osona o Baix Camp, entre altres. El repte era articular el teatre nacional des d'una òptica descentralitzadora que afavorís l'intercanvi comarcal i les relacions als Països Catalans. El Centre Dramàtic del Vallès es va establir a la seu de l'antic Vapor Amat de Terrassa, l'any 1974. Actualment engloba les instal·lacions docents de l'Institut del Teatre –amb l'especialitat de teatre de gest–, la sala polivalent Maria Planas i el Teatre Alegria. Després que l'any 2004 l'Alegria tanqués per manca de recursos, Oriol Broggi en va ser el director, fins a l'any 2007, moment en què el va rellevar Pep Pla.[2]

És el resultat de la política de descentralització de centres de producció teatral de Catalunya, nucli i plataforma d'acció teatral que integra paral·lelament la tasca formativa i la investigació del llenguatge dramàtic. És a partir de la creació del Centre del Vallès de l'Institut del Teatre, el 1974, quan es comencen a gestar les bases, juntament amb la companyia el Globus, del futur CDV.

Fons[modifica]

El seu fons entre 1996 i 2004 es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i consta d'un conjunt de documents que inclouen el CDV, la companyia el Globus i el Centre del Vallès.[3] Conté documentació administrativa, fotografies, cartells, premsa, partitures, dossiers espectacles, plafons, documentació de companyies, programes de mà. En catalogar-ho s'ha diferenciat entre documentació administrativa i documentació artística. Quant a l'organització del material en capses s'han numerat correlativament amb un títol genèric i s'ha descrit el contingut de cada capsa en ordre alfabètic o cronològic.[4]

Referències[modifica]