Mecanismo interior

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMecanismo interior
Fitxa
DireccióRamón Barco
Protagonistes
GuióRamón Barco
MúsicaBenito Gil
FotografiaJosé Antonio Rojo Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEscolá Films
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena15 juliol 1971 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0067413 Filmaffinity: 568249 Letterboxd: mecanismo-interior TMDB.org: 760372 Modifica el valor a Wikidata

Mecanismo interior és una pel·lícula espanyola del 1971, opera prima del director cubà establert a Espanya Ramón Barco.[1]

Sinopsi[modifica]

Lucía és una actriu neuròtica que durant el rodatge d'una pel·lícula pensa que tots la tracten amb hostilitat, fins i tot Norma, l'esposa del director que veritablement desitja ajudar-la. Però ella prefereix la companyia d'una principiant frívola qui li assegura que entrar a la seva habitació "és com entrar al seu cervell". Allí, amb records i somnis fantàstics, crea una falsa realitat on dona vida un amant imaginari, Robert, una versió millorada del seu marit Carlos. Lucía odia Carlos perquè és a la presó pel colpejar un jovenet que li recordava el seu germà deficient mental, que va morir dramàticament, fet del que se'n sent culpable. Tot aix`p li fa cercar aixopluc en Roberto, que en realitat no existeix. Quan torna Carlos es creu rebutjada per Roberto i reacciona de manera totalment esquizofrènica i amb desesperació.[2]

Repartiment[modifica]

Recepció[modifica]

La pel·lícula va formar part de la selecció oficial al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1971, on va recollir males crítiques, considerant-la "delirant i avorrida" i fins i tot "una mala imitació d'Antonioni o Bertolucci".[4] Tot i això, sí fou lloada l'actuació de María Mahor, qui l'any següent va rebre el premi a la millor actriu atorgat pel Sindicat Nacional de l'Espectacle.[5]

Referències[modifica]