Meinard II de Gorízia-Tirol
  | |
| Nom original | (de) Meinhard II |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1238 (Gregorià) |
| Mort | 1r novembre 1295 (56/57 anys) Greifenburg (Àustria) |
| Sepultura | Stift Stams Austrian Grave (en)  |
| Governador de Caríntia | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Família | Meinardins |
| Cònjuge | Elisabet de Baviera (1259, 1258 (Gregorià)–1273) |
| Fills | Albert II de Gorízia-Tirol, Lluís de Gorízia-Tirol, Elisabet de Tirol, Enric I de Bohèmia, Otó III de Caríntia, Agnès de Tirol |
| Pares | Meinard I de Gorízia-Tirol i Adelheid of Tyrol |
| Germans | Albert I de Gorízia Adelheid, countess of Gorizia |
 | |
Meinard IV de Görz o Gorízia, II de Tirol (Gorízia-Tirol) i I de Caríntia (vers 1238 - finals d'octubre de 1295) de la casa dels Siegardings, fou comte de Gorízia (com Meinard IV) a partir de 1258-1271 i comte de Tirol des 1258 fins a la seva mort. El 1286 a més va adquirir el ducat de Caríntia amb la Marca de Carniola per cessió imperial.
Era el fill del comte Meinard III de Gorízia i I de Tirol (Gorízia-Tirol) i la comtessa Adelaida del Tirol (morta el 1275/79). El seu fill menor, Enric VIII el va succeir com a duc de Caríntia el 1307 i va ser elegit rei de Bohèmia; la seva filla gran Isabel, casada amb Albert I d'Habsburgo es va convertir en reina dels romans el 1298
En 1259, el jove Meinard es va sostreure de la custòdia de l'arquebisbe de Salzburg per reclamar la seva herència. Quan els drets a l'herència, i les propietats de Gorízia i el Tirol foren dividits el 1271 entre ell i el seu germà petit, Albert I, Meinard va rebre Tirol, governant l'anomenada línia meinardina de Tirol o de Gorízia-Tirol. Es va esforçar per adquirir el domini sobre els bisbats de Trent i Brixen, adquirint així diversos territoris a la vall del Inn. Se'l coneix com el creador del Tirol com a territori independent. Meinard va obrir camins i va construir rutes, va encunyar monedes, especialment la moneda de plata "Zwainziger" (vint), tipus que es va copiar en altres parts d'Europa i va arribar a ser coneguda com a Groschen.
Com defensor del rei alemany Rodolf d'Habsburgo en el seu conflicte amb el rei Ottokar II de Bohèmia, va rebre l'administració del ducat de Caríntia i la marca de Carniola el 1286 i, finalment, com un feu imperial el 1286, i es va convertir en el primer duc de Caríntia de la seva dinastia. Fins on es pot determinar, no tenia ascendència en les famílies ducals anteriors de Caríntia, mentre que era un descendent llunyà d'alguns dels primers senyors de Merània, Ístria i Carniola. La seva investidura del ducat incloïa una clàusula per la qual en cas d'extinció de la línia masculina, els Habsburg serien els seus hereus. Això es va materialitzar en 1335 després de la mort del seu fill Enric.
Meinard va morir el 1295 a Greifenburg, Caríntia. El va succeir el seu fill Enric VIII
Matrimoni i fills
[modifica]Meinard es va casar vers 1258 amb Elisabet de Baviera (vers 1227-1273), la filla del duc Otó II de Wittelsbach l'August (1231-1253) i vídua del rei Conrad IV, rei dels Romans. Per tant ell era el padrastre de Conrad V d'Alemanya o Conrad III de Jerusalem, duc de Suàbia i el reclamant del Regne de Sicília, que va ser assassinat el 1268. Amb Elizabet va tenir els següents fills:
- Elisabet de Tirol (1262-1312), esposa d'Albert I, duc d'Àustria (1248-1308), es va convertir en reina consort dels romans l'any 1298
- Otó de Gorizia-Tirol (mort el 1310), pare d'Elisabet de Caríntia, reina consort de Sicília com a esposa de Pere II de Sicília
- Albert de Caríntia, mort 1292
- Lluís de Gorízia-Tirol, mort 1305
- Enric VIII (vers 1270-1335), es va casar amb Anna Přemyslovna, filla del rei Venceslau II de Bohèmia, elegit rei de Bohèmia el 1306 i 1307-10, 1310-35 duc de Caríntia, comte de Tirol, pare de la comtessa Margarida Maultasch del Tirol.
- Agnès de Caríntia (morta en 1293), esposa de Frederic I, marcgravi de Meissen (1257-1323), net de l'emperador Frederic II, el seu únic fill Frederic de Meissen van morir abans que el seu pare.
Ancestres
[modifica]| Meinard I de Gorízia | ||||||||||||||||
| Engelbert II de Gorízia | ||||||||||||||||
| Elisabet de Schwarzenburg | ||||||||||||||||
| Engelbert III de Gorízia | ||||||||||||||||
| Otó I de Scheyern-Dachau | ||||||||||||||||
| Adelaida de Scheyern-Dachau | ||||||||||||||||
| Adelaida de Weilheim | ||||||||||||||||
| Meinard I de Gorízia-Tirol | ||||||||||||||||
| Bertold III d'Andechs | ||||||||||||||||
| Bertold I d'Ístria | ||||||||||||||||
| Sofia d'Ístria | ||||||||||||||||
| Matilde d'Andechs | ||||||||||||||||
| Otó IV de Scheyern | ||||||||||||||||
| Hedwiga de Dachau-Wittelsbach | ||||||||||||||||
| Heilika de Pettendorf-Lengenfeld | ||||||||||||||||
| Meinard, Duc de Caríntia | ||||||||||||||||
| Bertold I de Tirol | ||||||||||||||||
| Enric I de Tirol | ||||||||||||||||
| Agnès d'Ortenburg | ||||||||||||||||
| Albert IV de Tirol | ||||||||||||||||
| Adalberó de Wangen | ||||||||||||||||
| Agnès de Wangen | ||||||||||||||||
| Matilde d'Eschenbach | ||||||||||||||||
| Adelaida de Tyrol | ||||||||||||||||
| Enric II de Frontenhausen-Lechsgemünd | ||||||||||||||||
| Enric II de Frontenhausen-Lechsgemünd | ||||||||||||||||
| Liucard | ||||||||||||||||
| Uta de Frontenhausen-Lechsgemünd | ||||||||||||||||
| Liutold I de Plain | ||||||||||||||||
| Adelaida de Plain | ||||||||||||||||
| Uta d'Àustria | ||||||||||||||||
Bibliografia
[modifica]
- Hermann Wiesflecker, Meinhard der Zweite. Tirol, Kärnten und ihre Nachbarländer am Ende des 13. Jhs. (Schlern-Schriften 124), Innsbruck: Wagner 1955, Reimpressió 1995.
- Eines Fürsten Traum. Meinhard II. - Das Werden Tirols, Catalogue, Dorf Tirol/Innsbruck 1995.