Menjamel carunculat de la Polinèsia
Foulehaio carunculatus  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 1 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Meliphagidae |
| Gènere | Foulehaio |
| Espècie | Foulehaio carunculatus (Gmelin, 1788) Foulehaio carunculatus |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Certhia carunculata |
.svg){kind=icon}
El menjamel carunculat de la Polinèsia[1] (Foulehaio carunculatus) és una espècie de menjamel estès per diversos arxipèlags d'Oceania: Wallis i Futuna, Samoa i Tonga.[2]
Taxonomia i etimologia
[modifica]El menjamel carunculat de la Polinèsia va ser descrit formalment el 1788 pel naturalista alemany Johann Friedrich Gmelin a la seva edició revisada i ampliada de Systema Naturae de Carl Linnaeus. El va classificar amb els raspinells del gènere Certhia i va encunyar el nom binomial Certhia carunculata.[3]
L'epítet específic prové del llatí «caruncula» que significa “un petit tros de carn” i, per tant, carunculat.[4]
Gmelin va basar la descripció en el "raspinell carunculat" que havia estat descrit el 1782 per l'ornitòleg anglès John Latham en el seu llibre A General Synopsis of Birds. Latham havia examinat un exemplar de Tonga a la col·lecció del Museu Leverian de Londres.[5]
El menjamel carunculat de la Polinèsia és ara un dels tres menjamel classificats al gènere Foulehaio que va ser introduït el 1852 pel naturalista alemany Ludwig Reichenbach. L'espècie és monotípica: no es reconeix cap subespècie.[6]
El menjamel carunculat de la Polinèsia es considerava anteriorment coespecífic del menjamel carunculat de Vanua Levu (Foulehaio taviunensis) i menjamel carunculat de les Fiji (F. procerior). Les espècies es van dividir basant-se en els resultats d'un estudi filogenètic molecular publicat el 2014.[6][7]
Referències
[modifica]- ↑ «Menjamel carunculat de la Polinèsia». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 22/04/2022(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 26 agost 2025].
- ↑ Linné, Carl von. Systema naturae per regna tria naturae : secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. v. 1. Leipzig: Impensis Georg. Emanuel. Beer, 1788, p. 472.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 92. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 31 juliol 2025].
- ↑ Latham, John. A General Synopsis of Birds. v.1. Londres: Leigh and Sotheby, 1782, p. 732–733.
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Honeyeaters – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 31 juliol 2025].
- ↑ Andersen, Michael J.; Naikatini, Alivereti; Moyle, Robert G. «A molecular phylogeny of Pacific honeyeaters (Aves: Meliphagidae) reveals extensive paraphyly and an isolated Polynesian radiation» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 71, 2-2014, p. 308–315. DOI: 10.1016/j.ympev.2013.11.014.
