Mercat de la Llibertat
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | llibertat  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Mercat cobert | |||
| Arquitecte | Francesc Berenguer i Mestres | |||
| Construcció | 1893 | |||
| Cronologia | ||||
| 1888 | primera pedra | |||
| 1893 | inauguració | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català arquitectura del ferro | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Localització | Pl. Llibertat, 27 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40419 | |||
| Id. Barcelona | 2586 | |||
El Mercat de la Llibertat és un edifici situat a l'illa de cases dels carrers de l'Oreneta, Milton, Sant Gabriel i Sant Cristòfor de Gràcia, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]Construcció
[modifica]Els terrenys pertanyien al terratinent menorquí Marc d'Olives (1782-1855),[3] que en el seu testament va disposar que s'hi edifiquessin edificis al voltant de la plaça, permeten la circulació de mercaderies i persones i una confluència de diferents carrers.[1]
La construcció del mercat es va iniciar el 1888 i va ser inaugurat el 1893. El projecte fou signat per l'arquitecte municipal de la Vila de Gràcia Miquel Pasqual i Tintorer, amb la participació en la decoració de Francesc Berenguer i Mestres, si bé es creu que es tracta d'una obra seva, ja que no disposava del títol d'arquitecte i acostumava a realitzar edificis amb projecte signat per un tercer.[4][5][6][1]
Remodelació
[modifica]El 2009, el mercat va ser reformat integralment per l'arquitecte Josep Llobet, amb la implantació d'un supermercat Bonpreu, la prolongació dels horaris comercials amb l'obertura diària a les tardes, i augmentant-ne la superfície utilitzable de 2.200 m2 a 4.400 m².[7] El setembre de 2012, la Unió Mundial de Mercats Majoristes (World Union of Wholesale Markets) li va atorgar el seu premi anual.[8]
Descripció
[modifica]Consta de tres naus, essent la del centre, amb la coberta a dues vessants, més gran, tant d'amplada com d'alçada. L'edifici és d'estructura metàl·lica. Els murs de tancament són de maó vist sobre sòcol de pedra.[1]
Les dues façanes testeres actuen de façanes principals formant frontons triangulars i concentrant l'ornamentació de pedra i ferro forjat, als quals són visibles els entrellaços de corbes característics de Francesc Berenguer que conformen, a la part central, l'escut amb tres lliris de Gràcia.[2] L'estil modernista respon a les decoracions, ja que l'estructura és similar a la d'altres mercats com el Born o de Sant Antoni.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Mercat de la Llibertat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 «Mercat de la Llibertat». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Marc de Olives y Olives». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc; Francesc Català Roca. Història de l'art català: Del modernisme al noucentisme, 1888-1917. Edicions 62, 2001, p. 34. ISBN 978-84-297-2282-6.
- ↑ Hernàndez-Cros, J. Emili; Mora, Gabriel; Xavier Pouplana i Solé, Bel Moretó i Navarro. Arquitectura de Barcelona. Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 1990, p. 236. ISBN 978-84-404-7980-8.
- ↑ Lahuerta, Juan José. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Univers Gaudí. Diputació de Barcelona, 2002.
- ↑ «Mercat de la Llibertat». Mercats de Barcelona, 04-08-2010. Arxivat de l'original el 03-03-2016.
- ↑ Álvarez, Patrícia «El Mercat de la Llibertat s’endú el màxim guardó de la Unió Mundial de Mercats». betevé, 18-09-2012.
Enllaços externs
[modifica]
- «Mercat de la Llibertat». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.