Mercat de la Llibertat
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | llibertat  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Mercat cobert | |||
| Arquitecte | Francesc Berenguer i Mestres | |||
| Construcció | 1893 | |||
| Cronologia | ||||
| 1888 | primera pedra | |||
| 1893 | inauguració | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català arquitectura del ferro | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Localització | Pl. Llibertat, 27 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40419 | |||
| Id. Barcelona | 2586 | |||
El Mercat de la Llibertat és un edifici situat a l''illa de cases dels carrers de l'Oreneta, Milton, Sant Gabriel i Sant Cristòfor de Gràcia, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]
Descripció
[modifica]És de planta rectangular amb tres naus cobertes cadascuna amb teula. La centre amb la coberta en dues vessants és més gran, tant d'amplada com d'alçada. L'edifici s'estructura amb unes armadures de tirants paraboloides. Els murs de tancament són de maó vist sobre sòcol de pedra.[1]
Les dues façanes testeres actuen de façanes principals formant frontons triangulars i concentrant l'ornamentació de pedra i ferro forjat, als quals són visibles els entrellaços de corbes característics de Berenguer que conformen, a la part central, l'escut amb tres lliris de Gràcia.[2] L'estil modernista respon a les decoracions, ja que l'estructura és similar a la d'altres mercats com el Born o de Sant Antoni.[1]
Història
[modifica]Construcció
[modifica]Els terrenys pertanyien al terratinent Marc Olives, que el 1831 va disposar al seu testament que s'hi edifiquessin edificis al voltant de la plaça, permeten la circulació de mercaderies i persones i una confluència de diferents carrers.[1]
La construcció del mercat es va iniciar el 1888 i va ser inaugurat el 1893. El projecte fou signat per l'arquitecte municipal de la Vila de Gràcia Miquel Pasqual i Tintorer, amb la participació en la decoració de Francesc Berenguer i Mestres, si bé es creu que es tracta d'una obra seva, ja que no disposava del títol d'arquitecte i acostumava a realitzar edificis amb projecte signat per un tercer.[3][4][5][1]
Remodelació
[modifica]
El 2009, el mercat va ser reformat integralment per l'arquitecte Josep Llobet, amb la implantació d'un supermercat Bonpreu, la prolongació dels horaris comercials amb l'obertura diària a les tardes, i augmentant-ne la superfície utilitzable de 2.200 m2 a 4.400 m².[6]
El setembre de 2012, la Unió Mundial de Mercats Majoristes (World Union of Wholesale Markets) va atorgar el premi més important dels que concedeix anualment per la remodelació feta del mercat de la Llibertat.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Mercat de la Llibertat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Fitxa del Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc; Francesc Català Roca. Història de l'art català: Del modernisme al noucentisme, 1888-1917. Edicions 62, 2001, p. 34. ISBN 978-84-297-2282-6.
- ↑ Hernàndez-Cros, J. Emili; Mora, Gabriel; Xavier Pouplana i Solé, Bel Moretó i Navarro. Arquitectura de Barcelona. Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 1990, p. 236. ISBN 978-84-404-7980-8.
- ↑ Lahuerta, Juan José. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Univers Gaudí. Diputació de Barcelona, 2002.
- ↑ «Mercat de la Llibertat». Mercats de Barcelona, 04-08-2010. Arxivat de l'original el 03-03-2016.
- ↑ Álvarez, Patrícia «El Mercat de la Llibertat s’endú el màxim guardó de la Unió Mundial de Mercats». betevé, 18-09-2012.
Enllaços externs
[modifica]
- «Mercat de la Llibertat». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.