Mercedes Armas Galve

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMercedes Armas Galve
Biografia
Naixement 1964 (54/55 anys)
Espanya
Activitat
Ocupació Magistrada i jutgessa
Ocupador Audiència de Barcelona
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Modifica les dades a Wikidata

Mercedes Armas Galve (Barcelona, 1964)[1] és una jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). És Magistrada titular de la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona.[2] És coneguda per haver dut el judici a Leo Messi i per investigar el cas sobre el malversació de fons durant l'eventual Referèndum d'autodeterminació de Catalunya de 2017.[3]

Va accedir a la carrera el 1991, començant a treballar al Jutjat de Primera Instància i instrucció d'Arenys de Mar, on va romandre fins al 1997. Ja com a Magistrada, va treballar als jutjats de Granollers durant deu anys, fins que es va incorporar al Jutjat Penal número 7 de Barcelona.[3]

El 2008 va començar a treballar a la secció vuitena de l'audiència provincial, des d'on va rebre l'encàrrec de jutjar el cas Leo Messi, qui finalment fou condemnat a 21 mesos de presó per haver defraudat 4,1 milions d'euros a Hisenda entre 2007 i 2009.[3]

El febrer de 2017 fou designada -en comissió de servei, inicialment durant sis mesos- per cobrir una vacant a la sala Civil i penal del TSJC, després de la jubilació del magistrat Enric Anglada i que Joan Manel Abril i Miguel Ángel Gimeno demanessin una excedència. Abril havia dut a terme el judici contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N. i Gimeno, antic expresident del TSJC, havia sigut contractat com a director de l'Oficina Antifrau de Catalunya.[2]

Una de les seves primeres tasques com a magistrada del TSJC fou analitzar la querella de la fiscalia contra Meritxell Borràs i Francesc Esteve arran de la licitació de la compra d'urnes.[2] En relació a aquesta causa, el setembre del mateix any va rebre l'encàrrec d'investigar una nova querella,[4] on la Fiscalia investiga Puigdemont i els seus catorze consellers en relació a un possible delicte de malversació de fons públics per les partides d'uns 6,2 milions d'euros que el Govern de la Generalitat hauria destinat a la celebració d'un eventual referèndum per l'autodeterminació, declarat suspès pel Tribunal Constitucional d'Espanya.[3] En relació a aquesta querella, fou ella qui va demanar a la Guàrdia Civil l'execució de mesures cautelars : el tancament dels webs relacionats amb el referèndum i l'elaboració d'una llista on s'informi de quins mitjans de comunicació en fan difusió de tipus publicitària de la convocatòria.[5]

Referències[modifica]