Messini
Δήμος Μεσσήνης (el)  | |||||
| |||||
| Epònim | Messene | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Grècia | ||||
|
| |||||
| Entitat territorial administrativa | administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques | ||||
|
| |||||
| Regió | Regió del Peloponès | ||||
|
| |||||
| Unitat perifèrica | unitat perifèrica de Messènia | ||||
| Capital | Messini | ||||
| Conté la subdivisió | Aepia Municipal Unit (en)  Androussa Municipal Unit (en) Aristomenis Municipal Unit (en) Ithomi Municipal Unit (en) Messini Municipal Unit (en) Petalidi Municipal Unit (en) Trikorfo Municipal Unit (en) Voufrada Municipal Unit (en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 23.482 (2011) (41,78 hab./km²) | ||||
| Llengua | Grec | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 562,062 km² | ||||
| Altitud | 5 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 242 00 | ||||
| Prefix telefònic | 2722 | ||||
| Lloc web | messini.gr | ||||
Messini (en grec modern Μεσσήνη és una unitat municipal (dimotiki enotita) i capital (edra) de la comarca (dimos) del mateix nom, Messini, que pertany a la unitat regional (perifereiaki enotita) anomenada Messènia, dins la regió (perifereia) del Peloponès, una de les 13 regions administratives en què està dividida Grècia.[1]
A uns 15 km al nord de la ciutat de Messini estan les ruïnes de l'antiga Messene, amb la qual no s'ha de confondre, ja que no es va formar pel trasllat d'habitants d'aquella antiga ciutat. En el passat Messini es deia Nisi i va canviar de nom a Messini a finals del segle xix.
Geografia
La ciutat de Messini té una superfície de 84,6 km², mentre que la comarca del mateix nom té 565.6 km². És la segona ciutat més gran de Messènia. En la rodalia es troba la muntanya Itome, antigament anomenada Vurcano. El centre de la ciutat està a 3 km de la costa, on està l'anomenat Golf de Messene i està situada a la riba dreta del riu Pamisos. La ciutat més gran de Messènia, Kalamata, està a 10 km cap a l'est. Per accedir a la ciutat es pot arribar per la carretera nacional 82, que enllaça Pilos - Kalamata - Sparta. L'aeroport internacional de Kalamata es troba a 2 km cap a l'est. Des del 1892, Messini va tenir una estació de ferrocarril, una branca de la línia Corint–Kalamata. L'estació es va tancar el 1976, però es va tornar a obrir el 2007 i es va tornar a tancar el 2011.
Població
Segons el cens del 2011 la ciutat de Messini té 6.287, mentre que la comarca del mateix nom té 23.482 hab.
En l'estudi demogràfic dels darrers 40 anys es veu que les fluctuacions en la població no són significatives:
| Any del cens | hab. a la ciutat |
|---|---|
| 1981 | 6.854 |
| 1991 | 6.453 |
| 2001 | 6.912 |
| 2011 | 6.287 |
Administració
Anteriorment a l'actual reorganització administrativa, la comarca de Messini tenia 14 divisions locals (topika diamerismata) i una població de 11041. L'any 2010 Messini va esdevenir comarca o àrea municipal administrativa, una de les sis que té Messènia. Aquesta àrea municipal ha absorbit set municipis que anteriorment eren administrativament independents i que ara són subdivisions administratives (dimotikes enotites) de la unitat municipal de Messini. La següent taula explica com està repartida la població per districtes administratius:
| unitat municipal | habitants |
|---|---|
| Aipeia | 1.884 |
| Androusa | 2.397 |
| Aristomenis | 2.459 |
| Voufrades | 1.051 |
| Ithomi | 1.879 |
| Messini ciutat | 9.889 |
| Petalidi | 3.217 |
| Trikorfo | 706 |
La llei nº 2539 del 1997, anomenada Pla Kapodistrias, va ser substituïda el 2011 per una nova llei d'organització territorial. Amb el canvi, Messenia passava de ser un nomoi a contenir diverses unitats municipals i districtes municipals (topiko diamerisma). El dimos de Messini existia abans i després de la nova llei, però amb diferents components territorials. La unitat municipal de Messini conté les mateixes subdivisions que tenia l'anterior àrea municipal de Messini però les seves subdivisions són els districtes de la ciutat,[2] que són els següents:
| districtes de Messini | habitants |
|---|---|
| Messini (nucli urbà) | 6,287 |
| Avramiou | 466 |
| Analepsi | 429 |
| Velika | 282 |
| Karteroli | 629 |
| Lefkochora | 201 |
| Lykotrafos | 240 |
| Madena | 109 |
| Mavrommati Pamisou | 452 |
| Neochori | 196 |
| Pilalistra | 181 |
| Piperitsa | 139 |
| Spitali | 120 |
| Triodos | 158 |
Província
Va haver una província amb el nom de Messini (en grec: Επαρχία Μεσσήνης) i era una de les províncies que formaven la Prefectura de Messènia. El seu territori correspon a l'actual àrea municipal de Messini (excepte les unitats municipals de Aipeia, Petalidi i Voufrades) a més de les unitats municipals d'Andania, Meligalas i Oichalia.[3] Aquesta província fou abolida el 2006.
Història
Messini, va sorgir de l'antiga Nisi, un assentament de població sobre una illa, d'on procedeix el seu nom (νήσος,nēsos,«illa»), aquesta illa s'havia format a la desembocadura del riu Pamisos.[4] Del 1205 al 1432 va estar sota domini dels francs, dins de la província d'Achaia, que consistia en 40 poblacions de les regions de Messènia i Elis. Els residents en aquell temps eren una barreja de grecs i eslaus cristians, fet que ha quedat reflectit en els topònims de les localitats veïnes. Després del 1432, quan va caure l'Imperi Romà d'Orient, va passar sota domini de l'Imperi Otomà i una part de la població era d'origen turc.
El 1867 el govern de Grècia va canviar oficialment el nom passant a dir-se Messini.[5] L'editorial Baedeker del segle xix, especialitzada en guies de viatges, es va referir a aquesta ciutat amb l'expressió «Nisi, actualment amb el nom oficial de Messini» i aquesta referència es va emprar en moltes altres guies durant els inicis del segle XX.
Referències
- ↑ η Βουλή, 2010, p. 17435.
- ↑ η Βουλή 2010, p. 17436
- ↑ Cens del 1991, [1]
- ↑ Peter Topping, 1972, p. 66.
- ↑ Administració grega (Hellenic Agency for Local Development and Local Government: E.E.T.A.A), [2]
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messini |
- Ministeri Grec de l'Interior. «el:Δείτε τη Διοικητική Διαίρεση».. Organització anterior Kapodistrias. Dades del cens del 2001.
- Peter Topping. "The Post-classical Documents" en: William A McDonald, George Robert Rapp The Minnesota Messenia expedition: reconstructing a bronze age regional environment. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1972.
- η Βουλή. NOMOΣ ΥΠ’ΑΡΙΘ. 3852: Νέα Αρχιτεκτονική της Αυτοδιοίκησης και της Αποκεντρωμένης Διοίκησης − Πρόγραμμα Καλλικράτης, capítol: ΤΕΥΧΟΣ ΔΕΥΤΕΡΟ. ΕΦΗΜΕΡΙΣ ΤΗΣ ΚΥΒΕΡΝΗΣΕΩΣ ΤΗΣ ΕΛΛΗΝΙΚΗΣ ΔΗΜΟΚΡΑΤΙΑΣ, 11 d'agost del 2010.. Segona Part de la llei Pla Kallicratis nº 3852, del parlament grec (Βουλή), amb la publicació de la taula dels municipis de Grècia en ordre jeràrquic. Les dades de les unitat organitzatives menors són del cens del 2001, mentre que les dades de les unitats organitzatives superiors són la suma de les inferiors incloses en elles.