Mesures de freqüència (epidemiologia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les mesures de freqüència són les que s'utilitzen en l'àmbit de, per exemple, l'epidemiologia, medicina o veterinària, per quantificar la presència de la malaltia i dels seus factors de risc en la població. Són mesures de la freqüència relativa, és a dir, en relació a la població. Existeixen dos tipus bàsics de mesures de freqüència, les de malaltia i les d'exposició.

Mesures de freqüència de la malaltia[modifica]

Quantifiquen la quantitat de casos nous que apareixen en una població determinada (incidència) o el volum de malalts que hi ha en un moment determinat en la població (prevalença).

Mesures d'incidència[modifica]

Quantifiquen els casos nous de malaltia (que s'anomenen casos incidents). Poden avaluar dos aspectes, el risc i la velocitat:

  • El risc: és la probabilitat que una persona sense la malaltia d'interès la desenvolupi en un interval de temps determinat (condicionat a què l'individu no es mori per alguna altra malaltia o causa durant el període). Com que és una probabilitat, el seu valor va des de zero a un, no té dimensions i per poder-lo interpretar cal especificar el període en què s'ha estimat (p. ex., el risc de desenvolupar diabetis en cinc anys). S'estima amb:
    • La probabilitat acumulada (PA). És la proporció de la població estudiada que desenvolupa la malaltia d'interès en un temps determinat. És la forma més habitual d'estimar el risc i es calcula dividint el nombre de casos nous de la malaltia d'interès (casos incidents) durant un període, pel nombre de persones sense la malaltia (i a risc de desenvolupar-la) a l'inici del període (persones a risc a l'inici).
    • L' oportunitat d'incidència (OI): és la raó entre el risc d'emmalaltir i els riscs de no emmalaltir. S'estima amb la raó de, al final de l'estudi, dels casos incidents pels no incidents (és a dir, els que al final de l'estudi no han desenvolupat la malaltia d'interès).
Per poder estimar el risc amb la probabilitat acumulada o amb l'oportunitat d'incidència, cal saber de tota les persones estudiades, si han desenvolupat o no la malaltia estudiada. En cas contrari, l'estimació del risc està esbiaixada.
Les fórmules per calcular la PA i la IO assumeixen implícitament que la cohort és tancada, és a dir, no entren nous individus a la mateixa durant el període d'estudi. Tanmateix la mida de la cohort probablement es reduirà durant el període d'estudi degut a defuncions o altres causes de perduts de vista. Aquesta reducció de la cohort comportarà dos problemes: (1) En els perduts de vista i defuncions per altres causes, no es pot saber si haguessin desenvolupat la malaltia si no s'haguessin perdut; (2) Els diferents individus presenten temps de seguiment diferent, fet que no es pot incorporar en les fórmules anteriors per estimar el risc.
  • La velocitat en què apareix la malaltia en la població. S'estima amb:
    • La taxa d'incidència (TI) que s'estima dividint el nombre de casos nous de malaltia per la quantitat de persones-temps (persones a risc durant l'estudi). Aquest denominador, se sol estimar directament sumant el temps a risc de cada individu que s'ha estudiat. S'entén per temps a risc, el temps que ha estat cada individuo a l'estudi i sense desenvolupar la malaltia estudiada. Si un dels participants va desenvolupar la malaltia al cap de 3 mesos, el seu temps a risc és de 3 mesos.
    • La incidència acumulada (IA): que és deriva de la funció de supervivència. Si S(t) és la funció de supervivència, la IA és -ln(S(t)).
Aquestes mesures eviten els problemes anteriorment mencionats de la PA i la IO.
Si els risc de desenvolupar la malaltia d'interès és baix, la probabilitat acumulada i la incidència acumulada són numèricament similars. En molts llibre d'epidemiologia (p. ex.,[1]) no es diferencia entre aquestes dos mesures, ja que s'assumeix que el risc d'emmalaltir és petit.
Les mesures d'incidència més utilitzades són la probabilitat acumulada, l'oportunitat d'incidència i la taxa d'incidència. El numerador és el mateix en les tres: el nombre de casos incidents durant el període d'estudi. Difereixen en el denominador. Per la probabilitat acumulada és el nombre de persones a risc a l'inici de l'estudi, per l'oportunitat d'incidència es el nombre de persones a risc al final i per la taxa són les persones a risc durant l'estudi.

Mesures de prevalença[modifica]

Quantifiquen els casos de malaltia existents (independentment de si són malalts nous o fa tems que presenten la malaltia d'interès) en una població en un moment determinat o durant un període.

Mesures d'exposició[modifica]

S'utilitza l'oportunitat d'exposició que quantifica la fracció de la població que hi ha estat exposada. S'estima amb la raó del nombre de persones exposades respecte al de no exposades.

Bibliografia[modifica]

  1. Greenberg, Raymond; Daniels, Stephen R; Flanders, W. Dana [et al.].. Medical Epidemiology. 3a ed.. Nova York: McGraw-Hill Medical, 2000.