Michael D. Higgins

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMichael D. Higgins

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Michael D. Higgins
(ga) Mícheál D. Ó hUigínn
(gd) Mícheál D. Ó hUigínn Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 abril 1941 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Limerick (República d'Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
  9è President d'Irlanda
En el càrrec des de 11 de novembre de 2011
  Ministre d'Art, Cultura i Joventut
12 de gener de 1993 – 17 de novembre de 1994
← John Wilson
Bertie Ahern →
  Ministre d'Art, Cultura i Joventut
15 de desembre de 1994 – 26 de juny de 1997
← Bertie Ahern
Síle de Valera →
Dades personals
NacionalitatIrlandès
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Indiana a Bloomington
Universitat d'Indiana
Universitat de Manchester
St. Flannan's College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, professor, escriptor, poeta, politòleg Modifica el valor a Wikidata
PartitLaborista (fins al 2011)
Independent (a partir de 2011)
Membre de
Família
CònjugeSabina Coyne
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpresident.ie Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1014980 Facebook: PresidentIRL Twitter: PresidentIRL Youtube: UCT_RKGsFnti_vktYPk8pgEQ Modifica el valor a Wikidata

Michael Daniel Higgins (en irlandès: Micheál D. Ó hUigínn, Limerick, Irlanda, 18 d'abril de 1941) és un polític irlandès. Va guanyar les eleccions a President electe d'Irlanda del 2011, i va esdevenir el novè polític en assolir el càrrec.

Ha estat president del Partit Laborista (fins que en dimití un cop guanyà les eleccions presidencials), parlamentari a les dues cambres irlandeses (tant al Dáil Éireann com al Seanad Éireann) i ministre d'Art, Cultura i Joventut d'Irlanda.

El Partit Laborista el va escollir el 19 de juny de 2011 com a candidat a les eleccions com a President d'Irlanda, per davant d'altres candidats com l'antic senador Kathleen O'Meara o Fergus Finlay. Les votacions es van celebrar el dia 27 d'octubre de 2011, i Higgins fou proclamat guanyador (per davant de l'independent Seán Gallagher i de Martin McGuinness, del Sinn Féin i antic líder de l'IRA Provisional) al cap de dos dies. Prengué possessió del càrrec el dia 11 de novembre de 2011.

Durant la presidència de Higgins es van produir diversos actes que evidencien un cert acostament, si més no diplomàtic, entre la República d'Irlanda i el Regne Unit. El més destacat, sens dubte, és la visita que va fer el president d'Irlanda a la reina d'Anglaterra Elisabet II,[1] la primera vegada que un cap de l'estat irlandès anava al Regne Unit, des que el país va assolir la independència, als anys 20 del segle xx. Més enllà del discurs que Higgins va dirigir als representants de les cambres britàniques, també va ser molt simbòlica la presència de Martin McGuinness en el banquet oficial que la reina va oferir a Higgins, al castell de Windsor. McGuiness hi assistia com a vicepresident del govern autònom d'Irlanda del Nord, però el republicà havia estat membre del comandament de l'Exèrcit Republicà Irlandès, un fet carregat de simbolisme.

El 15 de setembre de 2021, Higgins va rebutjar una invitació per assistir a un servei de l'església amb la reina Elisabet II de Gran Bretanya a l'octubre per commemorar el centenari d'Irlanda del Nord. Dos dies després, el 17 de setembre, el president va defensar la seva decisió de no assistir al servei i va decidir que seria "inadequat assistir-hi".[2] Fet que s'ha interpretat de forma unànime com una oposició a normalitzar la partició d'Irlanda.

Referències[modifica]

  1. Aranda, Quim. «La història no s'atura». El Punt Avui.cat, 09-04-2014. [Consulta: 19 abril del 2014].
  2. «President: Title of NI event is not 'neutral statement'» (en anglès). RTE, 17-09-2021.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael D. Higgins