Vés al contingut

Micheu Chapduelh

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMicheu Chapduelh

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 gener 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Agonac (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, professor de literatura Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontDictionnaire des auteurs de langue d'Oc de 1800 à nos jours, (p.85-86) >>>:CHADEUIL (Michel) (Miquèu CHAPDUELH en occitan) Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 4043545 Modifica els identificadors a Wikidata

Micheu Chapduelh (Agonac, Dordonya, 1947) és un escriptor i cantant occità. Ha sigut un dels primers escriptors occitans-llemosins en haver adoptat la grafia occitana normalitzada. Participa en la revista Lo Leberaubre consagrada a la literatura fantàstica amb Jan Dau Melhau. La seva obra és plena d'humor negre i de fantasia. Ha escrit cançons per a Joan-Pau Verdier. També ha presidit molt temps Novelum, la secció perigordiana de l'Institut d'Estudis Occitans.

Obres

[modifica]
  • Lo còr e las dents (poemes, Traces, 1969)
  • La formation des mots dans le dialecte nord-occitan du Périgord (Universitat de Bordeus, 1969)
  • L'Òme, pas mai (poemes, Lemouzi 1970)
  • L'emplumat (poemes, Chas l'autor, 1971)
  • Lo chen en Lemosin (Estudi, Escòla Occitana d'Estiu, 1978)
  • Quand las bèstias parlan... (Estudi bilingüe sobre els mimologismes, amb disc, Novelum-IEO 24, 1978)
  • De temps en temps (conte, Novelum IEO-pròsa, 1973, A Tots, 1981)
  • La segonda luna (conte A Tots, 1980)
  • L'Arquibaunobiliconofatz (en col·laboració, Novelum, amb caisseta, A Tots, 1983)
  • Beure e minjar lo país (assaig en francès Novelum IEO 24, 1987)
  • Cuisine paysanne en Périgord (Receptes, L'Ostal del Libre, Orlhac, Col·lecció "escapades", 1994)
  • Grizzly-John e autres contes (contes moderns, A Tots, 1997)
  • Coleras (Cròniques, IEO, col·lecció "Ensages", 1997)
  • Chançons (enregistrades per Joan-Pau Verdier, Gui Broglia, Didier Duponteix, Joan-Francès Latornaria, Peiraguda, Perlinpinpin fòlc ...)