Miguel Abadía Méndez
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juliol 1867 Coello (Colòmbia) |
| Mort | 9 maig 1947 (79 anys) Bogotà (Colòmbia) |
| Sepultura | Cementiri Central de Bogotà |
 President de Colòmbia | |
| 7 agost 1926 – 7 agost 1930 ← Pedro Nel Ospina – Enrique Olaya Herrera → | |
| Ministeri de l'Interior de Colòmbia | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catòlic romà |
| Formació | Universitat del Rosario |
| Activitat | |
| Ocupació | Advocat, Humanista |
| Partit | Conservador |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Leonor de Velasco Álvarez |
 | |
Miguel Abadía Méndez (La Vega de los Padres - Coello, Tolima, 5 de juny de 1867 - La Unión - Fómeque, Cundinamarca, 15 de maig de 1947) fou un advocat, humanista, polític conservador, escriptor i periodista colombià. Va estudiar al Colegio Mayor de Nuestra Señora del Rosario, en Bogotà, Colòmbia. Va ser director del periòdic El Colombiano. Abans d'arribar a la Presidència de la república va ser diputat, ministre en set carteres diferents, conseller d'Estat i Magistrat de la Cort Suprema de Justícia. Com a Ministre de Govern va orientar la Reforma Constitucional de 1910 de la Constitució de 1886. Va representar Colòmbia en Xile, Argentina i Brasil.[1]
Elegit President de la República per al període 1926-1930[2] (era l'únic candidat i va obtindre més de 370.000 vots pel partit conservador). Firmà amb Nicaragua uns acords sobre límits marítims, passant l'Arxipèlag de San Andrés, Providència i Santa Catalina a sobirania colombiana mentre la Costa de Mosquitos passava a Nicaragua. Va fomentar obres públiques, educació i les missions dels indígenes. Va enfrontar greus problemes polítics, econòmics (crack del 1929) i socials, amb greus desordres entre els obrers de les zones bananeres (1928) i amb els indis de la Guajira. Aquests problemes van ser reprimits. Malgrat els problemes socials, es van realitzar grans inversions de capital nord-americà, sobretot en mineria i compres de cafè. Durant el seu manament es va fundar la “Federación nacional de cafeteros de Colombia”.
Després de 42 anys d'hegemonia conservadora, li va entregar el poder el 1930 al president electe i adversari polític Enrique Olaya Herrera.
Referències[modifica]
- ↑ «Abadía Méndez, Miguel». Biblioteca Virtual del Banco de la República. Arxivat de l'original el 6 d’agost 2012. [Consulta: 1r juliol 2017].
- ↑ Roll, David. Rojo difuso y azul pálido: los partidos tradicionales en Colombia : entre el debilitamiento y la persistencia. Universidad Nacional de Colombia, 2002, p. 238–239. ISBN 978-958-701-232-3.
Bibliografia[modifica]
- Arizmendi Posada, Ignacio. Presidentes de Colombia I810-1990. Bogotá, Planeta, 1989. ISBN 9789586142793
- Cavalier, German. Los tratados de Colombia. Bogotá, Kelly, 1982.
- Deas, Malcom. Del poder y la gramática, y otros ensayos sobre historia, política y literatura colombiana. Bogotá, Tercer Mundo, 1993. ISBN 9789586014113
- Monsalve, Manuel. Colombia, posesiones presidenciales 1810-1954. Bogotá, Iqueima, 1954.
Enllaços externs[modifica]
- Presidència de Colòmbia: Miguel Abadía Méndez (castellà)
- Història de Colòmbia 1926-1930 Arxivat 2012-06-29 a Wayback Machine. (castellà)
| Precedit per: Pedro Nel Ospina Vásquez |
President de Colòmbia 1926-1930 |
Succeït per: Enrique Olaya Herrera |