Vés al contingut

Miguel Álvarez Castro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMiguel Álvarez Castro
Biografia
Naixement1795 Modifica el valor a Wikidata
Departament de San Miguel (El Salvador) Modifica el valor a Wikidata
Mort1855 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Departament de San Miguel (El Salvador) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morttuberculosi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, poeta Modifica el valor a Wikidata

Miguel Álvarez Castro (Departament de San Miguel, 1795-1855) va ser un polític salvadorenc. També és considerat com el primer poeta del seu país en ordre cronològic.

Va néixer en una hisenda propera a la ciutat de San Miguel de la Frontera. En la seva joventut va estudiar en Antiga Guatemala al Col·legi d'Infants, però no va poder acabar la seva carrera per la mort dels seus pares. Va ser diputat al Congrés Constituent de 1822 del Primer Imperi Mexicà.

En temps de la Federació Centroamericana, en règim de Francisco Morazán, va aconseguir ser diputat i ministre de Relacions Exteriors. Fidel seguidor d'aquest militar i polític, va acompanyar en el seu exili cap a Costa Rica fins al seu afusellament.

A El Salvador va participar en l'intent de derrocament de Francisco Malespín, fet que li va valer exiliar a Nicaragua. Caigut aquest del poder, va tornar al seu país on es va retirar de la vida pública. La seva obra és recollida en antologies com Garlanda Salvadorenca (1884) de Román Mayorga Rivas i Galeria poètica centreamericana (1888) de Ramon Uriarte. Va morir en condicions paupèrrimes en 1855.

D'acord amb Juan Ramón Uriarte:

« Home d'Estat, músic i poeta, dedicava els lleures a compondre i cantar els seus versos... De simple escrivent va arribar a ser ministre del Govern Federal... és el poeta patriòtic, el poeta de les llibertats públiques... Delicat i correcte en la forma, la seva inspiració vola noble i serena. Però més que tot va ser un poeta humà com Horaci. »

Fragment de la seva poesia

[modifica]
« AL CIUTADÀ JOSÉ DE LA VALL
A un dels robusts
Arbres corpulents,
O del cedre que altiu s'aixeca,
No és donat als arbustos
Formar alts intents;
I al parell de la dolcíssima gola
Amb que la cadernera canta,
La feble ocellet
Tem deixar anar la seva veu, tem i s'humilia.
Així jo em contemplo
Davant del cor harmoniós
Dels sagrats cignes de Hipocrene
Tom la lira i temple,
Mas el llavi medroso
Per un secret impuls s'atura.
S'anima, i li conté
El respecte que només
Vosaltres em inspireu, fills d'Apol · lo.

D 'GARLANDA Salvadorenca, Sant Salvador, 1884.
»

Referències

[modifica]
  • Canyes Dinarte, Carles. Diccionari escolar d'autors salvadorencs. Sant Salvador: Direcció de publicacions i impresos, 2000. 
  • Escobar Galindo, David. Índex antològic de la poesia salvadorenca. Sant Salvador: UCA Editors, 1995. ISBN 8484050548.