Mijail Subbotin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ru) Михаил Фёдорович Субботин  29 juny 1893 Ostrołęka (Imperi Rus) |
| Mort | 26 desembre 1966 (73 anys) Sant Petersburg (Rússia) |
| Sepultura | Cementiri de l'Observatori de Pulkovo 59° 46′ 29″ N, 30° 19′ 34″ E / 59.774689°N,30.326211°E |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Estatal de Rostov (1915–1917) Universitat Imperial de Varsòvia (1910–1914) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia, cosmogonia, mecànica celeste i pintura |
| Ocupació | astrònom, matemàtic |
| Ocupador | Institut d'Astronomia Teòrica de l'Acadèmia Russa de Ciències (1942–1964) Observatori de Púlkovo (1930–1942) Universitat Estatal de Sant Petersburg (1930–1960) Universitat Nacional d'Uzbekistan (1922–1930) Institut astronòmic Ulugh Beg (1922–1930) Universitat Tècnica Estatal de Novotcherkassk (1917–1922) Universitat de Varsòvia (1912–1915) |
| Membre de | |
| Professors | Dmitry Morduhai-Boltovskoi |
| Alumnes | Victor A. Brumberg |
| Família | |
| Pares | Fyodor Yakovlevich Subbotin i Elena Mikhailovna Vereshtxak |
Premis | |
Mijail Subbotin (rus: Михаил Фёдорович Субботин) (Ostrołęka, 29 de juny de 1893 - Sant Petersburg, 26 de desembre de 1966) va ser un astrònom i matemàtic soviètic.
Vida i Obra[modifica]
Subbotin va néixer a la província del Vístula quan encara formava part de l'Imperi Rus; el seu pare era un oficial de l'exèrcit imperial. El 1910 va ingressar en la universitat Imperial de Varsòvia, en la qual es va graduar el 1914.[1] Va començar a donar classes a la universitat de Varsòvia i a treballar en el seu observatori astronòmic, però el 1915, degut a la Primera Guerra Mundial, tot el personal universitari va ser traslladat a Rostov del Don i ell va ser destinat al Institut Politècnic del Don a la vila de Novotxerkassk (a uns 50 km. de Rostov). De 1922 a 1930 va ser destinat a l'observatori de Taixkent (Uzbekistan) on també va ser professor d'astronomia de la universitat del Turquestan.[2]
El 1930 va ser nomenat professor de la universitat de Sant Petersburg (en aquella época, Leningrad) i l'any següent, va ser, a més, cap del departament teòric de l'observatori de Pulkovo. També va estar treballant per l'Escola Superior d'Enginyers de Ferrocarrils. En ser assetjada la ciutat pel nazis durant la Segona Guerra Mundial, va poder ser evacuat en un estat de salut lamentable. Després de recuperar-se a Sverdlosk (actual Iekaterinburg), va poder tornar a Leningrad on es va convertir en director de l'Institut d'Astronomia Teòrica de l'Acadèmia Soviètica de Ciències. El 1964 es va retirar, quedant-se a viure a Sant Petersburg.[2]
Subbotin és l'autor d'un tractat fonamental de mecànica celeste en tres volums publicats entre 1933 i 1949, que es va traduir ràpidament a altres idiomes. A més a ell se li deu un mètode de resolució de les equacions diferencials del moviment dels petits cossos en el sistema solar.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Anònim, 1967, p. 375.
- ↑ 2,0 2,1 Синкевич, 2018, p. 217.
- ↑ Chebotarev, Kazimirchak-Polonskaya i Marsden, 172, p. 96.
Bibliografia[modifica]
- Anònim «Mikhail Fedorovich Subbotin, 1893-1966» (en anglès). Soviet Astronomy, Vol. 11, Num. 2, 1967, pàg. 375-376. ISSN: 0278-3495.
- Chebotarev, G.A.; Kazimirchak-Polonskaya, E.I.; Marsden, B.G.. The Motion, Evolution of Orbits, and Origin of Comets (en anglès). Reidel Publisshing Co., 1972. ISBN 978-94-010-2875-2.
- Синкевич, Галина. «Михаил Фёдорович Субботин (1893-1966)». A: Коллектив авторов (ed). Математический Петербург. История. Наука. Достопримечательности (en rus). Образовательные проекты, 2018, p. 217. ISBN 978-5-98368-130-9.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Mijail Subbotin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Kulikovsky, P.G. «Subbotin, Mikhail Fedorovich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 novembre 2020]. (anglès)
- «Субботин Михаил Федорович». Acadèmia Russa de les Ciències, 2002. [Consulta: 15 novembre 2020]. (rus)
- Андреева, В.В.; Ростовцев, Е.А. «Субботин Михаил Федорович (1893-1966)». Биографика СПбГУ. Санкт-Петербургский государственный университет. [Consulta: 15 novembre 2020]. (rus)
- «Михаил Фёдорович Субботин». ЭЛЕКТРОННЫЙ АРХИВ ЛЮДЕЙ. [Consulta: 15 novembre 2020]. (rus)
- Исаева, Вера Васильевна. «Субботину М. Ф., мемориальная доска». Enciclopèdia de Sant Petersburg, 1971. [Consulta: 15 novembre 2020]. (rus)