Mikoian-Gurévitx MiG-25

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'aeronauMiG-25 Foxbat
Air-to-air right underside rear view of a Soviet MiG-25 Foxbat aircraft.jpg
MiG-25 Foxbat armat amb quatre mísils AA-6 Acrid.
Tipus Interceptor de gran altitud
Fabricant Mikoian-Gurévitx
Estat Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Dissenyat per Mikoian-Gurévitx
Primer vol 1964
En servei 1970 –
Estat En servei limitat
Ús aerial interception Tradueix
Operador/s URSS
Altres usuaris Força Aèria Egipcia, Força Aèria d'Algèria, Força Aèria de Síria
Propulsor Tumansky R-15 Tradueix
Construïts 1,186
Modifica les dades a Wikidata

El Mikoian-Gurévitx MiG-25 (Rus: Микоян и Гуревич МиГ-25) (nomenclatura OTAN: Foxbat) és un caça interceptor supersònic de gran altura. Fou dissenyat per l'OKB Soviètic Mikoian-Gurèvitx. Amb capacitat de volar en Mach 3, quan entrà en servei fou un dels avions més veloços del seu temps.

Història[modifica]

Disseny i desenvolupament[modifica]

El MiG-25 fou dissenyat per les demandes soviètiques de disposar d'un interceptor nou, que pogués arribar a altituds superiors i que fos més veloç. Aquesta necessitat era deguda a la Guerra Freda, l'amenaça dels bombarders i avions de reconeixement nord-americans penetrant el territori soviètic. Els Estats Units estaven desenvolupant bombarders subsònics com el B-47 Stratojet, el B-52 Stratofortress i també de supersònics com el B-58 Hustler i el B-70 Valkyrie. El Valkyrie representava una gran amenaça, ja que podia volar a altituds de 21,000 km i arribar a una velocitat de Mach 3. Per això, el MiG-25 es dissenyà amb prestacions perquè pogués contrarestar aquestes amenaces.

Guerra Freda[modifica]

Durant els primers anys del desenvolupament del MiG-25, Occident en sabia poc sobre aquest avió, i incorrectament el qualificà com a caça monoplaça de gran agilitat, de manera que es va començar un projecte de disseny que donaria com a resultat el McDonnell Douglas F-15 Eagle. No fou fins al 1976 que els aliats tingueren un coneixement precís sobre aquest avió, quan el tinent rus Victor Belenko va desertar amb un MiG-25 al Japó. Encara que els soviètics van protestar i van demanar el retorn immediat de l'aparell, l'avió fou desmuntat i estudiat a fons, de manera que els aliats van tenir una descripció molt precisa del MiG-25. Després de 67 dies, l'avió fou tornat als soviètics en peces. Va tornar a ser muntat, i actualment es pot visitar a la planta Sokol, a Nizhny Novgorod.

Els soviètics van començar un projecte per crear una versió més avançada del MiG-25, ja que els aliats ja coneixien les prestacions del MiG-25 actual en aquell temps. Es planejava crear el MiG-25M, una nova versió amb motors més potents, millor sistema de radar i més míssils. El projecte, però, fou abandonat a favor del desenvolupament del nou MiG-31.

MiG-25 pintat amb colors de camuflatge.

Guerra del Golf[modifica]

Durant la Guerra del Golf Pèrsic, va haver-hi molts incidents involucrant el MiG-25. Per exemple, el 1991, durant la primera nit de la guerra, un McDonnell Douglas F/A-18 Hornet pilotat pel tinent Scott Speicher fou destruït per un MiG-25 iraquià.

El 19 de gener, dos MiG-25 van ser destruïts per dos F-15 de la USAAF. Els MiG-25 van intentar amagar-se dels F-15 utilitzant bengales i aparells d'interferències. No obstant, els F-15 van detectar-los i els van destruir amb míssils AIM-7 Sparrow. En un altre incident de la guerra, un MiG-25 va evadir vuit F-15 i va llançar míssils de llarg abast a un General Dynamics F-111, obligant-lo a abandonar la seva missió.

Durant la invasió d'Irak el 2003, els aliats no van trobar cap resistència aèria iraquiana, ja que la majoria dels seus avions havien estat abandonats o destruïts a terra. Durant l'agost del 2003, es van trobar múltiples avions enterrats a la sorra del desert, molts d'ells MiG-25.

Especificacions[modifica]

Dades de The Great Book of Fighters, International Directory of Military Aircraft, Combat Aircraft since 1945

Característiques generals (MiG-25P)[modifica]

Visió esquemàtica del MiG-25.
  • Tripulació: Un
  • Llargada: 19.75 m
  • Alada: 14.01 m
  • Alçada: 6.10 m
  • Superfície alar: 61.40 m²
  • Pes buit: 20,000 kg
  • Pes carregat: 36,720 kg
  • Motors: 2 × motors de postcombustió Tumansky R-15B-300
  • Potència de motor individual: 73.5 kN
  • Potència amb postcombustió: 100.1 kN

Prestacions[modifica]

  • Velocitat màxima:

Gran altitud: Mach 3.2[8] (3,470 km/h)

Baixa altitud: 1,200 km/h (648 nusos)

  • Autonomia: 1,730 km amb el combustible intern
  • Sostre de servei: 20,700 m amb quatre míssils; fins a 24,400 m pels models RB
  • Velocitat d'ascens: 208 m/s
  • Proporció de pes a l'ala: 598 kg/m²
  • Temps fins a l'altitud: 8.9 min to 20,000 m (65,615 ft)

Armament[modifica]

  • 2x míssils aire-aire R-40R (AA-6 "Acrid") guiats per radar i

2x míssils R40Y guiats per l'infraroig.

Aviònica[modifica]

  • Radar RP-25 Smerch
  • A RV-UM o un radar d'altímetre RV-4

Seqüències[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikoian-Gurévitx MiG-25 Modifica l'enllaç a Wikidata
  • John Batchelor: "Jet Fighters" ISBN 0486-40357-2
  • David Donald: The military jets aircraft guide: from 1939 to the present day. ISBN 0-7858-0925-2
  • Rich and Janos 1994, p. 15
  • Jenkins 1998, p.6
  • Gordon 2008
  • Atkinson 1993, pp. 125–126.