Minnie M. Cox

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMinnie M. Cox
ShennetteScott MinnieCox c.1900 thumb.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Minnie M. Geddings
1869
Lexington
Mort 1933 (63/64 anys)
Rockford
Ciutadania Estats Units d'Amèrica
Ètnia afroamericà
Alma mater Universitat Fisk
Activitat professional
Ocupació mestra i Mestra de postes
Altres dades personals
Partit polític Partit Republicà dels Estats Units
Modifica dades a Wikidata

Minnie M. Cox, de naixement Minnie M. Geddings (Lexington, 1869 - Rockford, 1933) fou una professora estatunidenca que va esdevenir la primera dona afroamericana en exercir com a responsable d'una oficina postal als Estats Units. També va cofundar un dels primers bancs de propietat negra de l'estat, així com una companyia d'assegurances.[1] Fou el centre d'una controvèrsia nacional a principis de la dècada de 1900, quan els ciutadans blancs locals van intentar fer-la fora del seu treball a la força.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Minnie M. Geddings va néixer el 1869 a Lexington, Mississipí, filla de Mary Geddings i William Geddings.[2] Quan tenia dinou anys es va llicenciar en Educació per la Universitat Fisk.[3][4] Va exercí com a professora en una escola durant un temps, i el 1889 es va casar amb Wayne W. Cox, director d'un col·legi a Indianola, Mississipí. El matrimoni foren actius en el Partit Republicà.[1][3][4]

El 1891, durant l'administració del president Benjamin Harrison, va ser nomenada la responsable del servei de correus d'Indianola,[2][3] la primera dona afroamericana en accedir a aquest càrrec.[1] Cox va perdre la feina el 1892 sota el govern del demòcrata Grover Cleveland però li fou tornada el 1897 pel president William McKinley, i va continuar exercint sota el govern del president Theodore Roosevelt.[3][4]

Durant l'administració Roosevelt, malgrat Cox era considerada una excel·lent professional,[5] els ciutadans blancs locals van començar diversos moviment d'agitació per expulsar els afroamericans de llocs de treball considerats com a bons, com el que tenia Cox.[3][4] El polític i supremacista blanc James K. Vardaman va dirigir una campanya per forçar la seva dimissió, des del seu diari The Greenwood Commonwealth.[3][4] Finalment els ciutadans d'Indianola van votar perquè Cox dimitís un any abans que expirés el seu càrrec.[3] Cox va rebutjar-ho, encara que va fer saber que no aspiraria a la reelecció quan acabés el plaç.[5] Les amenaces contra Cox van augmentar i tant l'alcalde com el xerif es van negar a protegir-la.[1] Així doncs va canviar d'idea i va presentar la dimissió, efectiva l'1 de gener de 1903.[3][2] El president Roosevelt es va negar a acceptar-la i va tancar l'oficina de correus d'Indianola, indicant que no tornaria a obrir-se fins que Cox pogués reprendre el seu treball amb seguretat.[3] El president també va ordenar al fiscal general dels Estats Units processar els ciutadans d'Indianola que havien amenaçat amb violència a Cox.[3] Pocs dies després, Cox va abandonar la ciutat preocupada per la seva pròpia seguretat personal.[5] la situació va esdevenir notícia nacional,[6] provocant un debat sobre la «raça, el drets dels estats i el poder federal».[7]

L'edifici de l'oficina de correus Minnie Cox a Indianola

Quan el càrrec de Cox va expirar el 1904, l'oficina de correus d'Indianola va reobrir amb un responsable diferent.[4] Cox i el seu marit van tornar a Indianola i van obrir el Delta Penny Savings Bank, un dels primers bancs de propietat negra de l'estat.[7] També van fundar una de les primeres companyies d'assegurances de propietat negra als Estats Units que oferia una assegurança de vida completa, la Mississippi Life Insurance Company.[7] Foren uns ferms partidaris dels negocis negres a l'estat.[4]

Després de la mort del seu marit, el 1925, Cox va tornar a casar-se. Ella i el seu segon marit, George Clau Hamilton, es van mudar a Tennessee i més tard a Rockford, Illinois, on va morir l'any 1933.[4]

El 2008, un edifici d'oficina de correus a Indianola va ser anomenada amb el seu nom «com a tribut per a tot el que va aconseguir per trencar barreres».[1][8] A la mateixa localitat, es van anomenar el carrer Cox i el parc Wayne i Minnie Cox en honor a Cox i el seu marit.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 "Minnie Cox Post Office Building". Congressional Record — House, 14 de juliol 2008, H6418.
  2. 2,0 2,1 2,2 "Minnie Cox: A First for Mississippi". African American Registry.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 3,9 "Minnie M. Cox: A Postmaster’s Story". National Postal Museum, Smithsonian Institution.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Momodu, Samuel. "Cox, Minnie M. (1869–1933)". Blackpast.org: An Online Reference Guide to African American History.
  5. 5,0 5,1 5,2 Gatewood, Willard B. "Theodore Roosevelt and the Indianola Affair". The Journal of Negro History 53:1 (gener de 1968), 48-49.
  6. "Mrs. Minnie Cox, Postmistress of Indianola: A Faithful and Efficient Official Driven from Office by Southern White Brutes". Cleveland Gazette, 7 de febrer 1903.
  7. 7,0 7,1 7,2 Garrett-Scott, Shennette. "Everything that is Mean, Damnable and Cursed: Minnie Geddings Cox and the Indianola Affair". MississippiHumanities, the website of the Mississippi Humanities Council.
  8. Derfner, Joel. Untitled post, June 15, 2009. Joelderfner.com