Minnie Mouse

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeMinnie Mouse
Disney minnie mouse.jpg
Tipus rata o ratolí antropomòrfic
animal divertit
personatge de còmic
Creat per Walt Disney i Ub Iwerks
Context
Present a l'obra Mickey, Donald, Goofy: The Three Musketeers Tradueix i Q52827245 Tradueix
Univers Univers Mickey Mouse
Dades
Sexe dona
Naixement 18 novembre 1928
Família
Parella Ratolí Mickey
Pare Marcus Mouse Tradueix
Altres
Propietari de Figaro Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Minnie Mouse és la companya del Ratolí Mickey, un personatge de Walt Disney i Ub Iwerks. És l’eterna parella de Mickey Mouse creats els dos en 1928 i juntament amb ell va debutar en Plane Crazy, el 15 de maig de 1928 tot i que va aconseguir l’èxit junt amb Mickey al tercer capítol “Steamboat Willie”. El seu nom real és Minerva i va arribar a substituir a Oswald el conejo afortunado. Va ser una gran elecció, ja que el personatge no va arribar a funcionar a la perfecció entre l’audiència de Disney, sinó que amb els anys es va anar consolidant fins al punt de tindre la seva pròpia entitat i convertir-se en un ídol i inspiració pels nens i adults.

Orígens[modifica]

El 1928, Walt Disney i Ub Iwerks van crear Mickey Mouse per actuar com una substitució a la seva estrella anterior Oswald, el Conill Afortunat. Però Mickey no podria omplir el lloc sol. Anteriorment, Oswald, abans d’anar els Estudis Universal, tenia un gran potencial per les noies com Miss Rabbit, Miss Cottontail, Fanny així que els creadors van voler substituir aquestes noies per Minnie Mouse, la companya per Mickey Mouse. Minnie va ser dissenyada en una fashion d’una noia “Flapper”. El seu outfit principal consistia en un vestit que sovint revelava les seves calces. Les seves sabates són probablement el seu article de roba més distintiu. Per un efecte de comèdia, ella porta sabates de tacó d’una gran dimensió sent massa grans pels seus peus. Els seus talons normalment estan fora de les seves sabates, i ella normalment les perd. Durant els anys 40 i 50, el seu look i la seva personalitat van començar a ser més conservats. Minnie sempre portava els colors vermell o rosa, però en les últimes aparicions la podíem veure vestint amb una combinació de blau, blanc o verd (quan no representava en blanc i negre). La primera aparició de Minnie va ser a Plane Crazy, però no va ser fins al seu tercer dibuix animat “Steamboat Willie” que es va establir definitivament el look i la personalitat tant d’en Mickey com la Minnie.

Història[modifica]

A la seva primera aparició en una història anomenada “Plane Crazy”, Minnie només lluïa un simples enagos blancs i el seu aspecte era molt semblant a les noies Flapper dels anys vint. Amb el temps, el seu dibuix va anat evolucionant i s’ha anat adaptant als nous temps tot i que el seu look més famós és el seu vestit vermell amb punts blancs i sabates grogues que sol lluir en els curtmetratges. Se la caracteritza com a molt femenina i recull gran part dels trets de princesa dels contes, especialment pel fet que Mickey l'ha de rescatar de diversos perills (gats enemics, incendis...). Aquests trets la distingeixen del seu company, amb qui comparteix el disseny bàsic. Els dos protagonistes, Mickey i Minnie han protagonitzat nombroses pel·lícules de dibuixos animats i tenen un talent extraordinari quan ballen i canten. A més a més, Minnie ha inclús protagonitzat una sessió de fotografies per a Vogue. La seva pròxima aparició va ser més significant. Mickey’s Follies (26 Juny del 1929), va destacar la primera actuació de la cançó "Minnie's Yoo-Hoo". "The guy they call little Mickey Mouse" una cançó que va establir a Mickey i Minnie com una parella i va ser el tema (cançó) principal d’ells.

Parella de Mickey Mouse[modifica]

Minnie Mouse és la companya sentimental de Mickey Mouse i el seu aspecte físic va tenir molts canvis de la mateixa manera que Mickey Mouse com; el pas dels ulls negres a ulls amb parpelles, de blanc a negre... A la seva primera aparició només portava una faldilla i els seus enagos, mentre que en el segon curt The Gallopin Gaucho va començar a portar tacons i un barret amb una flor. Aquesta vestimenta l’utilitzaria fins que els ulls de Mickey i ella tinguessin parpelles i llavors Minnie va fer servir un llaç en comtes d’un barret. És de temperament dolç i espantadís, tot i que té mal caràcter quan s’enfada. Minnie no va tenir molt protagonisme en els curtmetratges. Tan sols apareixia com la companya sentimental de Mickey Mouse i en diverses ocasions era rescatada de Pete Pata Palo, el gat enemic d’en Mickey Mouse. Mai no ha comptat amb una sèrie pròpia però apareix en diversos episodis i pel·lícules de Disney. El seu personatge s'ha anat adaptant per motius històrics, fent èmfasi en el seu rol de mestressa de casa (i propietària d'animals), de noia jove o d'ajudant del protagonista. Segons les aparicions, és la promesa, l'amiga o la dona d'en Mickey, sense continuïtat cronològica sinó adaptant-se a les exigències del guió (vida domèstica, flirteig, aventures o comicitat).

Matrimoni[modifica]

Walt Disney en una entrevista de l’any 1933 «In private life, Mickey is married to Minnie» (en català: «en la seva vida privada, Mickey està casat amb Minnie»). Moltes persones l’escrivien a Disney preguntant-li per això, ja que en algunes pel·lícules aparentaven estar casats i en d’altres no. L’important per les pel·lícules és que Minnie és la dona que està al seu costat, tant quan es tracta d’històries en les que Mickey corteja a una noia, que sol ser sempre Minnie, o en les que apareix com a matrimoni. En la sèrie “House Of Mouse”, Mickey menciona el seu aniversari amb Minnie, el que implica que estan casats. També diuen que prefereixen no fer públic el matrimoni entre Minnie i Mickey, ja que eren personatges infantis i els nens els imaginaven de la mateixa edat.

Introducció a un animal[modifica]

En “The Picnic”, (14 de novembre de 1930) Minnie va presentar a la seva parella al seu nou gos Rover. Ell actualment és Pluto fent la seva primera aparició com un personatge individual. En alguns curtmetratges, còmics i en alguns episodis de Mickey “Mouse Clubhouse”, Minnie té un gat negre i blanc anomenat Figaro, que va ser originat per la pel·lícula d’animació Disney; Pinotxo. I Minnie té un nou ratolí anomenat Sweetie.

Anys de decadència[modifica]

Durant la segona meitat dels anys 30, Minnie no va aparèixer tan sovint als dibuixos animats de Mickey. Això va ser degut a la gran popularitat dels nous companys de Mickey, Goofy, Donald Duck, i Pluto, els quals la seva aparició en els dibuixos animats de Mickey van reemplaçar una mica el personatge de Minnie. L’aparició de Minnie en els dibuixos de Mickey va ser començar a ser més petita, però ella continuava fent alguns personatges en alguns dibuixos de Pluto i Figaro durant el 1940. Minnie va fer una retornada l’any 1980 quan ella va ser re introduïda al “Mickey’s Christmas Carol”i després va tenir el seu propi paper protagonista en “Totally Minnie”.

Aparicions actuals[modifica]

  • Ella va actuar l’any 1988 en un musical de la televisió especial de la NBC anomenat Totally Minnie i va ser la primera pel·lícula que Minnie va fer com a protagonista. També va aparèixer en una línia de merchandise anomenada "Minnie'n Me" als anys 90. El 18 de setembre de 1990, el CD "Minnie 'n Me: Cançons només per noies” va ser apte per a la venda.
  • Minnie va retornar a l’animació en Mickey's Christmas Carol (20 octubre de 1983). Va ser escollida com Mrs. Cratchit. Amb molts personatges Disney, ella va tenir una aparició breu en "Who Framed Roger Rabbit" (1988), però no tenia cap línia per dir, tot i que la veu de l’actriu va ser anomenada als crèdits finals.
  • Minnie Mouse va fer una aparició en cada episodi de Mickey Mouse Clubhouse.
  • Minnie va ser veïna en Disney's Toontown Online anomenada Minnie's Melodyland. Això és una àrea amb energia amb accés a Toontown Central, The Brrrgh, i Donald's Dreamland.
  • Minnie és apta per firmar autògrafs i fer-se fotografies durant el dia en diverses localitats del Resort Theme Parks arreu del món. Ella també apareix en totes les parades que tenen lloc als resorts de Disney.
  • En el 2013 Mickey Mouse (TV series) Minnie va ser retornada al look dels seus inicis amb el florit barret i el look de noia flapper. Minnie també va guanyar més peculiaritat al seu personatge i, com en els dibuixos antics, va ser subjecte de molta comèdia en els dibuixos.

Televisió[modifica]

En Mickey Mouse Works, finalment ella apareix. Ocasionalment, ella va actuar en curtmetratges Maestro Minnie, en els quals ella dirigeix una orquestra d’instruments. En House of Mouse, Minnie és l’encarregada de dirigir el club nocturn, mentre que Mickey principalment serveix com un amfitrió. Minnie va aparèixer en dues sèries per a nens de Playhouse Disney: la sèrie educacional Mickey Mouse Clubhouse, i el derivat de sèries i curtmetratges de “Minnie’s Bow-Toons” on ella corre a “Bow-tique” comercialitzant llaços com els que portava Daisy. En la segona temporada de Bow-Toons ella exposa alta resistència física i balança, capaç d’equilibrar el seu pes en un dit en vertical. En Mickey Mouse (TV sèries) ella exhibeix l’habilitat de sobreviure en fer una vota de 360 graus sobre si mateixa.

La veu dels actors[modifica]

Minnie va ser la primera a tenir veu per Walt Disney, qui va ser també la veu original de Mickey Mouse. Marjorie Ralston, es va unir a l’equip d’animació de Disney dels empleats i va tenir veu en un curtmetratge en 1929, però no va ser específic en quin dibuix animat va estar. Després, de 1930 a 1939, ella va passar a tenir la veu de Marcellite Garner. Després, de 1941 a 1942, i en el programa de radio, The Mickey Mouse Theater of the Air, ella va tenir la veu de Thelma Boardman. Seguint això, de 1942 a 1952 Ruth Clifford va ser la veu del personatge. Minnie Mouse podria anar sense diàleg abans de 1986, quan Russi Taylor va heretar el personatge, qui va continuar l’actuació aquell dia (el seu marit, Wayne Allwine, va posar la veu a Mickey des de 1977 fins a la seva mort en 2009).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Minnie Mouse Modifica l'enllaç a Wikidata