Mirmil·ló

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mosaic romà del segle iii amb dos mirmil·lions.

El Mirmil·ló (mirmillo, mirmillonis en llatí. També es deia murmillo o myrmillo), que segons Sext Pompeu Fest vol dir home-peix,[1] era el nom que es donava a uns gladiadors que portaven la imatge d'un peix als seus elms. Com que les seves armes eren semblants a les usades pels gals, també se'ls anomena Galli. Generalment s'enfrontaven als reciaris o als tracis, segons diuen Valeri Màxim i Quintilià. Els mirmil·lons només portaven el braç dret protegit i tenien poca visibilitat, però eren considerats combatents pesants pel gran escut que portaven. Lluitaven amb una espasa del tipus gladius.

Una interpretació diu que el seu nom i emblema era degut al fet que s'enfrontaven als reciaris o homes-xarxa, que usaven la xarxa com per pescar un peix (per després matar-lo amb el trident de Neptú).[2]

Referències[modifica]

  1. Fest. De Verborum Significatione XI
  2. Howatson, M.C. (ed.). Dictionnaire de l'Antiquité : mythologie, littérature, civilisation. París: Robert Laffont, 1993, p. 438. ISBN 2221068009.