Molí d'en Taloy
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||||
| Tipus | Molí hidràulic  | ||||||
| Construcció | segle xviii | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | la Vall de Bianya (Garrotxa) | ||||||
| Localització | La Canya | ||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 11063 | ||||||
| |||||||
El Molí d'en Taloy és una obra de la Vall de Bianya (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
És un edifici de planta rectangular amb teulat a dues aigües. Bastit amb carreus ben treballats als cantoners i la resta fet amb pedra volcànica. Disposa de baixos, planta amb escala exterior i pis superior. La porta d'entrada al molí conserva la següent llinda: "IIREItGRABIEL IVTGLAR ANY". Unit al molí hi havia la "fàbrica nova", avui en ruïnes, i un molí paperer.[1]
Història[modifica]
Consta que l'any 1798 pertanyia a Joan Rovira, que el va vendre a Gabriel Antiga, baster i comerciant a Olot, el 9 de març de 1799, junt amb unes terres dels Camps ses Forques. Tenien dret de prelació i fadiga en dita venda Gabriel Jutlar, àlies Taloy. Aquest va requerir d'Antiga perquè li firmés la revenda del molí i de les terres, resistint-se el comprador; començà un plet a l'audiència del Principat que fallà a favor d'en Jutglar el 10 de gener de 1805. De Gabriel Jutglar va passar al seu fill (1845) i d'aquest al seu net, que se'l va vendre a la raó social Morell-Castanys l'any 1866.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Molí d'en Taloy». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 octubre 2016].