Mola del Sastre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Mola del Sastre
Mola del sastre Soriguera edifici.jpg
Dades bàsiques
Tipus Molí i central hidràulica
Característiques
Estat d'ús En ruïnes
Altitud 1.160 msnm
Ubicació
Comarca Pallars Sobirà
Municipi Soriguera
Localització Llagunes i Soriguera

42° 22′ 13″ N, 1° 11′ 05″ E / 42.3703°N,1.18476°E / 42.3703; 1.18476
Modifica dades a Wikidata

La Mola del Sastre és una mola hidràulica i antic molí fariner i bataner[1] del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà. És en el territori primigeni del terme de Soriguera.

Està situat a llevant de Soriguera i a ponent de Llagunes, pràcticament a mitja distància dels dos pobles. És a la riba esquerra del Barranc de Coma-sarrera i a la dreta del Riu de Llagunes, just a llevant d'on es troben aquests dos cursos d'aigua.

Tot i que hi mena un antic camí rural, només s'hi pot accedir per un camí a peu. L'edifici està actualment en ruïnes. Antigament havia sigut un molí fariner i abans un molí bataner.

L'antic molí fariner i bataner fou transformat[2] en central hidràulica al primer terç del segle XX per Ermenegildo Peña (Gildo), de casa Savalls de Vilamur, que havia treballat a la construcció de la central hidroelèctrica de Capdella, i va invertir part dels guanys que en tragué en la construcció d'aquesta central. El primer temps subministrava llum als pobles de Soriguera i Llagunes, i el mateix promotor en cobrava una quantitat fixa mensual a cada casa, segons les bombetes que hi tenia instal·lades.

En una segona fase es va construir una bassa de més capacitat, per tal d'aconseguir la generació de més potència. Així, es va poder estendre la llum produïda a Llavaners, Malmercat, Puiforniu, Tornafort i Vilamur.

El 1972 la llum, a través de la companyia FECSA arribà al terme de Soriguera. Aleshores, el nét del promotor de la central, que era hereu del seu avi, volgué reformar la central de la Mola del Sastre, per tal de vendre l'energia produïda a la companyia elèctrica, però els crèdits demanats li foren denegats, així com el dret de l'aigua que, segons l'Ajuntament de Soriguera, era necessària per a les activitats agrícoles. En aquell moment la central cessà les seves activitats i fou abandonada.

Referències[modifica]

  1. Timbau, Onofre. «Descripción del vizcondado de Vilamur». A: Descripció del marquesat de Pallars i del vescomtat de Vilamur per Onofre Timbau (1628). Lleida: Pagès Editors, 2001 (Col·lecció Pallars, 2). ISBN 84-7935-863-7. 
  2. El segle de la llum, mig Pallars a les fosques, pàgina web d'un excel·lent treball de recerca de batxillerat el nom de l'autor del qual no consta enlloc

Enllaços externs[modifica]