Brúcol
Molopospermum peloponnesiacum  | |
|---|---|
_-_21.jpg) Molopospermum peloponnesiacum | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Apiales |
| Família | Apiaceae |
| Tribu | Annesorhizeae |
| Gènere | Molopospermum |
| Espècie | Molopospermum peloponnesiacum W.D.J.Koch, 1824 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Ligusticum peloponnesiacum |
| Sinònims | Ligusticum peloponnense Ligusticum peloponense
|
El brúcol (Molopospermum peloponnesiacum, del grec mólops -macadura, en referència a les costelles dels fruits-, i spérma -llavor-, i de Peloponnesiakón -del Peloponès-) és una espècie de planta que es conrea en alguns pobles pirinencs. També apareix als Alps i algunes altres serralades entre els Alps i els Pirineus. És l'única espècie del gènere Molopospermum. També és coneguda com a api bord o coscoll.
Morfologia[modifica]
És una planta herbàcia erecta, robusta i glabrescent d'aroma penetrant i d'elegant fesomia, que fa d'1 a 2 m d'alçària, amb una tija robusta, gruixuda i buida que porta les fulles i unes inflorescències, en forma d'umbel·la, molt grans, denses i globuloses, la terminal molt més gran que les laterals.
Té les fulles lluents, molt grosses, les inferiors poden arribar a 1 m de llargada, diverses vegades dividides, amb els darrers segments lanceolats i dentats.
Les flors són d'un blanc esgrogueït, petites, disposades en umbel·les de 20 a 40 radis, d'una gran vistositat. La floració té lloc entre juny i agost.[1]
Els fruits són ovoides de 7-10 x 5-7 mm tenen 6 ales i 4 costelles prominents.
Localització[modifica]
A l'alta muntanya, només als Pirineus, sobre sòls pedregosos, a les tarteres i en els relleixos de les roques, principalment a l'estatge subalpí i rarament descendeix a l'estatge montà. De la Vall d'Aran i de l'Alta Ribagorça al Conflent i al Ripollès (1.150-2.300 m) Sovint acompanyada de gencianes grogues i altres megafòrbiques.
Època de recol·lecció[modifica]
A partir del mes de maig, abans que les flors s'obrin.
Ús gastronòmic[modifica]
Només se n'utilitzen els pecíols i els brots tendres. Cal treure les fibres que els recorren tal com si es tractés d'api.
És bona per fer amanides i combina bé amb qualsevol verdura crua.
Notes[modifica]
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
Bibliografia[modifica]
- Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 17.