Òxid de manganès(II)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Monòxid de manganès)
Infotaula de compost químicÒxid de manganès(II)
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular70,93296 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaMnO Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
O=[Mn] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat5,18 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió1.569 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició3.127 °C Modifica el valor a Wikidata

L'òxid de manganès(II) és un compost inorgànic de fórmula MnO.[1] Forma cristalls verds i és inodor. És l'òxid iònic més simple i, malgrat ser classificat com a base molt forta, quan es troba dissolt no és corrosiu i no afecta la pell. Es pot trobar de manera natural formant el mineral conegut com a manganosita.

Propietats químiques[modifica]

Com molts altres mono-òxids, l'òxid de manganès(II) adopta l'estructura de l'halita, on els cations i anions es troben coordinats octaèdricament. De la mateixa manera, com molts òxids, l'òxid de manganès (II) és sovint no-estequiomètric i, per tant, la seva composició pot variar entre MnO i MnO1,045.[2] Per sota dels 118 K, l'òxid de manganès(II) és antiferromagnètic. El MnO és un dels primers compostos dels quals es va determinar l'estructura magnètica a partir de la difracció de neutrons l'any 1951.[3] L'estudi mostrà que els ions Mn2+ formen una subxarxa magnètica cúbica centrada en les cares.[1]

Preparació[modifica]

El MnO pot preparar-se per la reducció de qualsevol òxid superior amb hidrogen. Per exemple:[1]

  • 1/2MnO + H₂ → MnO + H₂O

Comercialment es prepara per reducció del MnO₂ amb hidrogen, monòxid de carboni o metà:[4]

De la mateixa manera, es pot sintetitzar per l'escalfament de MnCO₃:[1]

Aquest procés de calcinació es duu a terme anaeròbicament per evitar la formació de Mn₂O₃.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Reidies, Arno H. Manganese Compounds (en anglès). American Cancer Society, 2000. DOI 10.1002/14356007.a16_123. ISBN 9783527306732. 
  2. Greenwood, N. N.; Earnshaw, Alan. Chemistry of the elements (en anglès). 2a edició. Oxford ; Boston : Butterworth-Heinemann, 1997. ISBN 9780080501093. 
  3. Shull, C. G.; Strauser, W. A.; Wollan, E. O. «Neutron Diffraction by Paramagnetic and Antiferromagnetic Substances». Physical Review, 83, 2, 15-07-1951, pàg. 333–345. DOI: 10.1103/PhysRev.83.333.
  4. Encyclopedia of inorganic chemistry. Chichester: Wiley, 1994. ISBN 0471936200.