Vés al contingut

Mongolicae Legationis Commentarius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreMongolicae Legationis Commentarius
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorAntoni de Montserrat Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata
Publicació1600 Modifica el valor a Wikidata

El Mongolicae Legationis Commentarius (Ambaixador a la cort del Gran Mogol) és un llibre de viatges escrit pel jesuïta català Antoni de Montserrat entre el 1589 i el 1600, on es descriuen les vicissituds viscudes durant els viatges que l'autor va dur a terme quan va ser enviat com a ambaixador a la cort del gran mogol.[1] En el seu relat Montserrat deixa constància de les experiències, els pobles, les cultures i la geografia que va poder observar en el seu periple des de la capital de l'imperi mogol, Fatehpur Sikri, fins a l'Afganistan, passant pels actuals estats indis de Caixmir, Himachal Pradesh, Jammu, la regió del Panjab, el Pakistan o les serralades de l'Himàlaia i l'Hindu Kush.

El llibre resulta d'un gran interès perquè dona notícia per primera vegada de regions, ètnies, religions, cultures i tradicions desconegudes fins aquell moment a occident, com per exemple les de l'Himàlaia, que precisament van motivar l'expedició portuguesa d'António de Andrade al Tíbet -la primera europea- el 1624.[2]

El Mongolicae Legationis Commentarius es complementa amb un mapa en miniatura àmpliament reconegut per la seva gran vàlua i precisió, fet que li atorgà vigència fins al segle xix i considerat l'autor del primer mapa del sostre del món.[3] Tot i que generalment és conegut com a "Mapa de l'Himàlaia", el cert és que Montserrat dona descripcions molt més extenses que inclouen l'Índia, el Pakistan, l'Afganistan i el Tibet.[3]

El 1582, Montserrat va tornar a Goa, on va començar a redactar en llatí la crònica, que va acabar després de ser alliberat del seu captiveri, acabant-lo poc abans de morir. No està clar si Montserrat va escriure el llibre en llatí o ho va fer en portuguès -com Relaçam de Equebar, rei dos mogores- encara que només en va sobreviure una versió llatina.[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. Sociedad Geográfica Española ««Antonio de Montserrat: En la última frontera».». Boletín Nº 43 de la SGE. Arxivat de l'original el 2015-11-26 [Consulta: 18 juliol 2021]. Arxivat 2015-11-26 a Wayback Machine.
  2. Wessels, C. Early Jesuit travellers in Central Asia 1603-1721 (en anglès). Asian Educational Services, 1997. ISBN 81-206-0741-4. 
  3. 3,0 3,1 Bennasar, Sebastià. «De quan els catalans descobrien terra ignota». Vilaweb, 15-07-2021. [Consulta: 18 juliol 2021].

Bibliografia

[modifica]
  • MONTSERRAT de, Antoni; ALAY, Josep Lluís (edició i traducció): Ambaixador a la cort del Gran Mogol. Viatges d'un jesuïta català del segle xvi a l'Índia, Pakistan, Afganistan i Himàlaia, Lleida, 2002.
  • Martí Escayol, Maria Antònia. “Antoni de Montserrat in the Mughal Garden of good government European construction of Indian nature”, Word, Image, Text; Studies in Literary and Visual Culture, ed. Shormistha Panja et. al., Orient Blackswan, New Delhi, 2009. ISBN 978-81-250-3735-4