Morter Tipus 98 de 320 mm
 Un esquema d'un morter Tipus 98 de 320 mm | |
| País d'origen |  Imperi Japonès |
|---|---|
| Història de servei | |
| En servei | Des de 1939-1945 |
| Guerres | Segona Guerra Mundial |
| Història de producció | |
| Dissenyada | 1939-1945 |
| Especificacions | |
| Pes | 300 kg (el projectil) |
| Calibre | 320 mm |
El Morter Tipus 98 de 320 mm (del japonès: 九八式臼砲, kyūhachi-shiki-kyūhō), conegut popularment per els soldats com a Coets fantasma, era una peça d'artilleria japonesa utilitzada durant la Segona Guerra Mundial per l'Exèrcit Imperial Japonès, amb ús molt extens durant la Batalla d'Iwo Jima.[1]
Especificacions[modifica]
El morter consistia en un tub d'acer, amb un final tapat, o estava situada la base del morter, la qual estava situada sobre una plataforma de fusta. El projectil de 300 kg, 1,5 metres i 330 mm, se situava a la part superior del tub, en comptes de ser inserit en l'interior del morter, el que el convertia en un morter de tipus spigot. La distància operativa del morter es variava depenent de la quantitat de càrregues que s'afegien a la base del projectil. El canó només podia aguantar 5 o 6 trets, abans de ser considerat com a in-utilitzable, per culpa dels danys que rebia després de cada tret. Quan es disparaven un grup d'aquests morters a la vegada, es produïa un efecte i so, que els Marines americans van anomenar com a crits de Jesús.[1] Per a absorbir l'enorme retrocés de cada tret,produït per l'enorme poder de l'enorme projectil, el morter s'acostumava a col·locar a sobre d'una petita muntanya de terra.[2]
Us[modifica]
Durant la Segona Guerra Mundial, l'Exèrcit Imperial Japonès va utilitzar al voltant d'entre 12 i 24 morters de 320 mm en Iwo Jima i uns altres 24 en Bataan.[3][4] Aquest morter va ser utilitzat en alguns numeros més petits en Okinawa.[5]
Iwo Jima[modifica]
Els oficials japonesos creien que el morter de 320 mm era utilitzat de manera més efectiva com a arma psicològica, i la van utilitzar més per a espantar els soldats americans, que per causar baixes.[5] Els 300 kg dels projectils, deixaven uns cràters de 2,5 metres de profunditat i 4,5 metres de diàmetre, però causaven unes baixes mínimes, degut a la falta de metralla en aquests.[5] Els morters van ser utilitzats principalment pel 20è Batalló Independent de.[1]
Durant la campanya d'Iwo Jima, la majoria dels 12 o 24 morters van ser amagats en coves i altres amagatalls sota terra, per a protegir-los dels bombardegis americans que es van dur a terme abans de la invasió, el que va fer que els operaris d'aquests haguessin de viure en les mateixes coves i amagatalls que les seves respectives peces d'artilleria, igual que la infanteria.[5] Per culpa del seu elevat pes i la seva dificultat de moviment, les posicions d'aquests morters no solia variar durant la batalla, i sempre estaven quiets. Durant les seves campanyes, les tropes d'aquests morters va ser instruïda i preparada per a intentar fer el màxim dany moral possible, no ferir o matar els soldats enemics.[6]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Alexander, Joseph. «CLOSING IN: Marines in the Seizure of Iwo Jima». Arxivat de l'original el 24 gener 2009. [Consulta: 22 desembre 2008].
- Journal of the United States Artillery. United States Coast Artillery Training Center, Fort Monroe, VA, 1919, p. 460.
- «Japanese Antitank Tactics». Arxivat de l'original el 2009-03-27. [Consulta: 22 desembre 2008].
- «The High Cost of Faulty Intel -Page 2» p. 2. Military.com, febrer 2005. Arxivat de l'original el 2009-01-02. [Consulta: 2 gener 2009].
- Appleman, Roy E.; James M. Burns; Russell A. Gugeler; John Stevens. «Chapter IV: Where Is The Enemy». CENTER OF MILITARY HISTORY, UNITED STATES ARMY. Arxivat de l'original el 2009-01-02. [Consulta: 2 gener 2009].
- Clancy, Patrick. «HyperWar: Iwo Jima: Amphibious Epic (Chapter 4)». Hyper War, 1954. Arxivat de l'original el 2009-01-03.
- «History». Durr International. Arxivat de l'original el 2009-01-03. [Consulta: 3 gener 2008].