Moskvà (creuer)
 (2 agost 2012)  | |
| Epònim | Moscou |
|---|---|
| Nom curt | Москва, Moskva i Слава |
| Drassana | drassanes de Mikolaiv |
| Número assignat per la drassana | 2008 |
| Lloc de producció | Mikolaiv |
País de registre
| |
| Historial | |
| Col·locació de quilla | 5 novembre 1976 |
| Avarament | 27 juliol 1979 |
| Assignació | 30 gener 1983 |
| Naufragi | 14 abril 2022 part nord-oest del Mar Negre 45° 07′ 12″ N, 31° 29′ 27″ E / 45.119976°N,31.49072839°E |
Operador/s
| |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | creuer llançamíssils (–2022) derelicte (2022–) |
| Classe | creuer de classe Slava |
| Desplaçament | 11280 t |
| Eslora | 186 m |
| Mànega | 20,8 m |
| Calat | 7,9 m |
| Velocitat | 32 kn |
| Capacitat | 510 éssers humans 680 éssers humans |
| Característiques militars | |
| Armament | |
Honors i condecoracions | |
| Més informació | |
| Distintiu de trucada |  R  J  T  2 2 (Romeo-Juliet-Tango-Two-Two) |
| Conflictes | invasió russa d'Ucraïna del 2022, annexió de Crimea a la Federació de Rússia, intervenció militar russa a la guerra civil siriana, guerra d'Ossètia del Sud de 2008 i atac a l'illa de les Serps |
El Moskvà (rus: Москва́) o Moscou, anomenat anteriorment Slava (rus: Сла́ва, «Glòria»), va ser el buc principal de la classe de creuers llançamíssils de l'Armada russa de la Flota del Mar Negre.
Va tenir un paper important durant el desplegament i l'atac naval pel sud de l'exèrcit rus durant la invasió d'Ucraïna de 2022 fins que, l'abril d'aquell mateix any, va ser impactat per dos míssils de creuer antibuc Neptú ucraïnesos.[1] A conseqüència, va iniciar-se un incendi a bord i la tripulació va abandonar la nau abans del seu enfonsament.[2]
Història[modifica]
Slava[modifica]
El creuer va ser construït el 1975 en unes drassanes a Mikolaiv, port fluvial de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna, botat el 1979 com a Slava i assignat a finals de 1982.
Entre el 18 i el 22 de novembre de 1986 el vaixell va visitar el port grec del Pireu.
Va ser utilitzat per a allotjar-hi la delegació del govern de l'URSS durant una trobada entre el líder soviètic Mikhaïl Gorbatxov i el president estatunidenc George Herbert Walker Bush el 2 i 3 de desembre de 1989.[3][4]
El 1990 va tornar a Mikolaiv per a una remodelació que durà fins a l'abril del 2000
Moskvà[modifica]
L'abril de 2000 va ser rebatejat com a Moskvà, substituint al creuer Almirall Golovkó com a vaixell insígnia de la Flota de la Mar Negra.
El 2003 va fer uns exercicis a l'oceà Índic juntament amb uns altres bucs russos.[5]
El 2008 i 2009 va passar pel Mediterrani per a participar en uns exercicis navals amb els bucs de la Flota del Nord.
El 2008, a causa de la guerra a Ossètia del Sud, el Moskvà va ser desplegat per a assegurar la Mar Negra. Després es va quedar a la capital d'Abkhàzia.[6]
Durant la crisi de Crimea de 2014 el Moskvà va ser destinat a bloquejar la flota ucraïnesa del llac Donuzlav.[7]
El juny de 2019 va sortir de Sebastòpol a fer unes proves de diversos sistemes de combat i de propulsió.
El juliol de 2020 el buc va completar unes reparacions que van poder fer allargar la seva vida fins al 2040.[8]
El febrer de 2022 el creuer va sortir de Sebastòpol per a realitzar exercicis al mar Negre. Posteriorment, va ser utilitzat com a part de l'ofensiva pel sud per a envair Ucraïna, fent-lo servir contra guarnicions ucraïneses que es defensaven durant la batalla de l'illa de les Serps. El Moskvà va trucar per ràdio per a exigir la rendició, la guarnició els va respondre amb una frase que s'ha convertit amb un lema de la guerra: «Vaixell de guerra rus, que et fotin». Després d'això es va perdre tot contacte amb l'illa i la guarnició va ser capturada.[9]
El dimecres 13 d'abril de 2022, l'assessor presidencial ucraïnès Oleksi Arestovitx i el governador d'Odessa, Maksim Màrtxenko, van afirmar que el Moskvà havia rebut l'impacte de dos míssils de creuer Neptun i havia començat a incendiar-se al mar. Tenia 510 tripulants en el moment de l'impacte. Hores després, el ministre de defensa rus va anunciar que hi havia un incendi a bord, sense indicar-ne la causa, que hi havia hagut explosions de munició i que havia sigut evacuat per complet.[10] El 5 de maig, un funcionari nord-americà va confirmar que els EUA van donar intel·ligència, incloent informació sobre el camp de batalla en temps real per ajudar en l'enfonsament del creuer.[11] Tanmateix, temps després l'Agència d'Investigació en Defensa Sueca va apuntar que la causa probable que va permetre que un radar ucraïnès detectés el vaixell a 135 km mar endins, fou l'aparició d'un estrany fenomen atmosfèric anomenat «propagació anòmala» de les seves ones electromagnètiques, quan en condicions normals calculava que no superava els 50 km.[12]
Poc després, el 14 d'abril, el ministre de defensa rus anunciava l'enfonsament del buc mentre era remolcat i després de patir un incendi.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Russia says Moskva cruiser has sunk after reported Ukrainian missile strike» (en anglès). The Guardian, 14-04-2022 [Consulta: 14 abril 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Partal, Vicent «La pèrdua del vaixell rus Moscou pot canviar la guerra d’Ucraïna». Vilaweb, 14-04-2022 [Consulta: 15 abril 2022].
- ↑ Dowd, Maureen «THE MALTA SUMMIT: Reporter's Notebook; Superpowers Cooperating, But Not Seas» (en anglès). The New York Times, 03-12-1989. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «The Malta Summit : Today's Schedule» (en anglès). Los Angeles Times, 02-12-1989 [Consulta: 14 abril 2022].
- ↑ «Russia sends additional missile cruiser to Indian Ocean» (en anglès). RIA Novosti, 17-11-2011 [Consulta: 14 abril 2022].
- ↑ «Russian navy blockade Georgia» (en anglès). Xinhua, 21-10-2012 [Consulta: 14 abril 2022].
- ↑ «Ukraine facing loss of its navy as Russian forces in Crimea dig in» (en anglès). Reuters, 08-03-2014.
- ↑ «Russian Black Sea Fleet flagship to remain in service until 2040» (en anglès). TASS, 05-07-2020.
- ↑ «Zmiinyi Island In Black Sea Attacked From Russian Ships - Border Service» (en anglès). Ukrainian News, 24-02-2022.
- ↑ Axe, David «One Of Russia’s Biggest Cruisers Has Sunk Off Ukraine» (en anglès). Forbes [Consulta: 14 abril 2022].
- ↑ «Did US intelligence-sharing with Ukraine cross a line?» (en anglès). Deutsche Welle, 14-05-2022.
- ↑ «Un raro fenómeno atmosférico facilitó a Ucrania hundir un crucero ruso» (en castellà). Europa Press, 17-11-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].