Crisi de Crimea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Guerra de Crimea.
Battle icon gladii.svgCrisi de Crimea del 2014
Conseqüències de la Revolució ucraïnesa del 2014
Crimea (negre), Ucraïna (verd clar), i Rússia (vermell clar) a Europa
Data Des del 23 de febrer del 2014
Territori Flag of Ukraine.svg Ucraïna (sud i est)
Casus belli Derrocament de Víktor Ianukóvitx.
Resultat en curs
Bàndols
Prorrusos
Rússia Rússia
República de Crimea República de Crimea
Flag of Sevastopol.svg Sebastòpol
Flag of Donetsk Oblast.svg Província de Donetsk
Rússia Militars prorussos
Flag of Ukraine.svg Ucraïna (govern destituït)[1]

Suport:

Proucraïnesos
Flag of Ukraine.svg Ucraïna (govern interí)
Flag of the Crimean Tatar people.svg Tàtars de Crimea[12]

Suport:

Comandants
Crimea Serguei Aksiónov
Crimea Vladímir Konstantínov
Crimea Rustam Temirgalíev
Crimea Denís Berezovski
Flag of Donetsk Oblast.svg Pàvel Gúbarev
Flag of Sevastopol.svg Anatoli Txali
Rússia Vladímir Putin
Rússia Serguei Xoigú
Rússia Valeri Gueràssimov
Rússia Ígor Sergun
Rússia Aleksandr Vitkó
Ucraïna Víktor Ianukóvitx
Ucraïna Oleksandr Turtxínov
Ucraïna Arseni Iatseniuk
Ucraïna Andrí Parubí
Ucraïna Valentín Nalivàitxenko
Ucraïna Serhí Kunitsin
Ucraïna Íhor Teniukh
Ucraïna Mikhaïlo Kutsin
Ucraïna Serhí Haiduk
Ucraïna Dmitró Iàroix
Ucraïna Arsèn Avàkov
Flag of the Crimean Tatar people.svg Refat Çubarov
Flag of the Crimean Tatar people.svg Mustafa Cemilev

La crisi de Crimea (en ucraïnès: Кримська криза, en rus: Крымский кризис, tàtar de Crimea: Qırım krizisı) és una crisi internacional en curs que involucra Rússia i Ucraïna, i se centra en la península de Crimea -una regió d'Ucraïna, que on hi ha majoria de russos ètnics, però que ha estat objecte de dramàtics canvis a la seva població durant els últims 200 anys. La regió és també la seu de diverses bases militars russes.

La crisi es va desenvolupar a finals de febrer de 2014 com a conseqüència de la revolució ucraïnesa del 2014: després de mesos de protestes per part de l'Euromaidan i els dies de la violència armada a la capital ucraïnesa de Kíev, el govern nacional d'Ucraïna va ser enderrocat i reemplaçat per líders del Govern Iatseniuk. Rússia va qualificar el govern com a il·legítim, ja que considera l'expulsió i el reemplaçament com un cop d'Estat.[23][24]

Pocs dies després, tropes no identificades, que segons Rússia són autodefenses locals, però que se suposa que eren soldats russos, va prendre gradualment el control de la península.[25][26][27][28][29][30][31] Poc després es va produir una operació militar russa en territori ucraïnès sense que es produís cap mena de combat o escaramussa, tot i que Ucraïna afirmà que va repel·lir un intent d'infiltrar-se per part de Rússia a la Fletxa d'Arabat.[32][33][34][35][36]

Diversos dies després, l'11 de març, després dels desacords entre Crimea, Sebastòpol, i el govern instal·lat a Ucraïna, el Parlament de Crimea i el consell de la ciutat de Sebastòpol van aprovar un projecte de llei que mostra la seva intenció de declarar unilateralment la seva independència[37] com una sola nació unida, decisió que havien d'aprovar els votants en un referèndum.[38] En el terreny diplomàtic, Ucraïna no reconeix les mesures adoptades per Crimea i Sebastòpol, ni reconeix els seus governs recentment nomenats. Emperó, va mobilitzar les seves forces armades i reservistes. Rússia, per la seva banda, va prometre que les seves tropes es quedarien fins que la situació política es normalitzés, alhora que reconeix els governs recentment nomenats de Crimea i Sebastòpol, així com el referèndum i el seu possible resultat on tots dos territoris declararien unilateralment la seva independència.[26]

A nivell internacional, els Estats Units, el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Polònia, Canadà, Turquia i la Unió Europea van condemnar Rússia, i la van acusar de violar el dret internacional i la sobirania d'Ucraïna.[39][40][41][42][43][44][45][46] No està clar, però, si els moviments de les tropes russes a Crimea i Sebastòpol són legítims o no, atès que Rússia i Ucraïna van ratificar un tractat que permet a Rússia mantenir fins a 25.000 homes en els territoris abans esmentats.[a]

Rerefons[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Khanat de Crimea, Deportació dels tàtars de Crimea, Memoràndum de Budapest de garanties de seguretat, i Pacte de Khàrkiv del 2010
Crimea republic map 2.png
Mapa de la península de Crimea. La República Autònoma de Crimea és de color groc, mentre que Sebastòpol és de color vermell.
Distribution of ethnic groups in Crimea 2001.png
Distribució de les ètnies a la península de Crimea d'acord amb el cens local de 2001. Els russos ètnics són majoria en el 58%.

El Khanat de Crimea, un vassall de l'Imperi Otomà, va ser conquistat per l'Imperi rus el 1783.[48] Després de la seva incorporació a l'Imperi rus, Crimea es va convertir en el "cor del romanticisme rus" i la regió va continuar atraient així els turistes després que l'Imperi rus va ser substituït per la Unió Soviètica.[49] Crimea tingué autonomia dins de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia com a República Autònoma Socialista Soviètica de Crimea a partir de 1921 fins a l1945, quan Ióssif Stalin va deportar als tàrtars de Crimea, i abolí l'autonomia de Crimea.[50] El 1954, la direcció soviètica sota Nikita Khrusxov que era mig-ucraïnès[51] transferí l'óblast de Crimea des de la RSFS de Rússia a la RSS d'Ucraïna, en un "gest simbòlic" que semblava insignificant en aquell moment, ja que ambdues repúbliques eren part de la Unió Soviètica.[52][53] La Crimea d'abans del 1945 fou restablerta amb un referèndum sobre la sobirania de Crimea el 1991, l'últim any d'existència de la Unió Soviètica.[54]

La república autònoma de Crimea ha format part d'una Ucraïna independent des de 1991, quan les ex-constituents Repúbliques de la Unió Soviètica es van convertir en Estats independents. El 1992, el Parlament de Crimea va votar a favor de celebrar un referèndum per declarar la independència, mentre que el Parlament rus va votar a favor de l'anul·lació de la cessió de Crimea a Ucraïna.[55][56] El 1994, el nacionalista rus Iuri Meixkov va guanyar les eleccions presidencials de Crimea i va organitzar un referèndum sobre l'estatut de Crimea.[57][58] Més tard en aquest mateix any, la situació legal de Crimea com a part d'Ucraïna va ser reconeguda per Rússia, que es va comprometre a defensar la integritat territorial d'Ucraïna en el memoràndum de Budapest signat el 1994. Aquest tractat també va ser signat pels Estats Units, el Regne Unit i França.[59][60] No obstant això Ucraïna va revocar la Constitució de Crimea i va abolir el càrrec de President de Crimea el 1995.[61] Crimea aconseguiria una nova constitució el 1998 que concedeix el Parlament de Crimea poders menors que la constitució anterior, i no atorga el dret d'iniciativa legislativa.[54][62] Funcionaris crimeans posteriorment tractarien de restaurar els poders de la Constitució anterior.[62]

Els posteriors progressos a Crimea i el futur de les bases de l'armada russa van representar un punt de contenció en les relacions rus-ucraïneses.[59] En el marc del Tractat de Partició entre Rússia i Ucraïna que determina el destí de les bases militars i els vaixells a Crimea - signat el 1997 i prolongat el 2010 - a Rússia se li permet tenir fins a 25.000 soldats, 24 sistemes d'artilleria (amb un calibre inferior a 100 mm), 132 vehicles blindats i 22 avions militars, al territori de la península. Es permet que la flota russa del Mar Negre romangui a Crimea fins al 2042. Moscou paga anualment una renda de 97.750.000 de dòlars pel dret a utilitzar les aigües d'Ucraïna i les freqüències de ràdio, i per compensar l'impacte ambiental de la Flota del Mar Negre.[63]

D'acord amb el cens de 2001, els russos ètnics representen al voltant del 58% dels dos milions de residents de Crimea. A Sebastòpol, que és la seu d'una base de la Flota del Mar Negre de l'Armada russa, els russos ètnics constitueixen el 70% de la població de la ciutat d'un total de 340.000.[64] els ucraïnesos constitueixen el 24% de la població de Crimea, mentre que el 12% són tàtars de Crimea.[50][64]

El líder soviètic Ióssif Stalin va ordenar la deportació dels tàrtars de Crimea el 1944 per la seva presumpta col·laboració amb els invasors nazis a la Segona Guerra Mundial.[65][66] Als tàrtars de Crimea no se'ls va permetre tornar a Crimea després de la seva expulsió en 1945, i va esdevenir una organització internacional cause célèbre,[67] fins al col·lapse de la Unió Soviètica el 1991. El retorn continu dels tàrtars de Crimea a la seva pàtria a Crimea des del col·lapse soviètic ha causat tensions persistents amb la població russa de la península.[68] El líder del Mejlis del poble tàrtar de Crimea Refat Çubarov va protestar contra la intervenció de Rússia.[69]

A les eleccions parlamentàries de Crimea del 2010, el Partit de les Regions va rebre 357.030 vots, mentre que el segon més votat, el Partit Comunista d'Ucraïna va rebre 54.172 vots.[70] Ambdós partits van ser atacats pels manifestants durant la revolució ucraïnesa del 2014.[71][72][73]

D'acord amb el Centre Internacional d'Estudis de Defensa, des de la Revolució Taronja del 2004, Rússia ha pressionat Ucraïna per les seves preferències a associar-se amb Occident.[74] S'ha dit que la campanya d'informació a Crimea ha arribat a ser especialment hàbil i sistemàtica, i ha esdevingut particularment intensa durant la candidatura d'Ucraïna a l'OTAN del 2006-2008. Cadascun dels intents ucraïnesos d'arribar a la integració europea ha donat lloc a un augment de l'hostilitat de Rússia envers aquesta idea a través del seu ús de la campanya d'informació.[74][75] Rússia s'oposa a la integració d'Ucraïna amb Occident per diverses raons, incloent el temor de l'expansió de les fronteres occidentals de l'OTAN envers Rússia[76] i el desig reclamat de Rússia d'incloure Ucraïna en un Unió Euroasiàtica.[77]

D'acord amb Taràs Kuzio, durant la presidència de Víktor Iúsxenko (2005-2010), les relacions de Rússia amb Ucraïna es deterioraren, el que va provocar que el servei de seguretat rus (FSB) i la intel·ligència militar russa (GRU) per ampliar el seu suport encobert a les forces prorusses al sud d'Ucraïna i els separatistes russos a Crimea.[78] Arran de la Revolució Taronja i la Guerra a Ossètia del Sud (2008), diversos cables diplomàtics estatunidencs filtrats al públic assenyalaven que l'acció militar russa contra Ucraïna "ja no era impensable."[79]

Revolució a Kíev[modifica | modifica el codi]

Article principal: Euromaidan

Cap a finals de 2013, van començar les protestes de l'Euromaidan pel tema de l'adhesió d'Ucraïna a la Unió Europea, que el president electe Víktor Ianukóvitx va rebutjar perquè havia arribat a un acord amb Putin que significava, entre altres coses, que Rússia havia de comprar 15.000.000 milions de dòlars en bons d'Ucraïna, i faria un descompte d'un terç en el preus del gas que Rússia venia a Ucraïna. Tiahnibok, líder d'un grup d'extrema dreta de l'oposició sospità del veritable cost del suport rus per a Ucraïna.[80]

Les protestes es van intensificar a principis de 2014 i, finalment, va conduir a la mort d'un manifestant i un policia entre els 18 i 20 de febrer.[81] Almenys van ser assassinades 88 persones,[82] inclosos almenys set policies.[83] El president Ianukóvitx i els líders de l'oposició van signar un acord de compromís el 21 de febrer, que va ser negociat pels ministres d'exteriors francès, polonès i alemany. En virtut dels acords, les forces de les dues parts del conflicte han d'abstenir-se de tota confrontació, i totes les armes il·legals havien de ser lliurats dins de les 24 hores següents. Malgrat l'acord, de milers de persones seguiren protestaven al centre de Kíev i quan el president Ianukóvitx va marxar a Khàrkiv per assistir a una cimera de les regions del sud-est,[84] els manifestants van prendre el control total del govern del districte de Kíev, s'apoderaren del parlament, de l'oficina del president,del ​​gabinet i del Ministeri de l'Interior.[85][83] El 21 de febrer es va presentar un projecte de llei de judici polític (moció de censura)al Parlament d'Ucraïna,[86] però no es van proporcionar detalls i el Parlament d'Ucraïna no va votar per destituir Ianukóvitx d'acord amb el procediment legal. No obstant això els membres de l'oposició van formar un nou govern. A causa d'aquestes raons Rússia es va negar a reconèixer les noves autoritats a Kíev, dient que havien arribat al poder mitjançant la insurrecció armada de les forces polítiques d'extrema dreta i mètodes inconstitucionals. Diversos països occidentals immediatament van reconèixer al nou règim de Kíev.[87]

Alguns residents de les zones de l'est i sud del país, que són principalment de parla russa i que constitueixen la base de suport del president Ianukóvitx, se sentien marginats per aquests esdeveniments i van protestar contra el nou règim a Kíev.[88]

El Parlament de Crimea va convocar una sessió extraordinària el 21 de febrer. El líder del Mejlis del poble tàrtar de Crimea Refat Çubarov va declarar que sospitava que la sessió podria demanar la intervenció militar russa.[89]

El 21 de febrer de 2014, el Servei de Seguretat d'Ucraïna (SBU) va emetre una declaració en la qual prometia que "utilitzarà mesures severes per evitar qualsevol acció presa en contra de la disminució de la integritat territorial i la sobirania d'Ucraïna."[b]El mateix dia, el pro-rus Partit de les Regions que ocupa 80 dels 100 escons al Parlament de Crimea,[91] no va discutir les qüestions relatives a la separació de Crimea d'Ucraïna i va aparèixer per donar suport l'acord assolit entre el president Ianukóvitx i l'oposició, que s'havia signat el mateix dia, per posar fi a la crisi.[92]

El 23 de febrer de 2014, el Parlament ucraïnès va adoptar una projecte de llei per derogar la Llei sobre les llengües minoritàries, que - si fos refrendada pel president d'Ucraïna, - hauria establert l'ucraïnès com l'única llengua oficial de tota Ucraïna, incloent Crimea que està poblada per una majoria de parla russa.[93] The Christian Science Monitor va informar que: "L'[aprovació d'aquest projecte de llei] només va servir per enfurir les regions de parla russa, [que] veien el moviment com una evidència més que les protestes antigovernamentals a Kíev que van enderrocar el govern de Ianukóvitx tenien la intenció de pressionar envers una agenda nacionalista."[94] Uns dies més tard, però, l'1 de març de 2014, el president interí d'Ucraïna, Oleksandr Turtxínov, va vetar el projecte de llei i en va aturar efectivament la seva promulgació.[95]

Tant el Grup de Protecció dels Drets Humans de Khàrkiv com la Unió de Drets Humans Ucraïnesa d'Hèlsinki han negat qualsevulles violacions de drets humans contra persones de parla russa a Ucraïna que justifiquin les accions de Rússia.[96][97]

Cronologia dels esdeveniments[modifica | modifica el codi]

Febrer[modifica | modifica el codi]

23 de febrer[modifica | modifica el codi]

  • A Simferòpol, els mitjans de comunicació ucraïnesos afirmen es va dur a terme una manifestació a favor de l'Euromaidan, que va aplegar entre 5.000-15.000 persones, en suport de les noves autoritats ucraïneses.[98][99]
  • A Sebastòpol, milers de persones van onejar pancartes que demanaven a la "Mare Rússia" que els salvés.[100]

24 de febrer[modifica | modifica el codi]

  • El Primer Ministre de Crimea Anatoli Mohiliov va declarar que la regió aplicaria totes les lleis aprovades pel parlament ucraïnès.[101]
  • Més manifestants es van reunir davant de les oficines de l'administració de Sebastòpol.[102] Manifestants pro-russos acompanyats de neo-cosacs van exigir la selecció d'un ciutadà rus com a alcalde (que va ser rebutjada pel consell de la ciutat) i es van plantar banderes russes a l'ajuntament; també es van repartir volants que feien una crida als voluntaris per formar una milícia i advertiments que l'Europlaga "Blava - Bruna estava picant a la porta."[103] Sebastòpol va triar Aleksei Txali com a alcalde en substitució d'un alcalde nomenat de Kíev, Vladímir Iatsuba.[104][c][106][106][107]

25 de febrer[modifica | modifica el codi]

  • Diversos centenars de manifestants pro-russos es van reunir al Parlament de Crimea exigint un referèndum sobre la independència de Crimea.[108][109][110]

26 de febrer[modifica | modifica el codi]

  • Milers de manifestants es van enfrontar a Simferòpol.[111]
  • Els mitjans de comunicació van afirmar que almenys una dotzena de voluntaris d'autodefensa van prendre el control de la principal via d'accés a Sebastòpol,[64] i van crear un punt de control, amb vehicles militars sota una bandera de Rússia, en la carretera principal que uneix la ciutat amb Simferòpol.[64]


27 de febrer[modifica | modifica el codi]

  • L'organització ucraïnesa Sector Dreta va anunciar oficialment que no té la intenció de participar en qualsevol conflicte en el territori de Crimea.[116] Per la seva banda, el nou primer ministre d'Ucraïna, Arseni Iatseniuk, va advertir que "Hem de declarar immediatament que qualsevol persona que s'estigui als carrers amb armes de foc seran processada per la llei".[117]
Soldats sense distintius patrullen a l'Aeroport Internacional de Simferòpol, 28 de febrer del 2014

28 de febrer[modifica | modifica el codi]

Març[modifica | modifica el codi]

Una milícia d'autodefensa de Crimea està de guàrdia amb escuts antiavalots pintats amb els colors de la bandera tricolor de Crimea a Simferòpol, 2 de març del 2014
Soldats a Simferòpol, 2 de març del 2014
Tropes armades fora del Parlament de Crimea a Simferòpol. 1 març 2014

1 de març[modifica | modifica el codi]

Tigres russos prop de la base militar ucraïnesa de Perevalne

2 de març[modifica | modifica el codi]

  • RIA Novosti va informar que les unitats de les Forces Armades d'Ucraïna assignades a Crimea renunciaven "a escala massiva".[144] El president interí Oleksandr Turtxínov va ordenar la mobilització de tots els reservistes militars ucraïnesos.[145] En una base militar d'Ucraïna, prop de la localitat de Perevalne, es va produir un enfrontament entre un grapat de marines ucraïnesos lleials a Kíev i les forces russes dels voltants.[146][147] El recentment anomenat cap de l'Armada ucraïnesa, Denís Berezovski, va anunciar en una declaració televisada que es negava a seguir les ordres del règim a Kíev i manifestava la seva lleialtat a Crimea.[148][149][150] Va ser reemplaçat per Serhí Haiduk. El govern de Crimea va anunciar la formació del seu propi Ministeri de Defensa.[151] No es va informar d'altres desercions per part dels mitjans de comunicació independents.[152]

4 de març[modifica | modifica el codi]

  • D'acord amb funcionaris ucraïnesos, es va instar a les tropes ucraïneses estacionades a Crimea a rendir-se el 4 de març a les 5 del matí (0300 GMT) o fer front a un enfrontament armat a través d'un ultimàtum emès per Aleksandr Vitkó, comandant de la Flota del Mar Negre de Rússia.[153][154] Aquest ultimàtum però va ser negat per les autoritats russes[155] i va resultar ser fals, atès que no es van reportar enfrontaments després que expirés el termini.[156] Els soldats russos es van apoderar d'una terminal de ferri a la ciutat de Kertx, el punt més oriental de Crimea.[157]

5 de març[modifica | modifica el codi]

  • Robert Serry, enviat del secretari general de l'ONU a Crimea, va abandonar Ucraïna després d'haver estat assetjat per una multitud furiosa que cridava consignes a favor de Rússia.[161][162][163] S'espera que Serry continuï la seva tasca a Kíev a causa de la situació a Crimea.[164]

6 de març[modifica | modifica el codi]

  • El Consell Suprem de Crimea va votar a favor de l'adhesió plena com a part de la Federació de Rússia després de més de 6 dècades com a part d'Ucraïna.[167][168] La decisió del Consell Suprem se sotmetria a votació popular a través de referèndum si la petició era concedida per Rússia. El referèndum inicialment previst per al 30 de març, es desplaçà al 16 de març de 2014, i la seva pregunta fou alterada per reflectir la votació del 6 de març del Consell Suprem de si s'acceptava la reunificació amb Rússia o no .[168] Un ministre del govern ucraïnès va argumentar que qualsevol referèndum seria inconstitucional.[168] El Membre del Consell Pilunski va declarar que la decisió no va tenir prou quòrum.[140]
  • Diversos observadors de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) van fer intents d'aconseguir entrar a la península de Crimea, però, van ser detinguts en els controls fronterers per les forces d'autodefensa. El contingent estava format per 42 persones de 22 països i liderat pel tinent coronel hongarès Gábor Ács. La missió va arribar a Ucraïna el 6 de març i tenia un mandat per treballar a Crimea fins al 12 de març.[169] Van ser dissuadits pels trets d'advertència en intentar entrar a Crimea, el 8 de març.[170]

7 de març[modifica | modifica el codi]

  • Tres canals de televisió ucraïnesos var ser tancats a la península de Crimea,[171][172] incloent la major emissora local no dirigida per l'estat de Crimea,[173] i dos d'ells van ser substituïts per la televisió estatal russa.[171]
  • Tant Amnistia Internacional com el Comitè per a la Protecció dels Periodistes van afirmar que els drets humans dels periodistes, activistes de drets humans i manifestants a favor d'Ucraïna havien estat violats per les forces d'ocupació. John Dalhuisen, director per a Europa i Àsia Central d'Amnistia Internacional va declarar que "L'intent de controlar la situació dels drets humans a Crimea s'ha convertit en una tasca gairebé impossible. Les autodenominades "autodefendes de Crimea" estan assetjant als manifestants pro-ucraïnesos, periodistes i observadors de drets humans amb completa impunitat ".[174][175]
Soldat sense insígnies custodia una base militar ucraïnesa a Perevalne, 9 de març

9 de març[modifica | modifica el codi]

  • El president de Rússia, Vladímir Putin, en una conversa telefònica amb la cancellera alemanya Angela Merkel i el primer ministre britànic, David Cameron, va defensar els moviments separatistes dels líders pro-russos de Crimea dient les seves accions estan dirigides a la protecció dels interessos legítims de la població de la regió, segons el Kremlin. Merkel, però, li va respondre que el referèndum violava la Constitució d'Ucraïna i estava en contra de la llei internacional.[176][177]
  • A Sebastòpol es van produir enfrontaments durant un acte que celebrava el 200 aniversari del naixement del poeta ucraïnès Taràs Xevtxenko. Radicals a favor de Kíev d'Ucraïna occidental van començar a cridar consignes nazis i van demanar als residents de Sebastòpol que ignoressin el referèndum del 16 de març.[178][179][180][181] La policia va confirmar que 20 persones van ser detingudes entre ells membres del grup nacionalista Sector Dret.[182]

10 de març[modifica | modifica el codi]

  • Van sorgir acusacions que els mercenaris de l'empresa militar privada estatunidenca Academi (Blackwater) havien estat utilitzats per les autoritats pro-Kíev a Donetsk per reprimir els manifestants pro-russos locals d'allà.[183] El Ministeri de Relacions Exteriors rus va emetre un comunicat on deia que Rússia estava "indignada pel caos que està governant actualment a les regions orientals d'Ucraïna", que The Washington Post interpretà com un potencial "pretext per a la intervenció militar russa en àrees d'Ucraïna més enllà de Crimea."[184]
  • El primer ministre de Crimea Serguei Aksénov va proposar un acord amb els tàrtars de Crimea, que constitueixen més del 10 per cent de la població de Crimea. Sota l'acord, els representants dels tàrtars se'ls oferiria un vice primer ministre i almenys dos càrrecs més en el govern local.[182] Els tàtars de Crimea van declinar aquest oferiment.[185]
  • El Parlament de Crimea va enviar una invitació oficial a l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) perquè enviés una missió d'observadors al referèndum del 16 de març.[186][187] L'endemà, el viceprimer ministre de Crimea, Rustam Temirgaliiev, va dir que no convidarien l'OSCE a observar el referèndum de manera oficial.[188] Va explicar que, efectivament, es va fer una invitació verbal per part del primer ministre de facto de Crimea, Serguei Aksiónov, però que no es tractava d'una invitació oficial.[188] Més tard, la presidència de l'OSCE, el ministre de Relacions Exteriors de Suïssa, va declarar que el referèndum era il·legal i per aquest motiu l'OSCE no hi enviaria observadors.[189] Més de mil milions de hrívnies ($ 110 milions) pertanyents al pressupost regional de Crimea va ser congelats pel govern post-Euromaiden a Kíev. El Parlament de Crimea, va dir que això "deixaria 200.000 empleats sense sou, i 180.000 nens sense subsidis". Els legisladors locals també van dir que la congelació d'actius es duia a terme per sabotejar el referèndum sobre la independència el 16 de març.[190]

11 de març[modifica | modifica el codi]

  • El Parlament de Crimea va votar i va aprovar una declaració sobre la independència de la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol d'Ucraïna, com a República de Crimea, amb 78 vots d'un total de 100 a favor.[191][192][193] La base de la defensa aèria de Bakhtxasarai va ser presa per 30 membres de les forces d'autodefensa de Crimea. Un periodista irlandès va informar que de cada 100 soldats d'Ucraïna, el 50% feia costat a Rússia[192]

12 de març[modifica | modifica el codi]

  • El Parlament de Crimea va emetre un conjunt de regulacions de premsa en relació amb el referèndum del 16 de març, on afirmaven, entre altres coses, que els periodistes autoritzats a cobrir les eleccions tenien l'obligació "de no propagar el material amb contingut negatiu"[194]
  • La missió d'observació multinacional de l'OSCE va rebre amenaces per part d'homes armats.[195]
  • L'enviat de les Nacions Unides per als Drets Humans Ivan Šimonović va haver de cancel·lar el seu viatge a Crimea, ja que la situació en aquell moment no permetia el seu desplaçament. Tenia la intenció d'observar la situació dels drets humans que era l'explicació de la Rússia per la seva participació en la guerra de Crimea.[196]
  • El ministre d'informació de Crimea va instar catalans i escocesos a prendre exemple de la seva manera de fer quant als seus respectius referèndums d'autodeterminació.[197] Posteriorment, el president Artur Mas va insistir a desvincular el cas català del de Crimea.[198] La mateixa postura va manifestar l'editorial de The New York Times.[199][200][201][202]

13 de març[modifica | modifica el codi]

  • Rússia va expressar el seu suport per al desplegament d'una missió d'observació de l'OSCE a Ucraïna, incloent Crimea, el president del grup de seguretat d'Europa, va dir el dijous, en relació a això, que seria un possible "gran pas endavant".[203]

14 de març[modifica | modifica el codi]

  • Els Estats Units i Rússia no van aconseguir acostar postures en la crisi d'Ucraïna, després de sis hores de converses a Londres.[204][205]
  • Més de 2.000 persones es van aplegar al centre de Sebastopol per rebre una bandera russa, com a part de la "Bandera a cada llar" acció que tenia lloc en suport al referèndum de Crimea. Es van col·locar banderes russes per tota la República Autònoma de Crimea per animar la gent a votar per unir-se a Rússia el 16 de març.[206]
  • Rostec, una agència estatal d'armes russa, va anunciar que havia interceptat un drone de vigilància volant sobre els cels de la guerra de Crimea el 14 de març, que pertanyia a la 66a Brigada d'Intel·ligència Militar, amb seu a Baviera, de l'Exèrcit dels Estats Units.[207] Es va inhabilitar el drone "amb l'ajuda del complex de guerra electrònica Avtobaza", i com a resultat, "el dispositiu va fer un aterratge d'emergència i va passar a mans de les forces d'autodefensa [de Crimea] pràcticament sense danys".[207] L'empresa va al·legar, posteriorment, que aquest era el segon avió no tripulat dels EUA en ser interceptat sobre Crimea des que va començar la crisi.[207] El Pentàgon posteriorment va negar les afirmacions de Rostec, i va afirmar que donava "credibilitat zero" a aquests informes.[208]
  • Un dels manifestants pro-Rússia i un transeünt van morir quan els nacionalistes ucraïnesos van obrir foc contra un grup d'homes a la ciutat de parla russa ucraïnesa de Khàrkiv. La policia va dir que els esdeveniments que conduïren a la mort van començar quan un grup de nacionalistes va obrir foc des de l'interior d'un cotxe en una protesta pro-russa que se celebrava al centre de la Plaça Svoboda (Llibertat) de Khàrkiv.[209] Un grup de diverses desenes de manifestants pro-russos van perseguir el cotxe, i el van rastrejar fins a la seu del grup nacionalista Patrioti Ukraïni (Patriotes d'Ucraïna). Els pro-russos van tractar d'irrompre a l'edifici i els nacionalistes van obrir foc, i van matar un d'ells, juntament amb un transeünt, va dir la policia. El grup Patrioti Ukraïni llavors va prendre diversos ostatges d'altres oficines dins de l'edifici fins que va arribar la policia. Sis persones van resultar ferides en el tiroteig subsegüent, incloent un oficial de policia que va patir ferides greus. Els nacionalistes finalment van acordar lliurar les seves armes i rendir-se. La policia va fer 30 detencions.[210]

15 de març[modifica | modifica el codi]

  • Un grup de 30 observadors internacionals va arribar a Crimea abans del referèndum del 16 de març. La missió dels observadors incloïa representants d'Alemanya, Àustria, Bulgària, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, França i Polònia. La premsa ucraïnesa va denunciar que es tractava de falsos observadors, entre els quals hi havia l'ex-membre de Plataforma per Catalunya Enric Ravello.[211]
  • Crimea va endegar un procés penal contra el líder del grup ultranacionalista Sector Dreta, Dmitri Iaroix i el cap del partit de la Germandat Dmitri Kortxinski. Ambdós estaven acusats de fer crides a l'"agressió militar i als atacs terroristes al territori de la península".[212]
  • Gennadi Bàssov, líder del partit Bloc Rus i regidor de l'Ajuntament de Sebastopol, van ser segrestats per desconeguts.[213]
  • Rússia va vetar una resolució de l'ONU patrocinada pels Estats Units on es declarava invàlid el referèndum del dia 16 de març sobre el futur estatut de república autònoma de Crimea. L'enviat de Rússia a l'ONU, Vitali Txurkin, va dir "La filosofia dels autors del projecte va en contra d'un dels principis bàsics de la llei internacional - el principi de la igualtat de drets i lliure determinació dels pobles, consagrat a l'article 1 de la Carta de les Nacions Unides".[33][214][215] Per la seva banda, la Rada Suprema d'Ucraïna va dissoldre el legislatiu de la península perquè considerava il·legal la consulta.[33]
  • Les Autodefenses de Crimea van impedir un intent de danyar un gasoducte a la Fletxa d'Arabat. Fins a 40 persones van tractar de provocar danys en la instal·lació. Es van presentar a si mateixos com a empleats del Servei de Fronteres d'Ucraïna però ràpidament van abandonar l'estació. Després de l'incident el primer ministre de Crimea Serguei Aksiónov va demanar a la Flota del Mar Negre de vigilar l'estació de distribució de gas a la zona.[212]

16 de març[modifica | modifica el codi]

  • Els crimeans van votar en un referèndum si es reunien amb Rússia o tornaven a la seva condició sota la constitució de 1992. Les comunitats tàtara i ucraïnesa van boicotejar el referèndum, en considerar-lo il·legal.[216][217] A les 15.00, hora local (13.00 GMT), sempre segons la Comissió Electoral, la participació arribava al 64%.[218]
  • Els ministeris de Defensa d'Ucraïna i Rússia van acordar una treva a Crimea fins al 21 de març, segons va dir el ministre de Defensa d'Ucraïna en funcions.[219]
  • Els primers sondejos a peu d'urna apuntaven a una rotunda victòria del "SI" a l'annexíó a Rússia, amb el 93% dels vots.[220][216]
  • A les 20:00 hora local (19:00 GMT) van tancar els col·legis electorals.[216]
  • Els Estats Units van rebutjar la consulta en considerar-que s'havia celebrar sota condicions de violència i intimidació. Per la seva banda, la Unió Europea també va manifestar la seva intenció de no donar validesa al referèndum, en considerar-lo il·legal.[221]
  • El Primer Ministre d'Ucraïna, Arseni Iatseniuk, va declarar, abans de saber-se els resultats definitius del referèndum, que perseguiria i jutjaria tots els instigadors del separatisme.[222]
  • El President de la Generalitat Artur Mas va insistir a desvincular el referèndum de Crimea de la consulta sobre la independència de Catalunya perquè "allà hi ha coacció i aquí hi ha esperit pacífic".[198] Posteriorment, l'1 d'abril, el govern català va enviar un document a diverses ambaixades europees, on recalcava les diferències entre el procés català i el crimeà.[223]
  • El president interí d'Ucraïna i cap de la Rada Suprema, Oleksandr Turtxínov, va decretar una mobilització parcial de reservistes.[224]

17 de març[modifica | modifica el codi]

  • Els crimeans van ratificar l'adhesió a Rússia amb un 95% dels vots i el Parlament va acordar que la demanaria formalment aquell mateix dia, presentant una sol·licitud a la Duma de la Federació Russa. Per la seva banda, aquest organisme va comunicar que es reuniria el dia 21 de març per votar un projecte de llei sobre la qüestió.[225][226]
  • La Unió Europea va aprovar sancions contra als càrrecs russos i ucraïnesos a conseqüència del referèndum. Tanmateix, entre aquestes persones no hi figurava ni el president Vladímir Putin, ni els seus ministres, ni persones properes al seu entorn. Les sancions van consistir en la congelació de tots els seus béns -comptes corrents, propietats immobiliàries o accions- i la prohibició d'entrar al territori comunitari.[228]

18 de març[modifica | modifica el codi]

  • Es va produir un augment de la tensió militar a Crimea, arran de la mort d'un soldat ucraïnès en un enfrontament amb soldats russos.[241] El Ministre de Defensa d'Ucraïna va autoritzar els soldats a utilitzar les seves armes de foc per defensar-se.

19 de març[modifica | modifica el codi]

  • Civils armats van assaltar la caserna naval de Sebastòpol i una base ucraïnesa a l'oest de Crimea.[242][243] En aquest assalt va ser detingut el comandant en cap de l'Armada ucraïnesa, vicealmirall Serhí Gaiduk, i traslladat a una ubicació desconeguda.[244][245]
  • El president interí ucraïnès, Oleksandr Turtxínov, va donar un ultimàtum a les forces d'autodefensa crimeanes perquè alliberessin el militar retingut. Per la seva banda, el secretari del Consell de Seguretat i Defensa Nacional ucraïnès, Andrí Parubi, va manifestar la voluntat d'Ucraïna d'abandonar la CEI.[246]
  • El Primer Ministre d'Ucraïna Arseni Iatseniuk, va ordenar al seu viceprimer ministre, Vitali Iarema, i al titular de Defensa, Íhor Teniukh, que es desplacessin a Crimea per tal de resoldre la situació, però l'avió que els duia no va rebre permís per aterrar.[247]
  • El govern ucraïnès va aprovar un pla per evacuar els prop de 15.000 militars que tenia desplegats a la Península de Crimea.[248]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. "El director de la CIA John Brennan, va dir a un legislador d'alt nivell dilluns que un tractat de 1997 entre Rússia i Ucraïna permet fins a 25.000 tropes russes a la regió vital de Crimea, pel que Rússia no pot considerar els seus recents moviments de tropes per a una invasió, van dir funcionaris nord-americans." Ken Dilanian (2014)[47]
  2. També va assenyalar que "alguns polítics, funcionaris del govern local, líders d'organitzacions de la societat civil i els individus d'inclinacions radicals han intentat crear motius perquè augmenti el conflicte civil i s'han estès les actituds autònomes i separatistes entre la gent, el que podria conduir a la desaparició de la nostra nació com una nació unida i a la pèrdua de la seva sobirania nacional. "A més, el comunicat assenyala que certs legisladors de tots els nivells han començat negociacions amb els representants separatistes de les nacions estrangeres. "Les consultes obertes es duen a terme sobre la possible divisió del país en parts separades, la qual cosa constitueix una violació de la Constitució d'Ucraïna", deia el comunicat. "Això podria portar a una escalada del conflicte entre diferents sectors de la societat, a incitar a l'odi ètnic o religiós i al conflicte militar."[90]
  3. Sebastòpol és l'única ciutat a Ucraïna, els habitants de la qual no arriben a triar el seu alcalde directament, a causa de l'estatus especial de la ciutat.[105]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crisi de Crimea Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Ukraine's Yanukovych asked for troops, Russia tells UN». BBC, 4 març del 2014. [Consulta: 11 març del 2014].
  2. «China respalda a Putin frente a EEUU, la UE y la OTAN en el conflicto de Ucrania y Crimea». ElEconomista. [Consulta: 10 març del 2014].
  3. «Bielorrusia reconoce a Crimea como parte de Rusia». RT. [Consulta: 5 maig del 2014].
  4. «India bats for Russia interests». The Telegraph India. [Consulta: 7 març del 2014].
  5. «Cuba slams foreign interference in Venezuela, Ukraine» (en anglès). The Global Times, 7 març del 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  6. «Temas abordados por el Ministro de Relaciones Exteriores de Cuba, Bruno Rodríguez Parrilla, en conferencia de prensa ofrecida el jueves, 6 de marzo de 2014, en la sede de la Cancillería cubana» (en castellà). Ministeri de Relacions Exteriors de Cuba, 7 març del 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  7. «Gobierno venezolano repudia el "golpe de Estado de extremistas" en Ucrania». EL UNIVERSAL, 7 març del 2014 [Consulta: 12 març del 2014].
  8. «Putin on Ukraine Okay With China-Syria-Venezuela Minority». Bloomberg News, 11 març del 2014 [Consulta: 12 març del 2014].
  9. Ukraine Live, 3 de març 2014. 
  10. «Ukraine Crisis: On Crimea's new border the Russian Army waits». The Daily Telegraph, 03-03-2014 [Consulta: 4 març 2014].
  11. Shuster, Simon. «Ukraine: Russia Ups the Ante in Crimea». Time, 08-02-2014.
  12. «Ukraine Crimea: Rival rallies confront one another» (en anglès). BBC News, 26 febrer del 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  13. «US destroyer en route to Black Sea for 'routine' drills». Yahoo News, 06-03-2014. [Consulta: 7 març 2014].
  14. «Statement by the Prime Minister of Canada on the situation in Ukraine | Prime Minister of Canada». Pm.gc.ca. [Consulta: 7 març 2014].
  15. Waterfield, Bruno. «Ukraine crisis: EU gives Russia 48-hour deadline to return troops to barracks in Crimea». The Telegraph. [Consulta: 7 març 2014].
  16. «Ukraine crisis: Vladimir Putin has lost the plot, says German chancellor». The Guardian. [Consulta: 7 març 2014].
  17. «UK and France pull out of G8 preparatory talks over Ukraine crisis». The Guardian. [Consulta: 7 març 2014].
  18. Jones, Gavin. «Italy appeals to Russia to negotiate, not invade Ukraine». Reuters. [Consulta: 7 març 2014].
  19. «Ukraine crisis: Russia faces 'costs and consequences', warns William Hague». The Telegraph. [Consulta: 7 març 2014].
  20. «COMUNICADO 061 Situación en Ucrania». Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación, 01-03-2014.
  21. «Rajoy defensa davant de Lavrov la integritat territorial d'Ucraïna» (en català). 324.cat, 04-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  22. «Statement on the situation in Ukraine». Msz.gov.pl. [Consulta: 7 març 2014].
  23. «Putin carrega contra el "cop d'Estat" a Ucraïna i es reserva el "dret a actuar"» (en català). El Periódico de Catalunya, 24-02-2014. [Consulta: 15 març 2014].
  24. «Rússia posa en dubte la legitimitat del nou govern ucraïnès» (en català). Ara (diari), 24-02-2014. [Consulta: 15 març 2014].
  25. «Warning shots end OSCE Crimea entry bid - Europe». Al Jazeera English. [Consulta: 11 març 2014].
  26. 26,0 26,1 «Ukraine crisis: Russia vows troops will stay». BBC, 3 març del 2014 [Consulta: 3 març del 2014].
  27. Jones, Sam. «US scorns Russia's version of Crimean intervention». Financial Times, 21 febrer del 2014.
  28. «Gunmen Seize Government Buildings in Crimea». The New York Times, 27 febrer del 2014 [Consulta: 1 març del 2014]. «Homes emmascarats amb armes de foc es van apoderar dels edificis del govern a la capital de la regió ucraïnesa de Crimea el dijous, es van atrinxerar a dins i van aixecar la bandera de Rússia després de batudes nocturnes misterioses, que semblaven ser obra de militants nacionalistes russos que volen que aquesta volàtil regió del Mar Negre sigui governada des de Moscou.»
  29. «Armed men seize two airports in Ukraine's Crimea, Yanukovich reappears». Reuters, 1 març del 2014.
  30. «Putin ready to invade Ukraine; Kiev warns of war». Reuters, 1 març del 2014.
  31. «Telecom services sabotaged in Ukraine's Crimea region». United Press International [Consulta: 28 febrer del 2014].
  32. «Чергова провокація з боку військовослужбовців Збройних Сил Російської Федерації зазнала невдачі (Una altra provocació per part de membres de les Forces Armades de la Federació de Rússia ha fallat)» (en ucraïnès). Ministeri de Defensa d'Ucraïna, 15-03-2014. Arxivat de l'original el 2014-03-15. [Consulta: 16 març 2014].
  33. 33,0 33,1 33,2 «Kíev escalfa Crimea» (en català). El Punt Avui, 16-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  34. Kelly, Lidia. «Putin ready to invade Ukraine; Kiev warns of war». Reuters, 01-03-2014. [Consulta: 11 març 2014].
  35. «Люди в камуфляжній формі все-таки виявились російськими військовими / Persones amb uniforme de camuflatge resultar ser soldats russos». [Consulta: 12 març 2014].
  36. «Ukraine: Russian troops fire 'warning shots' at Crimea airbase». Telegraph, 4 març del 2014.
  37. «La declaració d'independència de Crimea». , 11 març del 2014 [Consulta: 12 març 2014].
  38. «El Parlament de Crimea decideix unir-se a Rússia i convoca un referèndum el 16 de març». 324.cat, 6 març del 2014 [Consulta: 12 març 2014].
  39. Waterfield, Bruno «Ukraine crisis: EU gives Russia 48-hour deadline to return troops to barracks in Crimea». The Telegraph, 3 març del 2014.
  40. «UK and France pull out of G8 preparatory talks over Ukraine crisis». The Guardian, 2 març del 2014 [Consulta: 4 març del 2014].
  41. Traynor, Ian; Wintour, Patrick «Ukraine crisis: Vladimir Putin has lost the plot, says German chancellor». The Guardian, 3 març del 2014.
  42. Jones, Gavin «Italy appeals to Russia to negotiate, not invade Ukraine». Reuters, 2 març del 2014 [Consulta: 4 març del 2014].
  43. «Statement by the Prime Minister of Canada on the situation in Ukraine». Primer Ministre del Canadà, 01-03-2014.
  44. «Obama: Russia 'On The Wrong Side Of History' On Ukraine». Huffington Post.
  45. «Turkey says Crimea part of Ukraine - Today's Zaman, your gateway to Turkish daily news». Todayszaman.com, 27-02-2014. [Consulta: 11 març 2014].
  46. «EU leaders to hold summit on Ukraine on Thursday – Yahoo News». Yahoo! News, 20 abril del 2011.
  47. «CIA reportedly says Russia sees treaty as justifying Ukraine moves». Los Angeles Times, 03-03-2014 [Consulta: 12 març 2014].
  48. Keating, Joshua «Turkey's Black Sea Blues». Slate, 6 març del 2014 [Consulta: 6 març 2014].
  49. Judah, Ben «Why Russia No Longer Fears the West». Politico, 2 març del 2014 [Consulta: 5 març 2014].
  50. 50,0 50,1 «What is so dangerous about Crimea?» (en anglès). BBC, 27 febrer del 2014. [Consulta: 13 març 2014].
  51. Ukraine crisis: Does Russia have a case?
  52. Calamur, Krishnadev «Crimea: A Gift To Ukraine Becomes A Political Flash Point». NPR, 27 febrer del 2014 [Consulta: 2 març del 2014].
  53. Keating, Joshua «Kruschev's Gift». Slate, 25 febrer del 2014 [Consulta: 2 març 2014].
  54. 54,0 54,1 Sasse, Gwendolyn «Crimean autonomy: A viable alternative to war?». The Washington Post, 3 març del 2014 [Consulta: 6 març del 2014].
  55. Schmemann, Serge «Crimea Parliament Votes to Back Independence From Ukraine». The New York Times, 6 maig del 1992 [Consulta: 3 març del 2014].
  56. Schmemann, Serge «Russia Votes to Void Cession of Crimea to Ukraine». The New York Times, 22 maig del 1992 [Consulta: 3 març del 2014].
  57. «Separatist Winning Crimea Presidency». The New York Times, 31 gener del 1994 [Consulta: 2 març 2014].
  58. Bohlen, Celestine «Russia vs. Ukraine: A Case of the Crimean Jitters». The New York Times, 23 març del 1994 [Consulta: 2 març del 2014].
  59. 59,0 59,1 Zaborsky, Victor. «Crimea and the Black Sea Fleet in Russian-Ukrainian Relations», setembre del 1995.
  60. «What is so dangerous about Crimea?». BBC, 27 febrer del 2014.
  61. «Ukraine Moves To Oust Leader of Separatists». The New York Times, 19 març del 1995 [Consulta: 2 març del 2014].
  62. 62,0 62,1 «Crimea wants to equate its Constitution with Ukraine's Basic Law». Ukrinform, 18 juliol del 2012 [Consulta: 3 març del 2014].
  63. http://rt.com/news/kharkov-gun-attack-denounced-842/ Moscow denounces gun attack on pro-Russian activists in Eastern Ukraine
  64. 64,0 64,1 64,2 64,3 Mackinnon, Mark «Globe in Ukraine: Russian-backed fighters restrict access to Crimean city». The Globe & Mail, 27 febrer del 2014.
  65. http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-26367786 Why Crimea is so dangerous
  66. «Breakdown of population by mother tongue and districts in 50 Governorates of the European Russia». Institute of Demography [Russia].
  67. The Tatars of Crimea: Return to the Homeland : Studies and Documents. 
  68. Institutional Legacies of Communism: Change and Continuities in Minority Protection, Routledge, 2013, ISBN 1135036667, pp. 142-151
  69. татары готовы дать отпор попыткам отторжения автономии от Украины
  70. Regions Party gets 80 of 100 seats on Crimean parliament, Interfax-Ucraïna (11 de novembre del 2010).
  71. «Thousands mourn Ukraine protester amid unrest». Al Jazeera, gener del 2014.
  72. «У Сумах розгромили офіс ПР». The Insider.
  73. «В Киеве разгромили офис ЦК КПУ». Gazeta [Ucraïna], 22 febrer del 2014.
  74. 74,0 74,1 «Crimea – The Achilles' Heel of Ukraine» (PDF). International Centre for Defense Studies, novembre del 2008.
  75. Russian ‘separatism’ in Crimea and NATO: Ukraine's big hope, Russia's grand gamble, per Elena Mizrokhi, agost del 2009
  76. Koren, Marina «What Putin Fears Will Happen in Ukraine». National Journal, 5 març del 2014 [Consulta: 6 març del 2014].
  77. Englund, Will «Despite its problems, Ukraine is a prize for Russia, Europe». The Washington Post, 2 març del 2014 [Consulta: 3 març del 2014].
  78. Crimea – from playground to battleground, opendemocracy.net, 27 de febrer del 2014.
  79. Keating, Joshua «Crimean Foreshadowing». Slate, 1 març del 2014 [Consulta: 1 març del 2014].
  80. «Russia offers Ukraine major economic assistance». , 17 desembre del 2013.
  81. "Ukraine Protests: Leaked EU Phone Call Suggests Kiev Snipers Were Hired by Opposition Coalition". International Business Times. 5 de març del 2014.
  82. «Ukraine: Speaker Oleksandr Turchynov named interim president». BBC News, 23 febrer del 2014.
  83. 83,0 83,1 «Ukraine protests timeline». BBC News, 23 febrer del 2014.
  84. http://rt.com/news/president-impeachment-bill-parliament-174/ Presidential impeachment bill introduced in Ukrainian parliament
  85. [tyzhden.ua]
  86. «Офіційний портал Верховної Ради України». W1.c1.rada.gov.ua. [Consulta: 11 març 2014].
  87. «La comunitat internacional mira a Ucraïna preocupada per l'estabilitat del govern i la integritat territorial» (en català). 324.cat, 03-03-2014. [Consulta: 13 març 2014].
  88. «Ukraine Crimea: Rival rallies confront one another» (en anglès). BBC, 26-02-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  89. «В Украине захватывают областные госадминистрации» (en ukrainian). Big Mir. [Consulta: 21 febrer del 2014].
  90. «EuroMaidan rallies in Ukraine». Kyiv Post, 21 febrer del 2014.
  91. «Regions Party gets 80 of 100 seats on Crimean parliament». Interfax-Ucraïna, 11 novembre del 2010.
  92. «Regions of Crimea meeting didn't address separation of Crimea from Ukraine – deputy prime minister of Crimea». Interfax-Ucraïna, 21 febrer del 2014.
  93. Traynor, Ian «Western nations scramble to contain fallout from Ukraine crisis». The Guardian, 24 febrer del 2014.
  94. Ayres, Sabra «Is it too late for Kiev to woo Russian-speaking Ukraine?». CSM, 28 febrer del 2014.
  95. «На отмену закона о региональных языках на Украине наложат вето» (en rus). Lenta [RU], 1 març del 2014.
  96. The OSCE Should Act Decisively and Swiftly to Stop Intervention into Ukraine and Prevent a Major Security Crisis in Europe
  97. Mr Putin: We ethnic Russians and Russian speakers don’t need protection
  98. «Crimean Tatars, pro-Russia supporters approach Crimean parliament building». Interfax [UA], 20 octubre del 2012.
  99. «У Криму вимагають розпуску парламенту автономії і знесення пам'ятника Леніну (U Krymu vymahayut' rozpusku parlamentu avtonomiyi i znesennya pam'yatnyka Leninu)» (en ucraïnès). Radio Svoboda, 23 febrer del 2014.
  100. Ukrainian society: Fractured and fearing for the future
  101. «Прем'єр Криму Могильов заявляє, що виконуватиме нові закони (Prem'yer Krymu Mohyl'ov zayavlyaye, shcho vykonuvatyme novi zakony)» (en ucraïnès). Radio Svoboda, 23 febrer del 2014.
  102. «У Севастополі вимагають віддати владу "вибраному" на мітингу "меру" (U Sevastopoli vymahayut' viddaty vladu "vybranomu" na mitynhu "meru")» (en ucraïnès). Ukraïnska Pravda, 24 febrer del 2014.
  103. «Ukraine Liveblog: Day 7 — Decoding Documents & Indicting Dictators». The Interpreter, 24-02-2014.
  104. «Pro-Russian rally in Crimea decries Kiev 'bandits'». The Washington Post, 25 febrer del 2014.
  105. «Russian Citizen Elected Sevastopol Mayor Amid Pro-Moscow Protests in Crimea» (en anglès). The Moscow Times, 25-02-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  106. 106,0 106,1 Kuzio, Taras. Contemporary Ukraine: Dynamics of Post-Soviet Transformation. ME Sharpe, 1 de gener del 1998, p. 44. ISBN 0765631504 [Consulta: 3 març del 2014]. 
  107. Amos, Howard. «Ukraine: Sevastopol installs pro-Russian mayor as separatism fears grow». The Guardian, 25 febrer del 2014.
  108. «Крым сепаратизм: Пророссийские силы заблокировали ВР Крыма, требуют референдума о независимости: парламент собирается на внеочередное заседание (Krym separatizm: Prorossiyskiye sily zablokirovali VR Kryma, trebuyut referenduma o nezavisimosti: parlament sobirayetsya na vneocherednoye zasedaniye)». Цензор (Tsenzor) [Censor], 25 febrer del 2014.
  109. «Активисты Крыма требуют отделения полуострова от Украины» (en rus). RBC, 25 febrer del 2014.
  110. «La tensió a Ucraïna es trasllada a la península de Crimea» (en català). Ara (diari), 26-02-2014. [Consulta: 15 març 2014].
  111. «Stones, bottles thrown as pro-, anti-Russian protesters clash in Crimea». Rt.com, 27 febrer del 2014. [Consulta: 1 març 2014].
  112. West warns Russia amid rising tensions in Crimea
  113. Ukraine: Gunmen seize Crimea government buildings
  114. Prentice, Alessandra. «Ukraine leader warns Russia after armed men seize government HQ in Crimea». Money. MSN, 31-12-1999.
  115. «Un grup armat prorús pren les seus del Parlament i del govern de la península ucraïnesa de Crimea» (en català). Ara (diari), 27-02-2014. [Consulta: 15 març 2014].
  116. «правий сектор не братиме участь у регулювання ситуація у криму» (en ucraïnès). Zérkalo Nedeli, 27-02-2014.
  117. «Qualsevol persona amb una arma serà processada - Iatseniuk–» (en ucraïnès). Ukraïnska Pravda, 27 febrer del 2014.
  118. «About 50 armed men in military uniform seize Simferòpol Airport in early hours of Friday». Interfax-Ucraïna, 28 febrer del 2014.
  119. «Озброени люди взяли под контроль аэропорты в крыму (Persones armades van prendre el control de l'aeroport a Crimea)». Ukrinform, 28 febrer del 2014.
  120. «Ucraïna acusa Rússia d'ocupació després que grups armats hagin irromput a dos aeroports de Crimea» (en català). Ara (diari), 28-02-2014. [Consulta: 15 març 2014].
  121. «У криму ракетні катер чф рф заблокован вихід українськім прикордонник корабля (U krymu raketni kater chf rf zablokovan vykhid ukrayins'kim prykordonnyk korablya)». Agència d'Informació Independent d'Ucraïna, 28 febrer del 2014.
  122. «янукович прибыл в севастополь (Yanukovich pribyl v Sevastopol')». Zerkalo Nedeli, 28 febrer del 2014.
  123. 123,0 123,1 «літаків з російськими десантника прзібілі до риму куніцин (Litakiv z Rosiys'kymy desantnyka przibili do Rymu Lunitsyn)» (en ucraïnès). Agència d'Informació Independent d'Ucraïna [UA], 28 febrer del 2014.
  124. 124,0 124,1 Ukraine accuses Russia of deploying troops in Crimea
  125. «міноборони в ніч на суботу радикал плану ют вторжение у військові частини в криму (Minoborony v nich na subotu radykal planu yut vtorzhenye u viys'kovi chastyny v Krymu)» (en ucraïnès). Agència d'Informació Independent d'Ucraïna [UA], 28-02-2014.
  126. «Ukraine crisis: Crimea leader appeals to Putin for help». BBC News, 1 març del 2014.
  127. «Over 10,000 protest in Ukraine's pro-Russia city of Donetsk». Business Insider, 1 març del 2014.
  128. «Турчинов издал указ о незаконности назначения Аксенова премьером Крыма (Turchinov izdal ukaz o nezakonnosti naznacheniya Aksenova prem'yerom Kryma)». Gazeta.
  129. «Putin requests senators' approval to send troops to Crimea». RT, 1 març del 2014.
  130. «Lawmakers Allow Putin to Use Military in Ukraine». ABC News, 1 març del 2014.
  131. «Совет Федерации разрешил Путину ввести войска на Украину» (en russian). Lenta, 1 març del 2014.
  132. «Rússia autoritza l'enviament de tropes a Ucraïna» (en català). Ara (diari), 1 març del 2014. [Consulta: 15 març 2014].
  133. «Російські паспорти отримали вже дев'ятеро "Беркутів" (Nou "Berkuts" ja han rebut passaports russos)». Ukraïnska Pravda, 1 març del 2014.
  134. «Кораблі українського ВМФ не залишали Севастополь (Els vaixells de l'Armada d'Ucraïna no deixaran Sebastòpol)». Agència d'Informació Independent d'Ucraïna, 1 març del 2014.
  135. El "Hetman Sahaidatxni" va deixar la base principal de la Marina d'Ucraïna a Sebastòpol. Ukrinform. 1 març 2014
  136. L'entrada a Crimea va ser bloquejada per desconeguts amb uniformes de camuflatge, fusells d'assalt i Cintes de Sant Jordi. Ukraïnska Pravda. 1 de març del 2014
  137. La decisió del consell de Crimea en un referèndum i la renúncia del govern van ser falsificats - mitjans de comunicació. Ukraïnska Pravda. 1 de març del 2014
  138. Per a un referèndum sobre l'estatut de Crimea "van votar" un nombre de diputats que estaven absents del Parlament de Crimea. Zérkalo Nedeli. 1 de març del 2014
  139. Konstantínov va falsificar decisió del consell de Crimea en el referèndum i la renúncia del govern - mitjans de comunicació. Ukrinform. 1 de març del 2014
  140. 140,0 140,1 «'There Was No Quorum': Crimean Lawmaker Calls Vote To Join Russia Flawed». Rferl.org, 06-03-2014. [Consulta: 11 març 2014].
  141. «Congress considering authorizing defense arms package to Ukraine.». Twitter, 1 març del 2014.
  142. «В США заявили, что могут дать Украине оружие и выгнать Россию из G8» (en rus). GlavRed.info, 2 març del 2014.
  143. «Ianukóvitx demana una intervenció de Moscou» (en català). Ara (diari), 1 març del 2014. [Consulta: 15 març 2014].
  144. «Ukrainian military resigning en masse in Crimea – reports». RT, 02-03-2014.
  145. «Ukraine calls up reservists after Russian deployment». BBC [Consulta: 2 març 2014].
  146. «Extraordinary stand-off at Crimea military base». ITV News, 02-03-2014.
  147. «Ukraine warns Russia that Crimea intervention will lead to war – live». The Guardian, 02-03-2014.
  148. «El nou cap de l'armada d'Ucraïna deserta i jura lleialtat a Crimea» (en català). Ara (diari), 2 març del 2014. [Consulta: 15 març 2014].
  149. New head of Ukraine's navy defects in Crimea
  150. «Ukraine: live». The Telegraph, 03-03-2014.
  151. «Ukraine's integration in EU». Informació de l'Agència Telegràfica de Rússia [Rússia].
  152. The Ukrainian Military: The Key Changes In Leadership Since Euromaidan
  153. «Russia gives Ukrainian forces in Crimea ultimatum to surrender – Interfax». Reuters, 03-03-2014.
  154. «Rússia imposa un ultimàtum a Ucraïna perquè es rendeixi o es prepari per a l'enfrontament» (en català). 324.cat, 04-03-2014. [Consulta: 15 març 2014].
  155. «Europe Russia 'demands Ukrainian navy surrender'». Al Jazeera, 03-03-2014.
  156. «Ukraine's Yanukovych asked for troops, Russia tells UN». BBC [Consulta: 4 març 2014].
  157. «Ukraine-Russia dispute intensifies as ferry terminal in Crimea seized». Canadian Broadcasting Corporation, 03-03-2014.
  158. 158,0 158,1 158,2 «ARC Government: three anti-aircraft missile regiment of the Armed Forces of Ukraine join Crimean side». The Voice of Russia, 05-03-2014.
  159. «У Раді зареєстрований проект про вступ до НАТО» (en ucraïnès). BBC en ucraïnès, 05-03-2014.
  160. «Ukraine lawmakers register NATO entry bid». The Voice of Russia, 05-03-2014.
  161. 'Tough' Ukraine talks to continue after Paris summit
  162. Ukraine: UN special representative stopped by armed men in Crimea-Ukrainian ministry. The Independent. 5 de març 2014
  163. Ukraine crisis: UN envoy confronted by gunmen in Crimea – live updates. The Guardian. 5 de març 2014
  164. Armed men in Crimea threaten UN envoy; Ban dispatches human rights official to Ukraine. Web de les Nacions Unides. 5 de març 2014
  165. 165,0 165,1 El tribunal dóna llum verda a l'arrest dels "titelles de Putin" a Crimea. Ukraïnska Pravda. 5 de març 2014
  166. S'ha obert un cas contra el vice-almirall rus. Ukraïnska Pravda. 5 de març 2014
  167. «Crimea aprova la incorporació a Rússia i convoca un referèndum per ratificar-la» (en català). El Periódico de Catalunya, 6 març del 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  168. 168,0 168,1 168,2 «Ukraine crisis: Crimea MPs vote to join Russia». BBC News, 6 març del 2014.
  169. Hungarian-led OSCE mission attempts to enter Crimea, Politics.hu, 7 de març del 2014.
  170. Warning shots deter Hungarian-led OSCE mission, Politics.hu, 9 de març del 2014.
  171. 171,0 171,1 Heritage, Timothy. «Europe alarmed as pro-Russia leaders squeeze Crimea media». Reuters UK, 07-03-2014. [Consulta: 8 març 2014].
  172. «Canals russos substitueixen l'emissió de dues televisions ucraïneses a Crimea» (en català). 324.cat, 08-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  173. Independent media, journalists obstructed in Crimea. «Independent media, journalists obstructed in Crimea - Committee to Protect Journalists». Cpj.org, 03-03-2014. [Consulta: 11 març 2014].
  174. Ukraine: Human rights monitors urgently needed as journalists and activists face wave of attacks in Crimea
  175. Independent media, journalists obstructed in Crimea
  176. Pro-Russian force take military airport in Crimea
  177. «Putin parla per telèfon amb Merkel i Cameron i defensa la legitimitat del referèndum a Crimea» (en català). Ara (diari), 09-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  178. Rival rallies in Crimea chant for Russia and Ukraine | World news | The Guardian
  179. BBC «Ukraine activists attacked in Crimea». BBC News Europe. BBC, 9 març del 2014 [Consulta: 9 març del 2014].
  180. Pro-Ukraine activists attacked in Crimea - Europe - Al Jazeera English
  181. Protests grip Ukraine as Putin defends Crimea actions
  182. 182,0 182,1 http://rt.com/news/kiev-clashes-rioters-police-571/ L'agitació ucraïnesa actualitzada en temps real
  183. «Has Blackwater been deployed to Ukraine? Notorious U.S. mercenaries 'seen on the streets of flashpoint city' as Russia claims 300 hired guns have arrived in country». The Daily Mail, 09-03-2014 [Consulta: 10 març 2014].
  184. «Ukraine leader to visit White House this week as Russia cites ‘chaos’». The Washington Post, 10-03-2014 [Consulta: 10 març 2014].
  185. SIMFEROPOL, Ukraine: Crimean Tatars fear return of Russian rule | Nation/World | Columbus Ledger Enquirer
  186. http://www.reuters.com/article/2014/03/10/ukraine-crisis-referendum-osce-idUSL6N0M72SY20140310 Crimea invites OSCE observers for referendum on joining Russia - RIA
  187. http://rt.com/news/ukraine-crimea-invites-osce-926/ Crimea invites OSCE mission to observe referendum on region’s future
  188. 188,0 188,1 OSCE observers weren't officially invited to Crimean referendum - Crimean authorities
  189. http://www.firstpost.com/world/crimea-referendum-illegal-no-osce-monitoring-swiss-1429931.html
  190. http://rt.com/news/oil-libya-tanker-military-918/ L'agitació d'Ucraïna actualitzada en temps real
  191. «Crimea es declara independent d'Ucraïna» (en català). El Periódico de Catalunya, 11-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  192. 192,0 192,1 http://www.rte.ie/news/2014/0311/601408-ukraine/ Yanukovych denounces Ukrainian elections as 'illegitimate'
  193. «Crimea parliament declares independence from Ukraine ahead of referendum — RT News». Rt.com. [Consulta: 11 març 2014].
  194. No.10 a http://www.rada.crimea.ua/news/12_03_14_777
  195. OSCE team says Crimea gunmen threatened to shoot at them
  196. UN Human Rights Envoy In Ukraine Unable To Reach Crimea
  197. «El ministre d'Informació de Crimea diu que Catalunya ha d'aprendre d'ells» (en català). Vilaweb, 12-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  198. 198,0 198,1 198,2 «Mas insisteix a desvincular el referèndum de Crimea del català perquè aquí hi ha "esperit pacífic"» (en català). Ara (diari), 16-03-2014. [Consulta: 17 març 2014].
  199. «Veure’s amb Mariano Rajoy i no parlar de la consulta seria com una reunió de zombis». RAC 1, 07-03-2014. [Consulta: 16 març 2014]. «A Europa, s’està movent molta gent per dir que no, en contra de Rússia, perquè el que està passant a Crimea no és un govern legitimat per les urnes, a diferència de Catalunya. Allà no hi ha un clar escenari de democràcia i llibertat. A Catalunya, sí.»
  200. 200,0 200,1 «"The New York Times" desvincula el cas de Crimea del procés a Catalunya» (en català). 324.cat, 12-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  201. «El New York Times contradiu Rajoy i diferencia Catalunya de Crimea» (en català). Vilaweb, 12 març del 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  202. «Penalties for Mr. Putin» (en anglès). The New York Times, 11-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  203. http://www.reuters.com/article/2014/03/13/us-ukraine-crisis-osce-idUSBREA2C1SY20140313 Russia now backs idea of OSCE mission for Ukraine: Swiss chairman
  204. http://www.rte.ie/news/2014/0314/602187-ukraine/ No progress in US-Russian talks on Ukraine
  205. «Fracassa la via diplomàtica entre Rússia i EUA sobre el conflicte de Crimea» (en català). El Periódico de Catalunya, 14-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  206. http://rt.com/news/kiev-clashes-rioters-police-571/ Friday, March 14
  207. 207,0 207,1 207,2 «US drone intercepted in Crimean airspace - Russia's state corporation». The Voice of Russia, 14-03-2014 [Consulta: 15 març 2014].
  208. «Pentagon: Russian Reports Of US Drone Intercepted Over Crimea Are False». International Business Times, 14-03-2014 [Consulta: 15 març 2014].
  209. «Dos morts i cinc ferits a l'est d'Ucraïna, 24 hores abans del referèndum de Crimea» (en català). 324.cat, 15-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  210. http://www.rte.ie/news/2014/0315/602466-ukraine/ Two killed in clashes in eastern Ukraine
  211. «La premsa ucraïnesa denuncia que hi ha falsos observadors a Crimea» (en català). Ara (diari), 16-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  212. 212,0 212,1 http://rt.com/news/kiev-clashes-rioters-police-571/ Dissabte 15 de març
  213. http://www.kyivpost.com/content/ukraine/crimeas-russian-bloc-party-says-leader-abducted-339484.html Crimea's Russian Bloc party says leader abducted
  214. «Ukraine crisis: Russia isolated in UN Crimea vote» (en anglès). BBC, 15 març del 2014. [Consulta: 16 març 2014].
  215. «Security Council Fails to Adopt Text Urging Member States Not to Recognize Planned 16 March Referendum in Ukraine’s Crimea Region» (en anglès). Nacions Unides. [Consulta: 16 març 2014].
  216. 216,0 216,1 216,2 «Crimea vota sobre l'annexió a Rússia» (en català). El Periódico de Catalunya, 16-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  217. «Arrenca el referèndum per a la separació de Crimea» (en català). El Punt Avui, 16-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  218. «La participació en el referèndum de Crimea arriba al 64%» (en català). El Punt Avui, 16-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  219. http://www.rte.ie/news/2014/0316/602602-ukraine-crimea-russia/ Ukraine and Russia agree truce on Crimea
  220. «Els sondejos apunten a una victòria contundent del sí a l'annexió de Crimea amb un 93% dels vots» (en català). 324.cat, 16-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  221. «Estats Units rebutja la consulta de Crimea per intimidatòria i la Unió europea la considera il.legal» (en català). 324.cat, 16-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  222. «El primer ministre ucraïnès assegura que perseguirà i jutjarà tots els instigadors del separatisme» (en català). 324.cat, 16-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  223. «El govern explica per què "Catalunya no és Crimea" en un document enviat als països de la UE» (en català). 324.cat, 01-04-2014. [Consulta: 1 abril 2014].
  224. «El president interí d'Ucraïna decreta una mobilització parcial de reservistes» (en català). 324.cat, 17-03-2014. [Consulta: 17 març 2014].
  225. «Crimea ratifica l'adhesió a Rússia amb un 95% dels vots». 324.cat, 17-03-2014. [Consulta: 17 març 2014].
  226. «Un fet consumat» (en català). El Periódico de Catalunya, 17-03-2014. [Consulta: 17 març 2014].
  227. «El president rus, Vladimir Putin, signa el decret que reconeix Crimea com un estat independent» (en català). 324.cat, 17-03-2014. [Consulta: 17 març 2014].
  228. «La UE preveu aprovar sancions contra dirigents russos i ucraïnesos» (en català). Europa Press, 17-03-2014. [Consulta: 17 març 2014].
  229. «La UE i els EUA aproven sancions contra alts càrrecs russos i ucraïnesos pel referèndum de Crimea» (en català). 324.cat, 17-03-2014. [Consulta: 17 març 2014].
  230. «Obama assegura que les "provocacions" russes només li portaran a més aïllament» (en català). El Periódico de Catalunya, 17-03-2014. [Consulta: 17 març 2014].
  231. «Margallo afirma que el paral·lelisme d'il·legalitat entre Crimea i Catalunya "és absolut"» (en català). El Periódico de Catalunya, 17-03-2014. [Consulta: 17 març 2014].
  232. «President of Russia». Eng.kremlin.ru, 01-06-2010. [Consulta: 18 març 2014].
  233. «Russia's President Putin moves towards annexing Crimea». Bbc.com. [Consulta: 18 març 2014].
  234. Обращение Президента Российской Федерации kremlin.ru
  235. Договор между Российской Федерацией и Республикой рым о принятии в Российскую Федерацию Республики Крым и образовании в составе Российской Федерации новых субъектов. kremlin.ru (rus)
  236. «Putin consuma l'annexió de Crimea i ho celebra amb un bany de masses a la plaça Roja» (en català). 324.cat, 19-03-2014. [Consulta: 19 març 2014].
  237. «Putin assegura "Crimea sempre ha estat i sempre serà part de Rússia"» (en català). 324.cat, 19-03-2014. [Consulta: 19 març 2014].
  238. «Transnistria wants to merge with Russia». Vestnik Kavkaza. [Consulta: 18 març 2014].
  239. «Moldova's Trans-Dniester region pleads to join Russia». Bbc.com, 01-01-1970. [Consulta: 18 març 2014].
  240. <%= item.timeFlag %>. «Dniester public organizations ask Russia to consider possibility of Transnistria accession». En.itar-tass.com. [Consulta: 18 març 2014].
  241. «Puja la tensió militar a Crimea arran de la mort d'un soldat ucraïnès» (en català). 324.cat, 19-03-2014. [Consulta: 19 març 2014].
  242. «Rússia consolida posicions a Crimea ocupant bases militars» (en català). Ara (diari), 19-03-2014. [Consulta: 19 març 2014].
  243. «Grups de civils armats prorussos assalten una caserna ucraïnesa a Sebastopol» (en català). El Periódico de Catalunya, 19-03-2014. [Consulta: 19 març 2014].
  244. «Detingut a Crimea el comandant en cap de l'armada ucraïnesa» (en català). 324.cat, 19-03-2014. [Consulta: 19 març 2014].
  245. «Russian forces take over Ukrainian military bases in Crimea; Ukrainian naval commander missing» (en anglès). Kyiv Post, 19-03-2014. [Consulta: 19 març 2014].
  246. «Ucraïna dóna un ultimàtum a Crimea perquè alliberi el comandant de l'Armada retingut» (en català). 324.cat, 19-03-2014. [Consulta: 19 març 2014].
  247. «El viceprimer ministre d'Ucraïna es desplaça a Crimea per "resoldre la situació"» (en català). 324.cat, 19-03-2014. [Consulta: 19 març 2014].
  248. «Kiev prepara un pla per evacuar els militars ucraïnesos de Crimea» (en català). 324.cat, 19-03-2014. [Consulta: 20 març 2014].