República Popular de Donetsk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
República Popular de Donetsk
Донецкая Народная Республика
Донецька Народна Республіка
Capital Donetsk
48° 00′ 10″ N, 37° 48′ 19″ E / 48.00278°N,37.80528°E / 48.00278; 37.80528Coord.: 48° 00′ 10″ N, 37° 48′ 19″ E / 48.00278°N,37.80528°E / 48.00278; 37.80528
Major ciutat Большой герб Донецка.png Donetsk: 959 000 pers.

Герб Макеевки (1690).jpg Makíivka: 385 000 pers.
Gerb gorlovki.jpg Hòrlivka: 271 000 pers.
Idiomes oficials rus i ucraïnès
Govern República presidencialista
  Cap d'Estat
Vicepresident del Consell
Aleksandr Zakhàrtxenko
Denis Puixilin
Independència d'Ucraïna
 
Proclamació
Referèndum
Acord de confederació amb la RP de Luhansk
7 d'abril de 2014
11 de maig de 2014
24 de maig de 2014 
Superfície
 -  Total 26,517 km2 
 -  Aigua (%) negligible
Població
 -  Cens 1 d'abril del 2015 2 312 448 
 -  Densitat 164,4 /km2 (x)
Moneda ruble rus[1] (RUB)
Fus horari UTC (UTC+2)
 -  Estiu (DST)  (UTC+3)

La República Popular de Donetsk (en rus: Донецкая народная республика, Donétskaia naródnaia respúblika; en ucraïnès: Донецька народна республіка, Donets'ka narodna respublika) o simplement RPD és un estat autoproclamat de l'est d'Europa, que està situat dins de la Província de Donetsk d'Ucraïna. Segons l'organització territorial d'Ucraïna, la major part del territori controlat per la República Popular de Donetsk, està a Ucraïna com a territoris de Donetsk i Luhansk amb règim especial d'autogovern local. La major part del territori declarat per la RPD està controlada pel govern ucraïnès. La resta del territori (un terç), que està fora del control de les autoritats d'Ucraïna, d'acord amb la decisió de la Rada Suprema d'Ucraïna, "fins a l'eliminació de tots els grups armats il·legals, les forces d'ocupació russes i la seva tecnologia militar" es considera el "territori temporalment ocupat".[2]

Les autoritats d'Ucraïna tracten a la República Popular de Donetsk com a organització terrorista, i als membres de les estructures polítiques i militars de la república com a separatistes i terroristes.[3][4] Dins de la RPD, en canvi, les autoritats d'Ucraïna són considerades el «règim criminal», el qual fa «crims militars, que aporten víctimes entre la població no militar, i una catàstrofe humanitària» al territori de la república.[5][6]

La República Popular de Donetsk fou proclamada a la ciutat de Donetsk el dia 7 d'abril de 2014. El 12 de maig de 2014 després del referèndum sobre l'estatus polític de la RPD i a base de les dades d'aquest referèndum (89,71% votaren a favor de la República Popular de Donetsk) es va proclamar la sobirania estatal de la República Popular de Donetsk.[7] La independència de la RPD avui és reconeguda només per Ossètia del Sud, que és reconeguda parcialment[8][9] i per la no reconeguda República Popular de Luhansk.

El govern ucraïnès i certs països i organitzacions creuen, que la RPD té el suport militar de la Rússia. Aquestes acusacions són rebutjades pels dirigents russos.

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Al segle XIX el territori de la RPD a l'oest del riu Kalmius estava dins dels uiezds de Bakhmut i Mariúpol de la Gubèrnia de Iekaterinoslav, mentre que l'est del riu Kalmius estava dins de la Província de l'Exèrcit del Don.

Durant la segona meitat del segle XIX (després de la liquidació de la dependència servil) va haver una Revolució Industrial i un augment significatiu en la producció de carbó i el desenvolupament de la indústria. La construcció del ferrocarril ràpid va contribuir al creixement ràpid de la producció.

Durant els anys 1920 a Donbass foren formats els majors sindicat industrials de la URSS — «Donstal» i «Khimúgol», que posteriorment s'uniren al trust de carbó de Donetsk «Donúgol». Durant la Segona Guerra Mundial foren destruïdes.

2 de juliol de 1932 fou creada una nova unitat administrativa — província de Donetsk amb el centre en un principi a Artemovsk, però des del 16 de juliol de 1932 a Stalino. En juny de 1938 el territori de la província de Donetsk fou dividit en dues províncies: Província de Stalino i Província de Voroxílovgrad.

2014[modifica | modifica el codi]

Assalt a l'edifici de l'APE de Donetsk el 7 d'abril de 2014

A finals de novembre de 2013 a Ucraïna començà una sèrie de protestes, a causa del rebuig per govern de Mikola Azàrov de signar l'acord d'associació d'Ucraïna i la Unió Europea. Diverses vegades es convertien en disturbis. 21 de febrer de 2014 el president d'Ucraïna Víktor Ianukòvitx signà amb l'oposició l'acord sobre la solució de la crisi política a Ucraïna.[10] El mateix dia Ianukòvitx abandonà Kíev. El següent dia la Rada Suprema, en la qual l'antiga oposició formà la majoria, adoptà una resolució,[11] en la qual es declarava, que Ianukòvitx «d'una manera inconstitucional es va retirar de l'aplicació dels deures constitucionals» i no fa les seves responsabilitats, i també fixà la data de les eleccions presidencials anticipades per al dia 25 de maig de 2014.[12] Des del març de 2014 a les regions del sud-est d'Ucraïna es van dur a terme accions de protesta en contra de l'antiga oposició, que va arribar a dirigir el país. Els manifestants es negaren a reconèixer les noves autoritats ucraïneses, advocaren per la federalització d'Ucraïna i en contra dels nous governants, el propòsit dels quals es va considerar il·legítim,[13][14] elegiren a "dirigents populars" de les seves regions.

Els veterans de la guerra afganosoviètica canten cançons en suport dels manifestants

6 d'abril després d'una manifestació d'aquestes de protesta els participants van prendre l'edifici del Consell Regional de Donetsk així com de l'administració estatal regional, i el 7 d'abril formaren el «Consell popular», el qual aprovà la Declaració sobre la sobirania de la RPD i l'Acte de proclamació de la independència estatal de la República Popular de Donetsk.[15] El Consell popular també decidí celebrar un referèndum d'autodeterminació de la RPD no més tard de l'11 de maig de 2014, així com es va anunciar que aquesta data fou acordada amb les províncies de Lugansk i Khàrkov.[16]

El mateix dia, el President d'Ucraïna en funcions Oleksandr Turtxínov en el seu discurs televisat, va dir que en relació amb les persones que han pres les armes als organismes administratius a Luhansk, Donetsk i Khàrkov, les autoritats duraran a terme "accions antiterroristes".[17]

8 d'abril el «Consell Popular» començà la formació d'un «govern popular temporal». En una reunió del "Consell Popular", entre altres coses, es declarà no reconèixer el nou govern d'Ucraïna, l'acomiadament de tots els seus caps designats dels organismes de seguretat a la regió, així com el governador Serguei Taruta, i de la celebració d'un referèndum sobre l'autodeterminació de Donbass el dia 11 de maig.[18]

10 d'abril president del "govern interí" de la RPD Denís Puixilin anuncià l'inici de la formació del seu propi "exèrcit popular" per "protegir les persones i la integritat territorial de la república".[19] El seu primer comandant va ser Igor Khakimzianov; es va fer la proposta de que els oficials i activistes de les "forces d'autodefença" creats per manifestants entrin a l'"exèrcit popular".[20][21][22][23]

Fins al matí del dia 12 d'abril el territori de la «república popular de Donetsk» de facto es limitava només amb un edifici al centre de Donetsk — l'administració provincial.[24] Dissabte, 12 d'abril, l'impacte de la RPD, proclamada a Donetsk s'estengué a Sloviansk, Mariúpol, Ienàkieve, Kramatorsk, i també una sèrie de petits pobles.[25][26][27]

13 d'abril el president d'Ucraïna en funcions Oleksandr Turtxínov digué en un discurs televisat que en relació amb els esdeveniments a l'est d'Ucraïna, el Consell Nacional de Seguretat i Defensa del país adoptà la decisió de posar en marxa una operació antiterrorista a gran escala amb la participació de les forces armades.[28]

15 d'abril les forces especials d'Ucraïna irromperen l'aeròdrom a la zona de Kramatorsk, que estava sota el control de rebels. Alhora, l'exèrcit ucraïnès amb l'ajuda de vehicles blindats bloquejaren accessos a Sloviansk.[29]

Persones armades amb cites de Sant Jordi davant de l'edifici de l'ajuntament de Sloviansk, 14 d'abril de 2014

16 d'abril a Kramatorsk entrà l'equipament militar ucraïnès, però els partidaris de la RPD bloquegen i confiscaren sis vehicles blindats amb les tripulacions. Vehicles de combat sota les banderes russes van ser enviades a Sloviansk.[30] Altres 15 unitats de vehicles blindats ucraïnesos de la 25a Brigada d'Assalt Aeri van ser bloquejats pels residents locals prop del poble de Ptxelkino (Kramatorsk).[31] Diversos centenars de residents locals bloquejaven per un temps el tràfic ferroviari, entre les estacions de Kramatorsk i Drujkovka en suport de les forces pro-russes a Kramatorsk, Sloviansk i Drujkovka.[32] En Amvrosievka a la frontera amb Rússia, una altra columna de vehicles blindats ucraïnesos fou bloquejada pels membres de l'auto-defensa local. Al mateix Donetsk els activistes armats de l'organització "Oplot" prengueren l'edifici de l'Ajuntament.[33] Una part del personal de policia de Donetsk marxà a bàndol de la RPD.[34]

A la tarda, a Mariúpol va haver un intent d'assaltar el batalló de les tropes interiors després del rebuig dels seus comandants a complir l'ultimàtum a "passar a bàndol de la gent". Els atacants utilitzaren armes de foc i còctels molotov. Com a resultat del tiroteig, tres dels atacants van morir, més d'una dotzena de persones van resultar ferits, diverses dotzenes d'assaltants van ser detinguts més tard.

18 d'abril els representants dels rebels penjaren la bandera de la República Popular de Donetsk a l'Aeroport de Donetsk.[35]

27 d'abril la companyia estatal de televisió de Donetsk passà al control dels partidaris de la RPD. A l'edifici es portà un equip addicional per a la difusió de la televisió de la República Popular de Donetsk.[36]

28 d'abril a Donetsk es va fer una acció dels partidaris de la integritat territorial d'Ucraïna anomenada «Donetsk és Ucraïna».[37] Com a conseqüència de la processó els participants de l'acció foren atacats per activistes pro-russos.[38] Com a conseqüència qualsevol acció sota les banderes d'Ucraïna foren impossibles a causa la intimidació i la violència física per part dels partidaris de la RPD.[39]

Dia de la Victòria a Donetsk, 9 de maig de 2014

30 d'abril el president d'Ucraïna en funcions Oleksandr Turtxínov acceptà, que les autoritats ucraïneses han perdut el control sobre Donetsk i parcialment sobre la província de Donetsk.[40][41]

1 de maig els combatents de la milícia popular de Donbass primerament assetjaren i després irromperen l'edifici del Ministeri Públic Provincial. A dalt de l'edifici del ministeri es penjà la bandera de la RPD.[42][43] Sota el control de la RPD passaren els departament de policia de Krasnoarmiisk i Ròdinskoie.[44]

12 de maig de 2014 d'acord amb els resultats del referèndum sobre l'estatut polític de Donetsk celebrat l'11 de maig i a base de la declaració sobre la seva independència del 7 d'abril de 2014 fou proclamada la República Popular de Donetsk.[7] El mateix dia el co-president del govern interí de la RPD Denís Puixilin llegí la "suplicació de la RPD", en la qual demanà l'adhesió de la República Popular de Donetsk a la Federació Russa.[7] Segons la suplicació, l'únic òrgan legislatiu del poder estatal de la RPD a partir d'ara és el Consell Popular, format pel govern de la RPD i pel Consell de Seguretat de la RPD. El nou estat es compromet a respectar la llibertat de consciència i de religió de totes les confessions religioses tradicionals i de respectar el punt de vista tradicional en l'àmbit de la religió.[7] El text del document també conté una disposició sobre la denegació de totes les formes de feixisme, el nacionalisme, el xovinisme i la discriminació racial.[7]

Referèndum a Donetsk, 11 de maig de 2014

24 de maig de 2014 les repúbliques populars de Donetsk i Luhansk signaren document sobre la seva unió a la confederació de Nova Rússia.[45][46]

Durant la nit entre 25 i 26 de maig pels partidaris armats de la RPD es va fer l'intent de capturar l'aeroport internacional de Donetsk. L'objectiu de l'operació era establir el control sobre la torre de control i la pista d'aturació del transport aeri, amb la finalitat de que les tropes i altres objectes militars ucraïnesos no puguin tenir accés al territori que està a prop de la República Popular de Donetsk, controlat per militars ucraïnesos.[47][48] En la operació, la planificació i la supervisió de la qual era a càrrec del comandant del batalló «Vostok» Alexandr Khodakovski, foren implicats els voluntaris russos i ucraïnesos, que arribaren a Donetsk des de la província de Rostov el 25 de maig.[49] Durant l'operació, els partidaris de la RPD han patit greus pèrdues - més de 50 persones mortes.[50][51][52] Com a resultat les Forces Aèries Ucraïneses mantingueren el control sobre l'aeroport. Els rebels, però, es van fixar-se als afores de l'aeroport.[53]

A principis de l'estiu es desplegaren combats entre les forces rebels i Ucraïna pel control de la frontera entre Rússia i Ucraïna. Cap al 5 de juny, els rebels aconseguiren capturar un gran nombre de duanes ucraïneses. Cap al 13 de juny, els rebels foren expulsats de Mariúpol, es va fer l'operació per aïllar les "repúbliques populars" de Rússia.

24 de juny RPD i RPL anunciaren la seva fusió a la Unió Confederada de les Repúbliques Populars.[54]

5 de juliol el control sobre Sloviansk passà a l'exèrcit ucraïnès, mentre que el 6 de juliol les banderes ucraïneses foren penjades sobre les ciutats de Drujkivka i Bakhmut. A mitjans d'estiu els rebels feren una sèrie de contraatacs que tingueres èxit; d'aquesta manera, com a resultat dels combats a Savur-Mohila i un atac míssil a prop de Zelenopillia les forces ucraïneses foren atrapades en el "Calder meridional".

17 de juliol a la zona dels combats a l'est de la província de Donetsk (a prop de Torez) fou derrotat un avió de línia de la companyia aèria Malaysia Airlines, que duia a terme el seu vol de l'Amsterdam a Kuala Lumpur. 22 de juliol les forces de la RPD abandonaren Severodonetsk, Lissitxansk, Kírovsk i Popasna. Per dues setmanes es perdrà el control sobre Savur-Mohila. 10 d'agost començaren els combats a Ilovaisk, que posteriorment acabaren amb la liquidació d'un gran grup de forces ucraïneses. La situació a Donetsk es va fer més complicada.

24 d'agost els rebels feren un gran assalt al sud de Donbass i tingueren sortida al mar d'Azov.[55][56] 28 d'agost pogueren prendre sota el seu control Novoazovsk, així com altres assentaments dels districtes de Novoazovsk, Stavobèixeve i Amvrosievka.

5 de setembre a Minsk com a resultat de les negociacions s'arribà a l'acord de l'alto el foc.

16 de setembre la Rada Suprema adoptà dos projectes de llei, proposats pel president Poroixenko: «Sobre un règim especial en algunes zones de Donbass» i «Sobre el no-enjudiciament i càstig dels participants als esdeveniments en el territori de les províncies de Donetsk i Luhansk». En l'explicació de la llei d'amnistia, es va afirmar que la llei s'aplica als participants en els combats a l'est (amb l'excepció de les persones sospitoses o acusades de delictes greus i involucrats en el col·lapse de l'aeronau de Malàisia), que en un termini d'un mes a partir de la data d'entrada en vigor de la llei deposaran les armes i alliberaran als ostatges.[57] La llei sobre l'estatut especial estableix el règim especial de governació durant 3 anys, la promoció de l'ús de la llengua russa, la restauració de les instal·lacions industrials i infraestructures, la cooperació transfronterera en zones indicades amb la Federació Russa, la creació de la milícia popular a base de residents locals.[58]

2015[modifica | modifica el codi]

4 de febrer de 2015 els diputats de la República Popular de Donetsk anunciaren a la RPD com a estat successor de la República Soviètica de Donetsk-Krivoy Rog.[59]

12 de febrer de 2015 com a resultat de les negociacions, els líders del «Quartet de Normandia» adoptaren la declaració a favor d'un conjunt de mesures per aplicar l'Acord de Minsk, adoptat pel Grup de Contacte sobre la solució de la situació a Ucraïna. El conjunt de mesures per complir l'Acord de Minsk inclou 13 punts i preveu «un alto el foc immediat i complet en alguns districtes de les províncies de Donetsk i Lugansk d'Ucraïna i la seva aplicació estricta» a partir de les 00:00 hores de 15 de febrer segons hora de Kíev, la retirada de les armes pesants per les dues parts en la mateixa distància amb la finalitat de crear una zona de seguretat, així com el seguiment i la verificació per l'OSCE el mode d'alto-el-foc i la retirada de les armes pesants amb la utilització de tots els sistemes tècnics necessaris, incloent-hi els satèl·lits, UAV i sistemes de radar. Els líders de la RPD i de la RPL, així com els representants de Rússia, Ucraïna i OSCE signaren el nou pacte.[60]

3 de juny al territori de la RPD a prop de Màrinka tornaren a haver combats.[61]

1 de setembre de 2015 la república va passar a un cistell de monedes únic, basat en el ruble rus.

16 de setembre Aleksandr Zakhàrtxenko signà decret sobre la celebració de les eleccions locals de 18 d'octubre a la RPD.[62]

2016[modifica | modifica el codi]

20 de gener de 2016 el grup de contacte de la situació a Donbass acordà de treure totes les mines de les instal·lacions claus de Donbass abans del 21 de març de 2016.

1 de febrer es renovà el procés educatiu a les següents ciutats i districtes de la República Popular de Donetsk: Donetsk, Dokutxaevsk, Xakhtersk, districtes d'Amvròsievsk i Starobéixevo. En total començaren els estudis en 388 organitzacions educatives. Es van asseure als pupitres 60 756 estudiants, és a dir 47,5% del nombre total.[63]

Organització territorial[modifica | modifica el codi]

Segons la Constitució de la RPD, les seves unitats administratives són els districtes i ciutats de subordinació republicana.[67]

Mapa de les repúbliques populars de Donetsk i de Luhansk (RPD i RPL) al 24 de febrer de 2015

La RPD està dividida en 4 districtes i 14 ciutats de subordinació:[68] Districte d'Amvròsievka, Districte de Novoazovsk, Districte de Starobéixevo, Districte de Telmanovo, Donetsk, Debàltseve, Hòrlivka, Ienàkieve, Jdànivka, Kírovske, Makíivka, Snijné, Torez, Khartsizsk, Xakhtarsk i Iasinuvata.

L'àrea dels territoris, tant ciutats com districtes subordinats a la RPD, l'1 de març de 2015 era de 8,600 km², és a dir un 32,3% de tot àrea de la Província de Donetsk.

Reconeixement internacional[modifica | modifica el codi]

La República Popular de Donetsk és considerada per les autoritats ucraïneses com a una part ocupada de la Província de Luhansk.[69]

 Ossètia del Sud El 27 de juny de 2014 l'estat amb reconeixement limitat Ossètia del Sud reconegué a la RPD com a estat independent.[70]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Error en el títol o la url.«».
  2. Постановление о признании отдельных районов, городов, поселков и сел Донецкой и Луганской областей временно оккупированными территориями
  3. Самопроголошені республіки у Донецькій та Луганській областях кваліфіковано як терористичні організації. Plantilla:Ref-uk Официальный сайт Генеральной прокуратуры Украины
  4. ГПУ признала террористическими организациями самопровозглашенные ДНР и ЛНР. Plantilla:Ref-ru УНИАН (16 de maig de 2014)
  5. МИД ДНР осудил участие Зурабова в инаугурации Порошенко — Новости дня — PосБизнесКонсалтинг
  6. ОФИЦИАЛЬНОЕ ЗАЯВЛЕНИЕ Министерства Иностранных Дел Донецкой Народной Республики О недопустимости действий по легитимации киевского режима
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «ДНР провозгласила себя суверенным государством». РИА Новости, 2014-05-12. [Consulta: 12 maig 2014].
  8. Указ Президента Южной Осетии «О признании Донецкой Народной Республики»
  9. «Южная Осетия признала независимость Донецкой народной республики». RT, 2014-06-27. [Consulta: 4 juliol 2014].
  10. Обнародован текст Соглашения об урегулировании кризиса в Украине. УНИАН, 21.02.2014
  11. «Про самоусунення Президента України від виконання конституційни...». Верховная Рада Украины. [Consulta: 23 febrer 2014].
  12. Рада отстранила Януковича и назначила выборы Президента на 25 мая 2014 г. РБК Украина, 22.02.2014
  13. Митинг в поддержку федерализации Украины продолжается в Харькове
  14. «Донецкая республика» назвала условия освобождения зданий
  15. «Протестующие в Донецке установили контроль над зданием обладминистрации». Взгляд.ру, 2014-04-06.
  16. «Депутаты Донецкого областного совета объявили о независимости Донецкой Народной Республики». ИТАР-ТАСС, 2014-04-07.
  17. «Турчинов ответит антитеррористической операцией на волнения востока Украины». Интерфакс, 2014-04-07.
  18. «Митингующие в Донецке формируют временное народное правительство». ИТАР-ТАСС, 2014-04-08.
  19. «Донецкая народная республика» объявила о создании «народной армии» | РИА Новости
  20. «Главнокомандующий Народной армии Донецкой республики Игорь Какидзянов назначает штаб и формирует офицерский состав». mir-politika.ru, 2014-04-11.
  21. «Митингующие в Донецке решили создать собственную «народную армию»». ИТАР-ТАСС, 2014-04-10.
  22. ««Донецкая Народная Республика» решила создать свою армию». Lenta.ru, 2014-04-10.
  23. ««Донецкая Народная Республика» объявила о создании «народной армии»». РИА Новости, 2014-04-10.
  24. Уикенд в Донецкой республике, или Как граждане борются с «хунтой»
  25. «Славянск взят: Госучреждения захвачены в Красном Лимане, Красноармейске и Краматорске». Московский комсомолец, 2014-04-12.
  26. «Донецкая Народная Республика захватила ещё один город». ura.ru, 2014-04-13.
  27. «Славянск - символ русского антибандеровского сопротивления в Донецкой Народной Республике». КПРФ, 2014-04-13.
  28. Жизнь Украины за 24 часа: спецоперация — ультиматум — спецоперация
  29. Военные оттеснили митингующих с территории аэродрома в Краматорске
  30. Под российские флаги в Краматорске перешли от 7 до 12 боевых машин
  31. Минобороны сообщило о заблокированной технике в Славянске
  32. В Донбассе протестующие перекрыли движение поездов
  33. Активисты пообещали не мешать работе захваченного Донецкого горсовета
  34. Ярема рассказал о частичном переходе милиции Донецка на сторону пророссийских активистов
  35. В Донецке поднят флаг самопровозглашённой Донецкой Народной Республики. Первый канал
  36. «Донецкие ополченцы вернули российское телевидение в область». ОАО «Издательский дом «Гудок», 2014-04-27.
  37. На марш за единую Украину пришло уже тысяча дончан (фото, видео)
  38. «Сепаратисты в Донецке кроваво разогнали митинг за единство Украины (фото, видео)». , 28 апреля 2014.
  39. «Как в Донецке год назад начиналась война». .
  40. «Турчинов признал потерю контроля над Донецком». Lenta.ru, 2014-04-30.
  41. «Турчинов заявляет, что власть не контролирует ситуацию в Донецке». УНИАН, 2014-04-30.
  42. «Ополченцы взяли штурмом прокуратуру в Донецке». Московский комсомолец, 2014-05-01.
  43. Вероника Панфилова.«В Донецке штурмом взяли здание прокуратуры». Комсомольская правда, 2014-05-01.
  44. «В Красноармейске и Родинском сепаратисты штурмом захватили горотделы милиции - СМИ». TCH.ua, 2014-05-01.
  45. Донецкая и Луганская народные республики объединились в Новороссию
  46. В ЛНР разъяснили статус Новороссии
  47. Командир батальона «Восток»: Киев счел, что для него регион потерян. РИА Новости, 04.06.2014
  48. Александр Проханов. «Я брал аэропорт». Завтра. 4 декабря 2014 года.
  49. Донецк. 26 мая. Аэропорт. Отчет участника // «Военное обозрение», 03 июля 2014
  50. More than 50 rebels killed as new Ukraine leader unleashes assault
  51. Под Донецком погибли около 50 ополченцев, в том числе россияне
  52. Fighting rages in eastern Ukraine city, dozens dead
  53. На территории аэропорта «Донецк» продолжается АТО
  54. «Киев повоюет с конфедерацией». Газета.ру, 2014-06-24.
  55. Ополченцы вышли к Азовскому морю в районе Новоазовска
  56. Ополченцы вышли к Азовскому морю
  57. Трудности статуса: парламент Украины принял законы о Донбассе | РИА Новости
  58. Офіційний портал Верховної Ради України
  59. «МЕМОРАНДУМ Донецкой Народной Республики об основах государственного строительства, политической и исторической преемственности». Официальный сайт Народного Совета ДНР, 2014-02-04.
  60. Елизавета Антонова. «Лидеры ДНР и ЛНР подписали мирный план по Украине». РБК, 2015-02-12.
  61. Владимир Дергачев. «ДНР переходит в наступление». Газета.Ru, 2015-06-03.
  62. Указ о проведении выборов в ДНР
  63. Официальный сайт Донецкой Народной Республики
  64. atu.gki.com.ua
  65. «Облікова картка Донецької області» с сайта Верховной Рады Украины
  66. Население городских населённых пунктов — с «Чисельність наявного населення Укріїни» Державної служби статистики України, сельских — пересчитано с данных на 01.01.2002
  67. «Конституция Донецкой Народной Республики». ст. 54
  68. Ciutats i districtes de la República Popular de Donetsk
  69. Про Заяву Верховної Ради України «Про визнання Україною юрисдикції Міжнародного кримінального суду щодо скоєння злочинів проти людяності та воєнних злочинів вищими посадовими особами Російської Федерації та керівниками терористичних організацій „ДНР“ та „ЛНР“, які призвели до особливо тяжких наслідків та масового вбивства українських громадян»
  70. Народный Совет ЛНР принял постановление о признании РЮО
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República Popular de Donetsk Modifica l'enllaç a Wikidata


Plantilla:Навигационная полосаPlantilla:Навигационная полоса