Lissitxansk
 Lissitxansk | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Лисичанськ (uk) | |||||
|
|||||
 | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat desaparegut | Imperi Rus | ||||
| Gubèrnia | Gubèrnia d'Azov | ||||
| Uiezd | Bakhmut uyezd  | ||||
| Capital de | |||||
| Població | |||||
| Total | 103.459 (2014) | ||||
| • Densitat | 1.077,7 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 96 km² | ||||
| Altitud | 145 m | ||||
| Història i celebracions | |||||
| Creació | 1710 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 93100–93199 | ||||
| Fus horari | |||||
| Identificador KOATUU | 4411800000 | ||||
 | |||||
Lissitxansk (en en ucraïnès: Лисичанськ) és una vila industrial de l'óblast de Luhansk, a Ucraïna, i el centre administratiu del raion de Lissitxansk. La seva població era de 104.314 habitants el 2013.
Geografia[modifica]
Lissitxansk està situada a la riba dreta del Síverski Donets, a 8 km al sud-oest de Severodonetsk i a 74 km al nord-oest de Luhansk.
Història[modifica]
Lissitxansk va ser fundada el 1795 a l'indret on hi havia la primera explotació carbonera del Donbass, oberta el 1786. Accedeix a la situació de districte urbà el 1925, i al de ciutat el 1938. Es va convertir en un centre important de la indústria química d'Ucraïna. La ciutat, que és de parla russa com tota la regió, va prometre lleialtat a la República Popular de Luhansk a la primavera del 2014; és escenari d'enfrontaments armats, especialment els dies 22 i 23 de juliol de 2014 entre l'exèrcit ucraïnès i les forces prorusses de la república separatista.[1] El 24 de juliol de 2014 la ciutat fou encerclada per l'exèrcit ucraïnès i el 25 de juliol totalment alliberada.[2]
Població[modifica]
Censos (*) o estimacions de població:[3]
| 1923 | 1926 | 1939 | 1959 | 1970 | 1979 | 1989 | 2001 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 4122 | 6624 | 26181 | 37878 | 117752 | 119487 | 126503 | 115229 | 106557 | 105689 | 105119 | 104314 |
Economia[modifica]
L'economia de Lissitxansk està dominada per la indústria pesant: la mineria del carbó, productes químics i petroquímics, indústries del vidre i el cautxú. Les principals empreses són:
- OAO Lissitxanskugol (en en rus: ОАО Лисичанскуголь) : explota mines de carbó. els seus sis pous produïen 319.000 tones de carbó el 2001 i tenia 5.280 empleats el 2006.[4]
- OAO Lissitxanskaia Soda (en en rus: ОАО Лисичанская сода) : funda el 1892 per la societat belga Solvay; produeix hidròxid de sodi i hidrogencarbonat de sodi. Tenia 2.450 treballadors el 2006.[5]
- ZAO Proletari Lissitxanski Steklozavod (en en rus: ЗАО Пролетарий лисичанский стеклозавод) : cristalleria fundada el 1913, 2.830 treballadors (2006).[6]
- OAO Lissitxanski zavod RTI (en en rus: ОАО Лисичанский завод резиновых технических изделий, РТИ) : fundada el 1965, productes de cautxú, 1.750 treballadors (2006).
- OAO Linos (en en rus: ОАО Линос ou ОАО Лисичанскнефтеоргсинтез) : Refineria de petroli i complex petroquímic en servei des del 1976. El 1991, va arribar a refinar la xifra rècord de 23.7 milions de tones de petroli. Produeix polipropilè des del 1994 i és part de TNK-BP, una companyia petroliera russa fundada el 2003 i registrada a les Illes Verges Britàniques.[7]
Notes i referències[modifica]
- ↑ (rus) ITAR-TASS, article del 23 de juliol de 2014
- ↑ «Terrorist blocked by ATO forces in Lysychansk», 24 juliol del 2014. [Consulta: 24 juliol del 2014].
- ↑ «Censos i estimacions de població des del 1897». — (ucraïnès) «Oficina d'estadístiques d'Ucraïna : població a 1 de gener del 2010, 2011 et 2012». — «Oficina d'estadístiques d'Ucraïna : població a 1 de gener del 2011, 2012 i 2013».
- ↑ Lloc web de l'empresa
- ↑ Lloc web de l'empresa
- ↑ Web de l'empresa
- ↑ Web de l'empresa
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lissitxansk |
- (ucraïnès) Informacions oficials
- (rus) Mapes topogràfics
- (rus) Mapa de carreteres
