Lissitxansk

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLissitxansk
Лисичанськ
Bandera de Lissitxansk Escut de Lissitxansk
Lisichansk streets 06.JPG
Una plaça de la vila

Localització

48° 55′ 01″ N, 38° 25′ 50″ E / 48.916944444444°N,38.430555555556°E / 48.916944444444; 38.430555555556
Estat Ucraïna
Oblast Província de Luhansk
Població
Total 103.459 (2014)
• Densitat 1.077,7 hab/km²
Llengua Rus i ucraïnès
Geografia
Superfície 96 km²
Altitud 217 m
Història
Fundació 1710
Estatut de ciutat 1938
Indicatius
Codi postal 93100-190
Fus horari
Codi KOATUU 4411800000
Altres dades

Web Ajuntament
Modifica dades a Wikidata

Lissitxansk (en en ucraïnès: Лисичанськ) és una vila industrial de l'óblast de Luhansk, a Ucraïna, i el centre administratiu del raion de Lissitxansk. La seva població era de 104.314 habitants el 2013.

Geografia[modifica]

Afores de la vila

Lissitxansk està situada a la riba dreta del Síverski Donets, a 8 km al sud-oest de Severodonetsk i a 74 km al nord-oest de Luhansk.

Història[modifica]

Lissitxansk va ser fundada el 1795 a l'indret on hi havia la primera explotació carbonera del Donbass, oberta el 1786. Accedeix a la situació de districte urbà el 1925, i al de ciutat el 1938. Es va convertir en un centre important de la indústria química d'Ucraïna. La ciutat, que és de parla russa com tota la regió, va prometre lleialtat a la República Popular de Luhansk a la primavera del 2014; és escenari d'enfrontaments armats, especialment els dies 22 i 23 de juliol de 2014 entre l'exèrcit ucraïnès i les forces prorusses de la república separatista.[1] El 24 de juliol de 2014 la ciutat fou encerclada per l'exèrcit ucraïnès i el 25 de juliol totalment alliberada.[2]

Població[modifica]

Censos (*) o estimacions de població:[3]

Evolució demogràfica
1923 1926 1939 1959 1970 1979 1989 2001 2010 2011 2012 2013
4122 6624 26181 37878 117752 119487 126503 115229 106557 105689 105119 104314

Economia[modifica]

Refineria Linos

L'economia de Lissitxansk està dominada per la indústria pesant: la mineria del carbó, productes químics i petroquímics, indústries del vidre i el cautxú. Les principals empreses són:

  • OAO Lissitxanskugol (en en rus: ОАО Лисичанскуголь) : explota mines de carbó. els seus sis pous produïen 319.000 tones de carbó el 2001 i tenia 5.280 empleats el 2006.[4]
  • OAO Lissitxanskaia Soda (en en rus: ОАО Лисичанская сода) : funda el 1892 per la societat belga Solvay; produeix hidròxid de sodi i bicarbonat de sodi. Tenia 2.450 treballadors el 2006.[5]
  • ZAO Proletari Lissitxanski Steklozavod (en en rus: ЗАО Пролетарий лисичанский стеклозавод) : cristalleria fundada el 1913, 2.830 treballadors (2006).[6]
  • OAO Lissitxanski zavod RTI (en en rus: ОАО Лисичанский завод резиновых технических изделий, РТИ) : fundada el 1965, productes de cautxú, 1.750 treballadors (2006).
  • OAO Linos (en en rus: ОАО Линос ou ОАО Лисичанскнефтеоргсинтез) : Refineria de petroli i complex petroquímic en servei des del 1976. El 1991, va arribar a refinar la xifra rècord de 23.7 milions de tones de petroli. Produeix polipropilè des del 1994 i és part de TNK-BP, una companyia petroliera russa fundada el 2003 i registrada a les Illes Verges Britàniques.[7]

Notes i referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lissitxansk Modifica l'enllaç a Wikidata