Lissitxansk

Lissitxansk
Лисичанськ (uk)
Bandera Escut d'armes
Localització
48° 55′ 01″ N, 38° 25′ 50″ E
Estat desaparegut	Imperi Rus
Gubèrnia	Gubèrnia d'Azov
Uiezd	Bakhmutsky Uyezd (en)
Població
Total	96.161 (2020)
• Densitat	1.005,45 hab./km²
Geografia
Part de	Severodonetsk-Lysychansk metropolitan area (en)
Superfície	95,64 km²
Banyat per	Belen'kaya (en)
Altitud	217 m
Dades històriques
Creació	1710
Esdeveniment clau	battle of Lysychansk (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	93100–93199
Fus horari	UTC+02:00 UTC+03:00
Prefix telefònic	+380-6451
Identificador KOATUU	4411800000

Lissitxansk (en ucraïnès: Лисичанськ) és una vila industrial de l'óblast de Luhansk, a Ucraïna, i el centre administratiu del raion de Lissitxansk. La seva població era de 104.314 habitants el 2013.

Geografia

Afores de la vila

Lissitxansk està situada a la riba dreta del Síverski Donets, a 8 km al sud-oest de Severodonetsk i a 74 km al nord-oest de Luhansk.

Història

Lissitxansk va ser fundada el 1795 a l'indret on hi havia la primera explotació carbonera del Donbass, oberta el 1786. Accedeix a la situació de districte urbà el 1925, i al de ciutat el 1938. Es va convertir en un centre important de la indústria química d'Ucraïna. La ciutat, que és de parla russa com tota la regió, va prometre lleialtat a la República Popular de Luhansk a la primavera del 2014; és escenari d'enfrontaments armats, especialment els dies 22 i 23 de juliol de 2014 entre l'exèrcit ucraïnès i les forces prorusses de la república separatista. El 24 de juliol de 2014 la ciutat fou encerclada per l'exèrcit ucraïnès i el 25 de juliol totalment alliberada.

Població

Censos (*) o estimacions de població:

Evolució demogràfica

1923	1926	1939	1959	1970	1979	1989	2001	2010	2011	2012	2013
4122	6624	26181	37878	117752	119487	126503	115229	106557	105689	105119	104314

Economia

Refineria Linos

L'economia de Lissitxansk està dominada per la indústria pesant: la mineria del carbó, productes químics i petroquímics, indústries del vidre i el cautxú. Les principals empreses són:

• OAO Lissitxanskugol (en rus: ОАО Лисичанскуголь) : explota mines de carbó. els seus sis pous produïen 319.000 tones de carbó el 2001 i tenia 5.280 empleats el 2006.
• OAO Lissitxanskaia Soda (en rus: ОАО Лисичанская сода) : funda el 1892 per la societat belga Solvay; produeix hidròxid de sodi i hidrogencarbonat de sodi. Tenia 2.450 treballadors el 2006.
• ZAO Proletari Lissitxanski Steklozavod (en rus: ЗАО Пролетарий лисичанский стеклозавод) : cristalleria fundada el 1913, 2.830 treballadors (2006).
• OAO Lissitxanski zavod RTI (en rus: ОАО Лисичанский завод резиновых технических изделий, РТИ) : fundada el 1965, productes de cautxú, 1.750 treballadors (2006).
• OAO Linos (en rus: ОАО Линос ou ОАО Лисичанскнефтеоргсинтез) : Refineria de petroli i complex petroquímic en servei des del 1976. El 1991, va arribar a refinar la xifra rècord de 23.7 milions de tones de petroli. Produeix polipropilè des del 1994 i és part de TNK-BP, una companyia petroliera russa fundada el 2003 i registrada a les Illes Verges Britàniques.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lissitxansk

• (ucraïnès) Informacions oficials
• (rus) Mapes topogràfics
• (rus) Mapa de carreteres Arxivat 2011-09-28 a Wayback Machine.