Sxàstia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaSxàstia
Щастя (uk) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localització
Map
 48° 44′ 17″ N, 39° 13′ 52″ E / 48.7381°N,39.2311°E / 48.7381; 39.2311
EstatUcraïna
Óblastprovíncia de Luhansk
Raionraion de Sxàstia
ComunaShchastia urban hromada (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Shchastia urban hromada (en) Tradueix (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població12.629 Modifica el valor a Wikidata (770,53 hab./km²)
Geografia
Superfície16,39 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud45 m Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal91480 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Identificador KOATUU4410161400 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webschastye-rada.gov.ua Modifica el valor a Wikidata

Sxàstia (en ucraïnès: Щастя, en rus: Счастье, Stxàstie) és una ciutat de la província de Luhansk a Ucraïna, situada actualment a zona ocupada per la República Popular de Luhansk de la Rússia. Serveix com a centre administratiu del districte de Sxàstia i centre del municipi (hromada) homònim.

La ciutat es troba controlada per Rússia des de febrer del 2022, sent ocupada com a part de la República Popular de Luhansk.

Geografia[modifica]

Sxàstia es troba a la riba esquerra del riu Donets, 36 km al sud-est de Novoaidar i 24 km al nord de Luhansk.

Història[modifica]

El poble de Sxàstia va ser fundat el 1754 per serfs fugitius de la regió de Sievierodonetsk. El 1754, la tsarina Catalina II va lliurar terres adjacents al Donets als seus pagesos i al seu cortesà Grigori Kovalinski.

El 1914, el poble de Sxàstia depenia del vólost de Stari Aidar en la governació de Khàrkiv i tenia 1.230 habitants. Les cases eren totes de fusta, sent els únics edificis de maó, a part de l'església, la casa de l'hisendat (futura casa dels Pioners després de la revolució d'Octubre) i la del capellà.

Durant la Segona Guerra Mundial, Sxàstia va ser ocupada per la Wehrmacht el 14 de juliol del 1942 i alliberada sis mesos després, el 21 de gener del 1943, per l'Exèrcit Roig.[1] Vint-i-sis persones són segrestades pels alemanys en aquest moment.

El 1953, va començar la construcció de la central elèctrica de Luhansk, va rebre el seu nom actual el 1956 i Sxàstia va rebre l'estatus de ciutat el 1963.[2] En les dècades següents van arribar molts treballadors de tota l'URSS, i es va expandir ràpidament amb la construcció d'edificis d'apartaments en la dècada de 1960 i finals de la del 1980.

El 2014, Sxàstia va estar controlada per la separatista República Popular de Luhansk des de finals d'abril de 2014 fins que l'exèrcit ucraïnès va recuperar la ciutat el 14 de juny de 2014.[3][4] Stxàstie va ser represa principalment pels combatents voluntaris del batalló Aidar que, segons Amnistia Internacional, "pràcticament sense supervisió o control” van cometre crims de guerra a Stxàstie i ciutats pròximes.[5] Segons els residents de Sxàstia, aquest comportament va continuar fins que Aidar es va incorporar a l'exèrcit ucraïnès a la primavera del 2015.[5]El 5 d'agost del 2014, es va retirar un monument de Vladímir Lenin de la ciutat de Sxàstia. Per a facilitar el govern de l'óblast de Luhansk durant la guerra del Dombàs, la Rada Suprema va realitzar alguns canvis en les divisions administratives el 7 d'octubre del 2014, de manera que les localitats a les àrees controlades pel govern es van agrupar. En particular, Sxàstia, que formava part del districte de Zhotnevi de la ciutat de Luhansk, va ser traslladada al raion de Novoaidar. El 9 de febrer de 2016, el canal de televisió 112 Ucraïna va informar que part de l'assentament estava sota el control de les forces ucraïneses. La ciutat va ser posada sota administració civicomilitar el 18 de gener del 2019. El 2020, es van construir punts d'encreuament amb regulacions militars d'entrada i sortida.[6]

El 24 de febrer de 2022, el primer dia de la invasió russa d'Ucraïna del 2022, Sxàstia va ser atacada per les forces russes i ràpidament ocupada.[7] El 80% del poble ha estat destruït en la invasió i segons els vilatans, el 90% de totes les cases van ser destruïdes pels bombardejos.[8][9]

Demografia[modifica]

L'evolució de la població entre 1864 i 2021 va ser la següent:

Evolució demogràfica
(Font: Ciutats & Viles d'Ucraína[10] i Ucraïna: Größere Städte[11])
18641885189719591970197919892001201120132015201720192021
510661830859112 97112 73513 33813 77013 10512 77312 50612 15811 88711 552

Segons el cens de 2001, la llengua materna de la majoria dels habitants, el 87.98%, és el rus; del 11,23% és l'ucraïnès.[12]

Economia[modifica]

La principal empresa de la ciutat és la central tèrmica de Luhansk. El primer generador es va posar en servei el 1956, i el 1958 es va completar la primera etapa i la potència de la central era de 700 MWt, la major de l'URSS en aquest moment.[13] La planta es va completar el 1969 i la seva potència és de 2300 MWt vint anys després. La central tèrmica va ser privatitzada el 2001.

Infraestructura[modifica]

Arquitectura, monuments i llocs d'interès[modifica]

La ciutat té una església ortodoxa dedicada a Santa Caterina. El temple va ser construït en maó el 1901 principalment amb fons del terratinent local Piotr Kovalenski i segons els plans de l'arquitecte Vladímir Nemkine.

Transport[modifica]

La carretera nacional N 21 i la carretera territorial T-13-09 discorren per la ciutat. Sxàstia també està a 4 km de l'estació de tren d'Ogorodni.

Galeria[modifica]

  • Entrada a Sxàstia
    Entrada a Sxàstia
  • Casa de la cultura de Sxàstia
    Casa de la cultura de Sxàstia
  • Central tèrmica de Luhansk
    Central tèrmica de Luhansk
  • L'església de Stxàstie
    L'església de Stxàstie
  • Monument soviètic de la Segona Guerra Mundial
    Monument soviètic de la Segona Guerra Mundial
  • El Riu Donets prop de Sxàstia
    El Riu Donets prop de Sxàstia

Referències[modifica]

  1. ↑ «21 января- День освобождения города Счастье от немецко-фашистских захватчиков.» (en rus). schastye-life.lg.ua. [Consulta: 10 desembre 2022].
  2. ↑ (rus) Счастье // Большой энциклопедический словарь (в 2-х тт.). / редколл., гл. ред. А. М. Прохоров, tome II, Moscou, Grande Encyclopédie soviétique, 1991, p. 435
  3. ↑ «Терористи почали обстріл Луганська із "Граду" - джерело». Ukrayinska Pravda, 16-06-2014.
  4. ↑ «Батальйон «Айдар» звільнив від терористів місто Щастя — 15 червня 2014 http://ukr.lb.ua/». Arxivat de l'original el 17 травня 2015. [Consulta: 15 червня 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Growing up apolitical in Ukraine's war zone». openDemocracy, 31-07-2017.
  6. ↑ «Пункт пропуску «Щастя» планують відкрити 10 листопада». Укрінформ. Arxivat de l'original el 6 листопада 2020. [Consulta: 31 octubre 2020].
  7. ↑ «Battles against Russian occupiers ongoing near Shchastia, Sumy, Hostomel Airport». Ukrinform, 24-02-2022.
  8. ↑ «Щастя знищене на 80 відсотків – голова ОДА». Gazeta.ua, 25-02-2022.
  9. ↑ «'Ninety per cent of houses are damaged': thousands trapped in Ukraine's small towns». The Guardian, 04-03-2022.
  10. ↑ Bespyatov, Tim Україна / Ukrajina Cities & Towns of Ukraine. Consultado el 15 de mayo de 2014.
  11. ↑ Brinkhoff, Thomas UKRAINE: Größere Städte. Consultado el 15 de mayo de 2014.
  12. ↑ 2001 Розподіл населення за рідною мовою, Донецька область Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.. Consultado el 11 de julio de 2014
  13. ↑ (rus) Ворошиловградская ГРЭС // Советский энциклопедический словарь. редколл., гл. ред. А. М. Прохоров. 4-е изд., испр. и доп. М., «Советская энциклопедия», 1989. стр. 248


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sxàstia&oldid=32865851»