República Popular de Luhansk

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaRepública Popular de Luhansk
Луганская Народная Республика (ru)
Луганська народна республіка (uk)
Bandera de la República Popular de Luhansk Escut de la República Popular de Luhansk
Bandera de la República Popular de Luhansk Escut de la República Popular de Luhansk

Localització
Location of Lugansk People's Republic.png
 48° 55′ N, 39° 01′ E / 48.92°N,39.02°E / 48.92; 39.02
Territori reivindicat per Ucraïna

Capital Luhansk
Població
Total 1.497.170 (2016)
Idioma rus
ucraïnès
Geografia
Limita amb
Història i celebracions
Creació 28 abril 2014
Organització política
Forma de govern presidencialisme
Òrgan legislatiu People's Council of the Lugansk People's Republic Tradueix
• Cap de la República Popular de Luhansk Leonid Pasechnik Tradueix (2018)
• Cap de govern Serguei Kozlov
Economia
Moneda ruble rus
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

La República Popular de Lugansk (abr. RPL; en rus: Луга́нская Наро́дная Респу́блика, en ucraïnès: Луга́нська Наро́дна Респу́бліка) és un estat no reconegut en Europa de l'Est, autoproclamat en abril de 2014 a la província de Luhansk d'Ucraïna. D'acord amb la constitució d'Ucraïna, territori reclamat per la RPL, és una part integral d'Ucraïna. La major part del territori declarat per la RPL és controlada per les autoritats d'Ucraïna; la resta del territori de la RPL fora del control de les autoritats d'Ucraïna, es considera per part de les autoritats d'Ucraïna com a "territori temporalment ocupat per Rússia".[1]

12 de maig del 2014 després del referèndum sobre l'autodeterminació de la República Popular de Luhansk celebrat l'11 de maig, els organitzadors van anunciar els resultats, dels quals 96,2% van votar a favor de la independència de la regió i la creació de la República Popular de Luhansk,[2] el govern de la RPL va anunciar sobre la sobirania i va expressar el seu desig d'entrar a Rússia, així com per a unir-se amb la República Popular de Donetsk en Nova Rússia.[3] 11 de juny de 2014 la RPL va fer una crida a la Federació de Rússia, així com d'altres 14 estats, per al reconeixement de la seva independència.[4]

Actualment, la independència de la república es reconeix només per l'estat parcialment reconegut d'Ossètia del Sud.[5][6][7][8][9]

El govern d'Ucraïna tracta als partidaris de la RPL com a separatistes i terroristes i porten una operació militar contra ells, anomenada anti-terrorista. No obstant això, els membres del Consell Regional de Luhansk creuen que cal respectar la voluntat dels ciutadans expressada en el referèndum per a la independència de la república,[10] que caracteritzen l'operació militar del Govern d'Ucraïna com a "terrorista" i dirigida contra el poble de la república popular.[11][12] (suspesa en virtut de la mediació internacional en setembre de 2014, llavors, després de l'exacerbació transitòria - a principis de 2015; vegeu Primer i Segon acord de Minsk). Durant el període del començament de l'operació els diputats del consell regional local de la província de Luhansk van dir que cal respectar la voluntat dels ciutadans, que van participar en el referèndum de la RPL,[10] i van caracteritzar la operació militar del Govern d'Ucraïna com a "terrorista" i dirigida contra el poble.[11][12]

Història[modifica]

Des del març del 2014 a Luhansk es van dur a terme una sèrie de protestes contra les accions de l'antiga oposició, que va arribar a dirigir el país. Els manifestants es van negar a reconèixer les noves autoritats de Kíev i van advocar per la federalització d'Ucraïna.

30 de març en Luhansk al centre de la ciutat van fer gran manifestació, en la qual es reuniren (segons UNIAN) aproximadament 2000 persones. Els participants amb banderes de la Federació Russa, cartells «Ucraïna és Rus», «Europa és Sodoma i Gomorra», «Llengua russa és oficial» de fet escandiren: «Luhansk, aixecat!», «Rússia!», «Ucraïna és Rus». Els activistes vingueren de diferents parts de la ciutat. Segons els organitzadors, això dóna una idea real sobre la quantitat de persones que volen la federalització del país i també a la incorporació d'Ucraïna a Rússia en Luhansk. Els manifestants també exigiren als diputats de tots els nivells reconèixer il·legals les autoritats nouvingudes i al governador de la Província de Luhansk, s'oposaren a la reducció de les normes socials i exigiren l'alliberament d'Arsen Klintxàev i Aleksànder Kharitonov.[13][14]

6 d'abril del 2014 aproximadament 1000 manifestants assaltaren SSU a Luhansk. Al següent dia els activistes amb barricades de les deixalles de les obres, les cobertes dels automòbils i filferros espinosos bloquejaren el carrer Soviètic davant de l'edifici del SSU a Luhansk empresonat anteriorment. Policia (a Ucraïna es diu Milícia) de la ciutat va ser alertada, la policia de trànsit bloquejà les vies d'accés al centre de la ciutat. A l'edifici mateix es situà la Seu Unida de la Resistència del Sud-est.[15] Els activistes exigiren a les autoritats ucraïneses l'alliberament de tots els presoners polítics, inclòs el líder de la «Guàrdia de Luhansk» Aleksànder Kharitonov i el diputat del consell regional Arsen Klintxàev, i amnistia de tots els «silovikí», involucrats en els esdeveniments en el EuroMaidan, i també l'organització del referèndum a la Província de Luhansk per l'autodeterminació de la regió.[16] També s'anuncià que en cas de la desobediència d'aquests requisits per les autoritats es crearà un "parlament de la República de Luhansk".[17][18]

11 d'abril el Major Conjunt de l'Exèrcit del Sud-est va emetre un ultimàtum a l'ajuntament de Luhansk. Dintre de 10 hores reunir una sessió urgent (extraordinària), en la qual els diputats estaven obligats a adoptar les següents decisions: anunciar la sobirania estatal de la República Popular de Luhansk; dintre de 10 dies fer un referèndum amb dues preguntes: 1. Esteu «a favor» que la República Popular de Luhask estigui dins de la Federació Russa? 2. Esteu «a favor» que la República Popular de Luhask estigui dins d'Ucraïna?. També la seu de l'Exèrcit del Sud-est va decidir que les armes seran lliurades només a les autoritats, que escolliran els ciutadans de la Província de Luhansk al referèndum.[19]

14 d'abril els activistes rebels van fer una manifestació al costat de l'edifici de l'administració civil i militar regional de Luhansk. Membre del consell de la coordinació de la Província de Luhansk, Alexèi Txmulenko va dir al governador regional els requisits dels manifestants: reconèixer la il·legitimitat de les noves autoritats ucraïneses, i reconèixer legítima l'existència del "moviment popular" i l'alliberament dels activistes detinguts. El termini de l'ultimàtum era el 16 d'abril.[20] Segons informes de premsa, al Servei de Seguretat va quedar a prop de cent rebels.[21]

21 d'abril a l'Assemblea Popular Valeri Bolotov fou escollit com a governador popular de la República de Luhansk.[22]

24 d'abril a Luhansk va venir Iúlia Timoixenko per negociar amb els invasors de l'edifici del Servei de Seguretat.[23]

28 d'abril a Luhansk es va autoproclamar la República Popular de Luhansk.[24]

29 d'abril partidaris de la federalització (aprox. 2000—2500 persones) van prendre l'edifici de l'administració regional[25] i oficina del fiscal.[26] Als oficials de policia se'ls va donar un passadís i ells abandonaren voluntàriament l'edifici. Els policies es posaren la Cinta de Sant Jordi i s'uniren amb els manifestants.[27] Després de les negociacions amb els activistes el Cap del Departament Regional d'Afers Interns escrigué un informe sobre la seva renúncia.[28]

Manifestació a Luhansk, 1 de maig del 2014

El referèndum de la RPL amb la pregunta «¿Dóna suport vostè a un acte d'independència de la República Popular de Lugansk?» fou el diumenge, 11 de maig del 2014.[29] Segons les dades dels organitzadors del referèndum, la participació va ser del 75%, dels quals «sí» digeren un 96,2% i «no» un 3,8% dels votants. Segons Oleksandr Turtxínov, al referèndum hi participaren un 24% dels votants de tota la província.[30]

12 de maig del 2014 les autoritats de la República Popular de Luhansk amb la base de les dades del referèndum proclamaren la seva independència d'Ucraïna[31] i planejaven de buscar el reconeixement internacional a l'ONU.[30] 19 de maig en la reunió republicana de la República Popular de Luhansk fou enviada una carta al Ban Ki-moon per reconèixer la seva sobirania i independència. Segons el document, la república com a estat, té la intenció de construir relacions amb altres països «a base d'igualtat, pau, bona convivència i altres principis de col·laboració política, econòmica i cultural[32]».

Dilluns, 2 de juny, aproximadament a les 15:00 les forces aèries d'Ucraïna van fer un bombardeig en el centre de Luhansk. Com a conseqüència de bombardeig de les Forces Aèries Ucraïneses es danyà l'edifici de l'administració civil i militar regional de Luhansk, els coets no-controlables (suposadament CANC S-8 o bomba de dispersió, que és similar) també colpejaren un parc i un aparcament davant del parc, i mataren a 8 persones (3 homes i 5 dones), 28 van resultar ferits per les metralles. La majoria de les víctimes van arribar a l'hospital, dels quals, alguns moriren a l'hopital.[33][34] Al cap d'un temps entre els morts s'identificà el ministre de Salut de la RPL, Natàlia Arkhípova[35] i el cap de l'associació patriòtica militar "Kaskad", Oleksandr Gizài.[36]

Els MCM russos informaren que a la plaça dels Herois de la Gran Guerra Pàtria, davant de l'edifici de l'Administració de l'Estat es trobaren dos coets aeris no-controlables que no han explotat, i el nombre total de municions deslliurades durant la salva era aproximadament de 20.[37] Allà també fou recollida una gran quantitat de fragments de coets amb el calibre de 80 mil·límetres amb etiqueta "S-8-KOM".[38][39]

Estructura de govern[modifica]

RPL és una república unitària de tipus presidencialista (el Cap d'Estat, elegit per vot directe, és alhora el cap de la branca executiva). La llei bàsica de la república és la constitució aprovada 18 de maig de 2014.[40]

Les principals institucions de l'estatisme de la República Popular de Lugansk estan en el procés de formació.

Segons la constitució, el cap d'estat i cap del poder executiu és el cap de la República Popular de Lugansk,[41] actualment és Ígor Plótnitski. No obstant això, d'acord amb el capítol 1 del títol 75 de la Constitució de la RPL hi ha una càrrec independent per al Cap Executiu - President del Consell de Ministres.[42] Aquest càrrec anteriorment era ocupat pels caps de la RPL, Valery Bòlotov i Ígor Plótnitski. Fins al 26 de desembre de 2015 el primer ministre de la RPL era Gennadi Tsypkàlov.[43] 26 декабря 2015 года Народный Совет ЛНР утвердил в должности председателя Совмина генерал-майора Народной милиции ЛНР Сергея Козлова.[44]

El cap de la RPL s'elegeix per cinc anys per votació secreta per sufragi universal directe, la mateixa persona no pot exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius. Cap de la RPL nomena al primer ministre i els seus diputats, el president del Consell de Ministres nomena els ministres i caps d'altres òrgans executius. El govern es compon de ministres (encapçalats pels ministeris) i els caps de departaments que no tenen un lloc ministerial, però oficialment equiparats als ministres sobre l'estat. La composició quantitativa i l'estructura del govern no estan regulats per la llei i són determinades pel cap de la república.

Escut de la República Popular de Luhansk fou aprovat el 30 d'octubre de 2014. Pel seu estil, l'escut de la república popular s'assembla amb els escuts de les repúbliques soviètiques de l'URSS, però sense la falç i el martell. Està corona de vuit puntes de l'estrella, que s'utilitza en algunes cultures com a símbol de renaixement i de guia, un símbol de la glòria i de la llum.[45]

Les forces armades[modifica]

Les forces armades fan un paper summament important en la vida de la RPL. Les forces armades de la República Popular de Luhansk a nivell oficial es diuen «Milícia popular». Es divideixen en brigades separades. El Comandant Suprem de les Forces Armades és el cap de la república.

Organització territorial[modifica]

Organització territorial de la República Popular de Luhansk

Ajuntaments de Subordinació Republicana:

Districtes:

La RPL també pretén a altres territoris de la Província de Luhansk d'Ucraïna, que no estan sota el control de la república[46]

El 7 d'octubre de 2014 la Rada Suprema d'Ucraïna canvià les fronteres dels districtes de Slavianoserbsk i Novoaidar. Al districte de Novoaidar s'inclogueren els assentaments del districte de Slavianoserbsk, controlats per Ucraïna.[47]

El 7 de novembre de 2014 el Consell de Ministres d'Ucraïna aprovà la llista dels assentaments, que no són controlats per Ucraïna.[48]

Població[modifica]

El nombre de població de la RPL i les seves unitats administratives segons el CEE de la RPL l'1 d'octubre de 2015 [49]

Ajuntament/districte Població
forastera
Població
autòctona
Luhansk 443190 439490
Altxevsk 108776 108294
Antratsit 76404 75983
Brianka 52201 52353
Kírovsk 32965 32930
Krasnodon 101727 101344
Pervomàisk 37862 37917
Raig Vermell 120896 121040
Róvenki 82249 82128
Stakhànov 89974 90244
Sverdlovsk 96678 96763
Districte d'Antratsit 30040 30535
Districte de Krasnodon 28918 28926
Districte de Lutúguino 65866 66085
Districte de Perevalsk 69653 68929
Districte de Popàsnaia[50] 5966 5999
Districte de Sverdlovsk 11671 11328
Districte de Slavianoserbsk 53751 53444
Districte del Poble de Luhansk[51] 2735 2817
total RPL 1511522 1506549

Des maig 2015 van començar a emetre passaports de la RPL per als residents del país, però el nombre de passaports emesos és relativament petit; no hi ha cap informació sobre el reconeixement dels passaports per algú a part de les autoritats de la RPL.[52]

Reconeixement internacional[modifica]

La República Popular de Luhansk és considerada per les autoritats ucraïneses com a una part ocupada de la Província de Luhansk.[53]

 Ossètia del Sud El 27 de juny de 2014 l'estat amb reconeixement limitat Ossètia del Sud reconegué a la RPL com a estat independent. 28 de gener de 2015 la RPL reconegué a Ossètia del Sud.[54]

Economia[modifica]

12 de juny a la pàgina web de la RPL foren publicades les tesis del programa polític de l'autoritat de la república autoproclamada, algunes de les quals es referien a la seva estructura econòmica.[55]

El govern de la RPL va decidir d'introduir la circulació en paral·lel juntament amb la hrívnia ucraïnesa, el ruble rus, així com crear el Banc nacional. Es va decidir començar l'estatització de les propietats de l'estat ucraïnès i les empreses, els propietaris de les quals es negaren a passar sota jurisdicció de la República Popular de Luhansk. No obstant això, les organitzacions que pessaren voluntàriament sota la jurisdicció de la república, tindríen incentius fiscals i préstecs preferencials.[55]

També s'anuncià sobre els plans durant el període de juny a agost de 2014 de cancel·lar decisió de les autoritats ucraïneses per elevar els preus de la gasolina, gas i els serveis públics[55]

Des del juliol al territori de la RPL no funcionen les institucions bancàries, amb el motiu d'una sèrie de robatoris i assassinats del personal que treballa en els vehicles blindats de transport de fons i valors.[56]

El 30 d'agost el cap de la RPL Ígor Plótnitski va dir que l'estatització ha de ser objecte de l'empresa en el camp del subministrament de gas i aigua.[57]

18 de febrer de 2015 «Naftogaz» va aturar el subministrament de gas a Donbass, dient que "nombroses lesions d'infraestructura de transmissió causades pels bombardejos i soscavant el territori de la guerra." La dirigencia russa va encarregar a «Gazprom» i al Departament d'Energia de la Federació Russa preparar propostes per al subministrament de gas cap a l'est d'Ucraïna com a ajuda humanitària, i tals subministraments es van organitzar gairebé immediatament, a través d'estacions de mesurament de gas «Prokhorovka» i «Platovo», situades a la frontera entre la Província de Rostov (Rússia) i les repúbliques de Donetsk i Luhansk.[58][59] Després de la represa del subministrament de gas a la Donbass a través del sistema de transport de gas Ucraïna es va negar a pagar pel gas subministrat a través de les estacions de mesurament de gas «Prokhorovka» i «Platovo».[60][61] Després d'això el monopoli rus de fet proporciona el gas a la regió de forma gratuïta del febrer al juliol, al voltant de 750 milions de metres cúbics de gas ($230 milions).[62]

L'única font d'electricitat a la RPL és procedent de la línia d'alta tensió de Rússia 500 kB «Victòria-Mines» (Победа-Шахты), per la qual la república cada dia rep 600 MBt d'energia elèctrica. El subministrament d'electricitat a Ucraïna va sota l'acord entre el «Ínter RAO» (Интер РАО) rus i «Ukrínterenergo» (Укринтерэнерго) ucraïnès des de 2014. En abril de 2015 "Ukrenergo" (Укрэнерго) va deixar de subministrar cinc línies elèctriques transfrontereres, per les quals l'electricitat de Rússia no anava més lluny de RPL i RPD. El juliol de 2015, la Federació de Rússia es va comprometre a no tenir en compte l'electricitat subministrada a RPD i RPL com a exportacions a Ucraïna. Qui pagarà pel subministrament continu d'electricitat queda desconegut.[62]

A la RPL depenent del tipus d'activitat, l'impost oscil·la del 3 al 8% de la facturació. Els empresaris que venen aliments, estan obligats a pagar mensualment 600 hrívnies; per la venda de béns i serveis no alimentaris - 300 hrívnies per mes.

Transport[modifica]

Durant el conflicte armat en 2014-2015 la infraestructura ferroviària va ser danyada significativament. La càrrega i el trànsit de passatgers es van interrompre. 28 de març de 2015, es va informar sobre l'inici del servei de passatgers entre les estacions Iasinovàtaia - Luhansk.[63]

Zona horària[modifica]

El 22 d'octubre de 2014 el Cap de la República Popular de Luhansk, Ígor Plótnitski, signà un decret sobre la transició a l'hora de Moscou, segons el qual el territori de la RPL tot l'any hi hauria l'hora UTC+3. Després del canvi horari en 26 d'octubre de 2014 de l'hora de Moscou, de UTC+4 a UTC+3, l'hora a la RPL va ser la mateixa que a Moscou i va adelantar una hora comparant amb l'hora de Kíev durant l'hivern.[64]

Esfera pública[modifica]

Durant tot el conflicte, Ucraïna seguia pagant a la població de Donbass. Encara que els problemes de la retirada en efectiu ja van sorgir al juny, cap al novembre les autoritats ucraïneses van decidir deixar de pagar als territoris no controlats a causa de la falta de garanties de seguretat (suggeriren rebre els diners acumulats a les zones sota el control de les autoritats ucraïneses). Per altra banda, les autoritats autoproclamades van començar a organitzar els "tours per jubilats" a les ciutats controlades pel govern ucraïnès per retirar els diners de les targetes.[56]

Les pensions per als jubilats i "discapacitats del I grup" a la RPL és de 1800 hrívnies, per als discapacitats del "II grup" és de 1620 hrívnies i per als discapacitats del "III grup" és de 900 hrívnies. Les fonts dels pagaments no s'anunciaren pels representants de la RPL. En la reunió del Consell de Ministres de l'autoproclamada RPL el 8 de novembre es publicaren dades sobre els pagaments que va rebre gairebé 108 000 habitants de Luhansk, raions de Lutúguino i Krasnodòn de la Província de Luhansk. La summa total va ser de 182 milions de hrívnies. Segons les estimacions no oficials, en general, al territori controlat per la RPL, viu prop de 300 mil pensionats.[56]

El 7 de desembre de 2014 el ministre d'Educació, Ciència, Cultura i Religió de la RPL Lesa Làpteva (Леся Лаптева) va anunciar sobre la cancel·lació des de l'1 de gener de 2015 a les escoles controlades per la república de l'assignatura «Història d'Ucraïna». En lloc d'aquesta es planeja d'introduir l'assignatura «Història de la Pàtria»[65]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República Popular de Luhansk Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Постановление о признании отдельных районов, городов, поселков и сел Донецкой и Луганской областей временно оккупированными территориями
  2. «Главой провозглашенной Луганской народной республики избран Валерий Болотов». ИТАР-ТАСС, 18-05-2014.
  3. «Донецкая Народная Республика» хочет объединиться с Луганской областью
  4. Луганская Народная Республика обратилась к России с просьбой о признании её независимости
  5. Южная Осетия признала независимость Луганской народной республики | В мире | Политика | Аргументы и Факты
  6. Южная Осетия признала независимость Луганской народной республики
  7. Южная Осетия признала независимость Луганской народной республики | EastKorr — Восточный корреспондент
  8. Lenta.ru: Бывший СССР: Украина: Южная Осетия признала независимость ЛНР
  9. Южная Осетия признала независимость Луганской народной республики
  10. 10,0 10,1 «Заявление президиума Луганского областного совета». Официальный сайт Луганского облсовета, 12-05-2014.
  11. 11,0 11,1 Облсовет Луганщины готов ко всему — Росбалт.ру
  12. 12,0 12,1 Диалог или ультиматум? | Луганский областной совет
  13. «Нет» выборам президента! «Да» — референдуму!": в центре Луганска проходит масштабный митинг (фото) — Новости Луганска
  14. В Луганске на митинг сепаратистов пришли около 2 тысяч человек
  15. Возле СБУ в Луганске готовятся к штурму и продолжают укреплять баррикады (фото) — Новости Луганска
  16. Захватчики здания СБУ в Луганске выдвинули требования — Новости / ФРАЗА
  17. Захватчики здания СБУ в Луганске заявили о создании парламента Луганской республики. «Если власть не прислушается» | Остров Лугань
  18. Сепаратисты заявили о создании парламента «Луганской республики» — OBZOR.lg.ua
  19. Луганские сепаратисты выдвинули свои требования — Новости Политики — Новости Mail.Ru
  20. В Луганске передумали штурмовать ОГА, но выдвинули ультиматум — Новости Общества — Новости Mail.Ru
  21. В захваченном здании СБУ осталось меньше 100 человек — источник
  22. В Луганске выбрали «народного губернатора»
  23. Тимошенко приехала в Луганск договариваться с захватчиками СБУ
  24. В Луганске объявлена народная республика
  25. В Луганске захватили ОГА
  26. В Луганске без боя захватили прокуратуру
  27. Украина: сторонники федерализации заняли здание обладминистрации в Луганске
  28. В Луганске назначили «народного начальника милиции»
  29. «Референдум в Луганской области». РИА Новости, 12-05-2014. [Consulta: 12 maig 2014].
  30. 30,0 30,1 В Луганской и Донецкой областях подвели итоги референдума
  31. Луганская область объявила о выходе из состава Украины
  32. Луганская Народная Республика попросила ООН о признании суверенитета
  33. Власти ЛНР: 8 мирных жителей Луганска погибли, 28 ранены при авиаударе
  34. Дочь искалеченной и убитой женщины рассказала об авианалете на Луганск
  35. Министр здравоохранения ЛНР погибла во время авианалета на Луганск
  36. Возле ЛОГА погиб глава военно-патриотического объединения «Каскад» Александр Гизай
  37. Две ракеты нашли в сквере Луганска после авиаудара, сообщили СМИ
  38. Война в Луганске: украинская авиация наносит удар по городу
  39. Ликбез про НУРСы, которыми штурмовик обстрелял Луганск
  40. «Главой провозглашенной Луганской Народной Республики избран Валерий Болотов». // ИТАР-ТАСС, 18-05-2014. [Consulta: 19 maig 2014].
  41. Статья 56, п. 1 Конституции ЛНР
  42. Статья 75, п. 3 Конституции ЛНР
  43. Председатель Совета Министров
  44. В ЛНР сменился премьер-министр
  45. Утверждён герб Луганской народной республики
  46. «Плотницкий: Рано или поздно все территории бывшей Луганской области войдут в состав ЛНР Новороссия». novorossia.su. [Consulta: 18 desembre 2015].
  47. "Про зміни в адміністративно-територіальному устрої Луганської області, зміну і встановлення меж Новоайдарського і Слов’яносербського районів Луганської області http://zakon4.rada.gov.ua/laws/show/1692-vii
  48. Про затвердження переліку населених пунктів, на території яких органи державної влади тимчасово не здійснюють або здійснюють не в повному обсязі свої повноваження
  49. Població autòctona // Численность населения по состоянию на 1 ноября 2015 года по Луганской Народной Республике (Comitè Estatal d'Estadística de la RPL)
  50. Parcialment (Segons la comanda del Cap de la República Popular de Luhansk del 03.04.2015 № 134/02)
  51. Parcialment (Segons la comanda del Cap de la República Popular de Luhansk del 06.04.2015 № 136/01/02)
  52. Паспорта ЛНР выдают, о российских пока речь не идет
  53. Про Заяву Верховної Ради України «Про визнання Україною юрисдикції Міжнародного кримінального суду щодо скоєння злочинів проти людяності та воєнних злочинів вищими посадовими особами Російської Федерації та керівниками терористичних організацій „ДНР“ та „ЛНР“, які призвели до особливо тяжких наслідків та масового вбивства українських громадян»
  54. Народный Совет ЛНР принял постановление о признании РЮО
  55. 55,0 55,1 55,2 «RPL obrirà les fronteres amb Rússia». // Slon.ru, 18-05-2014. [Consulta: 23 juliol 2015].
  56. 56,0 56,1 56,2 Донбасс: за пенсией через блокпосты «BBC», 14.11.2014
  57. Власти ЛНР не исключают национализации предприятий в сфере газо- и водоснабжения
  58. «Нафтогаз» разъяснил прекращение поставок газа на Донбасс // Forbes.ru, 19.02.2015
  59. «Газпром» начал поставки газа на границу с Донбассом // Forbes.ru, 19.02.2015
  60. «Газпром» увеличил поставки газа на Донбасс по заявке «Нафтогаза» // Forbes.ru, 20.02.2015
  61. Юрий Барсуков, Анна Занина; Олег Гавриш. Газ-два-три Газета «Коммерсантъ» № 30 от 20.02.2015, стр. 1
  62. 62,0 62,1 Анастасия Фомичева, Юрий Барсуков; Янина Соколовская. Донбасс не в счет Газета "Коммерсантъ" №119 от 08.07.2015, стр. 7
  63. La comunicació ferroviària entre Donetsk i Luhansk s'ha restaurat
  64. RPD i RPL han traslladat a l'hora de Moscou
  65. A les escoles de la RPL cancel·len la Història d'Ucraïna «Интерфакс», 07.12.2014
Plantilla:Навигационная полосаPlantilla:Навигационная полоса