República Popular de Luhansk

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaRepública Popular de Luhansk
Луганская Народная Республика (ru)
Луганська народна республіка (uk) modifica
Bandera de la República Popular de Luhansk Escut de la República Popular de Luhansk
Bandera de la República Popular de Luhansk modifica Escut de la República Popular de Luhansk modifica

Localització
Location of Lugansk People's Republic.png modifica
 48° 55′ N, 39° 01′ E / 48.92°N,39.02°E / 48.92; 39.02
Territori reivindicat perUcraïna modifica

CapitalLuhansk modifica
Població
Total1.464.039 (2018) modifica
Idiomarus
ucraïnès modifica
Geografia
Limita amb
Història i celebracions
Creació28 abril 2014
Organització política
Forma de governpresidencialisme modifica
Òrgan legislatiuPeople's Council of the Lugansk People's Republic (en) Tradueix modifica
• Cap de la República Popular de Luhansk modificaLeonid Pasechnik (en) Tradueix (2018) modifica
• Cap de governSerguei Kozlov modifica
Economia
Monedaruble rus modifica
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres

Lloc webglava-lnr.su modifica

La República Popular de Lugansk (abr. RPL; en rus: Луга́нская Наро́дная Респу́блика, en ucraïnès: Луга́нська Наро́дна Респу́бліка) és un estat no reconegut de l'Europa de l'Est.[1]

La independència d'aquest estat fou reconeguda només per l'estat parcialment reconegut d'Ossètia del Sud.[2][3][4][5][6]

Geografia[modifica]

Situació geogràfica[modifica]

El kurgan de Mohila Metxetna

La província de Luhansk, dins de la qual està situada la República Popular de Luhansk, es troba a la regió del Donbass. Limita a l'est i al sud amb les províncies russes de Bélgorod, Vorónej i Rostov, a l'oest, sud-oest i al nord amb les províncies ucraïneses de Donetsk (incloent-hi el territori de la República Popular de Donetsk) i de Khàrkiv[com. 1]. La part nord de la província de Luhansk, reclamada per la RPL, està controlada per Ucraïna. Aquest estat no té sortida al mar.

La RPL està ubicada al sud de la plana europea oriental. La superfície de la república és una plana ondulada, disseccionada per les valls fluvials. El territori de la RPL està parcialment ubicat a l'altiplà de Donets. L'altura mitjana de la superfície és de 200-300 m sobre el nivell del mar. El punt més alt de la RPL (i de tot el Donbass) és l'elevació de Mohila Metxetna (367.1 m sobre el nivell del mar), la qual es troba al voltants de la ciutat de Petrovo-Krasnolissia.

Clima[modifica]

El clima és temperat continental. L’hivern és relativament fred, amb vents forts de l'est i del sud-est, заморозками. L'estiu és sufocant; els mesos de juliol i agost són considerablement secs. La tardor és assolellada, tèbia i seca. El nombre de les precipitacions per any és de 400—500 mm.

Geologia[modifica]

Sòl[modifica]

Relleu[modifica]

Recursos naturals[modifica]

Hidrologia[modifica]

Rius[modifica]

Llacs[modifica]

Història[modifica]

Segle XIX[modifica]

Segle XX[modifica]

Dècada del 2000[modifica]

Dècada del 2010[modifica]

Des del març del 2014 a Luhansk es van dur a terme una sèrie de protestes contra les accions de l'antiga oposició, que va arribar a dirigir el país. Els manifestants es van negar a reconèixer les noves autoritats de Kíev i van advocar per la federalització d'Ucraïna.

El 30 de març al centre de la ciutat de Luhansk van fer una manifestació, en la qual es reuniren (segons l'Agència d'Informació Independent d'Ucraïna UNIAN) aproximadament dos mil persones. Els participants amb banderes de la Federació Russa, cartells «Ucraïna és Rus», «Europa és Sodoma i Gomorra», «la llengua russa és oficial» de fet escandiren: «Luhansk, aixeca't!», «Rússia!», «Ucraïna és Rus». Els activistes volien la federalització del país i també la incorporació de Luhansk en Rússia. A més, exigiren que els diputats demetin el governador (noument nomenat per Kiev) de la província, s'oposaren a la reducció de les normes socials i exigiren l'alliberament d'Arsen Klintxàev i Aleksànder Kharitonov.[7][8]

El 6 d'abril del 2014 uns milmanifestants van ocupar l'edifici del Servei de Seguretat d'Ucraïna (SBU) a Luhansk. L'endemà els activistes amb barricades bloquejaren el carrer davant de l'edifici del SSU a Luhansk. La policia municipal va ser alertada, la policia de trànsit va bloquejar les vies d'accés al centre de la ciutat. A l'edifici mateix se situà la Seu Unida de la Resistència del Sud-est.[9] Els activistes exigiren l'alliberament de tots els presoners polítics, inclòs el líder de la «Guàrdia de Luhansk» Aleksànder Kharitonov i el diputat del consell regional Arsen Klintxàev, i amnistia de tots els «silovikí», implicats en els esdeveniments de l 'Euromaidan, així com l'organització d'un referèndum d'autodeterminació a la Província de Luhansk.[10] També anunciaven que crearien un «parlament de la República de Luhansk», si el govern no fés concessions.[11][12]

L'11 d'abril el Major Conjunt de l'Exèrcit del Sud-est va emetre un ultimàtum a l'ajuntament de Luhansk. Dintre de 10 hores reunir una sessió urgent (extraordinària), en la qual els diputats estaven obligats a adoptar les següents decisions: anunciar la sobirania estatal de la República Popular de Luhansk; dintre de 10 dies fer un referèndum amb dues preguntes: 1. Esteu «a favor» que la República Popular de Luhask estigui dins de la Federació Russa? 2. Esteu «a favor» que la República Popular de Luhask estigui dins d'Ucraïna?. També la seu de l'Exèrcit del Sud-est va decidir que les armes seran lliurades només a les autoritats, que escolliran els ciutadans de la Província de Luhansk al referèndum.[13]

14 d'abril els activistes rebels van fer una manifestació al costat de l'edifici de l'administració civil i militar regional de Luhansk. Membre del consell de la coordinació de la Província de Luhansk, Alexèi Txmulenko va dir al governador regional els requisits dels manifestants: reconèixer la il·legitimitat de les noves autoritats ucraïneses, i reconèixer legítima l'existència del "moviment popular" i l'alliberament dels activistes detinguts. El termini de l'ultimàtum era el 16 d'abril.[14] Segons informes de premsa, al Servei de Seguretat va quedar a prop de cent rebels.[15]

21 d'abril a l'Assemblea Popular Valeri Bolotov fou escollit com a governador popular de la República de Luhansk.[16]

24 d'abril a Luhansk va venir Iúlia Timoixenko per negociar amb els invasors de l'edifici del Servei de Seguretat.[17]

28 d'abril a Luhansk es va autoproclamar la República Popular de Luhansk.[18]

29 d'abril partidaris de la federalització (aprox. 2000—2500 persones) van prendre l'edifici de l'administració regional[19] i oficina del fiscal.[20] Als oficials de policia se'ls va donar un passadís i ells abandonaren voluntàriament l'edifici. Els policies es posaren la Cinta de Sant Jordi i s'uniren amb els manifestants.[21] Després de les negociacions amb els activistes el Cap del Departament Regional d'Afers Interns escrigué un informe sobre la seva renúncia.[22]

Manifestació a Luhansk, 1 de maig del 2014

El referèndum de la RPL amb la pregunta «¿Dóna suport vostè a un acte d'independència de la República Popular de Lugansk?» fou el diumenge, 11 de maig del 2014.[23] Segons les dades dels organitzadors del referèndum, la participació va ser del 75%, dels quals «sí» digeren un 96,2% i «no» un 3,8% dels votants. Segons Oleksandr Turtxínov, al referèndum hi participaren un 24% dels votants de tota la província.[24]

12 de maig del 2014 les autoritats de la República Popular de Luhansk amb la base de les dades del referèndum proclamaren la seva independència d'Ucraïna[25] i planejaven de buscar el reconeixement internacional a l'ONU.[24] 19 de maig en la reunió republicana de la República Popular de Luhansk fou enviada una carta al Ban Ki-moon per reconèixer la seva sobirania i independència. Segons el document, la república com a estat, té la intenció de construir relacions amb altres països «a base d'igualtat, pau, bona convivència i altres principis de col·laboració política, econòmica i cultural[26]».

Dilluns, 2 de juny, aproximadament a les 15:00 les forces aèries d'Ucraïna van fer un bombardeig en el centre de Luhansk. Com a conseqüència de bombardeig de les Forces Aèries Ucraïneses es danyà l'edifici de l'administració civil i militar regional de Luhansk, els coets no-controlables (suposadament CANC S-8 o bomba de dispersió, que és similar) també colpejaren un parc i un aparcament davant del parc, i mataren a 8 persones (3 homes i 5 dones), 28 van resultar ferits per les metralles. La majoria de les víctimes van arribar a l'hospital, dels quals, alguns moriren a l'hopital.[27][28] Al cap d'un temps entre els morts s'identificà el ministre de Salut de la RPL, Natàlia Arkhípova[29] i el cap de l'associació patriòtica militar "Kaskad", Oleksandr Gizài.[30]

Els MCM russos informaren que a la plaça dels Herois de la Gran Guerra Pàtria, davant de l'edifici de l'Administració de l'Estat es trobaren dos coets aeris no-controlables que no han explotat, i el nombre total de municions deslliurades durant la salva era aproximadament de 20.[31] Allà també fou recollida una gran quantitat de fragments de coets amb el calibre de 80 mil·límetres amb etiqueta "S-8-KOM".[32][33]

Dècada del 2020[modifica]

Govern i política[modifica]

Sistema polític[modifica]

RPL és una república unitària de tipus presidencialista (el Cap d'Estat, elegit per vot directe, és alhora el cap de la branca executiva). La llei bàsica de la república és la constitució aprovada 18 de maig de 2014.[34]

Les principals institucions de l'estatisme de la República Popular de Lugansk estan en el procés de formació.

Segons la constitució, el cap d'estat i cap del poder executiu és el cap de la República Popular de Lugansk,[35] actualment és Ígor Plótnitski. No obstant això, d'acord amb el capítol 1 del títol 75 de la Constitució de la RPL hi ha una càrrec independent per al Cap Executiu - President del Consell de Ministres.[36] Aquest càrrec anteriorment era ocupat pels caps de la RPL, Valery Bòlotov i Ígor Plótnitski. Fins al 26 de desembre de 2015 el primer ministre de la RPL era Gennadi Tsypkàlov.[37] 26 декабря 2015 года Народный Совет ЛНР утвердил в должности председателя Совмина генерал-майора Народной милиции ЛНР Сергея Козлова.[38]

El cap de la RPL s'elegeix per cinc anys per votació secreta per sufragi universal directe, la mateixa persona no pot exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius. Cap de la RPL nomena al primer ministre i els seus diputats, el president del Consell de Ministres nomena els ministres i caps d'altres òrgans executius. El govern es compon de ministres (encapçalats pels ministeris) i els caps de departaments que no tenen un lloc ministerial, però oficialment equiparats als ministres sobre l'estat. La composició quantitativa i l'estructura del govern no estan regulats per la llei i són determinades pel cap de la república.

Escut de la República Popular de Luhansk fou aprovat el 30 d'octubre de 2014. Pel seu estil, l'escut de la república popular s'assembla amb els escuts de les repúbliques soviètiques de l'URSS, però sense la falç i el martell. Està corona de vuit puntes de l'estrella, que s'utilitza en algunes cultures com a símbol de renaixement i de guia, un símbol de la glòria i de la llum.[39]

Organització territorial[modifica]

Organització territorial de la república popular de Luhansk

La república popular de Luhansk es divideix en municipis i districtes:

Municipis:

Districtes:

Poder executiu[modifica]

Poder legislatiu[modifica]

Poder judicial[modifica]

Partits polítics[modifica]

Relacions externes[modifica]

Estatut internacional[modifica]

La República Popular de Luhansk és considerada per les autoritats ucraïneses com a una part ocupada de la Província de Luhansk.[40]

 Ossètia del Sud El 27 de juny de 2014 l'estat amb reconeixement limitat Ossètia del Sud reconegué a la RPL com a estat independent. 28 de gener de 2015 la RPL reconegué a Ossètia del Sud.[41]

Forces armades[modifica]

Les forces armades fan un paper summament important en la vida de la RPL. Les forces armades de la República Popular de Luhansk a nivell oficial es diuen «Milícia popular». Es divideixen en brigades separades. El Comandant Suprem de les Forces Armades és el cap de la república.

Demografia[modifica]

Població per municipis[modifica]

Municipi / Districte
1.01.2016[42] 1.07.2016[43] 1.01.2017[44] 1.06.2017[45] 1.01.2018[46] 1.06.2018 1.01.2019[47]
Població urbana 1 405 900 1 398 203 1 391 212 1 384 288 1 376 919 1 370 462 1 362 914
Població rural 98 100 97 668 97 078 91 553 91 117 90 668 90 009
Luhansk 438 900 436 962 435 314 435 218 431 816 430 314 429 056
Altxevsk 108 100 107 376 106 829 106 354 105 791 105 245 104 550
Antratsit 75 800 75 400 74 985 74 538 74 108 73 820 73 322
Brianka 52 200 51 910 51 630 51 343 51 025 50 805 50 514
Holubivka 32 900 32 668 32 457 32 269 32 047 31 859 31 589
Sorokine 101 200 100 605 100 035 99 513 98 906 98 335 97 595
Khrustalni 120 800 120 146 119 420 118 713 117 867 117 184 116 390
Pervomàisk 37 800 37 636 37 453 37 258 37 091 36 934 36 755
Róvenki 82 000 81 598 81 234 80 839 80 433 80 018 79 582
Dovjansk 96 600 96 107 95 644 95 153 94 722 94 299 93 762
Kàdiivka 90 000 89 267 88 631 88 101 87 536 86 915 86 137
Districte d'Antratsit 30 500 30 313 30 151 29 994 29 812 29 651 29 389
Districte de Sorokine 28 900 28 781 28 618 28 497 28 357 28 213 28 008
Districte de Lutúhine 66 000 65 633 65 247 64 869 64 539 64 200 63 762
Districte de Perevalsk 68 800 68 311 67 880 67 401 66 941 66 603 66 110
Districte de Popasna[48] 6 000 5 952 5 904 5 514 5 470 5 431 5 380
Districte de Dovjansk 11 300 11 256 11 200 11 134 11 088 11 034 10 955
Districte de Slovianoserbsk 53 400 53 134 52 860 47 956 47 721 47 529 47 349
Districte de Stanítsia Luhanska[49] 2 800 2 816 2 798 2 788 2 766 2 741 2 718
Total 1 504 000 1 495 871 1 488 290 1 475 841 1 468 036 1 461 130 1 452 923

Grups ètnics[modifica]

Densitat de població a la província de Luhansk en 2001

Els grups ètnics dels territori controlat per la RPL, segons el cens de població del 2001 era el següent:

Municipis/districtes ucraïnesos russos bielorussos
Luhansk 49,6 47,4 0,7
Altxevsk 51,6 44,7 1,1
Antratsit 49,7 46,7 1,0
Brianka 54,9 42,7 0,8
Holubivka 56,9 40,7 1,0
Sorokine 33,2 63,3 1,3
Khrustalni 49,2 46,1 1,1
Pervomàisk 65,9 27,3 1,1
Róvenki 63,6 33,7 1,0
Dovjansk 46,0 48,6 1,2
Kàdiivka 50,1 46,1 1,0
Districte d'Antratsit 62,8 35,7 0,4
Districte de Sorokine 45,9 51,7 0,9
Districte de Lutúhine 71,0 26,7 0,7
Districte de Perevalsk 56,7 40,6 1,1
Districte de Popasna 81,1 17,5 0,5
Districte de Dovjansk 69,9 25,9 0,6
Districte de Slovianoserbsk 65,0 32,8 0,7
Districte de Stanítsia Luhanska 36,5 61,1 0,6
Total 52,4 44,1 0,9

Llengües[modifica]

Les llengües del territori controlat per la RPL, segons el cens de població del 2001 era el següent:

municipis/districtes rus ucraïnès bielorús
Luhansk 84,7 14,3 0,1
Altxevsk 83,6 15,3 0,1
Antratsit 83,7 13,9 0,1
Brianka 85,7 14,0 0,1
Holubivka 79,3 20,3 0,2
Sorokine 91,1 8,3 0,1
Khrustalni 83,6 14,7 0,1
Pervomàisk 57,1 37,9 0,3
Róvenki 78,3 21,2 0,1
Dovjansk 83,5 14,2 0,1
Kàdiivka 83,8 14,4 0,1
Districte d'Antratsit 53,1 46,5 0,1
Districte de Sorokine 72,3 27,3 0,1
Districte de Lutúhine 49,8 49,3 0,1
Districte de Perevalsk 76,4 23,2 0,1
Districte de Popasna 35,6 64,1 0,1
Districte de Dovjansk 41,3 56,0 0,1
Districte de Slovianoserbsk 60,4 38,9 0,1
Districte de Stanítsia Luhanska 85,1 14,2 0,1
Total 77,7 21,3 0,1

Religió[modifica]

Sanitat[modifica]

Drets humans[modifica]

Educació[modifica]

Economia[modifica]

12 de juny a la pàgina web de la RPL foren publicades les tesis del programa polític de l'autoritat de la república autoproclamada, algunes de les quals es referien a la seva estructura econòmica.[50]

El govern de la RPL va decidir d'introduir la circulació en paral·lel juntament amb la hrívnia ucraïnesa, el ruble rus, així com crear el Banc nacional. Es va decidir començar l'estatització de les propietats de l'estat ucraïnès i les empreses, els propietaris de les quals es negaren a passar sota jurisdicció de la República Popular de Luhansk. No obstant això, les organitzacions que pessaren voluntàriament sota la jurisdicció de la república, tindríen incentius fiscals i préstecs preferencials.[50]

També s'anuncià sobre els plans durant el període de juny a agost de 2014 de cancel·lar decisió de les autoritats ucraïneses per elevar els preus de la gasolina, gas i els serveis públics[50]

Des del juliol al territori de la RPL no funcionen les institucions bancàries, amb el motiu d'una sèrie de robatoris i assassinats del personal que treballa en els vehicles blindats de transport de fons i valors.[51]

El 30 d'agost el cap de la RPL Ígor Plótnitski va dir que l'estatització ha de ser objecte de l'empresa en el camp del subministrament de gas i aigua.[52]

18 de febrer de 2015 «Naftogaz» va aturar el subministrament de gas a Donbass, dient que "nombroses lesions d'infraestructura de transmissió causades pels bombardejos i soscavant el territori de la guerra." La dirigencia russa va encarregar a «Gazprom» i al Departament d'Energia de la Federació Russa preparar propostes per al subministrament de gas cap a l'est d'Ucraïna com a ajuda humanitària, i tals subministraments es van organitzar gairebé immediatament, a través d'estacions de mesurament de gas «Prokhorovka» i «Platovo», situades a la frontera entre la Província de Rostov (Rússia) i les repúbliques de Donetsk i Luhansk.[53][54] Després de la represa del subministrament de gas a la Donbass a través del sistema de transport de gas Ucraïna es va negar a pagar pel gas subministrat a través de les estacions de mesurament de gas «Prokhorovka» i «Platovo».[55][56] Després d'això el monopoli rus de fet proporciona el gas a la regió de forma gratuïta del febrer al juliol, al voltant de 750 milions de metres cúbics de gas ($230 milions).[57]

L'única font d'electricitat a la RPL és procedent de la línia d'alta tensió de Rússia 500 kB «Victòria-Mines» (Победа-Шахты), per la qual la república cada dia rep 600 MBt d'energia elèctrica. El subministrament d'electricitat a Ucraïna va sota l'acord entre el «Ínter RAO» (Интер РАО) rus i «Ukrínterenergo» (Укринтерэнерго) ucraïnès des de 2014. En abril de 2015 "Ukrenergo" (Укрэнерго) va deixar de subministrar cinc línies elèctriques transfrontereres, per les quals l'electricitat de Rússia no anava més lluny de RPL i RPD. El juliol de 2015, la Federació de Rússia es va comprometre a no tenir en compte l'electricitat subministrada a RPD i RPL com a exportacions a Ucraïna. Qui pagarà pel subministrament continu d'electricitat queda desconegut.[57]

A la RPL depenent del tipus d'activitat, l'impost oscil·la del 3 al 8% de la facturació. Els empresaris que venen aliments, estan obligats a pagar mensualment 600 hrívnies; per la venda de béns i serveis no alimentaris - 300 hrívnies per mes.

Agricultura[modifica]

Ramaderia[modifica]

Pesca[modifica]

Mineria[modifica]

Indústria[modifica]

Turisme[modifica]

Moneda i banca[modifica]

Comerç exterior[modifica]

Sectors principals[modifica]

Fus horari[modifica]

El 22 d'octubre de 2014 el Cap de la República Popular de Luhansk, Ígor Plótnitski, signà un decret sobre la transició a l'hora de Moscou, segons el qual el territori de la RPL tot l'any hi hauria l'hora UTC+3. Després del canvi horari en 26 d'octubre de 2014 de l'hora de Moscou, de UTC+4 a UTC+3, l'hora a la RPL va ser la mateixa que a Moscou i va adelantar una hora comparant amb l'hora de Kíev durant l'hivern.[58]

Infraestructura[modifica]

Energia[modifica]

Habitatge[modifica]

Transport[modifica]

Durant el conflicte armat en 2014-2015 la infraestructura ferroviària va ser danyada significativament. La càrrega i el trànsit de passatgers es van interrompre. 28 de març de 2015, es va informar sobre l'inici del servei de passatgers entre les estacions Iasinovàtaia - Luhansk.[59]

Telecomunicacions[modifica]

Mitjans de comunicació[modifica]

Problemes socials[modifica]

Durant tot el conflicte, Ucraïna seguia pagant a la població de Donbass. Encara que els problemes de la retirada en efectiu ja van sorgir al juny, cap al novembre les autoritats ucraïneses van decidir deixar de pagar als territoris no controlats a causa de la falta de garanties de seguretat (suggeriren rebre els diners acumulats a les zones sota el control de les autoritats ucraïneses). Per altra banda, les autoritats autoproclamades van començar a organitzar els "tours per jubilats" a les ciutats controlades pel govern ucraïnès per retirar els diners de les targetes.[51]

Les pensions per als jubilats i "discapacitats del I grup" a la RPL és de 1800 hrívnies, per als discapacitats del "II grup" és de 1620 hrívnies i per als discapacitats del "III grup" és de 900 hrívnies. Les fonts dels pagaments no s'anunciaren pels representants de la RPL. En la reunió del Consell de Ministres de l'autoproclamada RPL el 8 de novembre es publicaren dades sobre els pagaments que va rebre gairebé 108 000 habitants de Luhansk, raions de Lutúguino i Krasnodòn de la Província de Luhansk. La summa total va ser de 182 milions de hrívnies. Segons les estimacions no oficials, en general, al territori controlat per la RPL, viu prop de 300 mil pensionats.[51]

El 7 de desembre de 2014 el ministre d'Educació, Ciència, Cultura i Religió de la RPL Lesa Làpteva (Леся Лаптева) va anunciar sobre la cancel·lació des de l'1 de gener de 2015 a les escoles controlades per la república de l'assignatura «Història d'Ucraïna». En lloc d'aquesta es planeja d'introduir l'assignatura «Història de la Pàtria»[60]

Biologia[modifica]

Botànica[modifica]

Zoologia[modifica]

Cultura[modifica]

Art[modifica]

Ciència i tecnologia[modifica]

Patrimoni de la Humanitat[modifica]

Festes oficials[modifica]

Esports[modifica]

Vegeu també[modifica]

Comentaris[modifica]

  1. Incloent-hi només els territoris controlats per la RPL.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República Popular de Luhansk
  1. Caspersen, Nina «Making Peace with De Facto States» (en anglès). The Annual of Language and Language of Politics and Identity, 10, 2016, pàg. 7—18. ISSN: 1805-3769. «Moreover, new contested territories that could be described as de facto states have emerged, most notably the Donetsk People’s Republic and the Luhansk People’s Republics in Ukraine. These two newest additions to the universe of de facto states have started to create some of the trappings of statehood, although the extent of „indigenous roots‟ is still debatable»
  2. Южная Осетия признала независимость Луганской народной республики | В мире | Политика | Аргументы и Факты
  3. Южная Осетия признала независимость Луганской народной республики
  4. Южная Осетия признала независимость Луганской народной республики | EastKorr — Восточный корреспондент
  5. Lenta.ru: Бывший СССР: Украина: Южная Осетия признала независимость ЛНР
  6. Южная Осетия признала независимость Луганской народной республики
  7. «Нет» выборам президента! «Да» — референдуму!": в центре Луганска проходит масштабный митинг (фото) — Новости Луганска
  8. В Луганске на митинг сепаратистов пришли около 2 тысяч человек
  9. Возле СБУ в Луганске готовятся к штурму и продолжают укреплять баррикады (фото) — Новости Луганска
  10. Захватчики здания СБУ в Луганске выдвинули требования — Новости / ФРАЗА
  11. Захватчики здания СБУ в Луганске заявили о создании парламента Луганской республики. «Если власть не прислушается» | Остров Лугань
  12. Сепаратисты заявили о создании парламента «Луганской республики» — OBZOR.lg.ua
  13. Луганские сепаратисты выдвинули свои требования — Новости Политики — Новости Mail.Ru
  14. В Луганске передумали штурмовать ОГА, но выдвинули ультиматум — Новости Общества — Новости Mail.Ru
  15. В захваченном здании СБУ осталось меньше 100 человек — источник
  16. В Луганске выбрали «народного губернатора»
  17. Тимошенко приехала в Луганск договариваться с захватчиками СБУ
  18. В Луганске объявлена народная республика
  19. В Луганске захватили ОГА
  20. В Луганске без боя захватили прокуратуру
  21. Украина: сторонники федерализации заняли здание обладминистрации в Луганске
  22. В Луганске назначили «народного начальника милиции»
  23. «Референдум в Луганской области». РИА Новости, 12-05-2014. [Consulta: 12 maig 2014].
  24. 24,0 24,1 В Луганской и Донецкой областях подвели итоги референдума
  25. Луганская область объявила о выходе из состава Украины
  26. Луганская Народная Республика попросила ООН о признании суверенитета
  27. Власти ЛНР: 8 мирных жителей Луганска погибли, 28 ранены при авиаударе
  28. Дочь искалеченной и убитой женщины рассказала об авианалете на Луганск
  29. Министр здравоохранения ЛНР погибла во время авианалета на Луганск
  30. Возле ЛОГА погиб глава военно-патриотического объединения «Каскад» Александр Гизай
  31. Две ракеты нашли в сквере Луганска после авиаудара, сообщили СМИ
  32. Война в Луганске: украинская авиация наносит удар по городу
  33. Ликбез про НУРСы, которыми штурмовик обстрелял Луганск
  34. «Главой провозглашенной Луганской Народной Республики избран Валерий Болотов». // ИТАР-ТАСС, 18-05-2014. [Consulta: 19 maig 2014].
  35. Статья 56, п. 1 Конституции ЛНР
  36. Статья 75, п. 3 Конституции ЛНР
  37. Председатель Совета Министров
  38. В ЛНР сменился премьер-министр
  39. Утверждён герб Луганской народной республики
  40. Про Заяву Верховної Ради України «Про визнання Україною юрисдикції Міжнародного кримінального суду щодо скоєння злочинів проти людяності та воєнних злочинів вищими посадовими особами Російської Федерації та керівниками терористичних організацій „ДНР“ та „ЛНР“, які призвели до особливо тяжких наслідків та масового вбивства українських громадян»
  41. Народный Совет ЛНР принял постановление о признании РЮО
  42. «Численность населения по Луганской Народной Республике по состоянию на 1 января 2016 года».
  43. «Численность населения по Луганской Народной Республике на 1 июля 2016 года».
  44. «Численность населения Луганской Народной Республики на 1 января 2017 года».
  45. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta :0
  46. «Численность населения Луганской Народной Республики на 1 января 2018 года». Госкомстат ЛНР. [Consulta: 5 juny 2019].
  47. Численность населения Луганской Народной Республики на 1 января 2019 года
  48. Parcialment (des del 3 d'abril de 2015)
  49. Parcialment (des del 6 d'abril de 2015)
  50. 50,0 50,1 50,2 «RPL obrirà les fronteres amb Rússia». // Slon.ru, 18-05-2014. [Consulta: 23 juliol 2015].
  51. 51,0 51,1 51,2 Донбасс: за пенсией через блокпосты «BBC», 14.11.2014
  52. Власти ЛНР не исключают национализации предприятий в сфере газо- и водоснабжения
  53. «Нафтогаз» разъяснил прекращение поставок газа на Донбасс // Forbes.ru, 19.02.2015
  54. «Газпром» начал поставки газа на границу с Донбассом // Forbes.ru, 19.02.2015
  55. «Газпром» увеличил поставки газа на Донбасс по заявке «Нафтогаза» // Forbes.ru, 20.02.2015
  56. Юрий Барсуков, Анна Занина; Олег Гавриш. Газ-два-три Газета «Коммерсантъ» № 30 от 20.02.2015, стр. 1
  57. 57,0 57,1 Анастасия Фомичева, Юрий Барсуков; Янина Соколовская. Донбасс не в счет Газета "Коммерсантъ" №119 от 08.07.2015, стр. 7
  58. RPD i RPL han traslladat a l'hora de Moscou
  59. La comunicació ferroviària entre Donetsk i Luhansk s'ha restaurat
  60. A les escoles de la RPL cancel·len la Història d'Ucraïna «Интерфакс», 07.12.2014
Plantilla:Навигационная полосаPlantilla:Навигационная полоса