Guerra al Donbass

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Guerra a l'est d'Ucraïna)
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgGuerra al Donbass
Map of the war in Donbass.svg
     Ciutats sota el control de RPD i RPL
     Ciutats sota el control del govern d'Ucraïna
     Ciutats o pobles que estan en combat
Dates 7 d'abril de 2014 – en curs
Escenari Ucraïna Est d'Ucraïna (Donetsk i Luhansk)
Resultat Guerra en Curs
Bàndols
 República Popular de Donetsk
 República Popular de Luhansk
Flag of Ukraine.svg Ucraïna
Comandants
Donetsk People's Republic flag.png Aleksandr Zakhàrtxenko
Donetsk People's Republic flag.png Vladímir Antiuféiev
Flag of Lugansk People's Republic.svg Valeri Bolotov
Flag of Lugansk People's Republic.svg Ígor Plótnitski
Flag of Ukraine.svg Petrò Poroixenko
Flag of Ukraine.svg Oleksandr Turtxínov
Flag of Ukraine.svg Arseni Iatseniuk
Flag of Ukraine.svg Arsén Avàkov
Forces
* Flag of the St George Ribbon.png Milícies prorusses * Ucraïna Forces Armades d'Ucraïna
  • Milícies de Svoboda
  • Flag of Right Sector.svg Voluntaris de Pravy Sektor

La Guerra al Donbass (també anomenada la Guerra a l'est d'Ucraïna) és un conflicte armat a la regió del Donbass a Ucraïna. Des de principis de març de 2014, es van realitzar manifestacions pro-russes i de grups contraris al nou govern establert a Kíev després de l'EuroMaidan a les províncies de Donetsk i Luhansk, territoris anomenats en el seu conjunt Donbass. Aquestes manifestacions es van intensificar després de l'annexió de Crimea i Sebastopol per Rússia, on també s'havien realitzat moviments similars. L'escalada del conflicte va desembocar en un conflicte armat entre les forces independentistes de les autoproclamades Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk i el govern d'Ucraïna. Abans que hi hagués un gran canvi en la cúpula dirigent a l'agost de 2014, el lideratge de les forces separatistes consistia en un nombre molt significatiu de ciutadans russos. A més, segons les diferents informacions, els paramilitars russos que es van traslladar a combatre al costat dels independentistes representen del 10% al 80% dels combatents totals. Entre el 22 i el 25 d'agost, Rússia va enviar un comboi humanitari a la zona, creuant la frontera cap a territori ucraïnès sense permís del govern del país —des de llavors n'ha enviat fins a una desena; s'ha denunciat que en aquests combois Rússia va ingressar suposadament artilleria i personal en territori ucraïnès. Segons les notícies rebudes des de la zona, les forces pro-russes controlen la part sud-oriental de l'Oblast de Donetsk, a prop de Novoazovsk.

Les posicions ucraïneses haurien estat bombardejades des del territori rus a partir del mes anterior. Funcionaris ucraïnesos i occidentals - aquests últims recolzen Ucraïna - van descriure aquests esdeveniments com una «invasió sigilosa d'Ucraïna per Rússia». Com a resultat d'això, els insurgents han aconseguit recuperar gran part del territori que controlaven abans de l'ofensiva de l'exèrcit ucraïnès des de la tardor de 2014, que els havia fet retrocedir considerablement. El 5 de setembre es va signar el Protocol de Minsk, que establia un alto-el-foc. Davant la consolidació d'un front de combat, després dels successius alto-el-foc, els senyors de la guerra han ocupat grans extensions de terreny a la zona pro-russa.

Antecedents[modifica]

Míting pro-rus a Jarkov el 23 de febrer. La cinta taronja i negra es va convertir en un símbol del moviment separatista.
Manifestació pro-russa a Donetsk.
9 de maig, Dia de la Victòria, a Donetsk.

Des de principis de març de 2014, van tenir lloc a les províncies de Donetsk i Luhansk d'Ucraïna, juntament comunament anomenat el "Donbass", manifestacions de grups pro-russos i antigovernamentals arran de la revolució de 2014 d'Ucraïna i el moviment EuroMaidan. Aquestes manifestacions seguiren amb l'annexió de Crimea per Rússia, recurrents protestes pro-russes en tot el sud i l'est d'Ucraïna, que van desembocar en un conflicte armat entre les forces separatistes de les autoproclamades República Popular de Donetsk i República Popular de Lugansk, i el Govern d'Ucraïna. Des del 23 de febrer de 2014, quan enmig de manifestacions europeistes el parlament ucraïnès destitueix al president Yanukovich es van succeir reaccions de malestar entre la població del sud i est d'Ucraïna, predominantment de parla russa. El 13 de març, un defensor del règim ucraïnès va morir a les mans de militants pro-russos en disturbis després d'una concentració a Donetsk. També va morir un manifestant pro-rus i va haver-hi diversos ferits. El 14 de març, dues persones més van morir a Jarkov per trets de nacionalistes ucraïnesos,[1] produint-se enfrontaments violents, amb dos morts i cinc ferits, entre policies i activistes pro-russos, una trentena de pistolers pertanyents a aquesta agrupació van ser detinguts.[2]

El 7 d'abril, alguns manifestants van proclamar la República Popular de Donetsk en un edifici de l'administració regional a la ciutat de Donetsk. La nova república va demanar que Rússia la defensés d'Ucraïna. Mentre, un grup de diputats regionals de Khàrkiv assumia el control de les institucions governamentals i proclamava la República Popular de Khàrkov,[3] davant el que Ucraïna va llançar una operació per recuperar el control de l'edifici. En la Rada Suprema va ser presentat un projecte de llei sobre la imposició de l'estat d'emergència a les regions de Lugansk, Donetsk i Jarkov. A més a més, es va comunicar que Kíev havia enviat militars a les zones en conflicte.[4]

Desenvolupament del conflicte[modifica]

Després d'haver guanyat el control de la República Popular de Donetsk i haver declarat la República Popular de Lugansk, grups pro-russos van prendre el control de les infraestructures estratègiques a l'Oblast de Donetsk, i van exigir que els funcionaris públics que desitgessin continuar el seu treball juressin lleialtat a la nova República. El 14 d'abril els separatistes pro-russos havien pres el control dels edificis del govern en Mariupol, Horlivka, Sloviansk, Kramatorsk, Yenakiieve, Makíïvka, Druzhkivka i Zhdanivka,[5] i a principis de maig, Donetsk[6]

Cua per votar durant el referèndum a Donetsk, l'11 de maig de 2014.

L'11 de maig es va dur a terme un referèndum sobre l'autodeterminació dels oblasts de Donetsk i Lugansk.[7] La participació a Donetsk va aconseguir el 74,87% dels ciutadans i a Lugansk el 81%.[8] A la ciutat de Krasnoarmiisk un comando de la Guàrdia nacional d'Ucraïna va detenir la votació en un col·legi electoral i va disparar ràfegues de fusell contra els ciutadans desarmats, matant a un d'ells; els veïns van acudir de forma massiva al lloc de votació per defensar-lo.[9] El 89,7% dels electors de l'blast de Donetsk va votar a favor de la independència de la República Popular de Donetsk i segons la Comissió Electoral a l'oblast de Lugansk el 96,2% dels votants va optar per separar-se d'Ucraïna.[10] Les regions de Donetsk i Lugansk es van declarar independents d'Ucraïna com a Repúbliques Populars.[11] La República Popular de Donetsk va sol·licitar a Rússia que consideri la seva incorporació a la Federació Russa, però el Kremlin es va mostrar cautelós i no va donar una resposta immediata.[12]

També el dilluns 12 es va donar a conèixer una iniciativa per unir les Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk en un Estat sobirà conjunt i es va anunciar que es realitzarien negociacions per a l'efecte.[13]

El 24 de maig, el periodista italià Andrea Rocchelli, fundador i integrant del col·lectiu Censuralab i el seu intèrpret rus Andrei Mironov van morir i el fotògraf francès William Roguelon va resultar ferit, víctimes d'un projectil de morter disparat contra el carro en què viatjaven a prop del llogaret d'Andreevka als voltants de Sloviansk.

També el 24 de maig, els periodistes russos de LifeNews detinguts des del 18 de maig, Oleg Sidiakin i Marat Saichenko, van ser posats en llibertat per les autoritats d'Ucraïna i van viatjar a Grozny, acompanyats pel primer ministre de Txetxènia, Ramzán Kadýrov.

Aquest mateix dia a Donetsk es va signar un document sobre la formació de l'estat de Novorossia (Nova Rússia). Això va ocórrer durant el Congrés de les regions del sud-est d'Ucraïna, iniciat pel polític ucraïnès Oleg Tsariov. La creació de Novorossia no va significar la unió de les repúbliques independents de Lugansk i Donetsk, va advertir el cap de la República Popular de Lugansk, Valeri Bolotov. Va afirmar que tots dos estats són «autònoms i independents». El document sobre la fusió de les dues regions va ser signat pel primer ministre de la República Popular de Donetsk, Alexander Borodai, i pel cap de la República Popular de Lugansk, Alexei Kariakin.

La nova unió estarà controlada per un consell especial, que estarà integrat per tres representants de cada república popular. Pavel Gubarev va declarar que es planeja l'entrada d'altres sis regions d'Ucraïna a aquest nou Estat: Dnepropetrovsk, Zaporozhie, Odesa, Mykolaiv, Kherson i Khàrkiv. Al seu torn, la separació d'aquestes regions es duria a terme mitjançant referèndums.

Les forces ucraïneses van endegar una contraofensiva per prendre Mariupol, que van recuperar el 13 de juny,[14] Sloviansk i Kramatorsk, que van recuperar el 5 de juliol,[15][16] però els insurgents van llençar una contraofensiva l'agost i van frenar als ucraïnesos a Donetsk, Lugansk i Horlivka, que van continuar en mans rebels,[17] tret de l'aeroport de Donetsk, que va quedar en mans ucraïneses.

Entre el 22 i 25 d'agost, un "comboi humanitari" i artilleria i personal rus van travessar la frontera cap a territori ucraïnès sense el permís del govern ucraïnès, tant a les zones sota control de les forces pro-russes com a zones que no estaven sota el seu control, com ara la part sud-oriental de l'Oblast de Donetsk a prop de Novoazovsk.

El 5 de setembre es va signar el protocol de Minsk, que establia un alto el foc,[18] però aviat es trencà i immediatament començà una nova batalla pel control de l'aeroport de Donetsk, que va caure en mans insurgents el 21 de gener de 2015,[19] a l'hora que avançaven sobre Mariupol, que va romandre en mans ucraïneses, que al seu torn avançaren sobre Novoazovsk, que tampoc van prendre.[20]

El 15 de febrer entrà en vigor un nou alto el foc, que no fou respectat, i Debaltseve caigué en mans rebels el 18 de febrer.[21]

Desplegament de tropes en països de l'OTAN[modifica]

Cimera de Newport de 2014, el 5 de setembre.

El 19 d'abril, el ministre de Defensa polonès va anunciar que els Estats Units desplegarien les seves tropes a Polònia en resposta al «desplegament rus» a l'est d'Ucraïna.[22] El 2 de maig, una flota de bucs dragamines de l'OTAN va arribar a Klaipeda, a Lituània, per «enfortir» les forces a la regió en resposta a la crisi ucraïnesa. El Ministeri de Defensa d'aquest país va informar que «aquesta visita del grup de dragamines a la zona del mar Bàltic té com a objectiu garantir la seguretat marítima de la regió i la disponibilitat de l'OTAN per respondre a qualsevol incident». La flota està composta per cinc embarcacions de Noruega, Països Baixos, Bèlgica i Estònia i duran a terme en aigües territorials de Letònia entrenaments entre el 9 i 22 de maig. Al mateix temps, van partir cap a Estònia una unitat britànica d'infanteria composta per 100 efectius. A més a més, la primera ministra de Letònia, Laimdota Straujuma, va dir que li agradaria veure efectius de les Forces Armades nord-americanes en una base permanent al territori del seu país, sent justificades per la situació a Ucraïna. Anteriorment, l'OTAN ja havia intensificat patrulles de «policia aèria» en els països bàltics, Polònia i Romania, per la situació a Ucraïna.[23]

Referències[modifica]

  1. ibtimes, Two Killed in Ukraine as Protesters Clash in Kharkiv, en anglès, consultat el 24 de març de 2014.
  2. «Confirmed: Right Sector nationalists behind deadly shooting in Kharkov» (en anglès). RT, 15-03-2014. [Consulta: 15 març 2014].
  3. «Manifestants proclamen la creació de la República Popular de Jarkov». RT Actualitat, 07-04-2014. [Consulta: 7 abril 2014].
  4. «Minut a minut: Protestes pro-russes recorren les ciutats de l'est d'Ucraïna». RT Actualitat, 07-04-2014. [Consulta: 7 abril 2014].
  5. «East Ukraine crisis» (en anglès). BBC News, 13-04-2014 [Consulta: 13 abril 2014]. «"11:19:Pro-Russian forces have now also taken control of the town council building in Mariupol in the Donetsk region, according to a Ukrainian news website. This would mean five towns or cities in eastern Ukraine have now had government buildings taken over by pro-Russians: Mariupol, Yenakiyeve, Kramatorsk, Druzhkovka and Sloviansk."»
  6. «Донецкие милиционеры повесили на горуправлении сепаратистский флаг: Новости УНИАН» (en rus). Ukrainian Independent Information Agency [Consulta: 14 maig 2014].
  7. «Gegantesques cues en Lugansk i Donetsk per votar sobre la independència». RT, 11-05-2014.
  8. «Minut a minut: Donetsk i Lugansk van votar en el referèndum sobre la seva sobirania». RT, 11-05-2014.
  9. «Milícies pro-Kíev maten a un veí, després de detenir la votació en un col·legi electoral», 11-05-2014.
  10. «Ucraïna: Lugansk i Donetsk van votar massivament a favor de l'autodeterminació». RT, 12-05-2014.
  11. «Donetsk i Lugansk declaren la seva independència d'Ucraïna i demana integrar-se a Rússia». El Periódico, 13-05-2014.
  12. «Moscou cautelosa davant la sol·licitud d'adhesió de Donetsk». RIA Novosti, 13-05-2014.
  13. «Les repúbliques de Donetsk i Lugansk inicien negociacions per conformar un estat». RT, 13-05-2014.
  14. «Ukraine crisis: Government troops recapture port city of Mariupol» (en anglès). Canadian Broadcasting Corporation, 13-06-2014 [Consulta: 5 juliol 2014].
  15. «Rebels abandon Sloviansk stronghold» (en anglès). BBC News, 05-07-2014 [Consulta: 5 juliol 2014].
  16. «Donetsk rebels in mass withdrawal» (en anglès). BBC News, 05-07-2014 [Consulta: 5 juliol 2014].
  17. «Ukrainian Separatists Fight Back to Maintain Supply Lines». Stratfor, 25-08-2014 [Consulta: 26 agost 2014].
  18. «La pau es consolida a Ucraïna amb la creació d'una zona desmilitaritzada». Ara, 20-09-2014. [Consulta: 18 febrer 2015].
  19. «Ukraine forces admit loss of Donetsk airport to rebels». The Guardian, 21-01-2015 [Consulta: 22 gener 2015].
  20. «Azov Battalion spearheads Ukrainian counter-offensive». Kyiv Post, 10-02-2015.
  21. «Poroshenko confirma la retirada de les tropes ucraïneses de Debàltseve». Ara, 18-02-2015. [Consulta: 18 febrer 2015].
  22. «EUA desplegarà tropes a l'oest d'Ucraïna». 20minutos.es. [Consulta: 19 març 2014].
  23. «L'OTAN estreny el cèrcol: arriba una nova flota de bucs al mar Bàltic». RT, 02-05-2014.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra al Donbass Modifica l'enllaç a Wikidata
Plantilla:Навигационная полосаPlantilla:Навигационная полоса


Coord.: 48° 00′ 32″ N, 37° 48′ 15″ E / 48.008888888889°N,37.804166666667°E / 48.008888888889; 37.804166666667