Guerra russo-ucraïnesa

Guerra russo-ucraïnesa

Conflictes postsoviètics i Segona Guerra Freda
Tipus	guerra
Data	segle XXI
Període	història d'Ucraïna des de 1991 i Rússia sota el govern de Vladímir Putin
Lloc	mar d'Azov
Estat	Ucraïna, Rússia, Belarús, República Popular de Donetsk i República Popular de Luhansk
Causa	revolució ucraïnesa de 2014, colònies de Rússia, Expansió de l'OTAN cap a l'est i dissolució de la Unió Soviètica
Conseqüència	sancions internacionals durant la guerra russo-ucraïnesa, conflicte entre l'Església Ortodoxa Russa i el Patriarcat de Kiev, referèndums del 2022 sobre l'annexió a Rússia de la Ucraïna ocupada i llista d'ajuda exterior a Ucraïna durant la guerra russo-ucraïnesa
Participants	Legió Internacional de Defensa Territorial d'Ucraïna, Legió Georgiana, Forces Armades de Rússia, Forces Armades d'Ucraïna, Forces Armades de la República Popular de Donetsk, Forces Armades de la República Popular de Luhansk i República Popular de Donetsk
Cronologia
← context històric de les protestes prorusses a Ucraïna de 2014 i Euromaidan

La guerra russo-ucraïnesa és un conflicte internacional en curs entre Rússia, acompanyada dels separatistes recolzats per Russos, i Ucraïna, que va tenir el seu inici al febrer de 2014. Després de la revolució de la dignitat a Ucraïna, Rússia va anexionar la península de Crimea, que pertanyia a Ucraïna, i va donar suport als separatistes prorussos que s'enfrontaven a l'exèrcit ucraïnès a la guerra al Donbàs. Els primers vuit anys de conflicte també han vist incidents navals, ciberatacs i tensions polítiques creixents. Al febrer de 2022, Rússia va iniciar una invasió a gran escala d'Ucraïna.

Al començament de 2014, les protestes a l'Euromaidan van conduir a la revolució de la dignitat i a l'expulsió del president ucraïnès prorus, Víktor Ianukòvitx. Ràpidament, els disturbis prorussos van sorgir a les regions orientals i meridionals d'Ucraïna. Al mateix temps, forces militars russes sense uniformar van desplegar-se a la península de Crimea, prenent el control d'edificis governamentals, llocs estratègics i infraestructures clau. Rússia va procedir a anexionar Crimea després d'un referèndum altament controvertit. A l'abril de 2014, separatistes armats prorussos van prendre el control d'edificis governamentals a la regió oriental de Donbàs i van proclamar la República Popular de Donetsk (DPR) i la República Popular de Luhansk (LPR) com a estats independents, encetant la guerra de Donbàs. Els separatistes van rebre un considerable però secret suport de Rússia, i els intents d'Ucraïna per recuperar completament les àrees controlades pels separatistes van fracassar. Tot i que Rússia va negar la seva implicació, les forces militars russes van ser participants actius en els combats. Al febrer de 2015, Rússia i Ucraïna van signar els acords de Minsk II per posar fi al conflicte, però aquests acords mai es van arribar a aplicar plenament en els anys següents. La guerra al Donbàs es va convertir en un conflicte violent però estàtic entre Ucraïna i les forces russes i separatistes, amb moltes tregües curtes, però sense una pau duradora i amb pocs canvis en el control territorial.

A partir del 2021, Rússia va desplegar una gran presència militar prop de la seva frontera amb Ucraïna, incloent-hi la veïna Belarús. Funcionaris russos van negar repetidament els plans d'atacar Ucraïna. El president rus, Vladimir Putin, va criticar l'ampliació de l'OTAN i va exigir que Ucraïna no s'uniés a l'aliança militar. També va expressar opinions irredentistes i va qüestionar el dret d'Ucraïna a existir com a nació independent. Rússia va reconèixer oficialment la RDP i la LPR com a estats independents al febrer de 2022, quan Putin va anunciar una "operació militar especial" a Ucraïna i posteriorment va envair la regió amb l'objectiu declarat de "desmilitaritzar i desnazificar" Ucraïna, afirmant alhora que Rússia no tenia intenció d'ocupar territori ucraïnès. Aquesta invasió va ser condemnada a nivell internacional, amb molts països imposant sancions noves i augmentant les ja existents contra Rússia. La invasió russa va ser aturada a principis d'abril de 2022, principalment a causa de la intensa resistència ucraïnesa en la seva capital, Kíiv. A partir d'agost, les forces ucraïneses van començar a recuperar terrenys al nord-est i al sud mitjançant contraofensives. A finals de setembre, Rússia va declarar l'annexió de quatre regions parcialment ocupades a l'est i al sud d'Ucraïna, tot i que aquesta acció no va ser reconeguda a nivell internacional. Rússia va passar l'hivern duent a terme operacions ofensives poc conclusives a Donbàs i, a la primavera de 2023, va consolidar les seves posicions en previsió d'una presumpta contraofensiva ucraïnesa. Aquest conflicte ha generat una greu crisi de refugiats i ha provocat la pèrdua de dezenes de milers de vides.

Bibliografia

• Plokhy, Serhii, The Russo-Ukrainian War: The Return of History W. W. Norton & Company 2023 ISBN 978-1324051190