Guerra russo-ucraïnesa
![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La guerra russo-ucraïnesa és un conflicte internacional en curs entre Rússia, acompanyada dels separatistes recolzats per Russos, i Ucraïna, que va tenir el seu inici al febrer de 2014. Després de la revolució de la dignitat a Ucraïna, Rússia va anexionar la península de Crimea, que pertanyia a Ucraïna, i va donar suport als separatistes prorussos que s'enfrontaven a l'exèrcit ucraïnès a la guerra al Donbàs. Els primers vuit anys de conflicte també han vist incidents navals, ciberatacs i tensions polítiques creixents. Al febrer de 2022, Rússia va iniciar una invasió a gran escala d'Ucraïna.
Al començament de 2014, les protestes a l'Euromaidan van conduir a la revolució de la dignitat i a l'expulsió del president ucraïnès prorus, Víktor Ianukòvitx. Ràpidament, els disturbis prorussos van sorgir a les regions orientals i meridionals d'Ucraïna. Al mateix temps, forces militars russes sense uniformar van desplegar-se a la península de Crimea, prenent el control d'edificis governamentals, llocs estratègics i infraestructures clau. Rússia va procedir a anexionar Crimea després d'un referèndum altament controvertit. A l'abril de 2014, separatistes armats prorussos van prendre el control d'edificis governamentals a la regió oriental de Donbàs i van proclamar la República Popular de Donetsk (DPR) i la República Popular de Luhansk (LPR) com a estats independents, encetant la guerra de Donbàs. Els separatistes van rebre un considerable però secret suport de Rússia, i els intents d'Ucraïna per recuperar completament les àrees controlades pels separatistes van fracassar. Tot i que Rússia va negar la seva implicació, les forces militars russes van ser participants actius en els combats. Al febrer de 2015, Rússia i Ucraïna van signar els acords de Minsk II per posar fi al conflicte, però aquests acords mai es van arribar a aplicar plenament en els anys següents. La guerra al Donbàs es va convertir en un conflicte violent però estàtic entre Ucraïna i les forces russes i separatistes, amb moltes tregües curtes, però sense una pau duradora i amb pocs canvis en el control territorial.
A partir del 2021, Rússia va desplegar una gran presència militar prop de la seva frontera amb Ucraïna, incloent-hi la veïna Belarús. Funcionaris russos van negar repetidament els plans d'atacar Ucraïna. El president rus, Vladimir Putin, va criticar l'ampliació de l'OTAN i va exigir que Ucraïna no s'uniés a l'aliança militar. També va expressar opinions irredentistes i va qüestionar el dret d'Ucraïna a existir com a nació independent. Rússia va reconèixer oficialment la RDP i la LPR com a estats independents al febrer de 2022, quan Putin va anunciar una "operació militar especial" a Ucraïna i posteriorment va envair la regió amb l'objectiu declarat de "desmilitaritzar i desnazificar" Ucraïna, afirmant alhora que Rússia no tenia intenció d'ocupar territori ucraïnès. Aquesta invasió va ser condemnada a nivell internacional, amb molts països imposant sancions noves i augmentant les ja existents contra Rússia. La invasió russa va ser aturada a principis d'abril de 2022, principalment a causa de la intensa resistència ucraïnesa en la seva capital, Kíiv. A partir d'agost, les forces ucraïneses van començar a recuperar terrenys al nord-est i al sud mitjançant contraofensives. A finals de setembre, Rússia va declarar l'annexió de quatre regions parcialment ocupades a l'est i al sud d'Ucraïna, tot i que aquesta acció no va ser reconeguda a nivell internacional. Rússia va passar l'hivern duent a terme operacions ofensives poc conclusives a Donbàs i, a la primavera de 2023, va consolidar les seves posicions en previsió d'una presumpta contraofensiva ucraïnesa. Aquest conflicte ha generat una greu crisi de refugiats i ha provocat la pèrdua de dezenes de milers de vides.
Bibliografia[modifica]
- Plokhy, Serhii, The Russo-Ukrainian War: The Return of History W. W. Norton & Company 2023 ISBN 978-1324051190