Conflicte de Macedònia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarConflicte de Macedònia
Guerra de Iugoslàvia
2001 Macedonian insurgency map.svg
Situació del conflicte
Tipus conflicte armat
Data 22 gener - 12 novembre de 2001
Lloc Polog Tradueix i municipi de Kumanovo, Regions de Kumanovo i Polog, prop de la frontera amb Kosovo (aleshores Sèrbia i Montenegro)
Resultat Acords d'Ohrid, alto al foc i involucració de l'OTAN
National Liberation Army Tradueix, Macedònia del Nord, Ucraïna, Sèrbia i Montenegro, Bulgària, Ali Ahmeti Tradueix, Boris Trajkovski, Ljubčo Georgievski Tradueix, Vlado Bučkovski Tradueix, Ljube Boškoski Tradueix, Fadil Nimani Tradueix, Tahir Sinani Tradueix i Rahim Beqiri Tradueix
Bàndols
Uck Nla logo.svg Exèrcit d'Alliberament de Macedònia Macedònia Macedònia del Nord
Modifica les dades a Wikidata

El Conflicte de Macedònia de 2001 començà quan el grup separatista de la minoria albanesa Exèrcit d'Alliberament de Macedònia (NLA) atacà les forces de seguretat de l'actual Macedònia del Nord el gener 2001.

Desenvolupament[modifica]

En gener de 2001 el NLA començà a fer atacs contra dispositius de seguretat macedonis, utilitzant pistoles, bombes i mines terrestres per parar emboscades a les patrulles prop de la frontera de Macedònia amb Kosovo. El conflicte aviat s'intensificava i prop del començament de març de 2001 el NLA havia pres control eficaç d'uns territoris del nord i oest de Macedònia del Nord.

El març de 2001 els membres de NLA fracassaven en prendre la ciutat de Tetovo en un atac obert, però controlaven els turons i muntanyes entre Tetovo i Kosovo. La guerra va continuar durant la major part del 2001.

Alto el foc i desarmament[modifica]

Després de l'Acord d'Ohrid, el NLA accepta l'alto el foc el juny de 2001. Sota l'Acord d'Ohrid, el govern macedoni promet millorar els drets de la població albanesa, que constitueix més d'un 25.3 per cent per la població. Aquests drets inclouen permetre l'ús de la llengua albanesa en les relacions oficials (però sense fer-la una llengua oficial), augmentant la participació de la població d'ètnia albanesa en institucions governamentals, policia i exèrcit. I el més important, sota l'Acord d'Ohrid, el govern macedoni acceptava un model nou de descentralització.

El costat albanès acceptà a deixar algunes demandes separatistes i reconèixer plenament totes les institucions macedònies. A més a més, segons aquest acord el NLA es desarmava i lliurava les armes a una força de l'OTAN.

Vegeu també[modifica]